Uzbekistan

De Viquip??dia

O???zbekiston Respublikasi
O???zbekiston Jumhuriyati

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Idiomes oficials	Uzbek
Capital	Taixkent 41?? 16' N, 69?? 13' E
Ciutat m??s gran	Taixkent
Govern President Primer Ministre	Rep??blica Islam Karimov Shavkat Mirziyayev
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	447.400 km?? (55??) 4,9%
Poblaci??  - Estimaci?? 2005  - Cens  - Densitat	26.851.195 (41??) - 60 hab/km?? (111??)
Moneda	Som uzbek (UZS)
Fus horari  - Estiu (DST)	(UTC+5) (UTC+5)
Independ??ncia de la Uni?? Sovi??tica	1 de setembre del 1991
Himne nacional	Himne Nacional de la Rep??blica de l'Uzbekistan
Domini internet	.uz
Codi telef??nic	+998
Gentilici	Uzbek, uzbeka

La Rep??blica de l'Uzbekistan o simplement l'Uzbekistan ??s un estat de l'??sia central. Limita al nord amb el Kazakhstan, al nord-oest amb la mar d'Aral, a l'est amb el Kirguizistan i el Tadjikistan i al sud, en un curt tram de frontera, amb l'Afganistan, i amb el Turkmenistan.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Pol??tica 3 Subdivisi?? administrativa 4 Geografia 5 Economia 6 Demografia 7 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

Durant segles, l'actual territori de l'Uzbekistan va formar part de l'Imperi Persa intermitentment. Abans de l'arribada gradual d'invasors turcs, l'??rea va estar poblada per escites i pobles de parla persa i ??tnia iraniana, que encara conformen una gran minoria a l'Uzbekistan i s??n anomenats actualment tadjiks. Des de l'Edat Moderna, els emirats en que es dividia el pa??s (Bukhara, Samarcanda i d'altres) van ser estats tamp?? entre les aspiracions perses i xineses, i posteriorment russes.

Al segle XIX, l'Imperi Rus va comen??ar a expandir-se i a anexionar-se diversos territoris de l'??sia Central. El per??ode del "Gran Joc" es considera generalment que es va iniciar el 1813 i es va prolongar fins a la convenci?? Anglo-Russa del 1907. Al comen??ament del segle XIX l'??ndia brit??nica i les regions remotes de la R??ssia zarista estaven separades per uns 3.000 km. Gran part d'aquest territori no constava en els mapes de l'??poca.

Despr??s de la Revoluci?? Bolxevic, el territori de l'Uzbekistan va passar a formar part de la Uni?? Sovi??tica i, finalment, es va crear la Rep??blica Socialista Sovi??tica de l'Uzbekistan.

L'1 de setembre del 1991, l'Uzbekistan va declarar la independ??ncia amb retic??ncies. Mentre que les rep??bliques b??ltiques duien la lluita per la independ??ncia, els estats de l'??sia Central tenien por d'ella. Les forces centr??fugues que van trencar la Uni?? van ser m??s febles a l'??sia Central. Despr??s de l'intent de cop d'estat de l'agost del 1991, tots els l??ders de l'??sia Central van creure que la Uni?? podria ser preservada d'alguna manera. En aquell mateix any, la rep??blica va passar a formar part de la Comunitat d'Estats Independents.

[edita] Pol??tica

Constitucionalment, el Govern de l'Uzbekistan estableix la separaci?? de poders, la llibertat d'expressi?? i la democr??cia representativa. En realitat, el executiu det?? gaireb?? tot el poder. El poder judicial no destaca per la seva independ??ncia i el parlament, que es reuneix solament uns quants dies a l'any, t?? poc poder per a donar forma a les lleis.

El president escull i reempla??a als governadors provincials.

En el marc del refer??ndum del desembre del 1995, el primer mandat de Karimov va ser prorrogat. Un altre refer??ndum nacional va tenir lloc el 27 de gener del 2002 per a, de nou, prorrogar el seu mandat. El refer??ndum es va aprovar i el mandat de Karimov va ser est??s per una llei del Parlament fins al desembre del 2007.

La majoria d'observadors internacionals van declinar participar en el proc??s i no van recon??ixer els resultats rebutjant-los per no reunir els est??ndards b??sics.

El refer??ndum del 2002 tamb?? inclo??a un pla per a crear un Parlament bicameral. L'edifici que ha d'albergar aquest parlament est?? actualment en construcci??. Les eleccions per al nou Parlament bicameral van tenir lloc el 26 de desembre per?? cap candidat o partit opositor veritablement independent va tenir l'oportunitat de participar-hi. La missi?? d'observaci?? limitada de l'OSCE va concloure que les eleccions tot just van arribar els est??ndards internacionals per a unes eleccions democr??tiques.

Diversos partits pol??tics han estat formats amb l'aprovaci?? del Govern per?? no han mostrat encara inter??s per defensar alternatives a la pol??tica del govern. Similarment, encara que s'han establert m??ltiples mitjans de comunicaci?? (r??dio, TV, premsa), aquests tamb?? es troben sota el control del govern i rarament tracten temes pol??tics.

