Uruguai

De Viquip??dia

Rep??blica Oriental del Uruguay

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Libertad o muerte (Llibertat o mort)
Idiomes oficials	Castell?? (de facto)1
Capital	Montevideo 34??53' S, 56??11' W
Ciutat m??s gran	Montevideo
Govern President	Rep??blica Tabar?? V??zquez
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	176.220 km?? (90??.) 1,5%
Poblaci??  - Estimaci?? 2005  - Cens 2002  - Densitat	3.415.920 (128??.) 3.399.237 19 hab/km?? (156??.)
Moneda	Peso uruguai??2 (UYU)
Fus horari  - Estiu (DST)	UST (UTC-3) UDST (UTC-2)
Independ??ncia  - Declarada  - Reconeguda	del Brasil 25 d'agost del 1825. 28 d'agost del 1828.
Himne nacional	Orientales, la Patria o la tumba (Orientals, la p??tria o la tomba)
Domini internet	.uy
Codi telef??nic	+598
Gentilici	Uruguai??, uruguaiana; oriental
* Membre de l'ONU, l'OEA, l'OEI, la CSN i el Mercosur. 1El portugu??s ??s parlat com a primera o segona llengua prop de la frontera amb el Brasil. 2Tamb?? s'usa el d??lar nord-americ?? per a grans sumes de diners o pr??stecs bancaris.

L'Uruguai, oficialment la Rep??blica Oriental de l'Uruguai, ??s un estat d'Am??rica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina. Limita al sud-est amb l'oce?? Atl??ntic, al nord-est amb l'estat brasiler de Rio Grande do Sul, al nord-oest amb la prov??ncia argentina d'Entre R??os i a l'oest amb el Riu de la Plata. T?? una superf??cie d'uns 176.220 km?? (comparable a la dels Pa??sos Baixos, Su??ssa i Dinamarca junts), dels quals el 75% s??n prats i el 25%, boscos. ??s el segon estat independent m??s petit de Sud-am??rica, despr??s del Surinam, i el catorz?? m??s gran d'un total de 36 pa??sos i territoris americans. La seva poblaci?? ??s d'uns 3.400.000 habitants, i la capital ??s Montevideo.

T?? un clima temperat amb variacions de temperatura motivades pels r??gims dels vents. Les pluges, for??a abundants, es reparteixen uniformement al llarg de tot l'any. Els principals recursos econ??mics s??n l'agricultura i la ramaderia. Els recursos minerals i energ??tics s??n escassos, i les principals ind??stries s??n les del paper i el cartr??, el ciment i les refineries de petroli.

Segons les Nacions Unides ??s el pa??s de Llatinoam??rica amb el nivell d'alfabetitzaci?? m??s alt.^[1] Segons un estudi de l'organitzaci?? Transpar??ncia Internacional ??s el segon pa??s de Llatinoam??rica (despr??s de Xile) amb el menor ??ndex de percepci?? de la corrupci??. Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), ??s el tercer pa??s de Llatinoam??rica (despr??s de l'Argentina i de Xile) que posseeix el major ??ndex de Desenvolupament Hum?? (IDH). Tamb?? ??s el pa??s llatinoameric?? (juntament amb Costa Rica) amb la distribuci?? d'ingressos m??s equitativa, en qu?? tant la poblaci?? m??s rica com la m??s pobra representen nom??s un 10% de la societat, respectivament. Tamb?? ??s el quart pa??s de Llatinoam??rica (despr??s de Cuba, Costa Rica i Xile) amb l'esperan??a de vida m??s alta. ??s el tercer pa??s de Llatinoam??rica (despr??s de l'Argentina i de Xile) amb el PIB (PPA) per c??pita m??s alt, i el cinqu?? pa??s (despr??s de Xile, Vene??uela, Col??mbia i M??xic) amb el PIB m??s alt.

Un informe de la revista Reader's Digest el situa dins dels deu pa??sos m??s verds del m??n, ocupant la novena posici?? d'una llista que encap??alen estats com Finl??ndia, Isl??ndia i Noruega.^[2]

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Geografia f??sica 2.1 Hidrografia 2.2 Orografia 2.3 Flora i fauna 2.4 Fronteres pol??tiques 2.4.1 Amb l'Argentina 2.4.2 Amb el Brasil 3 Pol??tica i govern 3.1 Estructura pol??tica 3.2 Subdivisions administratives 4 Economia 4.1 Indicadors econ??mics 4.2 Exportacions i importacions 4.3 Infraestructura 4.3.1 Transport 4.3.1.1 Carreteres 4.3.1.2 Ferrocarrils 4.3.1.3 Aeroports 4.3.1.4 Navegaci?? 4.3.2 Comunicacions 4.3.3 Tecnologia 5 Geografia humana i societat 5.1 Demografia 5.2 Emigraci?? i immigraci?? 5.3 Influ??ncia dels immigrants europeus a l'Uruguai 5.4 Lleng??es parlades 5.5 Salut 5.5.1 Resum general 5.5.2 Estad??stiques 5.6 Educaci?? 5.6.1 Resum general 5.6.2 Estad??stiques 5.6.3 Universitats p??bliques 5.6.4 Universitats privades 6 Cultura i oci 6.1 Her??ncia ind??gena americana 6.2 Her??ncia europea 6.3 Altres costums 6.4 M??sica 6.5 Humanitats 6.6 Esports 6.7 Festes 7 Hist??ria 8 Refer??ncies 9 Enlla??os externs 9.1 Organitzacions 9.2 Enlla??os governamentals 9.3 Enlla??os generals 9.4 Enlla??os culturals

[edita] Etimologia

El nom de l'Uruguai prov?? del guaran??, la llengua del poble nadiu de la regi??, tot i que el seu significat no acaba de quedar clar. Segons F??lix de Azara, el nom prov?? d'una petita au anomenada "ur??", que habita a les costes uruguaianes, i el nom uruguai significaria llavors "riu del pa??s de l'ur??". No obstant, un col??laborador d'Azara ofereix una altra versi??, dividint la paraula en urugu??, que significa "caragol", i ??, que significa "riu", per tant voldria dir "riu dels caragols". El poeta Juan Zorrilla de San Mart??n li d??na el significat de "riu dels ocells pintats".

Durant l'??poca colonial es va con??ixer el pa??s com la Banda Oriental, en refer??ncia a la riba oriental del riu Uruguai. En els primers anys de la lluita independentista se'l va denominar Prov??ncia Oriental, com a part de les anomenades Prov??ncies Unides del Riu de la Plata. En crear-se la primera constituci?? del pa??s com a naci?? independent, que va entrar en vigor el 1830, es va afegir al nom del pa??s la refer??ncia al riu Uruguai. Amb el temps aquest afegit ha esdevingut la denominaci?? habitual del pa??s. Aix?? no obstant, els habitants del pa??s acostumen a anomenar-se a ells mateixos uruguayos (uruguaians) o orientales (orientals) de forma indiferent.

