Willy Brandt

De Viquip??dia

24?? Vice Canceller d'Alemanya 5?? de la Rep??blica Federal
Willy Brandt

30?? Canceller d'Alemanya 4rt de la Rep??blica Federal
Mandat 21 d'octubre de 1969 ??? 7 de maig de 1974
President	Gustav Heinemann
Precedit per	Kurt Georg Kiesinger
Succe??t per	Helmut Schmidt
Mandat 30 de novembre de 1966 ??? 21 d'octubre de 1969
Precedit per	Hans-Cristoph Seebohm
Succe??t per	Walter Scheel
41?? Ministre Federal d'Exteriors
Mandat 1 de desembre de 1966 ??? 20 d'octubre de 1969
Precedit per	Gerhard Schr??der
Succe??t per	Walter Scheel

Naixement	18 de desembre de 1913 L??beck (Regne de Pr??ssia, Imperi Alemany)
Mort	8 d'octubre de 1992 Unkel (Ren??nia-Palatinat, Alemanya)
Partit pol??tic	Partit Socialdem??crata d'Alemanya
Parella	Anna Carlotta Thorkildsen (div. 1948) Rut Hansen (div. 1983) Brigitte Seebacher
Professi??	Pol??tic

Premi Nobel de la Pau
(1971)

Willy Brandt, pseud??nim de Herbert Ernst Karl Frahm, (L??beck, 1913 - Unkel, 1992) fou un pol??tic alemany que ocup?? el c??rrec de canceller de 1969 fins el 1974. Una de les caracter??stiques de la seva pol??tica, anomenada "Ostpolitik", fou la de millorar les relacions amb la Rep??blica Democr??tica Alemanya, Pol??nia i la Uni?? Sovi??tica, cosa que li f??u mer??ixer el Premi Nobel de la Pau el 1971.

[edita] Anys de guerres

Va n??ixer el 18 de desembre de 1913 a L??beck, situat a l'estat alemany de Slesvig-Holstein, fill de mare soltera. Va comen??ar a treballar com a aprenent a la consigna de vaixells F.H.Bertling. Als setze anys s'un?? a les Joventuts Socialistes, i un any despr??s al Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD); per?? aviat el va deixar pel m??s esquerr?? Sozialistischen Arbeiterpartei Deutschlands, que estava aliat amb el POUM a Espanya i amb el ILP (Independent Labour Party) a Gran Bretanya.

El 1933 i amb el profit d'all?? que havia apr??s a la consigna portu??ria, s'escapa de l'Alemanya nazi cap a Noruega. ??s en aquesta etapa on utilitza per primera vegada el pseud??nim de Willy Brandt. El 1934 prengu?? part en la fundaci?? de la Oficina Internacional d'Organitzacions Revolucion??ries Juvenils, i en fou escollit secretari.

El 1936 Brandt visita Alemanya disfressat d'estudiant noruec, sota el nom de Gunnar Gaasland. El 1937 treballa de periodista a l'Espanya immersa en guerra civil. Un any despr??s el govern alemany revocaria la seva ciutadania alemanya, de forma que sol??licit?? la noruega. L'any 1940 fou arrestat a Noruega per les forces ocupants nazis, i abans de ser reconegut (perqu?? duia uniforme noruec), fuig cap a la neutral Su??cia. Aquell mateix any obtindria la ciutadania noruega, a la ciutat d'Estocolm, on viuria fins el final de la guerra.

[edita] C??rrecs pol??tics

Brandt amb Nixon l'any 1971

A finals de 1946 Willy Brandt torna a Berl??n com a treballador del govern noruec. El 1948 s'afilia al SPD, i recupera la seva ciutadania alemanya, tot i que sota el nom de Willy Brandt.

Aquell mateix any 1948 es divorci?? d'Anna Carlotta Thorkildsen, amb qui tingu?? una filla (Ninja, 1940), i es cas?? amb Rut Hansen, amb qui tingu?? tres fills: Peter (n. 1948), Lars (n. 1951) i Matthias (n. 1961). Molts anys despr??s, el 1983, es tornaria a casar per tercera vegada amb Brigitte Seebacher.

En un principi va ser encasellat a l'ala m??s dretana del partit per no tenir p??ls a la llengua a l'hora de criticar la posici?? sovi??tica a la revoluci?? hongaresa de 1956, o per la negativa a la proposta de Nikita Khruixtxov d'atorgar a Berl??n l'estatus de "ciutat lliure" l'any 1958.

Entre 1957 i 1966 fou alcalde del Berl??n (Oest), en plena construcci?? del mur de Berl??n.

Anys m??s tard, el 1964 esdev?? president del SPD alemany fins el 1987. El 1961 es present?? a les eleccions per a Canceller, per?? les perd davant el CDU del conservador Konrad Adenauer. El 1965 ho prov?? de nou, i de nou perd?? les eleccions, aquest cop davant Ludwig Erhard. Tot i aix??, el 1966 es forma una coalici?? entre el SPD i el CDU, i Brand esdev?? ministre d'afers exteriors i sotscanceller.

Les seg??ents eleccions, les de 1969, s?? que les guanya l'SPD, i a canvi de formar coalici?? amb el petit partit liberal FDP, Brandt va poder esdevenir Canceller.

