Xocolata

De Viquip??dia

Xocolata

La xocolata (o tamb?? xocolate o xocolat) ??s l'aliment basat en el cacau m??s conegut i dif??s en el m??n pel seu particular sabor, teixidura i coloraci??. S'ha discutit l'origen del mot xocolata el qual sembla tenir dues probables arrels. Una de les arrels deriva de la llengua n??huatl (centre de M??xic) xococ que significa "agre" o de xocolia, "acidar" i de la terminaci?? ??tl, "aigua". Altra possible arrel del mot prov?? del llengua maia (sud-est de M??xic) chokolhaa que literalment significa "l??quid o beguda calenta".

Taula de continguts

1 Hist??ria de la Xocolata
2 Composici?? general de les rajoles de xocolata
3 Per qu?? la xocolata ??s tan bona
4 Beneficis per la Salut
5 Enlla??os externs
6 Bibliografia

[edita] Hist??ria de la Xocolata

La xocolata es va originar a M??xic, probablement el 1500 aC. Els olmeques, nadius del golf de M??xic, consumien el cacau. El segle III, la beguda de xocolata era consumida principalment per la classe alta dels maies amb fins cerimonials. En la seva composici??, es barrejava el cacau amb piment??, vainilla, mel, o altres components. Els asteques (segles XI a XVI), a m??s de consumir la xocolata com a beguda freda pr??pia de classes altes, utilitzaven el cacau com a moneda i ho associaven amb Xochiquetzal, la deessa de la fertilitat.

Crist??for Colom va portar alguns grans de cacau per mostrar-los als Reis Cat??lics, per?? ning?? no va saber qu?? fer-ne i van ser oblidats. Les fonts originals de producci?? de cacau a l'??poca de la Nova Espanya es trobaven als estats mexicans de Chiapas, Tabasco i Oaxaca. Una vegada que els espanyols van con??ixer l'exist??ncia del fruit i de la beguda que fabricaven els asteques amb ell, van quedar sorpresos per la seva teixidura i la seva f??cil preparaci??. S'atribueix a les monges d'Oaxaca la iniciativa de crear amb el cacau una beguda dol??a, tal com la coneixem actualment, amb cacau, sucre de canya i canyella. Va tenir gran ??xit i de seguida va ser difosa per Espanya i despr??s per la resta d'Europa.

Els frares establerts a M??xic van enviar al port de Barcelona un carregament de cacau juntament amb la f??rmula per a la seva elaboraci??. Va ser traslladat fins al Monestir de Pedra, on els frares van comen??ar a preparar i consumir xocolata, especialment en els per??odes d'abstin??ncia. Va obtenir gran popularitat, ja que l'Esgl??sia cat??lica va considerar que el seu consum no trencava el dejuni, i va passar a ser la beguda preferida durant la quaresma, pel seu valor nutritiu.

Tassa de xocolata desfeta

El seu alt preu ho va convertir en la beguda oficial dels reis i la cort espanyola. A principis del segle XVII, les infantes espanyoles van introduir aquest costum a Fran??a, especialment despr??s de les noces de Maria Teresa d'??ustria amb Llu??s XIV. D'aquesta manera es va estendre el seu consum per Europa i es va convertir en signe de distinci?? i eleg??ncia.

Sedu??des o temptades per aquest fruit, les grans nacions europees van decidir tenir les seves plantacions de cacau per a assegurar-se'n l'aprovisionament. Els francesos ho van fer a Martinica i Madagascar; els belgues al Congo; els anglesos a l'??ndia oriental; els alemanys a Camerun; els holandesos a Ceilan i els portuguesos a Brasil.

El 1828, Conrad J. van Houten va patentar un m??tode per a extreure el greix dels grans de cacau i obtenir cacau en pols i grassa de cacau. Gr??cies a aix?? va ser possible fabricar les modernes rajoles de xocolata. Daniel Peter, un pastisser su??s va entrar en el negoci de la xocolata del seu sogre. El 1867 va comen??ar a experimentar amb la llet com a ingredient. Va dur el seu nou producte, xocolata amb llet, al mercat el 1875. Va ser assistit en el proc??s de llevar el contingut d'aigua de la llet per prevenir la floridura per un ve??, un fabricant d'aliments per a beb??s: Henri Nestl??. El 1879 altre su??s, Rodolphe Lindt, va desenvolupar un altre proc??s que va permetre donar a la xocolata, que fins a aquesta data tenia un sabor ??cid i una teixidura sorrenca, el delicat sabor i la fina teixidura que ara coneixem.

[edita] Composici?? general de les rajoles de xocolata

La mona a Barcelona. Ous de xocolata

La xocolata ??s un aliment obtingut a partir de cacau en gra, de pasta de cacau, de cacau en pols o cacau magre en pols i de sacarosa, amb o sense adici?? de mantega de cacau. Ha de contenir, com a m??nim, un 35 per cent de mat??ria seca total de cacau, un 14 per cent de cacau sec desgreixat i un 18% de mantega de cacau.

[edita] Per qu?? la xocolata ??s tan bona

Mosaic publicitari al costat del mercat de la Boqueria a Barcelona

Una ra?? molt important en el plaer de la xocolata ??s que el seu punt de fusi?? ??s una mica menor que la temperatura del cos, aix?? es fon dins la boca. La xocolata cont?? endorfines que s??n estimulants per al cervell que produeixen sensacions de plaer, i per aix??, alguns creuen que ??s un afrodis??ac.

[edita] Beneficis per la Salut

La mona a Barcelona. Ous de xocolata

Recerques recents demostren que el cacau o la xocolata negre t?? molts beneficies de salut, ja que cont?? antioxidants i prev?? la hipertensi??. La xocolata tamb?? ??s un aliment ric en calories amb un contingut elevat de greix. Tamb?? s'ha comprovat que la xocolata ??s un estimulant feble ja que cont?? teobromina i cafe??na en petites quantitats.