Wolfgang Amadeus Mozart
De Viquip??dia
 |
Aquest article tracta sobre Wolfgang Amadeus Mozart. Per a altres significats, vegeu ??Mozart (desambiguaci??)??. |
Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, ??ustria, 1756 - Viena, id. 1791) fou un compositor de m??sica cl??ssica.
Mozart va n??ixer el 27 de gener de 1756 a Salzburg, ??ustria. Va ser batejat amb els noms de Johannes Chrys??stomus Wolfgangus Theophilus Mozart; m??s endavant el seu pare canvi?? 'Wolfgangus' per 'Wolfgang' i 'Theophilus' per 'Amadeus' (essent aquest ??ltim un sin??nim llat?? del grec ze??filus, qui estima a Zeus (D??u)). Va ser l'??ltim fill de Leopold Mozart, m??sic al servei del pr??ncep arquebisbe de Salzburg. La seva mare s'anomenava Anna Maria Pertl.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Infantesa
La casa natal de Mozart es troba al n??mero 9 del carrer Getreidegasse de la ciutat de Salzburg. Es tracta d'una casa de tres plantes, que actualment ??s un museu amb gran quantitat d'objectes de l'??poca i alguns instruments del Mozart nen. ??s un dels racons m??s visitats de la ciutat i una mena de ??meca?? per a m??sics de tot el m??n.
A causa de l'alta mortalitat infantil de l'Europa antiga, Wolfgang i la seva germana Maria Anna, coneguda familiarment com a Nannerl, van ser els ??nics supervivents de set fills. Des de molt joves ambd??s van mostrar unes extraordin??ries facultats per a la m??sica, sobretot Wolfgang. Per a ell, la m??sica i les matem??tiques eren tan naturals com els jocs per a qualsevol altre infant.
Als quatre anys practicava el clavicordi i va comen??ar a compondre petites can??ons i minuets de considerable dificultat. Als sis tocava amb destresa el clave i el viol??. Podia llegir m??sica a primera vista, tenia una mem??ria prodigiosa i posse??a una inesgotable capacitat per a improvisar frases musicals.
Definitivament, no era un nen com??. El seu progenitor era un home intel??ligent, orgull??s i religi??s. Creia que els dots musicals del seu fill eren un miracle div?? que ell, com a pare, tenia el deure de fer cr??ixer.
Leopold componia i donava classes de m??sica. L'any del naixement de Wolfgang va publicar un llibre sobre l'art del viol??, que va tenir ??xit i el va fer fam??s. Despr??s del naixement del seu fill, excepte les tasques pr??pies del seu c??rrec, va abandonar-ho tot per dedicar-se de forma exclusiva a la formaci?? del seu fill. Va ser exigent com a pare i com a mestre, en tot moment va estar vigilant la formaci?? del petit, per a guiar-lo com a home i com a artista.
Quan el nen va fer sis anys, Leopold va decidir exhibir els dots musicals dels seus fills davant les principals corts d'Europa. Segons els primers bi??grafs de Wolfgang, el seu pare ??va voler compartir amb el m??n el miracul??s talent del seu fill...??; en l'actualitat es pensa m??s aviat que el va explotar. L'??nica cosa certa ??s que la seva figura autorit??ria i opressiva marcaria el jove Amadeus de per vida.
[edita] El primer viatge
El 12 de gener de 1762 la fam??lia sencera va marxar cap a Munic; van tocar davant l'emperador Maximili?? Josep II i van continuar fins a Viena. L'estada en aquesta ciutat -un dels centres municipals de la m??sica- culmin?? amb dos recitals davant la fam??lia imperial al palau de Sch??nbrunn.
El petit Wolfgang causava sensaci?? a cada concert. Els diners recaptats en aquest viatge no van ser tants com els elogis rebuts. Podria dir-se que aquest va ser un viatge de prova per a Leopold. El 5 de gener de 1763, els Mozart van retornar a Salzburg. El viatge havia estat de poc menys d'un any.
[edita] El gran viatge
Aquest gran viatge dels Mozart va comen??ar el 9 de juny de 1763. Al llarg de tres anys i mig van rec??rrer les principals ciutats d'Europa, aconseguint grans ??xits. A Viena van ser cridats a palau per l'emperadriu Maria Teresa. L'emperadriu va quedar fascinada amb el nen Wolfgang Amadeus, tant que incl??s el seia a la seva falda i el besava.
