Vila-real
De Viquip??dia
Aquest article tracta sobre el municipi. Per a altres significats, vegeu ??Vila-real Club de Futbol??. |
|
|||||
Localitzaci?? | |||||
|
|||||
Municipi de la Plana Baixa | |||||
Pla??a de la Vila. | |||||
Estat ??? CCAA ??? Prov??ncia ??? Comarca ??? Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Prov??ncia de Castell?? Plana Baixa Vila-real |
||||
Gentilici | Vila-realenc, Vila-realenca | ||||
Predom. ling. | Valenci?? | ||||
Superf??cie | 55,10 km?? | ||||
Altitud | 42 m | ||||
Poblaci?? (2007) ??? Densitat |
49,045 hab. 0,89 hab/km?? |
||||
Coordenades | (i) | ||||
Dist??ncies | 60 km de Val??ncia 8 km de Castell?? |
||||
Sistema pol??tic Ajuntament ??? Alcalde: |
11 PP, 8 PSOE i 2 BLOC Juan Jos?? Rubert Nebot (PP) |
||||
Agermanament | Borriana, Michalovce |
Vila-real ??s un municipi del Pa??s Valenci?? de la Plana Baixa. El darrer cens li assignava 49.291 habitants. ??s la catorzena poblaci?? valenciana per n??mero d???habitants i la tercera al nord de l?????rea Metropolitana de Val??ncia, nom??s superada per Castell?? i Sagunt.
[edita] Topon??mia
La denominaci?? tradicional d???aquesta ciutat ??s Vila-real en valenci?? i Villarreal en castell??. Des de la seua fundaci?? (1274) el nom m??s utilitzat en la documentaci?? era la forma llatina "Villae Regalis" o la valenciana, com s???aprecia al llen?? de la Sala Nova del Palau de la Generalitat Valenciana (1592), on el top??nim que acompanya el representant local davant el Regne diu "Vilareal", alternant des de la castellanitzaci?? iniciada al segle XVI amb la forma "Villarreal" com es pot comprovar en l'abundant documentaci?? conservada a l'Arxiu Hist??ric de la ciutat i en altres. A partir de la segona meitat del segle XVIII s'empra de manera oficial la forma castellana, mentre que la forma valenciana se mant?? intacta popularment, pronunciada ???Vilarrel???, segons afirma Sanchis Guarner.
Al 1938, despr??s de la Guerra Civil la Corporaci?? Municipal acord?? la forma pseudoerudita de Villarreal de los Infantes[1], per distingir-la d???altres top??nims hom??nims com ara Villarreal de Urrechua o Villarreal de Huerva. Despr??s de l???oficialitzaci?? biling??e del top??nim el 1983 durant el govern de l'UCD, bona part de la poblaci?? recuper?? la forma Vila-real, tant en la forma parlada com, sobretot, en l???escrita. Al febrer de 2006, l???Ajuntament opt?? de manera un??nime per la forma oficial exclusivament en valenci?? (Vila-real).
[edita] Situaci??
Situada a 8 km de la costa de la mar Mediterr??nia, a 7 km al S de Castell?? de la Plana i a 60 al N de Val??ncia. El riu Millars fa de l??mit amb els municipis d'Almassora i Onda, amb els quals fita pel nord. Per l'oest, limita amb Onda i Betx??, al sud amb Nules i les Alqueries i a l'est amb Borriana.
El seu terme fa part de la Plana, comarca natural de la costa valenciana que a efectes estad??stics era dividida entre la Plana Alta, al nord del riu Millars, i la Plana Baixa, on es troba Vila-real.
El terme es troba en una secular cru??lla de camins: de SO a NE el travessen la N-340, l'AP-7, la CV-10 (autovia de la Plana) i el ferrocarril de Val??ncia a Barcelona, i d'O a E la CV-20, que ve d'Onda i de l'Alt Millars, i la CV-185, que va a Borriana i al seu port. A m??s compta amb camins rurals que van a Borriana (cam?? del Cedre), la platja de la Pola (camins de Vora Riu i la Mar), Almassora (cam?? d'Almassora, pel pont del Secanet), Borriol (cam?? Real, que travessa el Millars prop de l'ermita de Santa Quit??ria d'Almassora sobre un pont del segle XIII), l???Alcora (camins de l???Ermita de la Mare de D??u de Gr??cia i Fondo), Onda (camins Vells de Vila-real a Onda i de Castell?? a Onda), Betx?? (cam?? de Betx??), Artana (cam?? de les Voltes) i la Vilavella (cam?? de la Carretera).
[edita] Nuclis
El poblament de l???actual Vila-real ??s compacte al voltant del nucli urb??, per?? hist??ricament tingu?? un nucli dispers, les Alqueries de la Plana, que se segregaren del municipi el 1986.
Les sis partides hist??riques del terme de Vila-real (67,7 km2) s??n les Solades (NE), el Madrigal (NO), Pinella (O), Carinyena (E), el Pla Red?? (SO) i el Cap de Terme (SE). Hui dia aquesta darrera configura el terme de les Alqueries (12,6 km2), i el de Vila-real suma per tant els 55,1 km2 restants.
Les Solades i Carinyena es corresponen amb l'horta tradicional, regada per les s??quies que deriven del Millars. Madrigal, Pinella i el Pla Red?? es corresponen amb l'antic sec??, hui transformat en regadiu gr??cies a l'aigua de les s??nies.
En la partida de Madrigal hi ha hagut tradicionalment una zona de cases d'erbarjo (anomenades a Vila-real masets), prop del Termet (zona de l'ermita de la Mare de D??u de Gr??cia) que en els darrers anys s'ha desenvolupat notablement. Hui dia els masets del Madrigal han format una zona urbana m??s o menys compacta i unida a la poblaci?? per la banda del NO, a trav??s dels camins Vell de Castell?? a Onda i de l'Ermita.
[edita] Relleu i hidrografia
Als dos ter??os occidentals del terme -el sec?? tradicional (entre els 100 i els 25 m d???altitud)- el relleu est?? constitu??t per un enorme glacis plistoc??nic que descendeix de les muntanyes interiors (Onda, Betx??) i forma un extens mantell de rebles procedent de l'aportaci?? fluvial que ha generat una crosta de cudols (eliminada artificialment i secularment per les intenses roturacions per antropitzar el territori). Per davall de la crosta del glacis hi ha una potent mantell fre??tic, procedent de les aig??es de pluja de la Serra d???Espad?? que fan cap al subs??l de la Plana i que han estat aprofitades mitjan??ant l'obertura de nombrosos pous (s??nies) per a la captaci?? d'aigua per al regadiu. Al ter?? oriental del terme (per sota dels 25 m) desapareix el mantell de rebles i les terres d???horta de l'Holoc?? afloren amb una m??nima pendent fins perdre's a la mar de Borriana.
