Vertebrat
De Viquip??dia
 |
||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||
|
||||||||
|
|
||||||||
|
Vegeu el text |
||||||||
Els vertebrats (Vertebrata, "el que t?? v??rtebres") s??n un subf??lum de metazous celomats deuterostomats cordats, de simetria bilateral, prove??ts d'un teixit ossi format per v??rtebres que protegeixen el sistema nervi??s epineure, i dotats d'una dilataci?? cef??lica o enc??fal protegida per una caixa cranial. Compr??n quasi 60.000 esp??cies, la meitat de les quals s??n peixos.[1]
Els vertebrats han aconseguit colonitzar i adaptar-se a diferents ambients, inclosos els m??s dif??cils i inh??spits. Encara que procedeixen inicialment de l'aigua dol??a, han aconseguit ocupar el medi mar?? i passar posteriorment al terrestre, el qual dominen en l'actualitat.
Taula de continguts |
[edita] Caracter??stiques
Els vertebrats tenen simetria bilateral i estan prove??ts d'un crani que protegeix el cervell, i un esquelet cartilagin??s o ossi, que compr??n una part axial metameritzada, la columna vertebral.
Els vertebrats t??pics tenen el cos dividit clarament en tres regions: cap, tronc i cua; el tronc al seu torn es subdivideix en t??rax i abdomen. Del tronc sobresurten les extremitats, que s??n senars en les llamprees i parells en la resta de vertebrats. Presenten notocordi, que es transforma en columna vertebral en l'estat adult. El cap est?? ben diferenciat i agrupa i centralitza la majoria d'??rgans sensorials i nerviosos. L'estructura cranial dels vertebrats ha aconseguit mantenir-se f??cilment en estat f??ssil, motiu aquest que ha estat fonamental per con??ixer la seva evoluci??.
Durant el desenvolupament embrionari, les parets del cos dels vertebrats desenvolupen uns orificis o clivelles branquials, que donen lloc a les ganyes o br??nquies i a diferents estructures. L'esquelet pot ser ossi, cartilagin??s, i en ocasions presentar dermoesquelet, que consisteix en unes formacions cut??nies.
[edita] Evoluci??
Els primers registres f??ssils s??n de l'Ordovici??, encara que s'estima que podien existir ja en el Cambri??. En el Devoni??, els sarcopterigis (peixos pulmonats), van obrir les portes a l'aparici?? dels primers tetr??podes. Els lisamfibis es van diversificar durant el Carbon??fer i van donar lloc als avantpassats dels amfibis moderns, especialment el grup dels crosopterigis, que tenien la capacitat de respirar aire atmosf??ric. La major part es van extingir (???) al final de l'era paleozoica.
El desenvolupament dels amniotes, avantpassats dels r??ptils, va succeir a comen??aments del Carbon??fer, a partir d'uns tetr??podes semblants als amfibis. Es van diferenciar tres llinatges:
- An??psids, dels quals deriven els quelonis
- Sin??psids, d'on deriven els mam??fers
- Di??psids, origen dels r??ptils i els ocells, incloent-hi els dinosaures.
[edita] Classificaci??
[edita] Classificaci?? linneana tradicional
Durant d??cades, els vertebrats s'han classificat en vuit grans grups:
- Placoderms (peixos f??ssils)
- ??gnats (peixos sense mand??bules, f??ssils majorit??riament)
- Condrictis (peixos cartilaginosos)
- Oste??ctis (peixos ossis)
- Amfibis (granotes, gripaus, tritons)
- R??ptils (serps, llangardaixos, tortugues, cocodrils)
- Ocells
- Mam??fers
Ordenats taxon??micament seguirien el seg??ent esquema:
- Superclasse Agnatha
- Classe Cephalaspidomorphi
- Classe Myxini (superclasse dubtosa i per aix?? es considera com una classe dins els Agnatha)
- Superclasse Gnathostomata
- Classe Chondrichthyes (taurons i altres peixos cartilaginosos)
- Classe Osteichthyes (peixos ossis)
- Subclasse Actinopterygii
- Subclasse Sarcopterygii (peixos pulmonats)
- Superclasse Tetrapoda (amb quatre extremitats)
[edita] Classificaci?? clad??stica
Intensos estudis basats en m??todes clad??stics, sobre tot a partir de la d??cada dels 80, han produ??t una revoluci?? en la classificaci?? dels vertebrats; el debat roman obert i la classificaci?? que segueix no ha de considerar-se definitiva; segons Hickman[2], les relacions filogen??tiques entre els grups actuals s??n:
| Chordata |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Cal destacar que diversos t??xons de la classificaci?? linneana tradicional s??n parafil??tics: Agnatha (Myxini + Cephalaspidomorphi), Osteichthyes (Actinopterygii + Sarcopterygii), Reptilia (Testudines + Lepidosauria + Crocodilia), i que els ocells s??n un clade m??s dins els "r??ptils"; si es tenen en compte les formes f??ssiles, grups com els amfibis esdevenen tamb?? parafil??ticos. Els "r??ptils", en sentit cladista, inclouen els ocells i no inclouen els "r??ptils" que van conduir als mam??fers (sin??psids).