Va ser all?? on en una ocasi??, en relliscar pel terra enllustrat i caure, Wolfgang va ser auxiliat per la princeseta Maria Antonieta, que vint anys despr??s seria guillotinada durant la Revoluci?? Francesa.
A Versalles, els Mozart van tocar davant el monarca Llu??s XV. L'an??cdota explica que, en aquesta ocasi??, l'amant del rei, l'altiva Madame de Pompadour, no va permetre que el nen Wolfgang l'abrac??s per por d'espatllar el seu vestit.
A Londres van causar l'admiraci?? del rei Jordi III; al llarg d'aquest viatge el jove m??sic va compondre la seva primera simfonia i va con??ixer Johann Christian Bach, fill petit de Johann Sebastian Bach (tot i que en aquesta ??poca tenia molt m??s ??xit que el seu pare, que era conegut com ??el pare de Johann Christian Bach??, qui exercia una gran influ??ncia sobre la seva obra).
A Holanda va enlluernar tocant l'orgue m??s gran i complicat del m??n, i va compondre el seu primer oratori, als nou anys.
Cada presentaci?? del jove Wolfgang Amadeus era una exhibici?? del seu virtuosisme amb el clavec?? i el viol?? (es diu que en aquella ??poca ja podia tocar el teclat amb els ulls embenats), i deixava els espectadors meravellats improvisant sobre qualsevol tema que li proposaven.
A aquella edat ja sabia ser galant i dedicava a les dames de la noblesa les seves primeres sonates per a viol?? i clavec??. La fam??lia va tornar a Salzburg el 30 de novembre de 1766.
[edita] Les seves primeres ??peres
El setembre de 1767 Mozart va viatjar a Viena acompanyat pel seu pare i la seva germana Nannerl. Aquest cop no per demostrar les seves habilitats de nen prodigi sin?? per desenvolupar les seves facultats de compositor.
A la ciutat imperial va desenvolupar una intensa activitat: va escriure concerts, simfonies, misses, oratoris (La Betulia liberata...), cantates i tamb?? les seves primeres ??peres, com la que va fer per enc??rrec de Josep II: l'??pera bufa La finta semplice ('La ximple fingida').
Els m??sics de l'??poca a Viena van veure en el talent del nen una amena??a per als seus llocs i van comen??ar les intrigues. No creien que nom??s amb onze anys pogu??s escriure tan bona m??sica i deien que el seu pare n'era l'aut??ntic autor. Les coses es van complicar: va haver-hi triomfs, per?? tamb?? fracassos.
[edita] Un cavaller de 14 anys
El 1769 Mozart guany?? a Salzburg la pla??a de mestre de concerts -gran honor per a un noi-... per?? sense sou. Se li va finan??ar un viatge d'estudis a It??lia, on Leopold pensava que Wolfgang Amadeus triomfaria component ??peres.
Pare i fill van arribar a Roma l'11 d'abril de 1770. Al Vatic??, Wolfgang Amadeus va escoltar el Miserere de Gregorio Allegri. Aquesta obra tenia car??cter secret, ja que nom??s podia interpretar-se a la Capella Sixtina i la seva publicaci?? era prohibida sota pena d'excomuni??.
No obstant aix??, el jove compositor va escriure de mem??ria, nom??s arribar a la posada on s'allotjava, una versi?? molt aproximada de la partitura completa. El Papa Climent XIV, admirat pel talent del m??sic de catorze anys, no nom??s no el va excomunicar sin?? que el va nomenar Cavaller de l'Orde de l'Esper?? d'Or, t??tol que, tot i els privilegis que li atorgava, mai interess?? a Mozart.
Un altre gran triomf va ser l'estrena de l'??pera Mitridate, r?? di Ponto, estrenada el 1770 a Mil?? sota forts aplaudiments i crits de "Viva il maestrino". Aprovant un examen que a la resta dels candidats els va portar tres hores i que ell va resoldre en mitja hora, va ser adm??s com a compositor a l'Acad??mia Filharm??nica de Bolonya, considerada el centre de l'erudici?? musical de l'??poca.
L'ingr??s de Mozart a l'Acad??mia va ser extraordinari, ja que encara li quedava molt per arribar als vint anys, edat m??nima exigida pel reglament. Aqu?? va con??ixer al pare Giovanni Martini, important te??ric de la m??sica d'aquell temps, i pel qual Mozart sempre tingu?? un gran afecte.
