Vers alexandrí
De Viquipèdia
El vers alexandrí o alexandrí és un vers d'art major de dicció greu i elevada, molt utilitzat per William Shakespeare, que dóna gran retoricitat a la composició poètica ja que és un vers complex. Com tots els versos d'art major no n'hi ha prou en disposar d'un nombre de síl·labes, sinó que cal una estructura interna del vers per tal de construir-lo.
L'alexandrí té 12 síl·labes i el més habitual és que es reparteixin en dos hemistiquis de 6 síl·labes, i cada hemistiqui funciona com un vers, és a dir, que si el primer acaba en paraula plana o esdrúixola no es comptarà o comptaran la darrera o darreres síl·labes, com si fos un hexasíl·lab:
| « | Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau. | » |
|
—Bonaventura Carles Aribau, La pàtria |
||
| « | Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera. | » |
|
—Miquel Costa i Llobera, Lo pi de Formentor |
||
També podem trobar alexandrins formats a través de tres hemistiquis de quatre síl·labes, cosa que li dóna un ritme molt sincopat. També hi ha alexandrins que no tenen cesura i que han d'accentuar obligatòriament la sisena síl·laba. Exemples d'aquests versos els trobariem en poemes de Josep Carner que fou un gran experimentador en els versos; amb tot, són els del primer tipus els que tenen més tradició.
L'alexandrí equivalent en castellà o en italià té 14 síl·labes perquè aquestes llengües compten les síl·labes dels versos de manera diferent que el català o el francès, que en tenen 12.
Va ser introduït a la literatura catalana al segle XVIII per Joan Ramis (Maó, 1746-1819). S'utilitza especialment per a poemes llargs o de caràcter narratiu.