[edita] Geografia f??sica

Amb una superf??cie terrestre de 176.215 km?? - dels quals 175.016 km?? s??n la suma total dels departaments i 1.199 km?? comprenen la suma dels llacs artificials del Riu Negro -, exerceix a m??s la seva sobirania sobre diverses illes al riu Uruguai, amb un total de 105 km??; 16.799 km?? d'aig??es jurisdiccionals (riu Uruguai, riu de la Plata i llacuna Mer??n) i una ??rea de mar territorial de 125.057 km??. Al seu torn, l'Uruguai mant?? dues disputes territorials amb el Brasil sobre els territoris coneguts com Ilha Brasileira i Rinc??n de Artigas, que ocupen una ??rea de 237 km??. L'??rea total del territori uruguai?? inclou 318.413 km??^[3].

El relleu est?? vinculat al sud, a les terres de les Pampes i est?? constitu??t per vastes planes ondulades i solcades per turons d'escassa elevaci?? coneguts com cuchillas. Les m??s importants s??n les que pertanyen a la Cuchilla de Haedo i a la Cuchilla Grande. El seu punt m??s elevat ??s el tur?? Catedral, amb 514 msnm.

La conca hidrogr??fica m??s important ??s la del riu Uruguai, que s'utilitza com a via de comunicaci?? amb els altres pa??sos ve??ns. La conca del Riu de la Plata est?? formada per rius de curs curt. La conca de la llacuna Mer??n la integren els rius Yaguar??n, Tacuar?? i d'altres.

El clima ??s temperat al sud i subtropical al nord de pa??s, les pluges s??n abundants i es reparteixen entre primavera-estiu i tardor. El 75% del territori ??s terreny de pastures. Els boscos s??n escassos (25% del territori).

[edita] Hidrografia

La xarxa de rius i rierols que s'estenen per tot el pa??s nodreix el terra i proveeix els cultius, a m??s d'afavorir el creixement de pastura id??nia per a la cria de bestiar i altres animals de granja.^[4]

El riu Uruguai, que serveix de l??mit natural amb la ve??na Argentina, al costat del Riu de la Plata, el riu Santa Luc??a i el riu Negro, representen les fonts d'aigua m??s importants del territori nacional. En el cas del Riu de la Plata, que separa el pa??s de Buenos Aires, constitueix en si mateix un atractiu tur??stic. S'est??n des de la costa de Colonia del Sacramento fins a Punta del Este, al departament de Maldonado, incloent una extensi?? aproximada de 300 km de platges i ports fluvials, entre ells, el de Montevideo.

El riu Santa Luc??a, que neix al departament de Lavalleja, i s'est??n per Florida, Canelones, Montevideo i San Jos?? en una ??rea de 14.200 km??, serveix de l??mit natural entre aquests dos darrers departaments i proveeix d'aigua potable i energia el??ctrica a aproximadament la meitat del pa??s. ??s una via aqu??tica per la qual passen embarcacions i c??rregues amb destinaci?? a les principals ciutats uruguaianes, i ??s ric en fauna marina, per la qual cosa la pesca ??s habitual al seu dragatge.

D'altra banda, el riu Negro, que divideix l'Uruguai en dues parts, es caracteritza pel seu color fosc, per la seva profunditat i per la seva amplitud. Per ell s'aixequen ponts d'entre un i dos quil??metres de longitud, que creuen d'una vora a una altra del pa??s. El riu Negro banya les costes de, i serveix de l??mit natural entre, el departament hom??nim, Tacuaremb??, Cerro Largo, Durazno, Soriano i Flores. ??s un riu navegable, idoni per a la pesca esportiva i el bany, en zones altes. Neix al l??mit amb el Brasil i desemboca al riu Uruguai, cap a la frontera amb la prov??ncia d'Entre R??os, a l'Argentina.

Hi ha altres rius que, encara que de menor import??ncia, s??n afluents importants. Un exemple n'??s el riu San Jos??, que connecta amb el de Santa Luc??a al sud del pa??s. El Cebollat??, el Yaguar??n, la llacuna Mer??n, al l??mit de Rocha i Treinta y Tres amb l'estat brasiler de Rio Grande do Sul; el Yi, a Durazno; el Queguay, el Daym??n, l'Arapey, el Guaviy??, i el Cuareim (o Quara??), a Salto, Paysand?? i Artigas; i el Porongos, a Flores, en s??n els m??s destacats. El riu Uruguai, que rep molts d'aquests afluents, t?? una presa hidroel??ctrica - la de Salto Grande - que proveeix gaireb?? tot el territori uruguai?? i part dels departaments argentins ve??ns.

Finalment, l'Uruguai t?? aproximadament 500 quil??metres de costa mar??tima, 300 dels quals pertanyen al Riu de la Plata i els altres 200 a l'oce?? Atl??ntic - departaments de Maldonado i Rocha.^[5]

[edita] Orografia

El terreny uruguai?? ??s pampe??, lleugerament ondulat i de grans pastius i zones pantanoses. No existeixen grans altures, per la qual cosa es pot dir que gaireb?? tot el terreny es troba situat al nivell del mar, ??s a dir, de 0 a 10 m. No obstant aix??, al centre del pa??s s'hi aixequen altiplans moderats i algunes cadenes de turons conegudes com cuchillas. La cuchilla d'Haedo, la Grande i la de Santa Ana, s??n les m??s importants. Ambdues presenten una capa de pedres s??lida, argilenca i amb vegetaci?? al seu voltant.^[6]

El tur?? m??s alt ??s el Catedral, amb 500 metres, per?? tamb?? hi destaquen el de San Antonio, el Toro, i el Pan de Az??car, a Maldonado; el Salto del Penitentre i les serralades de Minas, a Lavalleja; el Batov??, pr??xim a l'Ipor??, a Tacuaremb??; les Serres de Mahoma, a San Jos??; i el Tur?? de Montevideo, amb la seva fortalesa hist??rica, i del que se suposa deriva el nom de la ciutat.

La franja oriental del pa??s ??s clarament argilenca i es presta al cultiu d'arr??s, farratge i cereals. El litoral sud, d'altra banda, ??s pla amb sorres blanques i fines.

A l'extrem nord s'hi poden trobar alguns jaciments de pedres semiprecioses (com amatistes, per exemple), sobretot a Artigas i Salto, aix?? com un influx d'aig??es termals que emergeixen des de la profunditat de la terra.^[7]

[edita] Flora i fauna

La fauna aut??ctona es caracteritza per una gran quantitat d'aus de banyat i corral. Atahualpa, el primer crioll nascut a Am??rica, va introduir el bestiar a la Banda Oriental, a finals del segle XVI. Els germans Goes, arribats d'Europa, tamb?? van jugar un paper decisiu en la cria de caps de bestiar ov?? i bov??, en introduir nous exemplars.