[edita] El nou pr??ncep-arquebisbe
Mozart va realitzar un segon viatge a It??lia, per assistir a l'estrena de la seva ??pera Ascanio in Alba. El 1771 va tornar amb la seva fam??lia a Salzburg, que per aquells temps era un principat eclesi??stic regit per un pr??ncep-arquebisbe. Es van assabentar de la mort de l'arquebisbe Schrattenbach, que sempre els havia recolzat.
Va comen??ar llavors una nova etapa, molt m??s dif??cil. Colloredo, el nou pr??ncep-arquebisbe de Salzburg, es va mostrar autoritari i inflexible amb el compliment de les obligacions imposades als seus subordinats. Mozart va ser confirmat al seu lloc de mestre de concerts; ara rebria un modest sou, per?? la seva llibertat de mica en mica disminuiria, fins al punt de sentir-se esclavitzat. Aquest fet va influir en el seu car??cter.
[edita] Anys de lluita
Pare i fill van viatjar a It??lia per ??ltim cop el 1772. A Mil??, Wolfgang va estrenar una ??pera i va escriure el motet Exsultate-jubilate. Va buscar un treball digne i estable, sense resultat. Va haver de tornar a Salzburg. Als 17 anys, Wolfgang ja no podia passar per nen prodigi. Comen??ava ara la lluita per la vida.
El 1773 va fer un nou viatge a Viena, sense resultats pr??ctics, per?? positiu per al seu art, ja que va con??ixer el nou estil vien??s a trav??s de la m??sica de Haydn. El gener de 1775 Mozart va estrenar amb gran ??xit a Munic la seva ??pera La finta giardiniera ('La falsa jardinera'). Van ser per a Mozart anys prol??fics: va escriure ??peres, sonates per a piano, concerts per a viol??, divertimentos, quartets i molta m??sica sacra per enc??rrec del seu nou cap.
No obstant aix??, Mozart se sentia presoner, sentia que no progressava i, alterat per l'ambient provinci?? de Salzburg, l'agost de 1777 va reclamar a l'arquebisbe Colloredo la llibertat per a abandonar el seu c??rrec. M??s tard, en companyia de la seva mare, va iniciar un llarg viatge a Par??s. En una escala a Munic va con??ixer la fam??lia Weber i es va enamorar de la seva filla gran, Aloysia.
A Mannheim va fer una gran amistat amb un grup de compositors d'aquesta ciutat, la qual era coneguda perqu?? les seves orquestres, per primer cop a la hist??ria de la m??sica, exageraven la difer??ncia entre els passatges suaus i els forts. Aquest estil es va donar a con??ixer com a ??estil de Mannheim?? i poques d??cades despr??s seria una caracter??stica principal del Romanticisme.
[edita] Opressi?? i alliberament
Wolfgang Amadeus Mozart va romandre a Par??s entre el 23 de mar?? i el 26 de setembre de 1778, sense aconseguir millors beneficis monetaris, per?? arribant a estrenar obres com la Simfonia Par??s.
El 3 de juliol la seva mare va morir d'un infart. Deprimit per aquesta mort i alguns fracassos, Wolfgang decideix retornar al servei de Colloredo. Malenconi??s, s'atur?? a Munic per proposar-li matrimoni a Aloysia Weber, per?? ella ho rebutj??.
Va tornar a Salzburg el gener de 1779. Colloredo li va augmentar el salari, per?? tamb?? les seves obligacions: havia de dedicar-li molt m??s temps al seu c??rrec. Aquell mateix any va escriure la Missa de la Coronaci?? (KV 317).
El gener de 1781 va estrenar a Munic Idomeneu, la seva primera gran ??pera. Era a Augsburg quan va ser cridat per Colloredo. Despr??s dels seus ??ltims triomfs i de relacionar-se amb nombre quasi d'igual a igual, el tracte que li donava l'arquebisbe era humiliant per a ell. Les seves obres ja eren apreciades a tota Europa, per?? Colloredo es conformava amb subestimar-lo, tractant-lo com a un criat qualsevol. Finalment, Mozart es va rebel??lar; en acabar una dif??cil discussi??, va decidir renunciar a la pla??a. Aix?? es van acabar deu anys, de 1771 a 1781, de tensions i disputes quasi permanents.