El glacis descendeix suaument de NO a SE i est?? tallat en la mateixa direcci?? pel riu Millars, al nord, els barrancs de l???Hospital, R??tils i Espaser (aquests dos son afluents del riu Sec de Betx??), al centre, i del riu Sec de Betx?? pr??piament dit, al sud. Tant aquest com el riu Millars presenten dep??sits de fons de rambla de cudols solts.
[edita] Clima i vegetaci??
El clima es caracteritza pels hiverns temperats (10,5??C el gener) i humits i els estius c??lids i secs (24,5??C l???agost). La mitjana de temperatures ??s de 17??C i la de precipitacions de 450 mm anuals, amb m??xima pluja a l'octubre (99 mm) i m??nima al juliol (7 mm).
La vegetaci??, restringida al llit dels rius i barrancs, ??s la pr??pia del domini Querco-Lentiscetum (m??quia de carrasca i margall??), amb restes de pinades en la zona del Termet, prop de l???ermita de la Mare de D??u de Gr??cia.
[edita] Hist??ria
[edita] Abans de Jaume I
En la contornada de la ciutat s??n bastant freq??ents els testimonis de la cultura eneol??tica (Vil??la Filomena), ib??rica i de la dominaci?? romana. La llarga ocupaci?? musulmana de la Plana de Borriana va deixar alguna her??ncia de top??nims que encara romanen vius i de petits nuclis rurals dispersos (alqueries) escampats per l'horta.
[edita] ??poca foral medieval. Fundaci??
No fou per?? fins el 1274 que, en els ??ltims anys de la seua vida, el rei Jaume I la fund??, en segregar-la del terme de Borriana, la primera gran vila valenciana d???origen musulm?? que havia estat presa i poblada per cristians, el 1233.
La carta pobla de Vila-real, datada a la ciutat de Val??ncia a 20 de febrer de 1274, diu aix??:
"(...) correspon a reis i pr??nceps assignar termes certs a les poblacions que funden, i concedir als seus pobladors furs o costums, amb els quals han de viure i ser regits: per aix??, N??s, Jaume, per la gr??cia de D??u rei d???Arag??, de Mallorca i de Val??ncia, comte de Barcelona i d???Urgell, i senyor de Montpeller, per N??s i pels nostres successors, donem i concedim a vosaltres, tots i cadasc?? dels pobladors de la poblaci?? de Vila-real, que hem decidit establir en terme de Borriana, termes certs, ??s a dir, des de la s??quia Major de Borriana amunt cap a la dita poblaci??, i des d???enll??, aix?? com afronta amb el terme de Nules, i d???all?? fins a l???antigament anomenada Misquitiella, que est?? cap a Betx??, i d???all?? fins al moll?? del tur?? cobert, on es talla la pedra, i cap al riu Millars." (traducci?? del document original en llat?? al valenci?? a Vilap??dia [1])
Dels vora 115 km2 del terme general de Borriana, prop de 68 ???els ubicats m??s a ponent- configuraren el nou terme de Vila-real, a la qual el rei li atorg?? els mateixos furs i privilegis que a Borriana, incloent-hi l'??s de les aig??es del riu Millars. Aix?? ho diu la carta pobla: ??????en el qual terme (de Vila-real) tingueu ??s d???aig??es, i de llenya, i d???herbes, i de pedra, i de cal??, i de totes les altres coses necess??ries per a vosaltres o per al vostre ??s i dels vostres ramats, lliurement i en pau, i en tot a???? ning?? tinga for??a per fer-vos impediment o perjudici de cap manera.???
El lloc triat per a l???empla??ament de Vila-real fou un pla en un interfluvi entre el riu Millars i el riu Sec, per?? bastant allunyat de tots dos per protegir-se de les riuades, i al costat d???una important ruta en el cam?? entre la ciutat de Val??ncia i Tortosa. L'objecte de la seua fundaci?? va ser, d'una banda, assegurar el poblament en una extensa zona de la Plana que havia quedat deserta despr??s de l'expulsi?? dels musulmans i, d'un altre, com denota el seu top??nim, enfortir el bra?? reial, perqu?? des de la seua creaci?? va tindre representaci?? en les Corts i en la Diputaci?? del General del Regne de Val??ncia, on va participar molt activament, i va tindre el privilegi d'usar com a propi el pen?? quadribarrat distintiu d???aquest.
La carta pobla de Vila-real diu que a penes hi havia unes alqueries disseminades pel terme, fet que confirma la voluntat reial de crear una vila preconcebuda i amb un pl??nol elaborat, de planta rectangular, propi del racionalisme renaixentista avant la lettre. Aquest pl??nol comptava amb un eix longitudinal de major extensi??, corresponent al Cam?? Reial de Val??ncia a Tortosa i Barcelona (actual carrer Major) i un altre de transversal, corresponent a l'actual cam?? d???Onda a Borriana que es troben perpendicularment i formen una pla??a porticada quadrangular: l'actual pla??a de la Vila.
En 1329 canvi?? els furs d'Arag??, amb els que es va fundar, pels furs del Regne de Val??ncia, i se li reconegueren i augmentaren els privilegis. En 1379 Vila-real reunia la notable xifra de 590 focs, m??s de 2.500 habitants, amb la que el seu recinte murallat ja s'havia completat, i comen??aven a cr??ixer els ravals: el Val??ncia, on es van instal??lar els artesans, i el de Castell??, on residia l'escassa poblaci?? mud??jar.
El segle XV ??s un per??ode de regressi?? demogr??fica i econ??mica. Les caresties i les epid??mies, especialment la pesta negra, feren estralls en la poblaci??, que descend?? de manera notable. El 1427 sumava 475 ve??ns i el 1499 nom??s 290.
[edita] ??poca foral moderna. Expansi?? agr??cola
El segle XVI i sobretot el XVII foren d???auge econ??mic. Entre 1556 i 1675 s'ampli?? l'horta tradicional regada per la S??quia Major, separada despr??s de passar a prop la vila entre la S??quia Sobirana i la S??quia Jussana, i altra menor anomenada la Sequiola, fins a les prop de 2.500 ha que la conformen. Els cultius que hi predominaven eren hortalisses i cereals per a l'autoconsum i el cultiu comercial del c??nem. A m??s hom va rompre la major part del sec?? tradicional, on es van plantar sobretot oliveres i vinya, per?? tamb?? garroferes i moreres.