Dins del grup de les aus de plomatge, destaquen la gallineta gran (Aramides ypecaha) i el chiricote o cresp?? petit (A. cajanea), dues de les esp??cies m??s conegudes del pa??s. S??n comuns, a m??s, la Pardirallus, o gallineta de bec vermell i blau (P. sanguinolentus) i la tacada (P. maculatus). D'igual import??ncia ??s tamb?? el burrito d'??negues vermelles (Laterallus leucophyrrus) i el d'??negues verdes (L. metanophaius), de la mateixa forma que esp??cies de mida inferior com el burrito de pit groc (Porzana flavivente), el d'ales clapades (P. spilotera) i finalment el burrito pintat (Cotumicops notata).^[8].

El tero (Vanellus chilensis) es troba est??s per tot el territori i es caracteritza per la seva velocitat i el seu cant, del qual rep el nom vulgar de "teru teru". D'altra banda, el nyand?? (Rhea americana) es troba en proporci?? estable i en els ??ltims anys la seva carn ha estat comercialitzada a mercats estrangers, per la qual cosa s'ha posat de moda la cria d'aquesta esp??cie sota cures especials.^[9]

El cardenal (Cardinalis cardinalis), present a tot el continent americ??, i altres esp??cies com la cotorra argentina, el papagai, el fornerus (o hornero), el gall salvatge, el cigne, l'??nec, el pa??, l'agr??, la gavina i l'oreneta, aix?? com el pelic??, el venteveo, el corb gris, la grua, i l'??guila de muntanya, s??n aus presents al llarg del territori uruguai??.

Pel que fa als quadr??pedes cal destacar, entre d'altres, el puma, el gat salvatge (gato mont??s), el guillot gris, la llebre, el gos "cimarr??n" (exemplar aut??cton), l'??s rentador, la mulita, el tat?? (Dasypodidae), i el chaj?? (Chauna torcuata).

Quant als animals aqu??tics, l'Uruguai disposa d'una diversitat considerable a causa de la seva ??mplia costa oce??nica sobre l'Atl??ntic, als seus rius cabalosos, i una s??rie de llacs naturals i artificials. A les platges de Punta del Este, per exemple, habita el llop de mar, que s'alimenta de peixos i representa una amena??a per als pescadors de la zona. Durant hivern austral, ??s a dir, des de juny a setembre, ??s possible trobar a la costa de Montevideo alguna balena i, fins i tot, ping??ins.

Es creu que al pa??s hi ha m??s de 200 esp??cies de r??ptils, la majoria d'ells innocus per a l'??sser hum??; les serps verinoses es troben al nord, als departaments d'Artigas, Rivera, Salto i Tacuaremb??.

Pel que fa a la vegetaci??, l'Uruguai allotja el bosc d'omb??s (l'arbre de la bellaombra o Phytolacca dioica) m??s gran del m??n, ubicat al departament de Rocha, al l??mit amb el Brasil. Altres esp??cies forestals s??n l'eucaliptus (introdu??t des d'Austr??lia), el pi, l'arauc??ria, el gessam??, el roure, el cedre sant, el salze ploraner, el bedoll, el garrofer, el roman??, l'hibisc, el ficus, el cactus, l'heura, la tacuara, els arbres fruiters (c??trics, guaiaba, pomera, figuera, etc.), el cep, la palmera, Platanus hispanica (o localment conegut com a pl??tano), joncs, plantes enfiladisses, la canya de sucre i altres esp??cies.

Finalment, el ceibo, arbre i emblema nacional amb la seva caracter??stica flor de color vermell, ??s molt com?? a l'interior del pa??s.

[edita] Fronteres pol??tiques

[edita] Amb l'Argentina

Pa??s	Frontera
Argentina	579 km
Brasil	985 km
total	1.564 km

Uruguai t?? l??mits amb el Brasil i l'Argentina. Amb aquesta darrera, pel riu Uruguai, des de la Ilha Brasileira fins al nord de l'Ayu?? se segueix la l??nia mitjana de la llera del riu (segons la configuraci?? que tenia abans de la construcci?? de Salto Grande).

Des de l'Ayu?? fins a l'arxip??lag enfront de la localitat de Nuevo Berl??n, el l??mit segueix el canal de navegaci?? fins la bifurcaci?? d'aquest en el canal de La Filomena i el canal del Medio. A la bifurcaci?? entre ambd??s canals existeix dos tipus de l??mits: a) per a les aig??es, el canal de La Filomena i b) per a les illes, el canal del Medio.

Des de la conflu??ncia d'ambd??s canals fins al paral??lel que passa per Punta Gorda (desembocadura del riu Uruguai) es repr??n el canal de navegaci??. Des del Riu de la Plata, pel paral??lel de Punta Gorda fins a la l??nia que uneix Punta Espinillo amb Punta Piedas (Argentina), ??s el canal de navegaci??. I des d'aquest fins a la l??nia que uneix Punta del Este amb Punta del Cabo San Antonio (Argentina) es va establir la l??nia mitja. Finalment, per l'oce?? Atl??ntic es va fixar una l??nia convencional del Riu de la Plata fins a les 200 milles.

[edita] Amb el Brasil

• Zona 1: Riu Cuareim:

• A la conflu??ncia dels rius Uruguai i Cuareim, en el sector de la Ilha Brasileira, no existeix acord total entre ambd??s pa??sos ("l??mit contestat").^[10]
• Sobre el riu Cureim, des de la Ilha Brasileira fins a la desembocadura del rierol de la Hivernada, les aig??es s??n comunes. En el sector compr??s entre els rierols de la Hivernada, Maneco i Cuchilla Negra, ??s "l??mit contestat".

• Zona 2: Cuchilla Negra:

• Sobre les Cuchilla Negra i Santa Ana (fins a la La Ca??ada del Cementerio) se segueix la divis??ria d'aig??es, excepte al tram compr??s entre el marc Sobradinhio i el Cerro de las Piedras, ??s a dir, entre les ciutats de Rivera i Santana do Livramento, aqu?? s'ha marcat una l??nia convencional (un carrer).

• Zona 3: La Ca??ada del Cementerio - Riu Yaguar??n:

• Des de la La Ca??ada del Cementerio fins a la conflu??ncia amb La Ca??ada de la Cerrillada s'utilitza com l??mit com??; segueix una l??nia recta fins a la part nord del rierol San Luis. Al sector del banyat s'ha establert una l??nia convencional fins al rierol San Luis.
• Des de la barra del rierol San Luis fins a les naixents del rierol de la Mina, a la Cuchilla Grande, s'ha demarcat una l??nia recta convencional.
• Al rierol de la Mina s'utilitza el l??mit com??, mentre que al rierol Yaguar??n Chico, des que desemboca en ell el rierol de la Mina, fins a la seva desembocadura en el riu Yaguar??n i en aquest riu fins a abans que aboqui les seves aig??es en la llacuna Mer??n, el l??mit s'estableix sobre la l??nia mitjana. Al baix Yaguar??n, per ser navegable, el criteri canvia i es regeix pel talweg.

