Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Winston Churchill - Viquip??dia

Winston Churchill

De Viquip??dia

Sir Winston Churchill
Durada del mandat:
(com a Primer ministre)
10 de maig de 1940
a 27 de juliol de 1945
26 d'octubre de 1951
a 7 d'abril de 1955
Predecessors:
(com a Primer ministre)
Neville Chamberlain
Clement Attlee
Successor:
(com a Primer ministre)
Clement Attlee
Anthony Eden
Lloc de naixement: Woodstock,
Oxfordshire
Data de naixement: 30 de novembre
de 1874
Lloc de la mort : Londres
Data de la mort: 24 de gener de 1965
Partit pol??tic: Conservador i Liberal
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1953)

Winston Leonard Spencer-Churchill ( Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965 ) va ser un pol??tic brit??nic conegut per ser Primer Ministre del Regne Unit i Ministre de Defensa durant la Segona Guerra Mundial. Conegut tamb?? per la seva notable orat??ria, i pels seus discursos radiats a la poblaci??, donat-los ??nims a seguir fins al final de la guerra. En diferents ??poques va ser soldat, periodista, escriptor i pintor, a m??s de pol??tic, i se'l considera un dels l??ders m??s importants de la hist??ria moderna. El 1953 va guanyar el Premi Nobel de Literatura. En una recent enquesta de la BBC, va ser votat com el Brit??nic m??s important de la hist??ria, d'un total de 100 candidatures.

Taula de continguts

[edita] Primers anys

John Churchill, 1r Duc de Marlborough.
John Churchill, 1r Duc de Marlborough.

Fill de Lord Randolph Churchill i de la nord-americana Jennie Jerome, va n??ixer al Palau de Blenheim a Woodstock, al comtat d'Oxfordshire, Anglaterra el 30 de novembre de 1874.

La inf??ncia de Churchill va transc??rrer principalment en internat escolars, incloent el Headmaster's House del col??legi de Harrow. Una an??cdota interessant ??s que en el seu examen d'acc??s en la mat??ria de llat?? va escriure el t??tol de l'assignatura i el seu nom; res m??s, puix no tenia ni idea de qu?? escriure. Malgrat aix??, va ser acceptat en la instituci?? tot i que sempre el van posar en la divisi?? m??s endarrerida del col??legi, on principalment s'ensenyaba angl??s, mat??ria on sempe va destacar. Actualment en Harrow existeix el premi Churchill que s'atorga a l'assaig en angl??s.

Churchill tenia una personalitat independent i no va assolir molts m??rits a nivell acad??mic, suspenent diverses mat??ries, menys matem??tiques i hist??ria, on estava freq??entment entre els millors alumnes. Per?? la negativa a estudiar els cl??ssics va evitar qualsevol milora en Harrow.

M??s tard, va ingressar en una acad??mia militar i en graduar-se va servir en un regiment de cavalleria a l'??ndia. Va compaginar la carrera militar amb el periodisme, cosa que li va proporcionar for??a notorietat, que va aprofitar per iniciar una carrera pol??tica.

[edita] Carrera pol??tica

Va ser elegit parlamentari pel Partit Conservador del Regne Unit a les eleccions generals del 1900. Certes desavinences amb els altres membres del seu partit van fer que el 1904 es pass??s a les files del Partit Liberal, amb el qual el 1905 va esdevenir Sots-Secretari d'Estat per a les Col??nies. El 1908 va ser nomenat Secretari d'Estat per al Comer?? i la Ind??stria i el 1910 va ser promogut a Ministre de l'Interior (Home Secretary).

El 1911 va ser nomenat Primer Lord de l'Almirallat, posici?? que va mantenir durant la Primera Guerra Mundial. El 1915 va ser acusat com un dels responsables del desastre del desembarcament dels Dardanels. Poc despr??s se li va assignar un c??rrec com a ministre sense cartera, lloc que ell mateix va abandonar per considerar que el seu treball era desaprofitat i va tornar a l'ex??rcit durant uns mesos. El 1917, un canvi de govern el va fer va tornar a la pol??tica com a Ministre de Municions. Aqu?? es va manifestar com un clar opositor al bolxevisme i partidari de la intervenci?? aliada a la Guerra Civil Russa. El 1921 va esdevenir Secretari d'Estat per a les Col??nies i va ser un dels signants del Tractat Anglo-Irland??s que establia la creaci?? de l'Estat Lliure d'Irlanda.