[edita] Sistema integumentari
El sistema integumentari adquireix notable import??ncia en els vertebrats per les diferents funcions que exerceix. En el tegument es distingeixen estructures protectores i sensorials, gl??ndules amb funcions excretores, a??llament del medi, etc. Consta de tres capes ben diferenciades: epidermis, derma i hipoderma. Per la seva part, la coloraci?? del tegument es deu sobretot als cromat??fors o c??l??lules pigment??ries ramificades de la pell.
La pell origina dos tipus de formacions importants:
- Epid??rmiques. S??n gl??ndules anomenades faneres que depenent del tipus de subst??ncia elaborada pot ser verinosa, per exemple en molts peixos, amfibis i r??ptils, i seb??cies, sudor??pares i mam??ries en els mam??fers. Les faneres consisteixen en teixits o ap??ndixs cornis de la pell, com urpes, ungles, plomes, becs, p??ls, crins, i pe??lles, i un tipus de banyes la dels rinoceronts.
- D??rmiques. Donen lloc a les escates dels peixos, les plaques ??ssies de les cobertes de determinats r??ptils com els quelonis, les dures escates de la pell dels cocodrils, les banyes dels remugants, etc.
[edita] Aparell locomotor
L'aparell locomotor dels vertebrats s'ha modificat a partir de la seva funci?? inicial, la nataci??, a altres de m??ltiples que permeten moviments complexos segons les condicions registrades pels ??rgans sensitius.
Els peixos, habitants del medi primigeni, van sofrir canvis evolutius importants a partir de l'aparici?? de les aletes parelles, que posteriorment es van convertir en quiridis o extremitats locomotores pentad??ctiles, de cinc dits, quan van comen??ar la conquesta del medi terrestre, i que sofririen posteriorment adaptacions espec??fiques, tals com les mans prensores dels primats, les esquin??adores dels felins, o les ales de sustentaci?? a??ria dels ocells.
[edita] Sistema circulatori
En els vertebrats el sistema circulatori ??s tancat, mitjan??ant el qual es transporta oxigen i nutrients als diferents teixits i c??l??lules; presenten gl??buls vermells que transporten l'oxigen mitjan??ant l'hemoglobina. Consta de sistema sanguini i sistema limf??tic. Est?? dotat d'un cor dividit en cambres, art??ries, arterioles, venes, v??nules i capil??lars. En els peixos hi ha un circuit sist??mic i un altre de branquial.
En molts vertebrats terrestres el sistema sanguini ??s doble; hi ha una circulaci?? major o general, i una circulaci?? menor o pulmonar, ??s a dir, no es barregen la sang arterial i la venosa. El cor dels peixos presenta dues cambres, una aur??cula i un ventricle; en els amfibis i r??ptils hi ha dues aur??cules i un ventricle. En les aus i mam??fers ??s tetracameral, amb dues aur??cules i dos ventricles, i amb una s??rie de v??lvules card??aques.
En els vertebrats existeix, a m??s a m??s, un sistema limf??tic, encarregat de recollir el l??quid intersticial.
[edita] Sistema respiratori
El sistema respiratori dels vertebrats ??s branquial en els animals aqu??tics (cicl??stoms, peixos i larves d'amfibis), i pulmonar en els terrestres i en part dels aqu??tics.
La br??nquia ??s un ??rgan o ap??ndix filiforme, en forma de l??mina vascularitzada, externa o interna segons es disposi en el cos. Tenen una funci?? respirat??ria, i estan especialitzades per a l'intercanvi gas??s en el medi aqu??tic. Totes les br??nquies presenten en com?? una ??mplia superf??cie de contacte amb el medi, i en elles la irrigaci?? sangu??nia es troba molt m??s desenvolupada que en altres parts del cos.
En les aus, l'aparell respiratori ??s summament efica??; proporciona l'oxigen necessari per generar l'energia que el cos demanda per l'esfor?? desenvolupat durant el vol. Consta d'un sistema de bronquis que estan connectats a uns sacs aeris; els pulmons estan dividits en alv??ols i petits l??buls.
[edita] Sistema nervi??s
El sistema nervi??s dels vertebrats compr??n el sistema nervi??s central (SNC), que al seu torn consta d'enc??fal i medul??la espinal; i el sistema nervi??s perif??ric, que consta de nombrosos ganglis i nervis (raquidis o espinals); existeix a m??s un sistema nervi??s aut??nom, simp??tic i parasimp??tic, que innerva les v??sceres.
Els ??rgans sensorials, aix?? com les funcions motrius, s??n molt perfeccionades i desenvolupades. Els nervis raquidis es ramifiquen a diferents nivells de la medul??la, i innerven els diferents m??sculs, gl??ndules i ??rgans. En el cas dels tetr??podes, apareixen dos engruiximents a la medul??la, les intumesc??ncies cervicals i lumbar, com a conseq????ncia del desenvolupament de les potes.
