Virg??nia

De Viquip??dia

Coordenades: 37.5?? N??? 79??? W region:US-VA?? type:state??? {{{7}}}??? {{{8}}}

Virg??nia ??s una de les quatre mancomunitats entre els 50 estats que conformen els Estats Units d'Am??rica. El nom sencer ??s Commonwealth of Virginia.

Virg??nia ??s un dels 13 estats originals que es van rebel??lar contra el govern brit??nic a la Guerra d'Independ??ncia dels Estats Units i ??s generalment considerat un dels estats del sud.

Kentucky i Virg??nia Occidental eren part de Virg??nia a la fundaci?? dels Estats Units. Kentucky era un comtat de Virg??nia quan va ser adm??s com estat el 1792. Virg??nia Occidental es va separar de Virg??nia durant la Guerra Civil.

Un altre sobrenom de Virg??nia ??s ??la Mare de Presidents??, perqu?? vuit presidents van n??ixer en aquest estat, m??s que en qualsevol altre. Cinc d'ells van ser triats per un segon mandat: George Washington, Thomas Jefferson, James Madison, James Monroe i Woodrow Wilson. Els altres tres eren William Henry Harrison, John Tyler i Zachary Taylor. Ambd??s Harrison i Taylor van morir durant els seus mandats.

[edita] Origen etimol??gic

Els colons anglesos van batejar aquesta regi?? nord-americana en honor de la Reina Isabel I d'Anglaterra, "la soltera", el sobrenom de la qual era Virg??nia, derivat de "Reina Verge" ja que mai es va casar.

[edita] Poblaci??

Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia 54.311 amerindis nord-americans (0,6 %). Per tribus, les principals s??n els cherokee (14.250), blackfoot (1.550), iroquesos (1.215), sioux (1.119), lumbee (932), apatxe (708), chickahominy (928), pamunkey (294), rappahannock (210), i powhatan (158).

[edita] Hist??ria

Entre els pobles amerindis que habitaven l'actual estat de Virg??nia hi havia els powhatan, nottaway, meherrin, pohick, monacan, saponi i els cherokee.

A finals del segle XVI, Virg??nia era el nom donat a la terra explorada per l'expedici?? de 1584 de Sir Walter Raleigh per la costa de Nord-am??rica. Inicialment, el nom Virg??nia es va aplicar a la costa sencera des de Carolina del Sud fins a Maine. La Companyia Virg??nia de Londres (en angl??s: the London Virginia Company) es va incorporar el 10 abril de 1606 per c??dula reial com una societat an??nima (en angl??s: joint stock company). La companyia r??pidament va finan??ar la primera col??nia anglesa permanent en el nou m??n a Jamestown en la col??nia de Virg??nia el 1607. La segona c??dula reial es va ratificar el 23 de maig de 1609.

El sobrenom de "The Old Dominion" (en catal??: el vell domini) va ser donat per Carles II d'Anglaterra al temps de la restauraci?? perqu?? mantingu?? la resist??ncia durant la Guerra Civil Anglesa. Patrick Henry va servir com el primer governador de Virg??nia, de 1776 a 1779; i va servir altre mandat de 1784 a 1786. El 12 de juny de 1776 la Convenci?? de Virg??nia va adoptar la Declaraci?? de Drets de Virg??nia, que va ser la base de la Carta de Drets (en angl??s: Bill of Rights) incorporada a la Constituci?? dels Estats Units d'Am??rica. La Carta de Drets consisteix en les deu primeres esmenes a la constituci??. El 29 de juny de 1776, la convenci?? va adoptar una constituci?? que va establir Virg??nia com un Commonwealth independent de l'Imperi brit??nic. La paraula anglesa ???commonwealth??? vol dir, literalment, un govern per al benestar comunal, ??s a dir, una mancomunitat.

El 1790 tant Virg??nia com Maryland van cedir territori per a formar el Districte de Col??mbia. Per un acte del Congr??s dels Estats Units datat el 9 de juliol de 1846, el Congr??s va retrocedir l'??rea al sud del Riu Potomac a Virg??nia, sent efectiu el 1847. Aquest territori avui dia forma el Comtat d'Arlington i una part de la Ciutat d'Alexandria.

Virg??nia era un dels estats que va votar abandonar la uni?? i ajuntar-se amb els Estats Confederats d'Am??rica durant la Guerra Civil americana. Immediatament al votar abandonar la Uni??, uns comtats occidentals es van separar com Kanawha, m??s tard anomenat, Virg??nia Occidental. L'acte va ser confirmat per la Cort Suprema dels Estats Units el 1870.

Virg??nia formalment es va reunir amb la Uni?? el 26 de gener de 1870, despr??s del per??ode de postguerra. Als Estats Units aquesta ??poca es diu ???Reconstrucci?????.

El 13 de gener de 1990, Douglas Wilder es va convertir en el primer afroameric?? escollit i investit a l'oficina de Governador d'un estat nord-americ?? des de Reconstrucci??.

Estats Units d'Am??rica | Divisions pol??tiques

Estats Alabama | Alaska | Arizona | Arkansas | Calif??rnia | Carolina del Nord | Carolina del Sud | Colorado | Connecticut | Dakota del Nord | Dakota del Sud | Delaware | Florida | Ge??rgia | Hawaii | Idaho | Illinois | Indiana | Iowa | Kansas | Kentucky | Louisiana | Maine | Massachusetts | Maryland | Michigan | Minnesota | Mississip?? | Missouri | Montana | Nebraska | Nevada | Nou M??xic | Nova Hampshire | Nova Jersey | Nova York | Ohio | Oklahoma | Oregon | Pennsilv??nia | Rhode Island | Tennessee | Texas | Utah | Vermont | Virg??nia | Virg??nia de l'Oest | Washington | Wisconsin | Wyoming Districte federal Districte de Col??mbia ??rees insulars Escull Kingman | Atol Palmyra | Atol Johnston | Guam | Illa Baker | Illa Howland | Illa Jarvis | Illes Mariannes Septentrionals | Atol Midway | Illa Navassa | Illes Verges Nord-americanes | Illes Wake | Puerto Rico | Samoa Nord-americana