Vietnam
De Viquip??dia
|
|||||
Lema nacional: Independ??ncia, llibertat, felicitat (?????c l???p, t??? do, h???nh ph??c)'' | |||||
Idiomes oficials | vietnamita | ||||
Capital | Hanoi |
||||
Ciutat m??s gran | Ho Chi Minh (l'antiga Saigon) | ||||
Govern
Secretari General
President Primer Ministre |
Rep??blica Socialista N??ng ?????c M???nh Nguy???n Minh Tri???t Nguy???n T???n D??ng |
||||
Superf??cie - Total - Aigua (%) |
329.560 km?? (65??) 1,3% |
||||
Poblaci?? - Estimaci?? 2002 - Cens - Densitat |
81.098.416 habitants (14??) 264 hab/km?? (31??) |
||||
Moneda | Dong (VND ) |
||||
Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+7) (UTC) |
||||
Independ??ncia Declarada Reconeguda |
de Fran??a el 2 de setembre de 1945 1954 |
||||
Himne nacional | Tien quan ca (Les tropes avancen) | ||||
Domini internet | .vn | ||||
Codi telef??nic | +84 |
||||
Gentilici | vietnamita (mascul?? i femen??) | ||||
Vietnam, o el Vietnam[1] (nom complet Rep??blica socialista del Vietnam), ??s un pa??s del sud-est asi??tic a l'Indoxina. La seva capital ??s Hanoi. T?? frontera amb Xina, Laos, Cambodja i el Golf de Tonqu??n.
[edita] Hist??ria
El 258 aC An Duong Vuong va fundar el Regne d'Au Lac, al Vietnam del nord, per?? va ser derrotat per un general xin??s el 208 aC i es va fer amb el control del pa??s en nom de Xina, per?? al caure la dinastia Quin (substitu??da per la Han), el general va adoptar el nom de Trieu Da i es va proclamar rei de Nam Viet.
La fam??lia de Trieu Da va governar del 196 al 111 aC, quant el pa??s va ser ocupat pels xinesos i convertit en la prefectura de Giao Chi
- Vu Vuong 196-137 aC
- Van Vuong 137-125 aC
- Minh Vuong 125-113 aC
- Ap Vuong 113-111 aC
- Duong Vuong 111 aC
L'any 40 es van revoltar els vietnamesos sota la direcci?? de les germanes Trung (Trung Trac i Trung Nhi. Derrotades es van su??cidar (42). La dominaci?? xinesa (el pa??s es va dir An Nam) va continuar fins el 939 quant Ngo Quyen va derrotar als xinesos al riu Bach Dang. Fins el 944 Ngo va governar per?? despr??s va venir l'anarquia que va durar fins el 968, amb successors d??bils enfrontats al dotze caps militars, que conformen la dinastia Ngo. Des llavors el pa??s va ser conegut com Dai Viet
El 968 Dinh Bo Linh va establir la dinastia Dinh, fins el 979. La dinastia Le es va establir aleshores (981) i va durar fins el 1009.
El 1010 es va establir la dinastia Ly per part de L?? C??ng U???n, que despr??s va tenir el nom de Ly Thai To
- Ly Thai To 1010-1028
- Ly Thai Ton 1028-1054
- Ly Thanh Ton I 1054-1072
- Ly Nhan Ton 1072-1127
- Ly Thanh Ton II 1127-1138
- Ly Cao Ton 1175-1210
- Ly Hue Ton 1210-1224
- Ly Chieu Hoang 1224-1225
La dinastia Tran es va establir el 1225 i va tenir dotze reis.
- Tran Thai Ton 1225-1258
- Tran Thanh Ton 1258-1277
- Tran Nhan Ton 1278-1293
- Tran Anh Ton 1293-1314
- Tran Minh Ton 1314-1329
- Tran Hien Ton 1329-1341
- Tran Du Ton 1341-1369
- Tran Nghe Ton 1370-1372
- Tran Due Ton 1372-1377
- Tran De Hien 1377-1388
- Tran Thuan Ton 1372-1398
- Tran Thieu De 1398-1400
El 1400 va pujar al poder la dinastia Ho, que nom??s va durar 7 anys.
El 1407 els xinesos van imposar el seu domini i van col??locar dos reis de la dinastia Ming i despr??s governadors.
L'anomenada segona dinastia Le va restablir d'independ??ncia el 1428
- Le Thai To 1428-1433
- Le Thai Ton 1433-1442
- Le Nhan Ton 1442-1459
- Le Thanh Ton 1460-1497
- Le Hien Ton 1497-1504
- Le Uy Muc 1504-1509
- Le Tuong Duc 1509-1516
- Le Thieu Ton 1516-1522
- Le Cung Hoang 1522-1527
El 1527 Mac Dang Dung es va fer amb el poder al Nord i va establir all?? la dinastia Mac, que des el 1533 va haver de compartir el poder amb la dinastia de shoguns Trinh que finalment va assumir tot el poder el 1677.