• Zona 4: Llacuna Mer??n - Arroyo Chuy:

• Des de la desembocadura del riu Yaguar??n a la llacuna Mer??n s'establix una l??nia convencional recta, fins a un punt situat enfront de Punta Muniz; entre aquest punt i Punta Parob??, ??s el talweg.
• Des de Punta Parob?? fins a Punta Rabotieso ??s una l??nia trencada convencional. I des d'aqu?? fins a la barra del rierol San Miguel, se segueix la l??nia mitjana, inclusivament en el rierol, fins al lloc denominat Paso Real del San Miguel. Des d'aquest pas fins al Paso Real del rierol Chuy, el l??mit ??s una l??nia recta convencional que separa al seu torn les localitats Chuy (Uruguai) de Chui (Brasil): aqu?? ??s un carrer.
• Des del rierol Chuy fins a la seva desembocadura en l'oce?? Atl??ntic, es consideren les aig??es comunes.

• Zona 5: Oce?? Atl??ntic:

• El l??mit lateral mar??tim presa com refer??ncia la l??nia que parteix del far Chuy en forma perpendicular a la l??nia de costa. Aquesta l??nia forma un angle de 128?? amb el meridi?? que passa pel far. S'est??n fins a les 200 milles.

[edita] Pol??tica i govern

La Rep??blica Oriental de l'Uruguai ??s un estat unitari democr??tic, de car??cter presidencialista.

Segons un informe publicat per la revista brit??nica The Economist, l'Uruguai ??s considerat el pa??s m??s plenament democr??tic d'Am??rica del Sud, ubicat al lloc 27 sobre un total de 167 nacions,^[11] i ??s el segon de Llatinoam??rica a la taula dels pa??sos amb menor ??ndex de percepci?? de corrupci?? (elaborat per l'organitzaci?? Transpar??ncia Internacional), solament darrere de Xile.

La campanya m??s recent del president Tabar?? V??zquez per reduir el consum de tabac en llocs p??blics, ha aconseguit que l'OMS (Organitzaci?? Mundial de la Salut) situ?? el pa??s al cinqu?? lloc a nivell mundial de pa??sos que lluiten contra el tabaquisme i el c??ncer de pulm??^[12].

En mat??ria de drets humans, el govern socialista ha encap??alat nombrosos aven??os en aquests ??ltims tres anys de mandat. El primer, i potser m??s destacat, ??s la recerca de desapareguts i v??ctimes de la dictadura militar dels anys 70. Per a aix??, l'executiu ha autoritzat el treball conjunt d'especialistes forenses i antrop??legs, que han aconseguit importants i reveladors resultats.

Tamb?? es va presentar un projecte per despenalitzar l'avortament per part de la dona, que va obtenir ??mplia majoria parlament??ria^[13], aix?? com tamb?? es va aprovar la uni?? civil entre persones del mateix sexe, encara que sense dret a adopci?? de menors^[14]. Tots aquests aven??os suposen un progr??s democr??tic i humanitari que fins al moment nom??s han portat a terme alguns pa??sos com l'Argentina, Estats Units o la Uni?? Europea.

[edita] Estructura pol??tica

El seu govern es divideix en tres poders independents:

• El poder executiu ??s exercit pel president de la Rep??blica, que actua conjuntament amb el Consell de Ministres. El president ??s simult??niament cap d'estat i cap de govern, i ??s electe junt amb el vicepresident mitjan??ant elecci?? popular directa, mentre que aquests designen al seu torn el consell de ministres. El president t?? un mandat de 5 anys sense reelecci?? immediata fins a despr??s d'igual per??ode des de la cessaci?? del seu c??rrec. S'elegeixen en una mateixa candidatura presentada pel respectiu partit. En cas que cap candidatura no obtingui la majoria absoluta dels vots, es procedeix a una segona volta entre les dues primeres majories. En l'esmentada votaci?? resulta guanyadora la candidatura que obtingui la majoria simple dels vots. Des de l'1 de mar?? de 2005 el president ??s el socialista Tabar?? V??zquez, de la coalici?? Front Ampli - Nova Majoria.

• El poder legislatiu rau a l'Assemblea General, que consta d'una Cambra de Senadors de 30 membres i d'una Cambra de Representants de 99 membres, corresponents als dinou departaments del pa??s. Les eleccions per al parlament se celebren en llistes tancades simult??niament amb l'elecci?? presidencial (no s'aplica el vot per cada candidat a Diputat o Senador sin?? per una llista presentada per cada partit pol??tic). Els diputats s'elegeixen per departament mentre que els senadors s'elegeixen a escala nacional, ambd??s per a mandats de cinc anys.

• El poder judicial ??s encap??alat per la Suprema Cort de Just??cia, els membres de la qual s??n nomenats per l'Assemblea General mitjan??ant una majoria de dos ter??os i els mandats de la qual duren deu anys. La Suprema Cort de Just??cia ??s l'??ltima inst??ncia d'apel??laci?? i ??s tamb?? l'encarregada de jutjar la constitucionalitat de les lleis. El poder judicial est?? compost per Tribunals d'Apel??lacions, Jutges Lletrats i Jutges de Pau.

Els governs locals de cadascun dels dinou departaments s'organitzen a semblan??a del govern central, amb dos ??rgans fonamentals: l'Intendent Municipal (executiu), i la Junta Departamental (legislatiu). S'ocupen de les tasques dom??stiques del departament, transport, cura de les ciutats, residus i enllumenat p??blic, entre altres funcions.

• L'Intendent ??s elegit directament pel poble, en eleccions que es realitzen en dinou circumscripcions (una per cada departament) en una data diferent a la de l'elecci?? nacional.

• Les Juntes Departamentals s??n organismes monocamerals compostos per 31 edils. El partit pol??tic que obt?? la majoria simple de vots, obt?? setze de les banques i la resta es divideixen entre els altres partits en proporci?? amb els vots obtinguts.

• Existeixen tamb??, en petits pobles o ciutats, autoritats locals que s??n elegides pel poble o nomenades per la Junta Departamental a iniciativa de l'Intendent les Juntes Locals.

• La reforma constitucional de 1997 va institucionalitzar el Congr??s d'Intendents, a fi de coordinar les pol??tiques dels Governs Departamentals per permetre'ls acordar entre si, amb el Poder Executiu o amb altres ??rgans de l'Estat.

[edita] Subdivisions administratives

L'Uruguai est?? dividit en dinou departaments:

Les ciutats principals s??n Montevideo, Las Piedras, Punta del Este, Ciudad de la Costa, Salto, Paysand?? i Fray Bentos.

[edita] Economia

[edita] Indicadors econ??mics

L'economia de l'Uruguai est?? dominada pel sector agr??cola orientat a les exportacions, i per un sector industrial desenvolupat. Despr??s d'haver crescut un 5% per any durant el per??ode de 1996-1998, l'economia es va veure fortament afectada per les recessions econ??miques del Brasil i l'Argentina, i la moneda es va devaluar al mateix temps que ho feia la moneda argentina. L'Uruguai ??s membre del Mercosur, i Montevideo n'??s la seu.