El 1510 hi havia 328 ve??ns, per?? els conflictes amb els moriscos dels senyorius ve??ns i la participaci?? curta per?? molt activa a favor de les Germanies, van impedir el desenvolupament demogr??fic, de manera que el 1565 nom??s hi havia 327 ve??ns, menys d'1.500 habitants.
Des del punt de vista cultural el XVI ??s un segle de progr??s, per tal com, d???una banda, l'humanista local i catedr??tic de gram??tica de la Universitat de Val??ncia Francesc Joan Mas fou l'??ltim editor valenci?? de les obres d'Erasme i, de l???altra, el Consell municipal contract?? els serveis de Paolo de San Leocadio perqu?? pintara el retaule de Sant Jaume que es troba a l'esgl??sia arxiprestal, i va encarregar el tra??at del pl??nol de la vila al cronista borrianenc Rafael Mart?? de Viciana.
Cal destacar tamb?? que el 1592 va morir al convent del Roser el frare alcantar?? Pasqual Baylon, el sepulcre del qual en la ciutat fou un focus de forta influ??ncia religiosa, especialment despr??s que s'hi constru??ra el 1681 sota el reial patronatge de Carles II la capella barroca de la bas??lica de Sant Pasqual, cremada el 1936.
Vila-real va deixar sentir la seua veu tamb?? en les Corts Valencianes amb l'activitat exercida pel notari Jeroni Marc Mascarell. Aquest apogeu econ??mic es va traduir en un augment de la poblaci??, que va arribar a 459 ve??ns en 1609, moment de l'expulsi?? morisca, que pr??cticament no li va afectar, perqu?? en 1646 sumava 474 ve??ns i 527 el 1692.
[edita] De 1700 a 1850. Primeres manufactures
Prou greus per a la poblaci?? van ser els efectes de la Guerra de Successi??. El 12 de gener de 1706 les tropes borb??niques de Felip V, comandades pel comte de les Torres de Alcorr??n que des de Sant Mateu pretenien arribar a Val??ncia, ocupada per les tropes de Joan Baptista Basset, davant la resist??ncia presentada al seu pas per un grup de ve??ns partidaris de l'arxiduc Carles d'??ustria que els varen atacar des de les murades, en contra de la decisi?? del Consell de la Vila que intent?? prudentment mantenir-se al marge del conflicte, van assaltar Vila-real, en un combat que va provocar quasi 500 morts entre els combatents dels dos b??ndols i l'incendi d'alguns edificis particulars.
A pesar del tr??gic inici, les reformes iniciades al segle XVIII varen afavorir un gran creixement social i econ??mic, perqu?? la poblaci?? de Vila-real va assolir 1.500 ve??ns el 1795, uns 7.000 habitants. Aquesta r??pida expansi?? es degu?? a la consolidaci?? del cultiu, manufactura i comer?? de la seda i el c??nem. Gr??cies a certs comerciants, alguns dels quals d'origen franc??s com ara Sichet i Sarthou, Vila-real es va convertir en un gran centre de distribuci?? de productes al detall en el mercat espanyol.
El creixement econ??mic es va reflectir en la construcci?? de l'esgl??sia parroquial de Sant Jaume, de grans dimensions i importants obres pict??riques, constru??da entre 1752 i 1779 en estil barroc i rematada amb ornaments neocl??ssics, la construcci?? del Pont Nou sobre el Millars, obra de Bartomeu Ribelles, la de la capella barroca a l'Hospital de la vila, unes noves Cases Consistorials, el desenvolupament de l'Ermitori de la Mare de D??u de Gr??cia i altres diverses construccions. En un dels cantons de l'esgl??sia parroquial es troba la torre campanar, bastida al 1682 i de forma octogonal.
El segle XIX, oscil??lant entre el liberalisme i el conservadorisme, es va caracteritzar a Vila-real pels motins de car??cter pol??tic, la invasi?? napole??nica (1808-1814) en la qual els vila-realencs varen participar en una heroica defensa al pont del Millars, les conspiracions liberals o realistes, la repressi?? absolutista i les guerres carlines, durant les quals pateix successius atacs i incendis.
[edita] De 1850 a 1950. La taronja
Durant la segona meitat del XIX l'economia va prosperar notablement. De 1839 a 1843 es van iniciar les primeres plantacions regulars de tarongers, i gr??cies a personatges com Jos?? Polo de Bernab?? i Borr??s, a partir de 1856 es van millorar les t??cniques de cultiu, explotaci?? i comer?? de la taronja, fet que li don?? un gran impuls econ??mic a la ciutat. El 1857 la poblaci?? superava els 10.000 hb. El cultiu del taronger va transformar l'horta tradicional, primer, i ja en el segle XX el sec??, que es va convertir en regadiu en excavar-hi pous per extraure l'aigua de reg.
La segona meitat del XIX fou un per??ode d'assentament del capitalisme agr??cola en qu?? es va forjar un nombr??s grup de comerciants emprenedors preocupats per millorar el comer?? exterior i finan??ar la ind??stria auxiliar de la taronja. A pesar de les epid??mies de c??lera de 1854, 1865 i 1886, Vila-real sumava 12.000 hb en 1887 i 15.000 el 1910.
La Primera Guerra Mundial fou un per??ode de crisi per a l'agricultura, per tal com es van tallar els enviaments de taronges cap a Europa. Durant els anys 1920 i 1930 hi va haver una lleugera recuperaci??, i una part de la ind??stria local s'havia especialitzat en la producci?? de bombes per a l'elevaci?? i captaci?? d'aig??es, en plena transformaci?? del sec??.
Despr??s de la Guerra Civil la poblaci?? es mantingu?? estancada en 17.000 habitants durant els durs anys de postguerra. El 1950 el motor de l'economia local continuava sent el cultiu i comercialitzaci?? de la taronja, i la principal ind??stria local era la fabricaci?? industrial de motocultors i cavadores de dimensi?? redu??da, a banda d'alguna que altra empresa t??xtil.