El 1922 es van celebrar noves eleccions i una crisi en el Partit Liberal va fer que perd??s el seu c??rrec ministerial i el seu lloc com a parlamentari. Per?? el 1924 va tornar a ser elegit, aquesta vegada com a "Constitucionalista" (independent) encara que de mica en mica s'havia anat acostant al Partit Conservador, al qual es va tornar a unir a l'any seg??ent.

El 1924 va ser nomenat Canceller de l'Exchequer (c??rrec equivalent al de Ministre d'Hisenda) sota el govern de Stanley Baldwin. La seva decisi?? de fer que el Regne Unit torn??s al Patr?? Or va tenir conseq????ncies desastroses per a l'economia i va portar a una vaga general el 1926. En aquesta ??poca tamb?? va manifestar certa simpatia per les idees feixistes del dictador itali?? Benito Mussolini, que va qualificar com una bona manera de combatre les forces subversives, ??s a dir, de contrarestar l'amena??a d'una revoluci?? comunista.

El govern conservador va ser derrotat a les eleccions de 1929 i en els pr??xims dos anys Churchill es va allunyar progressivament de les idees dels l??ders del Partit Conservador, per exemple oposant-se fortament a la independ??ncia de l'??ndia fins al punt de denigrar a personalment a Mahatma Gandhi. Durant uns anys no va ser elegit per a cap c??rrec del govern. En aquest per??ode va enllestir la redacci?? de diversos llibres.

Aviat per?? la seva atenci?? es va centrar en l'ascensi?? al poder d'Adolf Hitler a Alemanya i en la seva pol??tica de rearmament que violava clarament el Tractat de Versalles. Durant un temps va defensar tot sol el rearmament del Regne Unit per contrarestar l'amena??a de Hitler. Fins al punt que va haver de pagar de la seva butxaca emissions des de R??dio M??naco, dirigides als brit??nics, des d'on advertia a la poblaci?? del perill que suposava Hitler. Tamb?? es va oposar amb vehem??ncia a la pol??tica pactista del primer ministre Neville Chamberlain que va portar als Acords de Munic de 1938, que van permetre que Alemanya s'annex??s la regi?? dels Sudets, fins llavors part de Txecoslov??quia.

[edita] Segona Guerra Mundial

Churchill, Roosevelt i Stalin a la Confer??ncia de Jalta, febrer de 1945.
Churchill, Roosevelt i Stalin a la Confer??ncia de Jalta, febrer de 1945.

L'entrada del Regne Unit a la Segona Guerra Mundial va marcar la seva hora decisiva. En esclatar la guerra, el setembre de 1939, va tornar a ser nomenat Primer Lord de l'Almirallat. Des d'aquesta posici?? va defensar l'ocupaci?? preventiva de les mines de ferro sueques i del port noruec de Narvik des d'on aquest ferro era transportat cap a Alemanya. Tamb?? va insistir en la necessitat de minar les aig??es territorials noruegues per tal de dificultar l'??s que en feien els alemanys, evitant aix?? el bloqueig naval brit??nic. No obstant, el gabinet de Chamberlain es va oposar a violar la neutralitat d'aquests dos pa??sos fins a l'abril de 1940, quan Alemanya va envair Noruega i ja va ser massa tard.

La derrota aliada a Noruega va precipitar la caiguda de Neville Chamberlain i el 10 de maig de 1940, el mateix dia que comen??ava l'atac alemany contra Fran??a, B??lgica i els Pa??sos Baixos, Churchill va ser nomenat Primer Ministre del Regne Unit. En el seu discurs va dir: ??? No tinc res m??s a oferir que sang, esfor??, suor i ll??grimes???. Despr??s de la derrota dels ex??rcits aliats a B??lgica, va animar als desmoralitzats francesos a continuar lluitant per?? la derrota de Fran??a unes setmanes despr??s van deixar al Regne Unit sol en front d'Alemanya i It??lia. Churchill era un mestre de l'orat??ria i el 4 de juny de 1940, al Parlament brit??nic (Cambra dels Comuns), en motiu de la caiguda de Fran??a, va pronunciar aquest memorable discurs: (...) ???Encara que grans extensions d???Europa i molts estats vells i famosos hagin caigut o puguin caure en poder de la Gestapo i de tot l'aparell odi??s del govern nazi, no flaquejarem ni fracassarem. Arribarem fins al final. Lluitarem a Fran??a, lluitarem als mars i als oceans, lluitarem a l'aire amb confian??a i for??a creixents; defensarem la nostra illa al preu que sigui. Lluitarem a les platges, lluitarem en els llocs de desembarcament, lluitarem en els camps i els carrers, lluitarem a les muntanyes, no ens rendirem mai....??? (...) Malgrat les expectatives adverses a les que s'enfrontava el pa??s, va refusar rendir-se (com esperava Hitler) i va mantenir-se ferm a continuar lluitant fins a la vict??ria, que ell creia possible. L'exemple de Churchill i la seva incendi??ria orat??ria van permetre mantenir la cohesi?? espiritual del poble brit??nic en les hores de prova suprema que van significar la derrota de Fran??a i l'enfrontament en solitari contra el nazisme que dominava gaireb?? tota Europa.