??s un pa??s agroexportador, pel qual l'agricultura (arr??s, blat, blat de moro, gira-sol, lli, soja, remolatxa sucrera, canya de sucre) i la ramaderia (bov??, ov??) s??n els recursos fonamentals de l'economia. Les ind??stries principals s??n la lletera i derivats, paper, cartr??, fertilitzants, alcohols, ciment i refinaci?? d'hidrocarburs. Els recursos minerals i energ??tics si b?? s??n escassos, existeixen grans jaciments d'??gates al nord del pa??s, com de granit, marbre, i l'extracci?? d'or a la localitat de Minas de Corrales. Tamb?? s??n en estudi la recerca de diamants i altres minerals.

Destaca tamb?? el sector de serveis financers, log??stica, transport, comunicacions, aix?? com la puixant ind??stria de les tecnologies de la informaci??, en particular el desenvolupament de programari i serveis vinculats.

En els ??ltims anys ha crescut en import??ncia l'explotaci?? forestal d'Eucaliptus grandis i Eucaliptus globulus amb vista a la producci?? de fusta serrada i fusta per a la producci?? de cel??lulosa. Aix?? mateix, s??n en construcci?? una planta de l'empresa finlandesa Botnia i una altra de l'espanyola ENCE, aix?? com altres en estat de projecte.

Un altre dels principals ingressos econ??mics al pa??s ??s el turisme: la naci?? compta amb una l??nia costanera sobre el riu de la Plata i l'oce?? Atl??ntic esquitxada de balnearis, entre els que es destaquen Punta del Este i Piri??polis, de fama internacional. El turisme agropecuari, hist??ric i termal tamb?? t?? import??ncia.

• PIB - Producte Interior Brut (2005): 16.800 milions de US$^[15].
• PIB - Per capita (2005): 5.100 US$.
• PIB - Taxa de creixement (2005): 6,6%.
• Inflaci?? (2005): 4,9%^[16].
• Deute extern aprox. (2004): 13.600 milions de US$.
• Importacions (2004): 3.500 milions de US$.
• Exportacions (2004): 3.421 milions de US$.

Estructura del PIB el 2002:

Distribuci?? per sectors econ??mics del PIB total:

Agricultura, Silvicultura i Pesca: 6,6%.

Ind??stria: 17,6%.

Ind??stries de manufacturaci?? i mineria: 17,6%.

Serveis i construcci??: 75,8%.

• Taxa d'atur (feb. 2006): 12,4%^[17]
• Taxa d'ocupaci?? (feb. 2006): 13,8%
• Taxa de pobresa (2005): 29,8%^[18]
• Taxa d'indig??ncia (2005): 3,5%

• Principals pa??sos clients: Brasil, Argentina i Estats Units.
• Principals pa??sos prove??dors: Argentina, Brasil i Estats Units.

[edita] Exportacions i importacions

[edita] Infraestructura

[edita] Transport

Respecte al transport de c??rregues es fa per mitj?? de camions i del ferrocarril. Referent a passatgers existeixen l??nies d'??mnibus (o autobusos) de curta dist??ncia (menys de 50 km) i de llarga dist??ncia (de m??s de 50 km) els quals inclouen tot el pa??s; concentrant-se a la ciutat de Montevideo.

[edita] Carreteres

La xarxa vi??ria nacional de l'Uruguai compta amb 8.705 km de carreteres d'un o m??s carrils, m??s de 2.300 km d'autopistes o autovies segons la National Geographic, que es distribueixen en els 175.016 km?? de territori i serveixen a m??s de tres milions d'habitants i desenes de milers de turistes, la qual cosa significa un dels m??s alts ??ndexs d'accessos a diferents parts del territori d'Am??rica Llatina.

La caracter??stica principal ??s que la majoria de les carreteres conflueixen i es concentren a la capital, Montevideo, des d'on es distribueixen per mitj?? de bypass i intercanviadors cap a l'interior del pa??s. Actualment est?? en projecte de construcci?? un anell perim??tric que eviti l'ingr??s al centre de la ciutat.

Malgrat tot aix??, existeixen diverses rutes importants, que nom??s recorren l'interior del pa??s, facilitant aix??, el tr??nsit entre els departaments i les ciutats de l'interior sense passar per la capital; per exemple les rutes 26 i de 4 carrils que va des de Maldonado a San Carlos.

Tipus de ferm a les carreteres:

• 327 km de formig??
• 7.419 km d'asfalt
• 958 km de tosca

Les principals carreteres, rutes i autovies de l'Uruguai s??n: Ruta 1 (de Montevideo a Colonia del Sacramento cap a l'oest), Ruta 3 (de San Jos?? a Artigas, al nord), Ruta 5 (de Montevideo a Rivera), Ruta 8, Ruta 9 (de Maldonado a Rocha), Ruta 26, Ruta 101, Ruta Interbalnearia (Montevideo, Canelones i Maldonado en direcci?? est), Avenida Italia, i Avinguda Giannattasio, entre d'altres.

Les rutes i carreteres del pa??s estan en un bon estat de manteniment i senyalitzaci??, per la qual cosa el tr??nsit per elles ??s am??, tant en rutes de doble via (mes de dos carrils), com en rutes simples. Fins i tot les rutes de tosca i les mal pavimentades, estan molt b?? senyalitzades.

[edita] Ferrocarrils

Els ferrocarrils uruguaians compten amb aproximadament 2.900 km de l??nies, de 1435 mm, tracci?? di??sel i nom??s 11 km de doble via. La meitat de la xarxa est?? clausurada, circulant trens de c??rrega als ramals Montevideo - Rivera - Livramento, Piedra Sola - Tres ??rboles, Sayago - Minas, Verd??n - Planta ANCAP, Carnelli - La Teja, Chamberlain - Paysand?? - Salto - Concordia (Argentina) i Algorta - Fray Bentos. Es treballa en la reobertura de 25 de agosto - San Jos?? - Ombucitos, havent-se reobert el tram fins a San Jos?? per als serveis de passatgers el desembre de 2006.^[19]

Els serveis de passatgers es presten en tres l??nies suburbanes partint de Montevideo cap al Nord (25 de Agosto, 63 km), Oest (San Jos??, 96 km, compartint els 63 de la l??nia a 25 de Agosto) i Nord-Est (Empalme Olmos), 44 km, compartint els primers 8 km amb les altres dos). Des de l'1 de mar?? de 2003 els trens de passatgers parteixen i arriben d'una nova i petita estaci?? terminal situada 500 metres cap al nord de l'Estaci?? Central de Montevideo, la qual roman tancada des de llavors. Aix?? va significar una p??rdua de m??s de 100.000 passatgers per als serveis de trens ^[20].