[edita] De 1950 fins avui. La ind??stria cer??mica
La gelada de 1956, que arru??n?? molts comerciants i llauradors, f??u reflexionar els empresaris locals que decidiren invertir en un nou sector diferent de la taronja: la ind??stria cer??mica, i m??s concretament la del taulell, ???? ??s, la rajola de Val??ncia. El mateix 1956 es va fundar la primera empresa cer??mica, i de llavors en???? el nombre de f??briques no ha deixat d'incrementar-se'n pertot arreu del terme.
La proximitat a una zona de gran tradici?? taulellera com Onda va facilitar sens dubte el naixement de la ind??stria cer??mica durant les d??cades de 1950 i 1960, ja que els inversors locals van considerar aquest subsector com un negoci relativament segur, at??s que en tenien refer??ncies abundants. Per?? aquest ve??nat no sols va resultar determinant com a factor d'imitaci??: tamb?? va servir per a reclutar t??cnics especialistes en la gesti?? i producci?? procedents d'Onda, als quals els accionistes vila-realencs confiaven la part t??cnica.
La principal font de finan??ament de la ind??stria taulellera a Vila-real va ser l'estalvi derivat de l'agricultura: diners acumulats per comerciants i terratinents locals a partir d'excedents i especulacions en l'exportaci?? de taronges, al qual es van unir notables masses d'estalvis de particulars. D'altra banda, l'esperit emprenedor dels vila-realencs de mitjan segle XX, forjat durant m??s d'un segle al voltant del comer?? i de la ind??stria citr??coles, va influir decisivament en l'??xit de la ind??stria cer??mica taulellera local.
El taulell ha estat dels anys 60 enc?? el gran motor de l'economia vila-realenca. Gr??cies a l'impuls d'aquesta ind??stria la ciutat ha crescut r??pidament, arribant a 21.000 habitants el 1960 i a 30.000 en 1970. Hi van vindre atrets per aquesta ind??stria milers d'immigrants del rerepa??s (Alt Millars, els Ports, el Maestrat, sud d'Arag??), per?? tamb?? de la Manxa i d'Andalusia.
Durant les d??cades de 1970 i 1980 el creixement es va alentir lleugerament per causa de la crisi econ??mica internacional, que provoc?? un estancament de la producci?? citr??cola i cer??mica. El 1981 s'arribava a vora 35.000 habitants i el 1991 a prop de 38.000.
Fruit de la nova embranzida econ??mica dels 1990 i del que portem del segle XXI, gr??cies a un desenvolupament industrial sense precedents del taulell i ind??stries auxiliars, la ciutat ha tornar a cr??ixer a gran velocitat. El 2001 superava els 42.000 habitants i a hores d'ara ja s'acosta als 50.000, dels quals vora el 10% son estrangers, sobretot de Romania i magrebins.
Evoluci?? demogr??fica de Vila-real | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991?? | 1996 | 2001 | 2006 | 2007 | ||||
10.208 | 13.750 | 16.068 | 17.554 | 16.770 | 18.982 | 20.025 | 20.703 | 24.516 | 33.218 | 38.385 | 37.660 | 39.550 | 42.442 | 48.055 | 49.045 |
1 Entre el cens de 1991 i l'anterior, minva la poblaci?? perqu?? s'independitza les Alqueries (3.625 hab. el 1991).
[edita] Evoluci?? urbana
Vila-real ??s un dels municipis de la Plana ???juntament amb Castell??, Nules, Almenara i Almassora- que, a partir d???un recinte medieval geom??tric i en escaquer, ha desenvolupat la trama urbana en quadr??cula d???una manera m??s o menys aproximada.
Creat de nova planta el 1274 pel rei Jaume I, nom??s dos anys abans de la seua mort, en el disseny del pl??nol de la vila hom veu les mans d???un expert urbanista, que disseny?? una rectangle perfecte tallat per quadr??cules perfectes, tal com algunes d??cades despr??s aconsellava Francesc Eiximenis: amb quatre portes, una cap al nord (portal de Castell??, al final de l???actual carrer Major de Sant Jaume), una cap a ponent (portal d???Onda, al costat del qual s'obria l'esplanada de celebraci?? de la fira anual), una cap a migjorn (portal de Val??ncia, al final de l???actual carrer Major de Sant Dom??nec) i una cap a llevant (portal de Borriana, al final de l'antic cam?? de Borriana). Successivament varen ser oberts altres portals, com el d'Enmig, o el de la Sang (al costat de la vella jueria).
Cadascun dels angles que tancaven el recinte rectangular estava coronat per una torre: al SO la de Martorell, al NO la d???Alcover, al NE la d???en Folch Miquel i al SE la Torre Motxa, que encara es conserva parcialment, i que, junt amb un tros de la part oriental de la murada (a l???avinguda anomenada precisament de la "Mur??"), dins la "Casa de l???Oli" on es troba l'Arxiu Hist??ric Municipal, ??s l?????nic testimoni extern que resta d???aquell llen?? rectangular que durant segles envolt?? la ciutat, fent que bona part ha quedat integrat a l'interior de les edificacions que l'envolten[2].
El carrer Major ??s l???eix longitudinal de l'antiga vila, travessat perpendicularment pels carrers del Comte d'Albai i el de Ramon y Cajal (camins d???Onda i de Borriana, respectivament); a la conflu??ncia dels dos eixos principals es forma una pla??a porxada quadrangular, la pla??a de la Vila, lamentablement mutilada el 1966 en un dels seus angles (SE) per tal d???edificar l???actual pla??a Major.
Durant el segle XIV ja s???havien format dos ravals: al sud de la vila, el de Santa Ll??cia (hui del Carme), i al nord el de Castell?? (hui de Sant Pasqual). Posteriorment, fins al segle XIX, el creixement es concentr?? sobretot cap a ponent, al voltant del raval d???Onda (segle XVII), mentre que l???alt valor agrari de les terres que hi havia a llevant impedia el desenvolupament urb?? per aquesta banda. La ciutat s???ordenava d???una manera m??s o menys regular i en quadr??cula llevat de la zona NO, on el cam?? Reial trencava en diagonal l???escaquer del pl??nol.
Fins a mitjan segle XX la ciutat segu?? desenvolupant-se principalment a ponent i depass?? ??mpliament l'antiga carretera N-340 i assol?? fins i tot el carrer del Calvari; cap al sud la ciutat tamb?? conegu?? un creixement important, m??s enll?? del Barranquet (barranc de l'Hospital o de Santa Ll??cia), a l???altra banda del qual es form?? a finals del XIX el barri anomenat de Mislata (o de Val??ncia).