Churchill i el seu fam??s gest de la vict??ria
Churchill i el seu fam??s gest de la vict??ria

Les seves esperances de no ser derrotats es centraven sobretot en l'enorme dificultat que suposaria per als alemanys creuar el Canal de la M??nega donat que els brit??nics eren els amos absoluts del mar i la seva for??a a??ria era considerable. Aquests c??lculs es van veure confirmats a finals d'estiu de 1940 quan el Regne Unit va guanyar la decisiva batalla d'Anglaterra. Churchill tamb?? esperava poder atreure als Estats Units a la guerra, cosa que creia que decantaria definitivament la balan??a a favor seu i en contra d'Alemanya. Les seves bones relacions amb el President dels Estats Units Franklin D. Roosevelt van proporcionar a la Gran Bretanya grans quantitats de subministres a trav??s de l'Atl??ntic, vitals per a l'esfor?? de guerra brit??nic.

Va ser la mateixa Alemanya qui va proporcionar aliats al Regne Unit envaint la Uni?? Sovi??tica el juny de 1941 i declarant la guerra als Estats Units el desembre del mateix any. Aquests estats aliats van menar les operacions militars que van permetre la derrota del nazisme l'any 1945. Poc abans, Churchill, Roosevelt i el m??xim dirigent sovi??tic Josef Stalin s'havien repartit les ??rees d'influ??ncia de la post-guerra a Europa en la Confer??ncia de Jalta de febrer de 1945.

[edita] Despr??s de la guerra

Finalment, encara que els aliats van guanyar la guerra, el poble brit??nic li va donar l'esquena i no el va elegir en les eleccions de 1945 que va guanyar el seu oponent Clement Attlee.

Al comen??ament de la Guerra Freda, va popularitzar el terme "tel?? d'acer" per a il??lustrar la separaci?? entre l'Europa comunista i la capitalista.

[edita] Segon mandat

Durant els anys de la post-guerra va mantenir-se com a l??der de la oposici?? per?? despr??s de les eleccions generals de 1951 va tornar a ocupar el c??rrec de Primer Ministre. El 1955 va presentar la seva ren??ncia i va ser succe??t per Anthony Eden.

[edita] Obra liter??ria

Est??tua de Churchill a Londres.
Est??tua de Churchill a Londres.

Churchill va ser un escriptor prol??fic durant tota la seva vida i en els per??odes que va estar fora del govern es considerava com un escriptor que tamb?? era membre del Parlament. A pesar del seu origen aristocr??tic la seva her??ncia va ser insignificant, at??s que la seva mare havia gastat la major part d'ella. ??s per aix?? que sempre va estar curt de diners i amatent a escriure per a assolir una remuneraci?? que li permet??s mantenir el nivell lux??s de vida que duia. Diverses de les seves primeres obres hist??riques van ser escrites amb la finalitat d'obtenir diners.

Va tenir molt poc inter??s per la hist??ria social o econ??mica, ja que veia la hist??ria des del punt de vista militar i pol??tic, creada per grans homes m??s que per forces econ??miques o canvis socials.

Churchill fou el m??s influent expositor de la hist??ria segons el concepte "Whig", el qual es basava en la creen??a dels segles XVIII i XIX en la qual el poble brit??nic tenia una grandesa ??nica i molt especial, aix?? com una destinaci?? imperial i que, per tant, la hist??ria de la Gran Bretanya havia de veure's com el progr??s per a arribar a aquesta destinaci??. Aquesta creen??a va inspirar tant la seva obra liter??ria com pol??tica i mai va modificar el seu punt de vista o va mostrar inter??s algun per altres escoles de pensament.