L'Administraci?? de Ferrocarrils de l'Estat ??s l'actual administradora de la xarxa i la que opera els trens. Est?? permesa la circulaci?? de material d'altres empreses i institucions i algunes posseeixen els seus propis vagons i locomotores (ANCAP, AUAR, CEFU, CUCP).

Xifres de transport de c??rrega
per ferrocarril

Any	Tones	Tones-quil??metre
2000	1:321.338	238:686.674
2001	1:191.154	219:166.926
2002	822.745	178:135.295
2003	881.056	187:595.062
2004	1:220.046	296:546.835

Transport de passatgers
(bitllets venuts i abonaments,
no inclou trens especials)

Any	Bitllets venuts i abonaments
2000	277.073
2001	244.427
2002	383.339
2003	547.550
2004	464.449
2005	532.747
2006	695.607

[edita] Aeroports

A l'Uruguai hi ha aproximadament 64 aeroports o aer??droms secundaris, dels quals nou tenen pista d'aterratge pavimentada, sent els altres cinquanta-cinc, aer??droms secundaris o pistes d'emerg??ncia amb la pista sense pavimentar amb paviment lleu^[21]. Els dos m??s importants s??n l'Aeroport Internacional de Carrasco ubicat al departament de Canelones, dins de la zona metropolitana de Montevideo, i l'Aeroport Internacional de Laguna del Sauce, al departament de Maldonado. L'Aeroport Internacional de Carrasco est?? en proc??s de construcci?? d'una nova terminal a??ria la inauguraci?? de la qual est?? prevista per a l'any 2009, destinant l'actual edifici com a terminal de c??rregues.

[edita] Navegaci??

Dins dels 450 km de costes sobre el Riu de la Plata i 220 km de costes marines s'ubiquen com principals ports el Port de Montevideo, Colonia del Sacramento, Fray Bentos (en realitat, en l'extrem sud del riu Uruguai), Nueva Palmira, La Paloma, Piri??polis i Punta del Este.

[edita] Comunicacions

A l'Uruguai la llibertat de premsa est?? emparada per la Constituci??. Segons un estudi realitzat per Reporteros Sin Fronteras el 2006, el pa??s ocupa la posici?? n??mero 57 en l'??ndex de llibertat de premsa mundial, tercera a Sud-am??rica (despr??s de Bol??via i Xile) i setena a Llatinoam??rica (despr??s de Bol??via, Trinitat i Tobago, El Salvador, Costa Rica Panam??, i Xile) ^[22].

Per cada mil habitants circulen 293 diaris, hi ha 603 r??dio-receptors, 530 televisions i 278 l??nies telef??niques. Tenint en compte una fam??lia de 4 persones de classe mitjana, en termes mitjans, totes gaudirien d'aquests b??ns.

Segons estimacions del 2005, a l'Uruguai hi ha 93 emissores de r??dio AM, 191 emissores de FM, 7 de d'ona curta i 62 emissores de televisi??.^[23].

El 2007, el pa??s va assolir la xifra d'un mili?? d'usuaris d'Internet^[24].

El 2007, es va firmar un acord d'acceptaci??, per a adoptar la norma de televisi?? digital europea a difer??ncia del Brasil, que va adoptar la norma japonesa.

Al pa??s hi ha 4 canals importants d'emissi?? per aire:

• Saeta TV Canal 10 - el canal uruguayo
• Canal 4 Montecarlo TV
• Canal 5 Televisi??n Nacional (canal estatal)
• Canal 12 La Tele

Als mateixos li s'han d'agregar els canals de l'interior del pa??s i els seus repetidors; aix?? com la televisi?? per cable i satelital.

El sistema telef??nic uruguai?? ??s 100% digital des de 1997, gr??cies als esfor??os per millorar de l'empresa monopolista estatal de telecomunicacions, ANTEL. L'Uruguai va ser el primer pa??s a tota Am??rica (incl??s els Estats Units) en tenir aquest estatus^[25].

A l'Uruguai hi ha m??s d'un mili?? de tel??fons fixos,^[26], 27,84 l??nies per cada 100 habitants, el que constitueix la densitat m??s alta en telefonia fixa de Llatinoam??rica^[27]. La meitat del sistema telef??nic es troba a Montevideo (00.598.2.XXX.XXXX).

La telefonia cel??lular (09X.XX.XX.XX) es divideix en tres empreses, una p??blica dependent d'ANTEL, denominada ANCEL (099.XX.XX.XX i 098.XX.XX.XX), i dues privades: Movistar (094.XX.XX.XX i 095.XX.XX.XX) i CTI M??vil (096.XX.XX.XX). Actualment l'Uruguai experimenta el boom de la telefonia cel??lular, on m??s de dos milions d'habitants disposen de tel??fon m??bil, dos ter??os de la poblaci?? total.^[28].

L'Uruguai ??s, aix?? mateix, el primer pa??s d'Am??rica on es poden enviar missatges de text amb veu a trav??s del tel??fon m??bil, una cosa que nom??s es troba patent en alguns pa??sos d'??sia i Europa^[29][30].

[edita] Tecnologia

La ind??stria de tecnologies de la inform??tica ??s puixant a l'Uruguai. Els principals exponents s??n els productes GeneXus (Artech), Bantotal (DeLarrobla i associats) Memory. La ind??stria del programari ??s una de les majors exportadores del pa??s. I malgrat les dificultats de la zona, aquesta ind??stria ??s una de que major creixement i futur prometedor, sent l'??nica ind??stria amb desocupaci?? zero a tot el pa??s. Un dels projectes privats m??s importants dels ??ltims anys ha estat "Zonamerica".

[edita] Geografia humana i societat

[edita] Demografia

El 88% de la poblaci?? uruguaiana ??s d'ascend??ncia europea, principalment d'Espanya, i un quart de la poblaci?? ??s d'origen itali??. Els mestissos representen el 8% de la poblaci?? i la poblaci?? d'ascend??ncia africana el 4%.^[31] L'Uruguai t?? un alt grau d'alfabetisme, el m??s alt de Llatinoam??rica, i la distribuci?? de la riquesa ??s molt equitativa. La taxa de creixement ??s de les m??s baixes d'Am??rica i l'esperan??a de vida de les m??s altes. Es calcula que hi ha un grau d'analfabetisme del 2%, i que l'esperan??a de vida est?? al voltant dels 74 anys.

L'esgl??sia i l'estat estan clarament separats. El 66% de la poblaci?? es considera cat??lica romana, el 2% ??s protestant, i l'1% professa la religi?? jueva. El 31% diu no tenir cap religi??.

[edita] Emigraci?? i immigraci??