Els sentits inclouen:
- ulls, disposats en c??mera de visi?? lateral, llevat d'en algunes aus i mam??fers primats, que ??s binocular;
- tangoreceptors, que inclou els ??rgans t??ctils dels mam??fers i la l??nia lateral (captadors d'ones de pressi??) dels cicl??stoms, peixos i alguns amfibis aqu??tics;
- ??rgans auditius, en els tetr??podes consta d'orella interna i orella mitjana, finestres oval i rodona, membrana timp??nica i ossets, que transmet la vibraci?? del timp??, a la c??clea o cargol. L'orella mitjana comunica amb la faringe a trav??s de la trompa d'Eustaqui; els mam??fers disposen a m??s d'una orella externa. En els peixos nom??s hi ha orella interna.
[edita] Sistema endocr??
El sistema endocr?? dels vertebrats est?? molt perfeccionat; mitjan??ant les hormones regula m??ltiples funcions de l'organisme. Est?? controlat per l'hipot??lem i la hip??fisi, que mitjan??ant l'elaboraci?? de missatges bioqu??mics exerceixen la seva acci?? sobre les g??nades, p??ncrees, gl??ndules suprarenals, etc.
[edita] Aparell digestiu
L'aparell digestiu dels vertebrats va evolucionar a partir de les primeres formes que s'alimentaven mitjan??ant sistemes filtradors, fins als vertebrats macrof??gics, que va suposar una s??rie d'adaptacions dels diferents elements que intervenen: dentals, mastegadors, musculars, i fins i tot de les pr??pies cavitats internes, aix?? com els components enzim??tics necessaris per realitzar la digesti??.
Consisteix en una cavitat oral o boca, faringe, es??fag, est??mac, intest?? i anus. Aquests ??rgans estan associats a altres formacions glandulars annexes, com les salivals, el fetge i el p??ncrees. En els tetr??podes, la cavitat bucal ??s de complexitat creixent; en ella es desenvolupen un conjunt d'estructures auxiliars, com els llavis, la llengua, el paladar i les dents.
L'est??mac est?? t??picament dividit en tres regions; en el cas dels remugants, degut a la seva adaptaci?? a dietes herb??vores, presenten un est??mac de quatre cavitats. En els ocells es distingeix un proventricle i una pedrera trituradora; i a l'es??fag, un diverticle o pap.
L'intest?? ??s compost d'un porci?? estreta, l'intest?? prim, i un altra de m??s curta i ampla, l'intest?? gruixut. En el primer vessen la bilis del fetge i el suc pancre??tic del p??ncrees, que realitzen una funci?? proteol??tica, ??s a dir, realitzen la hidr??lisi de les prote??nes, i aix?? es poden absorbir els nutrients a trav??s de les microvellositats. A l'intest?? gruixut s'absorbeix l'aigua i es formen els rebuigs o excrements.
Inicialment, els vertebrats primitius s'alimentaven mitjan??ant sistemes de filtraci??, els quals aviat van ser reempla??ats per altres de m??s evolucionats. El resultat va ser una reducci?? de la mida de la faringe i del nombre de clivelles branquials. Excepte en els ??gnats, que s??n els vertebrats m??s primitius, els dos primers arcs branquials de la resta de vertebrats van evolucionar fins a transformar-se en les mand??bules, que s'han especialitzat en la captura de l'aliment.
[edita] Sistema excretor
El sistema excretor dels vertebrats est?? format per l'aparell renal i les gl??ndules sudor??pares. Est?? molt perfeccionat en comparaci?? amb els cordats inferiors. Mitjan??ant estructures especialitzades s'aconsegueix filtrar els l??quids interns al marge del medi extern, alhora que mant?? en equilibri el nivell de tots ells dins del cos.
[edita] Reproducci??
El tipus de reproducci?? dels vertebrats ??s sexual llevat d'algunes excepcions, com el cas d'alguns peixos amb casos d'hermafroditisme, habitualment mitjan??ant sexes separats, amb fecundaci?? interna o externa, i tant viv??pars com a ov??pars. Els mam??fers presenten la major complexitat, en els quals l'embri?? es desenvolupa en l'interior de la mare rebent l'aliment a trav??s de la placenta. Despr??s de n??ixer les cries l'administraci?? de l'aliment s'efectua mitjan??ant la llet segregada per les gl??ndules mam??ries.
[edita] Refer??ncies
- ??? IUNC The World Conservation Union
- ??? Hickman, C. P., Ober, W. C. & Garrison, C. W., 2006. Principios integrales de zoolog??a, 13?? edici??n. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-3.
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- Tree of Life (angl??s)
- Vertebrate Zoology (angl??s)
- Vertebrate: individual or colony (angl??s)