- Mac Dang Dung 1527-1532
- interregne 1532-1533
- Dinastia Mac de Tonk??n 1533-1592
- Dinastia Mac de Caobang 1592-1677
El 1772 els germans Tay Son, de la fam??lia Nguyen del sud, es van revoltar i es van fer amb el poder entenent-se cap al sud. El cap n'era Nguyen Hue (mes tard anomenat Quang Trung) que va combatre contra el pr??ncep dels Nguyen i va unificar el pa??s. un pr??ncep dels Nguyen del sud, Nguyen Anh va obtenir l'ajuda francesa el 1778. Un membre de la dinastia Le, Le Chieu Thong, va demanar a Xina que l'instal??les com a rei i els xinesos van enviar un fort exercit per?? van ser derrotats per Nguyen Hue prop de Hanoi. Per?? despr??s va morir i els seus dos germans successors no van tenir la seva capacitat.
Mentrestant al Sud del pa??s, a l'Annam, es va fer amb el poder la dinastia Nguyen el 1533 i va governar fins el 1778 quant els Tay Son del nord van ocupar el poder, per?? poc despr??s, amb ajuda francesa, l'??ltim pr??ncep dels Nguyen del sud, Nguyen Anh, va aconseguir derrotar als Tay Son. Els dos germans Nguyen que van succeir a Nguyen Anh van resistir al nord fins el 1802.
- Kim 1533-1545
- Guerra civil 1545-1558
- Hoang 1558-1613
- Phuc Nguyen 1613-1635
- Phuc Lan 1635-1648
- Phuc Tan 1648-1687
- Phuc Tran 1687-1691
- Phuc Chu I 1691-1725
- Phuc Chu II 1725-1738
- Phuc Khoat 1738-1765
- Phuc Thuan 1765-1777
- Nguyen Anh 1777-1802 (des 1802 Emperador Gia Long)
El 1802 el pa??s va ser reanomenat Viet Nam i encara que despr??s va canviar a Nam Viet, al final Viet Nam va prevaler. Des aquell any la dinastia Nguyen (d'una rama col??lateral) es converteix en dinastia imperial i durar?? fins al 1954 quant els comunistes van guanyar la guerra a Fran??a.
- Gia Long 1802-1820
- Minh Mang (Migmemouge) 1820-1841
- Thieu Tri 1841-1848
- Tu Duc 1848-1883
- Duc Duc 1883
- Hiep Hoa 1883
- Kien Phuoc 1883-1884
- Ham Nghi 1884-1885
- Dong Khanh (Dong Don) 1885-1889
- Thanh Thai 1885-1907
- Duy Tan 1907-1916
- Khai Dinh 1916-1925
- Bao-Dai 1925-1954
La hist??ria despr??s de la guerra ??s molt complexa per??, a grans trets, els comunistes es van rebel??lar i van guanyar la Guerra d'Indoxina el 1954, despr??s de guanyar a la Batalla de Dien Bien Phu i se'ls va recon??ixer el nord del pa??s. El sud va quedar sota influ??ncia francesa. Es va proclamar la rep??blica al sud i els americans van substituir els francesos, incompliment els acords de pau de la Confer??ncia de Ginebra (subscrits per Fran??a, per?? no pels Estats Units) i reprimint l'oposici??, que es va rebel??lar, ajudada per les forces del nord i van desfer als americans i als seus protegits de la Rep??blica del Vietnam del Sud el 1975 (Guerra del Vietnam) i van reunificar el pa??s sota un r??gim comunista.
[edita] Presidents de la Rep??blica
Com a Presidents de la Rep??blica del Vietnam hi van ser:
- Rep??blica Democr??tica de Vietnam (Vietnam del Nord, 1945-1976)
- H??? Ch?? Minh (2 de setembre de 1945 - 2 de setembre de 1969)
- T??n ?????c Th???ng (3 de setembre de 1969 - 2 de juliol de 1976) (actiu cap al 23 de setembre de 1969)
- Republica de Vietnam del Sud (1955-1976)
- Rep??blica Socialista de Vietnam (Reunificat) (1976-1981)
- T??n ?????c Th???ng (2 de juliol de 1976 - 30 de mar?? de 1980)
- Nguy???n H???u Th??? (30 de mar?? de 1980 - 4 de juliol de 1981) (actiu)
- Consell d'Estat de la Rep??blica Socialista de Vietnam (1981-1992)
- Tr?????ng Chinh (4 de juliol de 1981 - 18 de juny de 1987)
- V?? Ch?? C??ng (18 de juny 1987 - 22 de setembre de 1992)
- Rep??blica Socialista de Vietnam (1992-Present)
- L?? ?????c Anh (23 de setembre de 1992 - 24 de setembre de 1997)
- Tr???n ?????c L????ng (24 de setembre 1997 - 27 juny de 2006)
- Nguy???n Minh Tri???t (27 de junyde 2006 - Present)
[edita] Refer??ncies
- ??? Dintre d'un context pot anar amb article o sense: publicaci?? de l'Idescat
|
|
---|---|
Afganistan | Ar??bia Saudita | Arm??nia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats ??rabs Units | Filipines | Ge??rgia1 | Iemen | ??ndia | Indon??sia | Iran | Iraq | Israel | Jap?? | Jord??nia | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | L??ban | Mal??isia | Maldives | Mong??lia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | R??ssia1 | Singapur | S??ria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tail??ndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2 | |
Depend??ncies: Palestina | Tibet | |
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals. |