L'emigraci?? uruguaiana ??s un factor innegable de tota la seva hist??ria. Des de la seva independ??ncia, el 1830, Uruguai ha estat un pa??s d'emigrants, i tamb?? va ser una naci?? receptora d'immigrants, i ho segueix sent en menor mesura que abans (sobretot de ciutadans bolivians i paraguaians). El pa??s va tenir el seu moment d'economia estable i de prosperitat financera a mitjan segle XX, pel que se li va con??ixer com la "Su??ssa d'Am??rica". Els principals grups d'immigrants que van arribar al port de Montevideo, entre 1850 i 1940, provenien principalment d'Espanya, sobretot de Gal??cia, Ast??ries, Andalusia, Arag?? i Can??ries (vegeu Emigraci?? espanyola); per?? tamb?? d'It??lia, i en menor quantitat, de Fran??a, Alemanya, Pol??nia, pa??sos asi??tics i Europa de l'Est. El per??ode durant el qual el pa??s va rebre m??s estrangers va ser el del franquisme, a Espanya, i el de les guerres a Europa. El 2001 havia 52.353 espanyols residents a l'Uruguai, xifra que ha baixat a 40.720 el 2007, el que converteix el pa??s en el d??cim del m??n amb major poblaci?? espanyola.^[32]

Quant a l'emigraci??, molts espanyols que vivien a l'Uruguai han regressat al seu pa??s d'origen per diversos motius, entre ells la crisi que va afectar l'economia el 2002 i 2004. D'altra banda, els pa??sos triats per la majoria dels uruguaians per a viure i treballar s??n Espanya, It??lia, Estats Units, Brasil, Canad??, els d'Europa Occidental, en general, i Argentina, que, amb m??s de 110.000 censats, ??s el pa??s amb major percentatge de residents uruguaians.

Segons dades de l'INE, actualment resideixen a Espanya 55.480 uruguaians: 28.304 homes i 27.176 dones, dels quals 24.363 tenen nacionalitat espanyola.^[33] Les comunitats aut??nomes amb major quantitat de ciutadans de l'Uruguai s??n Gal??cia, Can??ries, Catalunya, Pa??s Basc, Pa??s Valenci??, Madrid i Andalusia.

A Catalunya resideixen 17.954 uruguaians, dels quals 6.000 tenen nacionalitat espanyola. Al Pa??s Valenci?? hi ha 9.246, a les Illes Balears, 5.217, i a Andorra, 250.

[edita] Influ??ncia dels immigrants europeus a l'Uruguai

Uruguai t?? la major proporci?? de poblaci?? cauc??sica d'Am??rica (per davant del Canad??, EUA i Argentina). La poblaci?? del pa??s es constitueix essencialment a partir de l'aportament de grups d'immigrants. Els pobles ind??genes originals han desaparegut, degut principalment a un sistem??tic extermini dut a terme durant el segle XIX, de manera que en l'actualitat la immensa majoria dels uruguaians s??n descendents d'espanyols i italians, seguits de francesos, alemanys, polonesos, brasilers, argentins, i d'altres pa??sos europeus i llatinoamericans (85% aproximadament.), amb petites minories de mestissos, negres, jueus i ??rabs (15% aprox.)^[34].

Molts europeus, sobretot d'Espanya i It??lia, van buscar refugi a l'Uruguai durant el franquisme i la dictadura militar de mitjan el segle XX. Entre ells destaquen Margarida Xirgu, actriu catalana; Enriqueta Compte y Riqu??, mestra barcelonina; i il??lustres fam??lies de Catalunya, Gal??cia i It??lia, que van realitzar importants contribucions per al desenvolupament econ??mic, pol??tic i social del pa??s. La fam??lia Batlle, ori??nda de Sitges, donaria quatre presidents a l'Uruguai en tres segles. Jos?? Batlle y Ord????ez, fill de Lorenzo Batlle y Grau, va separar l'esgl??sia de l'Estat, va modernitzar el pa??s i el va portar a un per??ode de prosperitat financera que li va valer el nom de la "Su??ssa d'Am??rica".^[35]

El matrimoni Pereira-Rossell va fundar l'hospital p??blic que avui porta el seu nom, a Montevideo. Emilio Reus, empresari madrileny, va invertir molt capital en la construcci?? de nous habitatges destinats al comer?? i la resid??ncia. El pintor Joaquim Torres-Garcia, fill de pares catalans, va ser una de les icones art??stiques m??s importants de l'Uruguai - i de Catalunya - al llarg del segle XX. Hi ha tamb?? un Casal Catal?? a Montevideo, on es va celebrar el Congr??s de Catalans de les Rep??bliques del Plata el 1936.

La construcci?? d'un hospital itali?? anomenat Rei Umberto I, a comen??aments del passat segle, deixa entreveure la influ??ncia de la col??lectivitat italiana a Montevideo. De la mateixa manera, els gallecs, considerats el grup d'immigrants m??s nombrosos, amb 36.000 persones, al costat dels asturians (actualment hi ha 3.000 a l'Uruguai^[36]), van fundar la "Casa Gal??cia", amb servei m??dic i hospitalari que at??n pacients que, majorit??riament, s??n d'aquest origen.

D'altra banda, la implementaci?? de la llengua italiana com a assignatura obligat??ria en els plans educatius de batxillerat d'humanitats, operativa des de la d??cada de 1950, fa veure la influ??ncia que els immigrants d'aquest pa??s van exercir sobre la cultura local. A m??s, nombrosos comer??os com gelateries, pizzeries, fleques, i f??briques de pastes casolanes van comen??ar a tenir un bon funcionament. Sense anar m??s lluny, tots els 29 de cada mes se celebra el dia del gnocchi (pasta feta a base de patata). Tamb?? en l'??mbit gastron??mic, destaca l'influx d'altres cultures sobre la local; tal ??s el cas dels pans i les esp??cies catalans; la confiteria gallega, i el vocable franc??s de rebosteria en termes com a chantilly, en comptes de nata.

Tres grans escriptors francesos dels segles XIX i XX van n??ixer a l'Uruguai: el Comte de Lautr??amont, Jules Laforgue, i Jules Supervielle. A m??s, pol??tics com Daisy Tourn??, actual ministra de l'Interior, Julio Mar??a Sanguinetti, Luis Giannattasio, i molts d'altres, denoten cognoms francesos i italians.

Finalment, i quant a topon??mia, molts pobles de l'interior de l'Uruguai fan refer??ncia al lloc d'origen dels seus fundadors. Cardona, al departament de Soriano (per la localitat catalana del mateix nom), costa del Catal??n, Arroyo Catal??n i Adral (per Adrall, poble de la prov??ncia de Lleida), Toledo, Grutas de Salamanca, Nuevo Par??s, Rambla de Euskal Erria, Colonia Valdense, Colonia Piemontesa i Nueva Helvecia (comunitat su??ssa).

[edita] Lleng??es parlades

La llengua oficial, i la que s'utilitza en el govern i en totes les entitats i institucions estatals, ??s el castell??. Tanmateix, la constituci?? de l'Uruguai no especifica res sobre aix??, per la qual cosa el castell?? ??s la llengua de facto. Dins d'aquest idioma, predomina la varietat dialectal coneguda com a espanyol o castell?? "rioplatense", que ??s tamb?? parlat a bona part de l'Argentina, especialment a Buenos Aires i voltants.