Es va permetre als partits pol??tics independents la seva creaci??, el reclutament, i la possibilitat de celebrar convencions i confer??ncies de premsa, per?? se'ls ha denegat la seva possibilitat de registre sota uns procediments de registre restrictius.

El 28 de mar?? i l'1 d'abril del 2004 es van perpetrar atemptats terroristes a Taixkent i Bukhara. Encara no s'ha esclarit qui va cometre els atacs. La reacci?? del govern als atacs, fins al moment, no s'ha dut a terme.

[edita] Subdivisi?? administrativa

L'Uzbekistan es divideix en 12 regions aut??nomes (vilotayi), una ciutat (shahri) i una rep??blica aut??noma (respublikasi):

Taixkent (ciutat) Andijan (regi??) Bukhara (regi??) Fergan (regi??) Dllizaks (regi??) Namangan (regi??) Navoi (regi??) Kaixkadar(regi??) Samarcanda (regi??) Sirdarin (regi??) Surjandarin (regi??) Taixent (regi??) Khorezm (regi??) Karakalpakistan (rep??blica aut??noma)

[edita] Geografia

L'Uzbekistan ??s un dels dos ??nics pa??sos en el m??n que no nom??s no tenen sortida al mar sin?? que tampoc la t?? cap dels pa??sos amb els quals t?? frontera. L'altre pa??s en aquesta situaci?? ??s Liechtenstein.

[edita] Economia

Les principals exportacions s??n el cot??, l'or, el gas natural, fertilitzants minerals, metalls ferrosos, productes t??xtils i vehicles de motor.

Ingr??s anual per c??pita: 420 USD (Banc Mundial, 2003)

[edita] Demografia

L'Uzbekistan ??s el pa??s m??s poblat de l'??sia Central. Els seus 25 milions d'habitants, concentrats al sud del pa??s, s??n gaireb?? la meitat de la poblaci?? total de la regi??. L'Uzbekistan havia estat una de les rep??bliques m??s pobres de la Uni?? Sovi??tica; gran part de la seva poblaci?? va dedicar-se al cultiu del cot?? en comunitats rurals petites. La poblaci?? continua sent fortament rural i depenent del cultiu per al seu sustentament. Els uzbeks s??n el grup ??tnic dominant. Altres grups ??tnics inclouen els russos 5.5%, els tadjiks 5%, els coreans 4.7%, els kazakhs 3%, els karakalpaks 2.5%, i els t??rtars 1.5%. La poblaci?? ??s en un 88% sunnita i en un 9% cristiana ortodoxa oriental. L'uzbek ??s l'idioma estatal oficial; no obstant aix??, el rus ??s la llengua oficial de facto per a la comunicaci?? inter??tnica, incl??s gran part d'??s quotidi?? en el comer?? i govern.

El sistema educatiu ha arribat a un 99,3% d'alfabetitzaci??, i l'edat mitjana d'escolaritzaci?? per a homes i dones ??s d'11 anys. No obstant aix??, a causa de restriccions pressupost??ries i a altres problemes de transici?? seguits del col??lapse de la Uni?? Sovi??tica, textos i altres materials escolars, m??todes d'ensenyament, i institucions educatives estan desfasades, s??n inadequades i estan escassament cuidades. A m??s, la proporci?? de persones en edat escolar ha anat caient. Encara que el govern est?? preocupat per aquestes q??estions, el pressupost segueix sent ajustat. D'igual manera en l'??mbit de la salut, l'esperan??a de vida ??s alta, per?? despr??s del desmembrament de la Uni?? Sovi??tica, els recursos de la salut han declinat, reduint la qualitat, accessibilitat i efici??ncia.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Uzbekistan

• (catal??) Mapa de Peters Dades de l'Uzbekistan

Estats de l'??sia
Afganistan | Ar??bia Saudita | Arm??nia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats ??rabs Units | Filipines | Ge??rgia1 | Iemen | ??ndia | Indon??sia | Iran | Iraq | Israel | Jap?? | Jord??nia | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | L??ban | Mal??isia | Maldives | Mong??lia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | R??ssia1 | Singapur | S??ria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tail??ndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2
Depend??ncies: Palestina | Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.

Comunitat d'Estats Independents (CEI)
Arm??nia | Azerbaidjan | Bielor??ssia | Ge??rgia | Kazakhstan | Kirguizistan | Mold??via | R??ssia | Tadjikistan | Turkmenistan | Ucra??na | Uzbekistan

Organitzaci?? de la Confer??ncia Isl??mica

Afganistan | Alb??nia | Ar??bia Saudita | Alg??ria | Azerbaijan | Bahrein | Bangla Desh | Ben??n | Brunei | Burkina Faso | Camerun | Comores | Costa d'Ivori | Djibouti | Egipte | Emirats ??rabs Units | Gabon | G??mbia | Guinea | Guinea Bissau | Guyana | Iemen | Indon??sia | Iraq | Iran | Jord??nia | Kazakhstan | Kirguizistan | Kuwait | L??ban | L??bia | Mal??isia | Malawi | Maldives | Mali | Marroc | Mo??ambic | N??ger | Nig??ria | Oman | Pakistan | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | S??ria | Som??lia | Sudan | Surinam | Tadjikistan | Togo | Tun??sia | Turkmenistan | Turquia | Txad | Uganda | Uzbekistan |