[edita] Matrimoni com sigui
Mozart s'instal??l?? a Viena i visqu?? un any feli??. Va intervenir en concerts, va impartir classes i va escriure nombroses obres. 1782 va ser l'any d'una altra ??pera triomfal: El rapte del serrall.
Despr??s del seu frac??s sentimental amb Aloysia Weber, va trobar consol amb Constanze, la germana menor. Per?? sabia que el seu pare Leopold no apreciava aquella fam??lia i va voler viatjar a Salzburg per presentar-li formalment la seva parella, per?? diversos esdeveniments van enderrerir el temut viatge per a enfrontar-se al seu progenitor.
El 4 d'agost de 1782, sense el consentiment del seu pare, Wolfgang Amadeus i Constanze es van casar a Viena. Per celebrar-ho i per calmar al seu moralista pare, Mozart va compondre la inacabada Missa en do menor (KV 427). Pensava estrenar-la a Salzburg amb Constanze com a primera soprano solista. Nom??s ho va poder fer l'agost de 1783, per?? seria in??til. Desitjava demostrar a la seva fam??lia que havia escollit correctament, per?? Leopold i Nannerl mai van acceptar del tot Constanze.
Per a acabar-ho d'arrodonir, el seu primer fill va morir el 19 d'agost de 1783, al cap d'un mes de n??ixer. Dels set fills que Wolfgang Amadeus va tenir amb Constanze, nom??s dos van arribar a sobreviure: Karl Thomas i Franz Xaver.
El 1782 havia conegut, a trav??s del bar?? van Swieten, els oratoris de H??ndel i algunes obres de Bach, entre elles El clavec?? ben temperat, que el va afectar profundament en el seu estil com a compositor.
[edita] El m??s gran compositor
El desembre de 1784, Mozart va ingressar a la francma??oneria, en la qual va trobar un ideal filos??fic. 1785 va ser un any de gran activitat art??stica i social. Wolfgang es va sentir entusiasmat davant l'aplaudiment que els vienesos van fer de la seva m??sica. Va ser en aquella ??poca quan dedic?? uns quartets de corda a Haydn.
L'an??cdota ens explica que, en escoltar-los, Haydn va manifestar a Leopold davant D??u que Wolfgang Amadeus era el m??s gran compositor que podia haver conegut. Va ser un gran per??ode per a la creaci??. El 1786 Mozart es trobava al punt ??lgid. Va estrenar l'??pera Les noces de F??garo amb un gran ??xit, i, el 1787, a Praga, Don Giovanni.
[edita] Temps de crisis
[edita] La missa de difunts
El mar?? de 1791 Mozart va oferir un dels seus ??ltims concerts p??blics a Viena; va tocar el Concert per a piano n??m. 27 (KV 595). El seu ??ltim fill, Franz Xaver, va n??ixer el 26 de juliol.
Pocs dies abans es va presentar a casa seva un desconegut, vestit de gris, que va refusar identificar-se, i va encarregar a Mozart la composici?? d'un r??quiem. Li avan???? part dels honoraris i van quedar que tornaria al cap d'un mes. Per?? el compositor va ser cridat des de Praga per escriure l'??pera La clemenza di Tito, per a festejar la coronaci?? de Leopold II.
Quan pujava amb la seva dona al carruatge que els havia de portar a aquesta ciutat, el desconegut es va presentar un altre cop, preguntant pel seu enc??rrec. Aix?? va alterar el compositor.
M??s endavant es va saber que aquell obscur personatge era un enviat del comte Franz Walsseg, l'esposa del qual havia mort. El vidu desitjava que Mozart compongu??s una missa de difunts per als funerals de la seva dona, per?? volia fer creure a la resta que l'obra era seva i per aix?? restava en l'anonimat.
Mozart, obsessionat amb la idea de la mort des que va morir el seu pare, debilitat per la fatiga i la malaltia, molt sensible a les coses sobrenaturals per la seva vinculaci?? amb la francma??oneria i impressionat per l'aspecte de l'enviat, va acabar per creure que aquest era un missatger del dest?? o que el r??quiem que compondria seria per al seu propi funeral.
[edita] El final d'una vida tr??gica
La salut del geni va comen??ar a declinar i la seva concentraci?? disminu??a. La clemenza di Tito va ser acollida amb fredor pel p??blic. En retornar a Viena, Mozart es va posar a treballar en el r??quiem encarregat i va preparar, en companyia de l'empresari teatral i cantant Emanuel Schikaneder els assajos per a l'??pera La flauta m??gica. Aquesta es va estrenar amb un gran ??xit el 30 de setembre de 1791, amb el mateix Mozart com a director.