Els seus llibres d'hist??ria es poden catalogra en tres categories:

  • La primera es relaciona amb la hist??ria de la seva fam??lia, com ??s la biografia del seu pare Life of Randolph Churchill (1906) i del seu ancestre Marlborough: His Life and Times (1933-1938). Aquestes biografies han estat q??estionades pel desig de Churchill de presentar aquests personatges en els seus millors aspectes, fent molt poc ??s del material hist??ric existent i en el cas del seu pare, ometent informaci?? que reflectien elements poc atractius d'ell. La biografia de Marlborough assenyala el gran talent literari de Churchill, no tant per la seva rigurositat hist??rica sin?? pel seu llenguatge.
  • La segona categoria s??n els treballs autobiogr??fics de Churchill, incloent les seves experi??ncies com a corresponsal de guerra, les quals van ser plasmades en llibres com Makaland Field Force(1898), The River War (1899), London to Ladysmith via Pret??ria (1900) i Ian Hamilton's March (1900). Uns llibres molt interessants i entretinguts, que contenent informaci?? molt valuosa sobre les guerres imperials de la Gran Bretanya a l'??ndia, Sudan i Sud-??frica, tot i que enr realitat eren llibres escrits per la seva autopromoci??, ja que des de 1900 Churchill estava bolcat de ple a la pol??tica.
  • La seva reputaci?? com escriptor, no obstant aix??, descansa principalment en la tercera categoria dels seus llibres que s??n tres massius treballs d'hist??ria narrativa. Aquestes s??n les hist??ries de la Primera Guerra Mundial: The War Crisis (sis volums, 1923-1931) i la Segona Guerra Mundial: The Second World War (sis volums, 1948-1953) i History of the English-Speaking People (quatre volums, 1956-1958); uns dels llibres d'hist??ria m??s extensos que mai hagin estat publicats. La hist??ria narrada per Churchill sobre les dues Guerres Mundials est?? lluny de ser convencional, ja que l'autor va participar-hi activament en elles. Ambdues s??n, per tant, mem??ries i fets hist??rics, per?? Churchill es va assegurar d'incloure esdeveniments en els quals no hi va participar, com per exemple la guerra entre Alemanya i la Uni?? Sovi??tica. Inevitablement, en els seus llibres el centre de la narrativa ??s la Gran Bretanya i ell mateix. Arthur Balfour va opinar sobre The World Crisis com "una brillant autobiografia, disfressada com una hist??ria de l'univers".

Com a membre del govern en part de la Primera Guerra Mundial i com Primer Ministre en la Segona, Churchill va tenir acc??s a documents oficials, plans militars, secrets oficials i correspond??ncia entre els l??ders de les pot??ncies mundials. Despr??s de la Primer Guerra Mundial, quan existia molt poques regles referents a l'??s d'aquesta documentaci??, Churchill simplement va prendre aquests documents quan es va retirar del govern i va fer ??s lliure d'ells en els seus llibres. A partir d'aquell moment van sorgir una s??rie de regles estrictes que van evitar que documents oficials fossin utilitzats per escriure narratives hist??riques o mem??ries una vegada que els ministres abandonessin el govern.

El 1953 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, per les seues mem??ries de guerra i el seu treball period??stic o, segons l'Acad??mia Sueca, per la seva mestria en la descripci?? hist??rica i biogr??fica aix?? com per la brillant orat??ria en defensa i exaltaci?? dels valors humans.

[edita] Obra seleccionada

  • 1898: The Story of the Malakand Field
  • 1899: The River War
  • 1900: Savrona
  • 1906: For Free Trade
  • 1906: Lord Randolph Churchill, 2 volums
  • 1908: My African Journey
  • 1923-1931: The World Crisis, 6 volums
  • 1930: My Early Life
  • 1931: India
  • 1933-1938: Marlborough, 4 volums
  • 1937: Great Contemporaries
  • 1939: Step by Step
  • 1946: Victory
  • 1948-1954: The Second World War, 6 volums
  • 1951: In the Balance
  • 1951: War Speeches, 3 volums
  • 1956-1958: A History of the English-speaking Peoples, 4 volums
  • 1962: Frontiers and Wars

[edita] Retir i mort

Durant els ??ltims anys de la seva vida va viure retirat a Chartwell (Westerham, comtat de Kent, Anglaterra) i al sud de Fran??a. El 15 de gener de 1965 va sofrir una trombosi cerebral i nou dies despr??s va morir.

[edita] Honors

El 1953 li fou concedit el t??tol de Cavaller de l'Imperi Brit??nic, esdevenint Sir Winston Churchill, i el 24 d'abril de 1953 fou nomenat Cavaller de l'Orde de la Lligacama, i investit com a tal el 14 de juny de 1954. El 1955 se li va oferir el t??tol de duc per?? el seu fill Randolph el va conv??ncer perqu?? el refus??s. L'any 1956 li fou concedit el Premi Internacional Carlemany, concedit a Aquisgr??, pel seu esfor?? en defensar la unitat europea.

