Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Zagreb - Viquip??dia

Zagreb

De Viquip??dia

Zagreb
Zagreb
Escut deZagreb Bandera deZagreb
(En detall) (En detall)
Localitzaci??
Zagreb (Croatia)
Zagreb
Zagreb
Localitzaci?? de Zagreb a Cro??cia
La catedral
Estat
??? Comtat
Cro??cia Cro??cia
Zagreb
Superf??cie 641,3 km??
Altitud 120 m
Poblaci?? (2007)
  ??? Densitat
784.900 hab.
1.223,92 hab/km??
Coordenades 45?? 49??? 0??? N 15?? 59??? 0??? ECoordenades: 45?? 49??? 0??? N 15?? 59??? 0??? E
Zona hor??ria +1
Web

Zagreb (pronunciat: [??z????.greb]) ??s la capital de Cro??cia. Est?? situada entre els turons meridionals de la muntanya Medvednica i la riba nord del riu Sava, a uns 120 metres sobre el nivell del mar.

La seva posici?? geogr??fica favorable, a la part sud-oest de la plana pann??nica, que s'est??n pels Alps, els Alps din??rics, la mar Adri??tica i les regions de la plana pann??nia, la doten d'una connexi?? excel??lent per al tr??nsit entre l'Europa Central i l'Adri??tic.

Aquesta situaci?? de tr??nsit, la concentraci?? d'institucions industrials, cient??fiques i de recerca i la tradici?? industrial s??n la clau de la seva posici?? de lideratge econ??mic.

Zagreb ??s la capital dels poders administratius de l'Estat i de gaireb?? tots els ministeris del govern croat.

Taula de continguts

[edita] Poblaci??

Teatre Nacional Croat
Teatre Nacional Croat



Zagreb ??s la ciutat m??s gran de Cro??cia i la ??nica amb una ??rea metropolitana de m??s d'un mili?? de persones. 1.088.841 viuen a l'??rea metropolitana de Zagreb, que inclou altres ciutats m??s petites com Samobor, Velika Gorica i Zapre??i??. La poblaci?? oficial nom??s de la ciutat ha passat de 779.145 persones el 2001 a 973.667 el 2005. Aix?? s'explica per la gran quantitat de gent que prov?? de les zones rurals. Nom??s durant el 2005, Zagreb reb?? cap a 80.000 nous residents.

La majoria dels seus ciutadans s??n croats (91,94%), segons el cens de 2001. El mateix cens t?? una poblaci?? de 40.066 residents que pertanyen a minories ??tniques. Les minories ??tniques i la seva composici?? es distribueixen de la seg??ent manera: 18.811 serbis (2.41%), 6.204 bosnians (0.80%), 3.389 albanesos (0.43%), 3.225 eslovens (0.41%), 1.946 gitanos (0.25%), 1.131 montenegrins (0.17%), 1.315 macedonis (0.17%), entre altres minories ??tniques menors.

[edita] Nom

El nom modern Zagreb fou registrat per primer cop al segle XI (1094). Deriva del croat "a la s??quia/depressi??", probablement en refer??ncia a la seva situaci?? geogr??fica.

[edita] Hist??ria

Mentre els h??bits humans s??n presents a la ciutat des del neol??tic i fins i tot amb l'antiga ciutat romana d'Andautonia, molt ben conservada, fou al 1094 que el rei hongar??s Ladislau I d'Hongria fund?? un bisbat al tur?? Kaptol. Al tur?? del costat, Gradec (Gri??), es desenvolup?? una comunitat eclesi??stica independent. Els empla??aments patiren una forta invasi?? mongola el 1242, per?? quan aquesta s'acab??, el rei Bela IV d'Hongria declar?? Gradec una ciutat reial aut??noma per tal d'atraure artesans estrangers.

Durant els segles XIV i XV, totes dues comunitats rivalitzaven entre elles tant econ??mica com pol??ticament. Nom??s treballaven conjuntament en el camp del gran comer?? - com per exemple la fira anual de l'arbre que durava dues setmanes. Aquests dos turons medievals, Gradec i Kaptol, es fusionaren finalment en una comunitat, Zagreb, cap a principis del segle XVII. Actualment formen el centre cultural de la ciutat moderna (el centre econ??mic i de tr??nsit s'ha despla??at cap al sud). Des de llavors, el bisbat de Kaptol ha esdevingut l'Arquebisbat de Zagreb.