El tra??at del ferrocarril de via estreta, anomenat popularment la "Panderola", es va sobreimposar al pl??nol: procedent de Castell?? circulava pel llit del vell barranc de Santa Ll??cia una vegada que va ser reomplit parcialment i a l???altura del carrer Sant Joaquim girava a ponent, per buscar l???actual pla??a del Llaurador i girar novament pel carrer del Comte de Ribagor??a, fins arribar a l???estaci?? de la Panderola (actual parc hom??nim). Des d???all?? un ramal s???enfilava a ponent cap a Onda, i un altre cap al S-SE, buscant Borriana. Aquest darrer tra??at de la Panderola va condicionar la formaci?? de dues grans avingudes al S i SO de la ciutat: les d???Alemanya i d'It??lia.
Mes enll?? d??l recorregut de la Panderola es van formar a partir de mitjan segle XX alguns barris segregats de la resta de la poblaci??, sovint enmig de les f??briques, i sempre seguint camins rurals com ara el de la Carretera, el d'Artana, el de Betx??, el de les Voltes o la Senda de Pescadors.
Calgu?? esperar a la segona meitat del segle XX present perqu?? Vila-real comen??ara a desenvolupar-se cap a llevant, al voltant de dos eixos: el cam?? o avinguda del Cedre i el cam?? o passeig de l???Estaci??. ??s entre l???avinguda de la Mur??, a l???est de la vila medieval, i el ferrocarril, l??mit oriental del casc urb??, que m??s s???ha constru??t dels anys seixanta en????, principalment en altura. Tamb?? cap al N-NE, al voltant de l???avinguda de Francesc T??rrega s???ha edificat molt dels anys 1980 en????, sempre en altura.
En l???actualitat Vila-real continua el seu desenvolupament urb?? en forma d???escaquer, especialment cap al nord i l???est, on els carrers ja s??n constru??ts i a poc a poc van sent edificats. En l?????ltima d??cada s???ha obert un nou eix viari -l'avinguda de Fran??a- paral??lel al ferrocarril, que travessa la poblaci?? de N a S. i forma un vial perimetral enlla??ant amb les avingudes de Fran??a i It??lia, aix?? com les noves de Gr??cia i de Portugal. A ponent d'aquesta avinguda la ciutat est?? compactant-se, ja no necess??riament en altura, sin?? tamb?? en habitatges unifamiliars.
[edita] Economia
[edita] Agricultura. Monocultiu citr??cola
L'economia de Vila-real ha sigut de predomini agrari fins als anys 1960, quan s???assoliren les 5.100 hect??rees de cultiu. De llavors en???? l???expansi?? urbanoindustrial s???ha desenvolupat en detriment del s??l agr??cola, que el 2006 era de menys de 3.300 ha. En l'actualitat, un 60% del terme continua sent agr??cola, en un 99% dedicat als c??trics i, doncs, en regadiu. Destaca poderosament el cultiu del mandariner (85% del total), millor adaptat al s??l i el microclima de la Plana, i m??s rendible que el taronger pr??piament dit.
La major part dels magatzems de manipulaci?? i exportaci?? de c??trics es trobaven a l'oest, junt a l'estaci?? del tren de via estreta (la Panderola), i a l'est, a l'entorn a l'estaci?? de ferrocarril, destacant entre ells el modernista i recentment remodelat magatzem de Tom??s Cabrera, que com molts altres magatzems, ha tancat durant les ??ltimes d??cades per la crisi estructural que pateix la citr??cultura.
[edita] L'horta. El Millars
L'origen del regadiu vila-realenc ??s molt antic, probablement musulm?? (terme general de Borriana), encara que la primera regulaci?? de les aig??es del Millars es remunta a 1346, quan el Comte de Ribagor??a Pere d'Arag?? va determinar l'actual base jur??dica de repartiment que establia que quan l'aigua fora escassa es farien 60 files o parts, de les quals 14 correspondrien al terme de Vila-real.
Durant el XVI i XVII es va ampliar el regadiu fins a les prop de 2.500 hi ha que conformen l'horta hist??rica, on predominaven les hortalisses i cereals per a autoconsum i el cultiu comercial del c??nem fins mitjan del XIX. Cap al 1850 es va iniciar l'auge comercial citr??cola i Vila-real va ser ???juntament amb Borriana, Carcaixent i Alzira- un dels primers pobles valencians que va realitzar plantacions de taronges a gran escala, que en 1860 ja ocupaven un 9% de l???horta, en 1882 m??s del 60% i quasi el 90% en 1907. Al llarg del segle XX i llevat de per??odes de carestia com la guerra i la postguerra, el taronger ha tingut car??cter de monocultiu en l'horta vila-realenca, si b?? cal mencionar que entre el 1960 i el 1980 el cultiu de bajoques era notable i el c??lebre mercat "de les bajoques" a la pla??a de Sant Ferran va ser refer??ncia a escala espanyola fins que aquest cultiu perd?? la seua rendibilitat i s???abandon??.
[edita] El sec??. Les s??nies
Pel que fa al sec??, durant el XVI i el XVII es van rompre moltes fanecades per plantar-hi oliveres, vinyes, moreres i garroferes, cultius que hi van predominar fins a la primeria del XX, quan comen???? la transformaci?? al regadiu. Vila-real fou el primer poble de la Plana que la inici?? gr??cies a la perforaci?? del s??l a gran profunditat a la cerca d'aigua i a la creaci?? d'una xarxa de canalitzaci?? de reg i de camins delimitats per ribassos (parets fetes amb la pedra que s???extreia per fer el pou). Durant les primeres d??cades el proc??s de transformaci?? era manual, nom??s ajudats de la dinamita quan la penya es resistia, i en homenatge a aquest esfor?? sobrehum?? Vicent Llorens Poy escolp?? el monument que presideix la pla??a del Llaurador, on un grup d'agricultors mouen una gran roca. El primer pou es va obrir en 1898 i va ser batejat amb el nom de S??nia "dels Atrevits", per la gosadia que van tindre els seus executors, que van haver d'excavar fins a 65 de profunditat per a trobar aigua. En 1912 ja s'havien obert 38 pous que elevaven l'aigua de la capa fre??tica per mitj?? de l'??s de m??quines de vapor i regaven ja 723 ha., quasi 1/5 del sec?? tradicional. Es van crear nombroses societats per a l'obertura de nous pous, i per facilitar els pr??stecs i canalitzar els estalvis el 1919 es fund?? la Caixa Rural.
