Vesc
De Viquipèdia
 |
TINGUEU PACIÈNCIA
Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2007-08, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla. |
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Viscum album parasitant un bedoll
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Viscum album L. |
||||||||||||||
El vesc (Viscum album) és una planta paràsita que viu sobre els arbres i arbustos xuclant-los la saba. És originaria d'Europa i de l'oest i sud d'Àsia, i ha estat introduïda a Amèrica del Nord (a Califòrnia el 1900 i a la Colúmbia Britànica cap al 1988)[1].
Taula de continguts |
[edita] Sistemàtica
Als Països Catalans en trobem tres subespècies[2]:
- Viscum album album: Parasita diferents arbres planifolis de l'estatge montà plujós (pollancres, fruiters, espinalbs...). Es troba al Pirineu.
- Viscum album abietis: Parasita l'avet i és la menys rara de les tres subespècies. Es troba al Pirineu.
- Viscum album austriacum: Parasita els pins. Es troba dels Pirineus a l'interior del País Valencià.
[edita] Etimologia
El nom en llatí “viscum” té un origen incert, però es creu que ve del indoeuropeu i vol dir “força”. Pel que fa a “album” es refereix a blanc, que fa referència del color del fruit que són baies.
[edita] Ecologia
És una espècie que es troba a tot a Europa, excepte, a l'extrem nord. És una espècie espontània de la península ibèrica. és una planta semiparàsita que viu al damunt de branques, principalment en arbres de fulla caduca, com pomers o pollancres, però també sobre algunes varietats de pins.
[edita] Descripció
És una planta llenyosa, amb una alçada de 0,2 a 0,5 metres. Sempre és de color verd, degut als pigments de la clorofil·la. Aquesta planta no té arrels, però si que té uns haustoris que els hi permet xuclar els nutrients necessaris per viure. Respecte la morfologia de la tija, és herbàcia, excepte una part que és llenyosa. La tija és curta però les branques són abundants i repetidament enforquillades, de manera que formen com una gran botja que penja de l'arbre parasitat. La morfologia de les fulles són oposades, persistents, oblongues, carnoses, sempre per parelles en l’extrem de les branques dicòtomes. Tenen el pecíol curt. És un arbust dioic amb flors unisexuals amb inflorescència reunides en la formació de branquetes de color groc, però no es pot parlar de cap tipus d’inflorescència com a tal. Les flors són poc vistoses de color grogós-verdós que s’agrupen en posició terminal. Les flors masculines presenten 4 pètals diminuts i 4 estams sense filaments. En canvi, les flors femenines, són molt rudimentàries, tenen 4 peces rodejant 2 carpels soldats. L'androceu té 4 estams i el gineceus està format per dos carpels soldats. El fruit és una baia de polpa viscosa, blanquinosa i translúcida de 6 a 10 mm, i amb una sola llavor. s’ha de tenir en compte que les baies són molt tòxiques i han d’estar receptades només per especialistes.
Antigament, d’aquesta planta s’utilitzaven les fulles i les parts aèries; però actualment aquesta planta no s’utilitza per cap acció farmacològica, ja que es considera una planta molt tòxica. Actualment s’usen les baies.
[edita] Usos medicinals
Els extractes de vesc administrats per via intravenosa tenen dos activitats importants: actuen sobre el cor i sobre la pressió sanguínia. Pot usar-se en hipertensió, arterioesclerosis, marejos, mals de caps, vertígens, angusties, palpitacions...
Es pot usar en homeopatia per prevenir i alleugerir les molèsties arterioescleròtiques.
[edita] Composició química
- Vicotoxines
- Derivats triterpènics
- Flavonoides
- Resines i Mucílags
- Últimament s’ha vist que hi ha lectines ( són les que tenen activitat antitumoral).
[edita] Accions farmacològiques
Té un efecte hipotensor, diürètic i sedant. Sol donar bons resultats com a cardiotònic, vasodilatador (així millora la circulació sanguinea) i és antiarterioescleròtic. També és important, perquè regula la menstruació.
[edita] Toxicitat
Aquesta planta s’ha d’usar a dosis baixes ja que a dosis elevades és tòxic pel sistema cardíac, pot provocar bradicardia i fins i tot una parada cardíaca (viscotoxina). Les baies també són molt tòxiques pel seu contingut en viscotoxines.
[edita] Tradicions
És una de les plantes típiques del Nadal, al costat del grèvol, el galzeran (Ruscus aculeatus) i la flor de Nadal o Poinsettia[3]. Se li atribueix (com a moltes plantes) la bona sort. En el druidisme antic se la considerava una planta sagrada que havia de ser dallada amb una falç d'or pel druida (tradició molt coneguda actualment per les referències habituals als còmics d'Astèrix).
Embarbussament popular: Vaig al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc.
[edita] Bibliografia
- FONT i QUER, P. : Diccionario de Botánica, ediciones Península, 2000 ( 1a edició: ed. Labor, 1953)
- de BOLÒS, O., VIGO, J., MASALLES, R.M., NINOT, J.M.: Flora Manual dels Països Catalans, 1a reimpressió. Ed. Pòrtic-Natura, 2000
- WEBERLING, F.: Morphology of Plants and Inflorescences. Cambridge University Press, 1989 (traducció de l'alemany del 1981)
- Diversos autors: Flora Ibérica: plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Real Jardín Botánico, C.S.I.C., 1993
- CRÉTÉ, P.: Précis de Botanique, Tome II: Systématique des Angiospermes. 10 edició. Masson et Cie. éditeurs, 1965.
[edita] Referències
- ↑ Geils, B. et al. 2002. Mistletoes of North American Conifers. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, pàgina 16 (
PDF)(anglès) - ↑ BOLÓS, O. et al. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic
- ↑ Les plantes per nadal, a la web de l'ajuntament de Barcelona