Un m??sic rival, Antonio Salieri, es trobava entre el p??blic. Per aquelles dates Mozart va acabar el Concert per a clarinet (KV 622). L'octubre de 1791 la seva salut va empitjorar. Caminava amb la seva esposa quan de sobte va seure en un banc i molt agitat va comentar a Constanze que alg?? l'havia enverinat. Al poc temps es va quedar prostrat al seu llit.
Mozart sentia que ja no tornaria a aixecar-se, per?? volia concloure la seva pr??pia missa de difunts i va dictar a S??ssmayer, el seu deixeble, les indicacions per a completar El R??quiem (KV 626). Li va faltar temps.
El 5 de desembre de 1791 Mozart va morir als 35 anys, a Viena, ciutat que va veure triomfar al nen i morir l'home. Els metges no es van posar d'acord sobre la causa de la mort. Per neglig??ncia va ser enterrat a una tomba sense nom i mai se'l va poder ubicar.
Ha sigut trobat un crani a una fosa comuna que un metge l'ha analitzat i s'ha fet la hip??tesi de que era el de Mozart. D'aqu?? s'ha conjecturat que la seva mort fou produ??da per una cranoestenosi.
[edita] La llegenda
Es va propagar el rumor que Mozart havia mort enverinat per Antonio Salieri, qui suposadament odiava el seu geni musical. Aix?? va servir d'inspiraci?? per a l'??pera Mozart i Salieri, de Rimski-Korsakov, per a la petita obra de teatre del mateix nom del c??lebre escriptor rus Pushkin i per a l'obra teatral Amadeus, de Peter Shaffer (en la qual es basa la pel??l??cula Amadeus de Milos Forman, protagonitzada per Tom Hulce).
Es va arribar a afirmar, fins i tot, que les restes de Mozart havien estat perdudes per tal que no quedessin petjades de l'homicidi.
[edita] Obra
| Les ??peres de Wolfgang Amadeus Mozart |
|---|
Die Schuldigkeit des ersten Gebotes (1767) |
La llista d'obres de Mozart va ser catalogada per Ludwig von K??chel el 1832 en el K??chel Verzeichnis. Est?? formada per 626 opus. La producci?? simf??nica i instrumental consta de:
- 41 simfonies, entre les que destaquen:
- Simfonia n??m. 35 Haffner en re major, KV 385, (juliol-agost 1782),
- Simfonia n??m. 36 Linz en do major, KV 425, (novembre 1783),
- Simfonia n??m. 38 Praga en re major, KV 504, (finals 1786),
- Simfonia n??m. 39 en mi bemoll major, KV 543, (juliol-agost 1788),
- Simfonia n??m. 40 en sol menor, KV 550, (juliol-agost 1788) i
- Simfonia n??m. 41 J??piter en do major, KV 551, ) (juliol-agost 1788);
- concerts (27 per a piano, 5 per a viol?? i diversos per a altres instruments)
- sonates
- m??sica de cambra (duets, trios, quartets i quintets)
- 61 divertimentos
- serenates com per exemple Eine kleine Nachtmusik
- marxes
- 22 ??peres, que despr??s d'algunes obres menors, van arribar els seus gran t??tols a partir de 1781:
- Idomeneu (1781)
- El rapte del serrall (1782),singspiel, considerat per alguns la primera gran ??pera c??mica alemanya
- Les noces de F??garo (1786)
- Don Giovanni (1787)
- Cos?? fan tutte (Aix?? fan totes, 1790), escrites les tres ??ltimes en itali?? amb librettos de Lorenzo da Ponte
- La flauta m??gica (1791), en la qual es reflecteixen els ritus i ideals ma????nics
- La clemenza di Tito (1791).
Va compondre tamb?? una gran quantitat d'obres corals (religioses i profanes) entre les quals destaca la inacabada Gran Missa en Do menor i la Missa de R??quiem, que estava component quan va morir.
[edita] Vegeu tamb??
- Franz Xaver Niemetschek. El primer bi??graf de Mozart
- Cat??leg K??chel de l'obra de Mozart
[edita] Fragments musicals
[edita] Enlla??os externs
