Való

De Viquipèdia

El való (walon, en való) es una llengua romànica del nord, (llengua d'oïl), de la mateixa branca que el francès però diferent d'aquest, en particular per un aport lèxic i fonètic important de les parles germàniques, i per un conservacionisme llatí molt més important). El seu nom prové del germànic Welche o Wallah (“estranger”), que era com els germànics anomenaven als celtes romanitzats.

Es parla a Valònia (sud de Bèlgica), a les províncies del Brabant Való, Lieja, Hainaut i Namur. És l'idioma descendent del llatí més septentrional de tota la família lingüística. No s'ha de confondre el való amb el francès que es parla al sud de Bèlgica (picard). No és una parla uniforme i es divideix en els dialectes:

• Liègeois, a l'Est, a la vila de Lieja
• Namurois, al centre, vora Namur
• Wallon de l'Ouest, parlat entre Nivelles i Charleroi-Thuin
• Wallon du Sud, entre Saint Hubert i Neufchateau

Aquestes parles, però, es van perdent, ja que, eren parlades pel 80 % de la població valona el 1950, però ja només pel 50 % el 1980, ja que eren víctimes de la desintegració per la sintaxi i la morfologia.

[edita] Característiques

Segons el llibre de Marius Volkhof, Philologie et litterature wallonnes (1938), els principals trets comuns dels parlars valons eren:

• La a tònica lliure esdevé ei davant e (veriteit, esteit per verité, état)
• La e esdevé ie excepte davant nasal (ierbe, viestue)
• La e tònica amb nasal esdevé oi (ei en francès, poine i no peine)
• Conserva la W bilabial germànica (wesp per guepe, wàrder de guardar)
• Kw i gw conserven labial
• Conserva u llatina en vnou (vingut)
• Conserva s davant consonant (mèsti, ofici)
• Altres grups que conserva són e-y = ei, i-l = eil (com a corteil-cortil), o-y = oi (coisine-cuisine) i bl = vl = ul (tabla-taule).

Endemés, hi ha diverses diferències entre els diversos parlars valons:

• Existència del fonema [h] en est-wallon: pèhon (poisson) per pèchon (la grafia normalitzada proposa pexhon).
• El sufix llatí -ellum ha donat -ê (est i sud) o -ia (centre i oest): batê i batia (bateau) (la grafia normalitzada proposada és batea en ambdós casos).
• La o llatina subsisteix als dialectes de centre, est i sud, però evoluciona a ou cap a l'Oest i una part del sud: rodje i roudje (roig).
• Quant a morfologia verbal, la terminació de perfet d'indicatiu del verb viker (vivre) pot ser dji vik-éve (est), dji vik-eûve (centre), dji vik-o (sud), dji vik-eu (oest), etc.
• Quant a diferències lèxiques, el mot sale es pot dir mannet (centre i oest), måssî (est), niche (sud) i yôrd (oest).

Plaques de la plaça del mercat de Fosses-la-Ville: a dalt en francès i a baix en való

[edita] Ús social

Tots aquests parlars encara resten vius entre els pagesos i minaires, encara que el conreu literari es fa generalment en francès estàndart. Encara que el parlar s'erosiona, el dialecte encara és usat en la vida quotidiana per la població, però el nombre de parlants va baixar bruscament entre el 1930 i el 1960. Segons les enquestes, els parlants actius són entre el 35 i el 40 % de la població (3.200.000 persones), però entre els joves de 20-30 anys hi ha un 10 % de bilingües actius i un 40-60 % de bilingües passius en dialecte; n'hi ha molts més que l'entenen, però molt pocs el saben escriure. El percentatge augmenta quan es tracta d'homes i gent gran.

Malgrat això, la llengua oficial de Valònia és el francès normalitzat, encara que des del novembre del 1980 s’ensenya Llengua i Literatura valona a les escoles de Lieja, així com en un Institut Municipal de Llengua i Literatura Valones, amb seu a Charleroi. És totalment absent del món educatiu, cosa agreujada per la manca d'una llengua unificada i material didàctic; tot i així, hi ha concursos de redaccions i cançons. La principal associació és la Union Culturelle Wallonne, que agrupa 5 federacions provincials i 250 agrupacions locals, la majoria grups de teatre i els cinc comitès provincials Walon è scole. Hi ha dues hores setmanals en való a la televisió (dissabte al migdia) i tres hores setmanals a la ràdio (divendres al vespre). Els diaris i ràdios privades li cedeixen espai de manera ocasional. La ràdio de Lieja també emet cada cop més programes en való, i també és usat a l'església i a les cançons populars de protesta per a joves ecologistes.

Per altra banda, la Sociéte de Littérature Wallonne, creada el 1856 i amb seu a Lieja, en promou l'aprenentatge i l'ús tant oral com escrit.

[edita] Veure també

• Literatura valona

[edita] Enllaços externs

Existeix una edició en való de la Viquipèdia

• col·lecció de textos en való
• diccionari való lliure
• (anglès) Való: Informació a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi wln

Aquest article sobre llengües i lingüística és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint i millorant la qualitat de l'article.