Victor Hugo

De Viquipèdia

Victor Hugo, 1883

Victor Hugo (Besançon, 26 de febrer de 1802 — París, 22 de maig de 1885) va ser un dels més importants escriptors del romanticisme en francès i sovint és identificat com un dels millors poetes francesos. Algunes de les seves obres més conegudes són: Els miserables i Nostra senyora de París. La seva obra és molt variada i comprèn: novel·les, poesies, obres de teatre en vers i en prosa, discursos polítics a l'Assemblea Nacional francesa i una correspondència abundant.

[edita] Biografia

Victor Hugo va nèixer a Besançon el 26 de febrer de 1802 però la major part de la seva infància la va passar a París. Era fill de Sophie Trébuchet i de Léopold Hugo. El seus viatges i les seves estades a Nàpols i Espanya acompanyant el seu pare, que era general, el van marcar bastant. Juntament amb els seus germans va fundar el 1819 una revista, El Conservador literari, on ja destacava el seu talent. El mateix any va guanyar el concurs de l'Academia dels Jocs Florals.

El seu primer llibre de poesia, Odes, va aparèixer el 1821. Però la seva projecció literària va començar amb Cromwell, publicat el 1827. Al pròleg d'aquest drama s'imposa a les convencions clàssiques, sobretot a la unitat de temps i de lloc.

Entre 1826 i 1837, va passar diverses temporades al Castell de Roches a Bièvres, propietat de Bertin l'Aîné, director de Le Journal des débats. Durant aquestes estàncies va conèixer a Berlioz, Chateaubriand, Liszt, Giacomo Meyerbeer i va elaborar llibres de poesies entre els quals es troba el famós Fulles de tardor (Feuilles d'automne).

Fins a una edat molt avançada va tenir diverses amants. La més coneguda, l'actriu Juliette Drouet, que li va consagrar la seva vida, el va alliberar de la presó després del cop d'estat de Napoleó III. Va escriure molts poemes per a ella.

Educat per la seva mare, originària de la regió llevantina de la Vendée, en la lleialtat al realisme, es va anar convencent a poc a poc de les virtuts de la democràcia. En un poema va escriure per tal de justificar-se: "on el coneixement només és d'un home, s'imposa la monarquia, on és d'un grup d'homes, ha deixar el seu lloc a l'aristocràcia. I quan tothom té accés al saber vol dir que ha arribat el temps de la democràcia". Una vegada convertit a la democràcia liberal i humanitària, va ser elegit diputat de la Segona República francesa el 1848, i va recolzar la candidatura del "príncep Lluís-Napoleó", però es va exiliar després del cop d'Estat del 2 de desembre de 1851 que va condemnar per raon morals (Història d'un crim).

Sota el Segon Imperi, oposat a Napoleó III, va viure exiliat, primer a Brussel·les i després a Jersey i Guernesey. Va ser un dels pocs proscrits que va rebutjar l'amnistia que es va concedit poc temps després. La pèrdua de la seva filla Léopoldine en Villequier el 1843 el va afectar bastant.

Durant la dècada de 1860, va travessar diverses vegades el Gran Ducat de Luxemburg com a turista, en direcció al Rhin alemany (1862, 1863, 1864, 1865). El 1871, després de la Comuna de París, en ser expulsat de Bèlgica per haber proporcionat refugi a comuners perseguits a la capital francesa, va trobar asil durant tres mesos i mig a Luxemburg. Després va tornar a París i va ser una de les figures polítiques de la Tercera República Francesa.

D'acord amb la seva última voluntat, se'l va enterrar al Panteó de París. La caixa fúnebre s'havia mantingut durant bastants dies sota l'Arc de Triomf, on es creu que va ser visitada per uns 3 milions de persones. Va ser designat com el Rei Sol de la literatura.