La construcci?? de la xarxa ferrovi??ria (1860) va permetre als vells suburbis barrejar-se gradualment amb el Donji Grad que es caracteritza per una estructura de bloc regular t??pica de les ciutats centre-europees. Aquest nucli aixopluga grans edificis, monuments i parcs, aix?? com un bon nombre de museus, teatres i cinemes.

Els barris de la classe treballadora es situaren entre la via del tren i el riu Sava mentre la construcci?? de barris residencials als turons del sud de Medvednica foren acabats entre les dues guerres mundials.

Despr??s de la meitat dels anys 50 la construcci?? de noves ??rees residencials del sud del riu Sava comen??aren amb l'anomenada Novi Zagreb (Nou Zagreb). La ciutat tamb?? s'expand?? cap a l'oest i l'est incorporant Dubrava, Podsused, Jarun, Blato, etc.

La xarxa ferrovi??ria de mercaderies i l'aeroport internacional Pleso foren constru??ts al sud del riu Sava. La zona industrial m??s gran (??itnjak) del sud-est representa una extensi?? de les zones industrials dels afores de l'est de la ciutat, entre el Sava i la regi?? de Prigorje.

L??nies urbanitzades d'edificis conecten Zagreb amb els centres dels seu voltant: Sesvete, Zapre??i??, Samobor, Dugo Selo i Velika Gorica. Sesvete ??s la que m??s probablement esdevindr?? part del nucli urb?? i, de fet, ja s'inclou a la Ciutat de Zagreb.

[edita] Economia

La majoria de la ind??stria croata es concentra a Zagreb, com la ind??stria metal??rgica, l'electr??nica, t??xtil, electr??nica, qu??mica, farmac??utica (Pliva), gr??fica i la ind??stria de pell, fusta, paper, etc.

La ciutat tingu?? una important renda per c??pita el 2004. Tanmateix, els sous i preus encara s??n m??s baixos que a l'Europa Occidental.

Durant el 2005 la taxa d'atur a Zagreb era d'un 8%, la meitat de la mitjana nacional.

[edita] Govern municipal

La Ciutat de Zagreb t?? l'estatus de comarca dins de Cro??cia. El govern municipal ??s governat pel Batlle que ??s elegit per l'Ajuntament.

El batlle actual de Zagreb ??s en Milan Bandi?? (SDP).

L'Ajuntament est?? format per 51 representants, presidits per Tatjana Holjevac (ind. rep.), els quals es reparteixen de la seg??ent manera:

??s resultat de les eleccions de 2005.

[edita] Transport

Hi ha tres principals vies de tr??nsit:

  • l'oest, cap a Ljubljana, Eslov??nia i cap a l'Europa Occidental;
  • l'est, cap a Eslav??nia i l'Europa del sud-est i Orient Mitj??; i
  • el sud, cap a Rijeka, el port m??s gran de la badia de Kvarner i Split a Dalm??cia, la segona ciutat m??s gran de Cro??cia, que tamb?? disposa d'un port important.

S'ha planejat un t??nel que travessa les Muntanyes Medvednica i esdevindr?? la principal connexi?? de tr??fic del nord de la ciutat.

El ferrocarril que passa pel riu Sutla i la principal carretera de Zagorje (Zagreb - Maribor - Viena), aix?? com connexions amb la regi?? de Pann??nia i Hongria estan enlla??ades amb les rutes camioneres.

La connexi?? ferrovi??ria meridional cap a Split funciona seguint una l??nia per la regi?? de Lika (renovada el 2004 per permetre una viatge de cinc hores); hi ha una via m??s r??pida passant per la vall del riu que actualment ??s en ??s fins la frontera de Cro??cia amb B??snia i Herzegovina.

El ferrocarril i l'autovia (A3) pel riu Sava que va fins Eslav??nia i fins a Belgrad son algunes de les vies amb m??s tr??nsit del pa??s.

La ciutat t?? una xarxa vi??ria ben desenvolupada amb diverses de les principals vies amb m??s de quatre carrils. Hi ha certa congesti?? al centre de la ciutat i el p??rquing tamb?? ??s un problema. El problema s'alleuja de certa manera amb la construcci?? del nou p??rquing subterrani amb diversos pisos.