El 1963 va ser la primera persona en convertir-se en Ciutad?? Honorari dels Estats Units d'Am??rica.

  1. Cavaller Company del Molt Noble Orde de la Lligacama ??? nomenat el 24/4/1953 i investit el 14/6/1954
  2. Orde del M??rit ??? nomenat l'1/1/1946 i investit el 8/1/1946
  3. Orde dels Companys d'Honor ??? nomenat el 19/10/1922 i investit el 16/6/1923
  4. Medalla del Servei General a l'??ndia 1854-95 (barra ???Frontera del Panjab 1897-98) ??? atorgada el 10/12/1898
  5. Medalla de la Reina del Sudan 1896-97 ??? atorgada el 27-3-1899
  6. Medalla de la Reina de Sud-??frica 1899-1902 (barres ???Tur?? e Diamant, Johannesburg, Alliberament de Ladysmith, Estat Lliure d???Orange, Muntanyes de Tugela, Col??nia del Cap)??? atorgada el 15/7/1901
  7. Estrella de 1914-15 - atorgada el 10-10-1919
  8. Medalla Brit??nica de la Guerra de 1914-1920 ??? atorgada el 13-10-1919
  9. Medalla de la Vict??ria 1914-1918 ??? atorgada el 4-6-1920
  10. Estrella de 1939-45 ??? atorgada el 9-10-1945
  11. Estrella d'??frica ??? atorgada el 9-10-1945
  12. Estrella d'It??lia ??? atorgada el 2-8-1945
  13. Estrella de Fran??a i Alemanya ??? atorgada el 9-10-1945
  14. Medalla de la Defensa ??? atorgada el 9-10-1945
  15. Medalla de la Guerra 1939-1945 ??? atorgada l'11-12-1946
  16. Medalla de la Coronaci?? del Rei Jordi V ??? 1911
  17. Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935
  18. Medalla de la Coronaci?? del Rei Jordi VI 1937
  19. Medalla de la Coronaci?? de la Reina Elisabet II 1953
  20. Condecoraci?? Territorial (Rei Jordi V) ??? atorgada el 31-10-1924
  21. Creu de l'Orde del M??rit Militar amb Distintiu Vermell de 1?? Classe (Espanya) ??? atorgada el 6/12/1895 y ratificada el 25/1/1896
  22. Gran Cord?? de l'Orde de Leopold amb Palma (B??lgica) ??? 15/11/1945
  23. Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Lle?? Neerland??s (Holanda) ??? Maig 1946
  24. Gran Creu de l'Orde de la Corona amb Fulles de Roure (Luxemburg) ??? atorgada el 14/7/1946
  25. Gran Creu amb Collar del Reial Orde Noruec de Sant Olaf (Noruega) ??? atorgada el 11/5/1948
  26. Orde de l'Elefant (Dinamarca) ??? atorgada el 9/10/1950
  27. Orde de l'Alliberament (Fran??a) ??? atorgada el 6/11/1958
  28. Molt Refulgent Orde de la Estrella del Nepal de 1?? Classe (Nepal) ??? atorgada el 29/6/1961
  29. Gran Faix?? de l'Alta Orde de Sayyid Mohammed bin Ali el Senoussi (Regne de L??bia) ??? atorgada el 14/4/1962
  30. Medalla del Servei Distingit a l'Ex??rcit (EUA) ??? autoritzada el 10/5/1919 i atorgada el 16/7/1919
  31. Creu de Guerra amb Palma (B??lgica) ??? atorgada el 15/11/1945
  32. Medalla Militar (Fran??a) ??? atorgada el 8/5/1947
  33. Creu de Guerra amb Palma (Fran??a) ??? atorgada el 8/5/1947
  34. Medalla de la Campanya de Cuba 1895-98 (Espanya) ??? atorgada en 1914
  35. Medalla del Kediv de Sudan (barra ???Khartoum???) (Egipte) ??? atorgada en 1899
  36. Medalla del Rei Christian X de la Llibertat (Dinamarca) ??? atorgada el 10/9/1946

[edita] Enlla??os externs

Podeu trobar m??s informaci?? en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
Commons.
Commons
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
Viccionari
Viccionari.
Viquidites
Viquidites.
Viquiesp??cies
Viquiesp??cies.
Viquillibres
Viquillibres.
Viquinot??cies.
Viquitexts
Viquitexts.
Viquiversitat
Viquiversitat.