[edita] Ind??stria auxiliar de la taronja
Poc abans de la Guerra Civil unes 2.000 ha de sec?? ja s'havia transformat, i una part de la ind??stria local s'havia especialitzat en la producci?? de bombes per a l'elevaci?? i captaci?? d'aig??es. L'obertura de pous es va reprendre despr??s de la postguerra i en la d??cada de 1960 quasi tot el sec?? s'havia transformat en tarongerar. Hui el nombre de pous o s??nies sobrepassa el centenar, tots electrificats, i amb cabals que reguen els camps a trav??s de min??sculs conductes anomenats reguers.
A mitjan segle XX tota l'economia local encara girava al voltant del cultiu i comercialitzaci?? de la taronja, aconseguint la seua ind??stria auxiliar un alt grau d'especialitzaci?? a partir de 1950, amb la fabricaci?? industrial de motocultors i cavadores de dimensi?? redu??da, adaptades als horts de tarongers locals i comarcals, on l'espai entre arbres ??s m??nim.
[edita] Estructura agr??ria
Encara que hui el pes econ??mic de la citricultura ha disminu??t notablement, encara hi ha diverses empreses de manipulaci?? i exportaci?? de c??trics de grand??ria notable, el 2001 prop d'un miler d'ocupats es dedicaven a la producci?? agr??cola (5% de la poblaci?? activa). La propietat de la terra a Vila-real est?? molt compartimentada, perqu?? de les vora 3.000 explotacions agr??ries, 2.850 no superen les cinc hect??rees. No hi ha terres en arrendament i, per tant, els camps es treballen en r??gim de propietat, encara que els seus propietaris rarament es dediquen en exclusivitat a esta tasca; normalment preferixen altres activitats m??s lucratives i les tasques del camp les deleguen en empleats agraris o les realitzen com a activitat secund??ria, a temps parcial.
[edita] Ind??stria. El taulell
[edita] Empori cer??mic dins la U.E.
Segons el Cens de 2001, la ind??stria era el principal sector d'activitat amb prop de 8.500 empleats, un 43,8% de la poblaci?? activa. La posici?? central de Vila-real dins de la Plana ha beneficiat la seua actual aglomeraci?? industrial. No obstant aquesta no haguera estat posible sense la notable tradici?? i esperit empresarial dels locals.
Segons l'INSS, a l???inici de la d??cada del 2000 Vila-real sumava 9.388 empleats industrials, quasi tants com Castell?? (9.631), a pesar que la capital de la Plana la tripica en poblaci??. La major part dels treballadors s??n de la cer??mica taulellera i auxiliars (qu??mica, maquin??ria, expositors de fusta, etc.) per?? tamb?? hi ha dedicats a la fabricaci?? de components d'autom??bils, paper, g??neres de punt i altres branques industrials.
Segons l'INSS Vila-real era el municipi d'Espanya amb m??s empleats en el sector industrial 26 (CNAE), el de fabricaci?? d???altres productes minerals no met??l??lics (b??sicament productes cer??mics), amb 5.334 empleats, per davant de l'Alcora (4.993) i Onda (4.251). Aquestes tres localitats valencianes, juntament amb les emilianes de Fiorano i Sassuolo s??n les l??ders en producci?? taulellera a escala europea.
[edita] Origen de la ind??stria taulellera
La primera ind??stria del taulellet no es va instal??lar a Vila-real fins a 1956, en una conjuntura econ??mica completament monopolitzada per la taronja fins aquell moment. El factor desencadenant de la industrialitzaci?? taulellera va ser la gelada de 1956, que va provocar el tancament de molts comer??os citr??coles i va portar als principals terratinents de Vila-real a diversificar l'economia local.
La proximitat a una zona de gran tradici?? taulellera com Onda va facilitar sens dubte el naixement d'aquesta ind??stria, ja que els inversors locals van considerar aquest subsector com un negoci relativament segur, at??s que en tenien refer??ncies abundants. Per?? aquest ve??nat no sols va resultar determinant com a factor d'imitaci??: tamb?? va servir per a reclutar t??cnics especialistes en la gesti?? i producci?? procedents d'Onda, als quals els accionistes vila-realencs confiaven la part t??cnica.
La principal font de finan??ament de la ind??stria taulellera a Vila-real va ser l'estalvi derivat de l'agricultura: diners acumulats per comerciants i terratinents locals a partir d'excedents i especulacions en l'exportaci?? de taronges, al qual es van unir notables masses d'estalvis de particulars. D'altra banda, l'esperit emprenedor dels vila-realencs de mitjan segle XX, forjat durant m??s d'un segle al voltant del comer?? i de la ind??stria citr??coles, va influir decisivament en l'??xit de la ind??stria cer??mica taulellera local.
[edita] Empreses de gran dimensions
Del 1956 en???? no ha deixat d'incrementar-se el nombre de f??briques, sobretot a partir de la d??cada de 1980, quan la bicocci?? cer??mica fou substitu??da per la monococci??, i de 1990, quan la producci?? del taulell de la Plana es va triplicar i l'exportaci?? es va quintuplicar.
Vila-real compta hui amb algunes de les majors f??briques de taulells d'Espanya, una de les quals supera el miler d'empleats, i tres m??s el mig miler. Entre les ind??stries auxiliars cer??miques hi destaquen les de decoraci?? cer??mica al tercer foc, les de frites i esmalts cer??mics, les d'expositors per a cer??mica, les de banys, hidromassatges i saunes i les de maquin??ria cer??mica.
[edita] Construcci?? i servicis
La construcci??, en auge durant l'??ltima d??cada, segons el cens de 2001 reunia a m??s de 1.800 actius, un 9,4% del total.
Els servicis concentraven m??s de 8.000 empleats, un 41,7%. En aquest grup destaca el comer??, amb quasi 3.000 empleats. Vila-real s'ha convertit en els ??ltims anys en la capital comercial de la Plana al sud del Millars o Plana Baixa. Despr??s del comer?? se situen a molta dist??ncia els empleats en educaci??, servicis empresarials, sanitat i assist??ncia social, transport i hoteleria.
Cal ressenyar que en els ??ltims anys s'ha desenvolupat una important concentraci?? terci??ria que d??na servici a tota la Plana al sud del Millars i a la Serra d'Espad??, i inclou un gran centre comercial, diversos hipermercats i botigues especialitzades, cines, hotels, cinc centres d'educaci?? secund??ria, seu provincial de la Universitat Nacional d'Ensenyament a Dist??ncia, i l'Hospital de la Plana, que d??na servei als habitants de la Plana Baixa.
