Vestins
De Viquipèdia
Els vestins (llatí vestini) foren un poble del centre d'Itàlia, de la costa de la mar Adriàtica fins a les muntanyes on neix el riu Aternus. Limitaven al oest amb Sabínia, i les muntanyes que els separaven dels ecus i els mars; el límit pel sud i sud-est fou el riu Aternus; i al est limitava amb els pelignes i els marrucini, i amb la costa de la mar Adriàtica (entre la boca del Aternus i el riu Matrinus (uns 10 km); el límit nord era el riu Matrinus que els separava dels pretutis, i el Monte Corno (Gran Sasso) la cimera mes alta dels Apenins.
Es suposa que els vestins foren d'origen sabí. La seva primera menció a l'història fou el 324 aC quant es van aliar als samnites contra Roma i van demanat als marrucini, pelignes i mars que s'uniren a l'aliança, cosa que no van fer. Els vestins no van poder resistir als romans i foren derrotats i dispersats pel cònsol D. Junius Brutus, refugiant-se a les ciutats fortificades entre elles Cutina i Cingila, que foren preses per assalt.
No tornen a aparèixer fins el 301 aC en que van fer un tractat amb Roma, aliança que fou prou avantatjosa pels vestins, que des llavors foren fidels aliats de Roma. El 225 aC son esmentats entre els aliats de Roma per Polibi junt amb els mars, marrucini i frentanis i aportaven en conjunt vint mil infants i quatre mil cavallers.
Després d'això ja només s'esmenta la presencia de vestins entre les tropes auxiliars romanes, fins que a la guerra social (90 aC) en que junt amb els mars, el pelignes i els picentins es van declarar en rebel·lia contra Roma, i foren derrotats al final de la guerra una mica mes aviat que altres aliats.
Mes tard van rebre la ciutadania romana, i encara que confosos amb els ciutadans romans, van subsistir com a tribu separada tal com testifiquen les inscripcions; van ser inclosos en la tribu romana Quirina i el seu territori formà part de la quarta regió d'Itàlia creada per August, però després el territori es va dividir en dos parts: una (la costa) unida al Picé i l'altra (l'interior) a la província Valèria.
Durant l'imperi encara conservaven costums rustiques i bel·licoses i eren caçadors. La part interior produïa pastures molt bones i es fabricava un formatge molt apreciat a Roma.
Al seu territori hi havia les ciutats de Pinna (Civita di Penne), Angulus (Civita S. Angelo), Aternum (a la boca del riu del mateix nom, avui la ciutat de Pescara), Peltuinum (Ansedonia), Aveia (Fossa), Pitinum (Torre di Pitino), Furconium (Civita di Bagno), Prifernum (prop de la actual Assergio), Aufina (Ofena), Cutina (desconeguda, podria ser Civita Aquana) i Cingila o Cinglia (desconeguda podria ser Civita Retenga).