[edita] Pol??tica exterior

Trobada amb John Fitzgerald Kennedy el 1961

Com a Canceller Brandt guany?? m??s poder per a desenvolupar la seva anomenada Ostpolitik, que era una voluntat d'apropament amb la germana Rep??blica Democr??tica Alemanya, i una millora substancial de les relacions amb la Uni?? Sovi??tica, Pol??nia i altres pa??sos del Bloc de l'Est.

Un dels moments m??s emotius fou el que tingu?? lloc el desembre de 1970, quan s'agenoll?? espont??niament davant del monument a les v??ctimes de la sublevaci?? del ghetto de Vars??via, a la qual van ser assassinats molts ciutadans polonesos en aixecar-se contra les tropes ocupants nazis.

La popularitat de Brandt esdev?? patent amb la portada de la revista Time, la qual el f??u home de l'any 1970, i culmina amb el Premi Nobel de la Pau de l'any seg??ent, el 1971, pels seus esfor??os per millorar les relacions amb la Rep??blica Democr??tica Alemanya, Pol??nia i la Uni?? Sovi??tica.

A Alemanya, l'Ostpolitik fou controvertida i divid?? part de la poblaci?? en base a dues posicions. Per una banda, aquells que es veien expulsats de territori alemany i que clamaven la pol??tica d'il??legal i d'alta tra??ci??. I per una altra banda, aquells que ho aplaudien pel desig de canviar cap a l'apropament (Wandel durch Ann??herung). La pol??tica de Brandt ajud?? a accentuar les contradiccions del socialisme-comunisme quotidi?? i a fer-lo caure.

[edita] Pol??tica interior

Hom argumenta que la vict??ria del SPD dels anys 1960 va estar afavorida per la voluntat dels joves de trencar amb la Wirtschaftswunder ("miracle econ??mic") de l'Alemanya de la postguerra. La joventut estava disconforme amb una societat profundament conservadora, burgesa i incapa?? d'afrontar el passat nazi recent. El predecessor de Brandt fou Kurt Georg Kiesinger, antic membre del partit nazi, i Brandt fou v??ctima del terror nazi.

La societat li reclamava reformes socials, legals i pol??tiques, i ells (i l'SPD) els hi van intentar donar, tal com va dir amb el seu fam??s Wir wollen mehr Demokratie wagen (o Atrevim-nos amb m??s democr??cia). Tot aix?? sens perjudici de la seva dura legislaci?? per tal de barrar l'acc??s a la funci?? p??blica als "radicals" (Radikalenerlass).

Per?? les reformes van quedar trencades amb la crisi del petroli del 1973, ja que foren culpades de la fallida econ??mica del pa??s. A m??s a m??s, la difer??ncia de membres respecte de l'oposici?? al Bundestag no era notable, i de fet van intentar aprovar una moci?? de censura el 1972. Davant l'amena??a de la vict??ria conservadora, la campanya electoral de 1972 reb?? el suport de molts intel??lectuals, i obtingu?? els millors resultats fins llavors.

[edita] L'esc??ndol

L'any 1973 les organitzacions de seguretat germ??niques reben la informaci?? que un dels assistents personals de Willy Brandt, G??nter Guillaume, era un espia de la Stasi (servei d'espionatge de la Rep??blica Democr??tica). El 24 d'abril de 1974 Guillaume ??s arrestat i Brandt ??s acusat de tenir un espia en el seu partit. Alhora es publiquen informacions de la seva vida privada en qu?? queden de manifest les relacions de Brandt amb prostitutes. Willy Brandt arrib?? a escriure una nota del seu imminent su??cidi, per?? es retract??, assum?? responsabilitats, i dimit?? del c??rrec el 7 de maig de 1974.

[edita] Darrers anys

Tot i deixar el c??rrec de Canceller, va romandre al seu esc?? al Bundestag com a cap del seu partit (SPD), fins el 1987. Del 1976 fins el 1992 fou cap de la Internacional Socialista. I entre 1979 i 1983 fou membre del Parlament Europeu.

El 1983 hom va creure que Portugal esdevindria comunista; Brandt aparegu?? en escena i don?? suport al partit socialista i democr??tic de M??rio Soares, que guany?? les eleccions. A Espanya ho feu amb el partit socialista tot just legalitzat de Felipe Gonz??lez, despr??s de la mort de Franco.

A finals del 1989 Brandt fou un dels primers esquerrans de l'Alemanya Federal en clamar la reunificaci?? alemanya.

Una de les darreres aparicions de Willy Brandt fou a Bagdad, en ser alliberats uns hostatges occidentals a l'Iraq de Saddam Hussein poc despr??s de la invasi?? de Kuwait de 1990.

Mor?? el 8 d'octubre de 1992 a la ciutat d'Unkel, poblaci?? situada a l'estat alemany de Ren??nia-Palatinat.

Precedit per: Gerhard Schr??der	Ministre d'Afers Exteriors 1966???1969	Succe??t per: Walter Scheel
Precedit per: Hans-Christoph Seebohm	Vice Canceller d'Alemanya 1966???1969	Succe??t per: Walter Scheel
Precedit per: Kurt Georg Kiesinger	Canceller d'Alemanya 1969???1974	Succe??t per: Helmut Schmidt