[edita] Pol??tica i administraci??
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
---|---|---|---|---|
Partit Popular | Juan Jos?? Rubert Nebot | 10.215 | 11 | |
Partit Socialista del Pa??s Valenci?? | Jos?? Benlloch Fern??ndez | 7.462 | 8 | |
Bloc Nacionalista Valenci?? | Maria Gr??cia Mol??s Garcia | 2.413 | 2 | |
Esquerra Unida del Pa??s Valenci?? | 1.115 | - | ||
Altres | 943 | - | ||
En blanc | 396 | - | ||
Total | 22.717 | 21 |
Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit pol??tic |
---|---|---|
1979-1983 |
Bautista Carceller Ferrer
|
|
1983-1987 |
Enrique Ayet Fortu??o
|
|
1987-1991 |
Enrique Ayet Fortu??o
|
|
1991-1995 |
Enrique Ayet Fortu??o
|
|
1995-1999 |
Manuel Vilanova Goterris
|
|
1999-2003 |
Manuel Vilanova Goterris
|
|
2003-2007 |
Manuel Vilanova Goterris
|
|
2007-2011 |
Juan Jos?? Rubert Nebot
|
[edita] Fires i festes
Celebra festes patronals la setmana del 17 de maig (Sant Pasqual Baylon) i la que segueix al primer diumenge de setembre (Mare de D??u de Gr??cia). La fira d'origen medieval, que se celebrava al mes de novembre durant quinze dies perdura ara traslladada al mes de maig durant les festes patronals de sant Pasqual Baylon, aix?? com en el mercat popular del darrer diumenge de novembre popularment conegut com "fireta de santa Caterina". Tamb?? al mes de febrer recorda amb un seguit d'actes socials i culturals el fet del seu origen i fundaci??.
[edita] Atractius tur??stics
[edita] Monuments religiosos
- Esgl??sia de la Sang (Avinguda de la Mur??) Del segle XVI. Nom??s resta la fa??ana, constru??da sobre solars de cases habitades per jueus i de la que es mant?? l'arc de mig punt amb alguns motius de la Passi??.
- Ermita de la Mare de D??u de Gr??cia (el termet). ??s un edifici molt representatiu de l'arquitectura popular mediterr??nia que alberga un gabinet d'arqueologia, una mostra de taulells medievals, renaixentistes i barrocs i un museu etnol??gic. ??s interessant, per la decoraci?? barroca, l???oratori que guarda la imatge de la Patrona. L???actual ermita es comen???? en el segle XVI i despr??s han tingut nombroses modificacions i ampliacions.
- Convent del Carme (Raval de Carme). Hui parr??quia i seu d'una comunitat franciscana. Compta amb un claustre manierista de mitjan segle XVII.
- Esgl??sia Arxiprestal de Sant Jaume(Carrer Sant Roc). Monumental esgl??sia dedicada a Sant Jaume, primer patr?? local i nom del fundador de la vila. Constru??da entre 1752 i 1779 amb planta de tradici?? barroc i revestida d???ornamentaci?? neocl??ssica. Consta de tres ??mplies naus d???igual al????ria. Les capelles laterals, situades entre els contraforts, es cobreixen amb volta d'aresta i les naus amb volta de can??. En el creuer s'al??a una c??pula sobre tambor. El campanar octogonal fou erigit el 1682, quan encara hi havia l'antiga esgl??sia medieval. L'ornamentaci?? de les petxines de la c??pula amb temes del martiri de Sant Jaume ??s obra del pintor Josep Vergara de final del XVIII, qui va fer tamb?? els frescos de la capella de la Comuni??. Des de novembre del 2007 es troba tancada al culte, a causa d'una intensa restauraci??, despr??s de la qual acollir?? la mostra d'art religi??s "La llum de les imatges", el 2008.
- Bas??lica de Sant Pasqual Baylon (Raval de Sant Pasqual). Guarda les restes del sant, en el centre de la capella, dins un sarc??fag de granit fosc sobre el qual descansa la imatge jacent de Sant Pasqual, d???argent, obra de Vicent Llorens Poy. Darrere de la capella es troba la cel???la on va morir, amb un retaule de catorze metres de cinquanta figures, esculpides en alt relleu, on es representen escenes i personatges relacionats amb Sant Pasqual i l'Eucaristia. Els escuts de Carles II i Joan Carles I, en la predel??la, simbolitzen el Patronat Reial. El temple actual ??s de recent construcci?? ja que l'anterior, magn??fic testimoni del barroc valenci??, va ser destru??t en la Guerra Civil.
- Capella de Crist de l'Hospital (Carrer de l???Hospital), darrer vestigi de l???hospital concedit pel rei en Jaume a la vila, amb interessant decoraci?? barroca. Erigida en el primer ter?? del XVIII, consta d???una sola nau amb volta de can??. El presbiteri est?? decorat amb talles d?????ngels, garlandes i medallons daurats, i conserva una c??pia de l???antic crucifix hospitalari, de gran valor sentimental. L???edifici que hui l???alberga ?? monestir de religioses dominicanes, amb una notable col???lecci?? pict??rica.
[edita] Monuments civils
- Pla??a de la Vila. Data del per??ode fundacional. Pla??a porticada enmig de la vila de la qual nom??s es conserven tres costats, dos del quals amb porxes medievals.
- Murades. Romanen el llen?? de l'anomenada Casa de l'Oli (avinguda de la Murada), amb una sala g??tica, i l'angle corresponent a la "torre Motxa" (avinguda de la Murada), reedificada cap a 1424 i restaurada en profunditat en 1988, i que ??s l'??ltima resta dels baluards de defensa de la vila.
- Pont Nou sobre el Millars (N-340). Constru??t de 1784 a 1790, sota la direcci?? de Bartomeu Ribelles. Un dels millors representants del neoclassicisme valenci??, relacionat amb l'Acad??mia de Belles Arts de Sant Carles. Amb tretze arcs de nou metres i mig de llum i deu d'ampl??ria, fet tot de pedra de Borriol. Cada tram est?? dividit per cub??culs semicirculars. Decoraci?? s??bria i cl??ssica. Separant els arcs de l'??mpit corre un motlura sobre m??nsules. El 1952 fou ampliat fins els quasi 17 metres d'ampl??ria actual per a servir de suport a la N-340, fou declarat B?? d'Inter??s Cultural (BIC) en octubre del 2000.