El [[transport p??blic]] de la ciutat s'organitza en dues capes: les parts interiors de la ciutat estan principalment cobertes per trams i els suburbis exteriors estan enlla??ats amb autobusos. La companyia de transport p??blic, ZET (Zagreba??ki Elektri??ni Tramvaj, Tramvies El??ctrics de Zagreb), ??s subvencionada per l'ajuntament. Actualment hi ha un programa ambici??s entre mans per substituir els carrils vells de tramvia amb els nous tramvies moderns constru??ts sobretot per companyies [[Kon??ar elektroindustrija]] i, en una proporci?? menor, per T??V Gredelj. S'han comprat 70 trams, i es calcula que l'??ltim tram entrar?? en funcionament cap al desembre de 2007, a m??s d'un acord que assegurar?? 100 trams m??s.

El funicular Uspinjaca de la part hist??rica de la ciutat ??s una atracci?? tur??stica. Els taxis estan disponibles per?? s??n lleugerament m??s cars. Durant aquests ??ltims anys, l'empresa ferrori??ria estatal H?? (Hrvatske ??eljeznice, Ferrocarrils Croats) ha estat desenvolupant una xarxa de trens de rodalies a la ??rea metropolitana de Zagreb. Pel que fa al 2004, s'han restaurat algunes connexions ferrovi??ries de l'est a l'oest de la ciutat.

S'est?? planejant un sistema ferroviari lleuger. De fet, el sistema es preveu amb cinc l??nies; tres d'oest a est, i dues de nord a sud. Totes les l??nies serien soterrades al centre de la ciutat. La primera l??nia entrar?? en funcionament cap al 2012.

L'Aeroport de Zagreb factura cap a 1,6 milions de passatgers per any. S'ha projectat una nova terminal pel 2008, la construcci?? de la qual comen??ar?? l'abril del 2006.

[edita] Rodalies

Els voltants de Zagreb han estat constantment deshabitats des de l'era prehist??rica, per les troballes arqueol??giques de la cova de Veternica del paleol??tic i l'excavaci?? de les ru??nes de la ciutat romana d'Andautonia, prop de l'actual poblet de ????itarjevo.

Ex-poblats pintorescos als turons de Medvenica: ??estine, Gra??ani i Remete estan disposats al voltant de la ciutat com perles d'un collar, i mantenen la seva rica tradici?? cada dia: costums folcl??riques, paraig??es de ??estine, productes de gengibre, etc.

La Muntanya Medvednica (Zagreba??ka gora), amb el seu cim m??s alt Sljeme (1,033 m), ofereix una vista panor??mica de Zagreb, el Sava i les valls de Kupa, i la regi?? de Hrvatsko Zagorje. Cap a mitjans de gener del 2005, Sljeme acoll?? el seu primer Campionat d'Esqu?? Mundial, que acab?? sent un esdeveniment puntual. Des d'all?? es pot veure fins a Velebit a trav??s de la costa rocosa del nord de Cro??cia, i els pics nevats dels Alps julians de la ve??na Eslov??nia. Hi ha diversos pobles que ofereixen allotjament i restaurants per als excursionistes. Els esquiadors visiten Sljeme, que t?? quatre pistes d'esqu??, tres remuntadors i un telecadira.

La vella Medvedgrad, una localitat medieval constru??da cap al segle XIII i restaurada recentment, representa una atracci?? especial de la muntanya Medvednica. Esguarda la part oest de la ciutat i tamb?? t?? el Santuari de la P??tria, un indret memorial, on Cro??cia homenatja tots els seus herois nacionals que defensaren la p??tria durant la seva hist??ria.

Les ag??ncies de viatge tamb?? organitzen excursions guiades cap als afores de la ciutat.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Zagreb
Cro??cia | Organitzaci?? administrativa Bandera de Cro??cia
Comtats: Zagreb | Krapina-Zagorje | Sisak-Moslavina | Karlovac | Vara??din | Koprivnica-Kri??evci | Bjelovar-Bilogora | Primorje-Gorski Kotar | Lika-Senj | Virovitica-Podravina | Po??ega-Eslav??nia | Brod-Posavina | Zadar | Osijek-Baranja | ??ibenik-Knin | Vukovar-Srijem | Split-Dalm??cia | Istria | Dubrovnik-Neretva | Me??imurje
Ciutat capital: Zagreb