- Pont de Santa Quit??ria sobre el Millars (cam?? Reial). Del segle XIII, i constru??t per concessi?? del rei Jaume I a Pere Dahera.
- S??quia de les Argamasses (el Termet). El tra??at d???aquesta s??quia d???origen rom?? es mant?? encara a trams. Des de la Mare de D??u de Gr??cia eixint, la senda s'endinsa avall vora Millars de cam?? a Santa Quit??ria. Ac?? i all??, hom descobreix ara un perfil insinuat, ara un fragment de mur, que revelen el pas antic de les aig??es per aquell indret. Per?? el tram m??s espectacular aguaita des de dins del pantanet de Santa Quit??ria. All??, la s??quia ja ha guanyat altura i s'enlaira al cim d'uns murs escalonats d'argamassa que li donen el nom. L'obra original fou realitzada en ??poca romana, per proveir d???aigua l'Horta. La s??quia de les Argamasses ha estat en ple ??s fins l'any 1869. Aquesta utilitzaci?? continuada durant d??neu segles ha provocat que l'obra presente hui aportacions d'??poques distintes, sobretot pel que fa a la ma??oneria. Tot i aix??, les excavacions fetes en la roca no han patit cap modificaci?? des que foren practicades en ??poca romana.
- S??quia del Diable i els Arquets (Barranc de R??tils). Nom popular d???un aq??educte fet amb la intenci?? que la s??quia del Diable salvara el barranc de R??tils i continuara fins a prop de Sagunt. Hui, dels tres ulls que antigament configuraren l'obra, ja nom??s en resten dos. Per damunt dels arcs discorre encara perfectament visible un tram de vora uns trenta metres d'all?? que fa temps fou la s??quia del Diable.
- Casa de Polo (carrer de Polo de Bernab??). Alqueria constru??da per la fam??lia Polo de Bernab?? en el segle XIX, rehabilitada i adquirida per l'Ajuntament com a patrimoni municipal. Actual seu del Museu de la Ciutat, dedicat al guitarrista Francesc T??rrega, l'escultor Josep Ortells i als pintors Gimeno Bar??n, Fernando Bosch i Jos?? Gumbau.
- Gran Casino (carrer Major de Sant Jaume). Obra de 1910, d???estil neobarroc, relacionat amb el Casino de M??rcia de 1902. Cal destacar tamb?? els edificis, tamb?? al mateix carrer, que alberguen el Casino Carl?? i la Caixa de Val??ncia, ara Bancaixa, aix?? com l'antic casalot dels Mundina, actualment seu de la Universitat Popular Municipal.
[edita] Altres llocs d'inter??s
- El Termet. Paratge natural a les vores del riu Millars a 2 km. de la ciutat. Tot l'espai natural que cenyix la revolta del riu Millars entorn del promontori de l'Ermita de la Mare de D??u de Gr??cia ha estat des del per??ode medieval propietat del municipi i utilitzat amb distintes aplicacions. Hui, cobert de frond??s arbratge, ??s un focus d'aflu??ncia de visitants durant tot l???any, b?? per motius devocionals, com educatius, esportius, o pel contacte amb la natura. El bosc superior alberga la seu del Centre d'Educaci?? Ambiental "El Termet", on els estudiants valencians i de fora estudien el medi natural. Compta amb espais per a la pr??ctica esportiva, notablement la piscina ol??mpica, i amb restaurant i cafeteries. El recorregut per vora del riu, el passeig "Bot??nic Calduch", notablement afectat per les riuades, ??s ara objecte de plans de millora per recuperar-lo.
- Les Goles del Millars. Paisatge protegit.
[edita] Personatges destacats
Entre els personatges destacats fills de Vila-real cal citar:
- Juan Bautista Bono Boix, director general d'Aviaci?? Civil
- Fernando Bosch Tortajada,pintor i dissenyador gr??fic.
- Francisco Broch Llop, ling??ista i escultor.
- Alejandro Font de Mora Tur??n, pol??tic.
- Francesc Gimeno Bar??n, pintor.
- Vicent Llorens Poy, pintor i escultor
- Francesc Joan Mas, erudit del segle XVI
- Diego Mas i Mas, fil??sof, metaf??sic.
- Josep Jordi Mezquita Garc??a, Mezquita, pilotari.
- Josep Pasqual Ortells L??pez, escultor.
- Carles Sarthou Carreres, historiador.
- Francesc T??rrega i Eixea, guitarrista.
Entre els personatges destacats lligats a Vila-real, no nascuts a la ciutat, cal citar:
- Pasqual Baylon Yubera, sant patr??.
- Vicent Enrique i Taranc??n, eclesi??stic.
- Rafael Mart?? de Viciana, historiador.
- Josep Polo de Bernab?? i Borr??s, pol??tic.
[edita] Bibliografia
- "Datos para la Historia de Villarreal", Jos?? Maria Do??ate Sebasti??, 6 volums.
- "Efem??rides de Vila-real, cronologia hist??rica", Jacinto Heredia Robres, 2006.
- "Els carrers de Vila-real", Jacinto Heredia Robres, 2007.
- "El repartiment de Villarreal y Burriana", P. Ram??n de Mar??a.
- "Vila-real, ciutat industrial", Joan Carles Membrado i Tena, 1995.
- "La ind??stria cer??mica de la Plana de Castell??", Joan Carles Membrado i Tena, 2001.
- "El modelo de localizaci??n industrial de Weber y Alonso aplicado a la actividad azulejera: el caso de Vila-real", Emili Obiol Menero, 1985.
- "Geograf??a urbana y del poblamiento en la Plana de Castell??", Vicent Ortells Chabrera, 1987.
- "Solar y H??bitat: el medio f??sico en la construcci??n de los n??cleos castellonenses", Vicent Ortells Chabrera, 1992.
[edita] Enlla??os externs
- Enlla?? a la Vilap??dia de Vila-real
- Web amb tota la informaci?? local.
- Institut Valenci?? d'Estad??stica.
- Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.
editar | Municipis de la Plana Baixa | |
---|---|---|
A??n | l'Alc??dia de Veo | Almenara | les Alqueries | Artana | Betx?? | Borriana | Eslida | Fondeguilla | la Llosa | Moncofa | Nules | Onda | Ribesalbes | Suera | Tales | la Vall d'Uix?? | Vila-real | la Vilavella | Xilxes |