??s predominant l'??s del vos, en oracions com: ??vos qu?? hac??s? o ??c??mo and??s vos?, en comptes de ??qu?? haces t??? o ??c??mo est??s? L'accent recau gaireb?? sempre sobre l'??ltima s??l??laba. Les paraules que s'escriuen amb z, com caza, sovint es pronuncien amb s (per exemple: casa). El "ye??sme", que consisteix en l'exageraci?? de la ll o la y, pronunciant paraules com llave com shave, ??s molt freq??ent.^[37]

A causa del passat hist??ric i la mancada de l??mits geogr??fics concrets amb el Brasil, molts uruguaians que viuen en pobles o ciutats de la frontera, parlen castell?? i portugu??s o una barreja d'ambd??s, el que es coneix com a portu??ol o fronteiri??o.^{[38] [39][40]}

En el passat, hi solia haver un bon grup de persones que parlaven l'itali?? o el franc??s com a primera llengua, per?? s'ha anat perdent amb el temps i la cessaci?? de la immigraci?? europea a Am??rica en les ??ltimes d??cades. Tamb?? existeix una minoria considerable que parla catal??, rus i yiddish.^[41]

[edita] Salut

[edita] Resum general

L'Uruguai compta amb un sistema de salut mixt (p??blic i privat). El Ministeri de Salut P??blica (M.S.P.) ??s el responsable de normalitzar, avaluar i fiscalitzar l'atenci?? a la salut a tot el pa??s, tant per a l'assist??ncia p??blica com privada.

Segons l'Institut Nacional d'Estad??stica de l'Uruguai, el 2006, el 97,2% de la poblaci?? que viu en localitats de 5.000 o m??s habitants disposa d'algun tipus d'assist??ncia m??dica, mentre que el 2,8% ha registrat l'abs??ncia total de drets per a l'assist??ncia de la seva salut.

Aquest mateix estudi va revelar que pr??cticament el 46% de la poblaci?? es troba afiliada a una instituci?? d'assist??ncia m??dica privada, mentre que el 42% rep assist??ncia a trav??s del Ministeri de Sanitat P??blica o l'Hospital de Cl??niques (gestionat per la Universitat de la Rep??blica). Dels afiliats a les institucions privades, m??s de la meitat (24,4%) compta a m??s amb servei d'emerg??ncia m??bil, mentre que nom??s el 4,8% dels usuaris de salut p??blica en compten.^[42]

Els recursos humans constitueixen un dels principals punts favorables en la salut a l'Uruguai, ja que segons un informe realitzat el 2006 per l'Organitzaci?? Mundial de la Salut, el pa??s ocupa la segona posici?? d'Am??rica Llatina en el nombre de metges per habitant (3,65 per cada mil habitants) despr??s de Cuba, amb 5,91.^[43]

Uruguai ??s l'??nic pa??s d'Am??rica Llatina que ha aconseguit una cobertura gaireb?? universal d'acc??s a aigua potable segura i a un sanejament adequat, amb alts nivells de qualitat de serveis (per acc??s a aigua potable veure ^[44] i per sanejament veure ^[45]). Atesos aquests ??xits, la prioritat actual del govern ??s ampliar-ne l'efici??ncia, aix?? com l'acc??s al servei de clavegueram en zones on s'utilitza sanejament en lloc.

[edita] Estad??stiques

• Esperan??a de vida en n??ixer (est. 2006)^[46]:
  • Poblaci?? total: 76,33 anys
  • Homes: 73,12 anys
  • Dones: 79,65 anys
• Mortalitat materna^[47]: 11 cada 100.000 naixements
• Mortalitat infantil: 12,7 per mil (2005)^[48]
• Mortalitat menors de 5 anys^[49]: 18.1 por 1.000
• Alfabetisme: 97,7% (2006)^[50]
• Consum de calories di??ries: 2.862 per c??pita
• Aigua potable^[51]: 98 %

[edita] Educaci??

[edita] Resum general

S??n principis fonamentals de l'educaci?? p??blica uruguaiana el la??cisme, gratu??tat i obligatorietat, tal com fossin proclamats per Jos?? Pedro Varela.

A l'Uruguai la poblaci?? t?? acc??s a educaci?? gratu??ta des de primer nivell de preescolar fins a la secund??ria. El pa??s compta amb una universitat p??blica, la [[Universidad de la Rep??blica, integrade per diverses facultats i serveis annexos. Aquesta oferta educativa es veu complementada per institucions d'educaci?? privada que inclouen des de l'educaci?? preescolar fins a la terci??ria.

Un dels ??xits del sistema educatiu uruguai??, ??s la seva elevada taxa d'alfabetitzaci??, la m??s alta d'Am??rica Llatina, al voltant del 98%, seguida de l'Argentina i Cuba (97%).^[52][53].

[edita] Estad??stiques

Alfabetisme (est. 2003)^[54]:

• Poblaci?? total: 98%
• Homes: 97.6%
• Dones: 98.4%

Taxa neta d'inscripci?? escolar:

• Prim??ria total: 93 %
• Homes: 93 %
• Dones: 93 %

Secund??ria:

• Homes: 77 %
• Dones: 92 %

Universitat: 35 %

Docents de prim??ria: un cada 21 estudiants.

A l'Uruguai hi ha col??legis i instituts p??blics (finan??ats per l'Estat) i privats. El primer jard?? d'infants del pa??s - i de Sud-am??rica - va ser fundat el 1892 per la mestra uruguaianocatalana Enriqueta Compte y Riqu??. L'educaci?? prim??ria, d'altra banda, va des dels 6 als 11 anys i ??s de car??cter obligatori. Els alumnes de les escoles p??bliques han de vestir un uniforme que representa els colors de la bandera nacional: t??nica blanca i una corbata de llacet blava ajustada al coll. Als col??legis privats, tanmateix, s'usa l'uniforme distintiu de cada instituci??.

Els estudiants d'educaci?? secund??ria, dels 12 als 14 anys, i de batxillerat (dels 15 als 17 anys) que estudien en instituts p??blics, en general no han de vestir uniforme, si b?? s'exigeix certa formalitat. Finalment, el batxillerat a l'Uruguai dura tres anys: un primer any com?? i dos anys on l'alumne cursa orientacions al seu gust, ??s a dir, humanitats, ci??ncies, biologia o arts. L'??ltim any de batxillerat, al seu torn, es divideix en opcions dins de l'orientaci?? elegida el curs anterior: dret, economia, enginyeria, arquitectura, medicina i agronomia. A final de curs es realitzen ex??mens obligatoris de gaireb?? totes les mat??ries, a excepci?? de les poques que es poden aprovar si s'assoleix una mitjana de 7 (d'1 a 12) a finalitzar l'any acad??mic.

[edita] Universitats p??bliques

En l'??mbit p??blic, l'??nica universitat a l'Uruguai ??s la Universidad de la Rep??blica, dedicada a brindar carreres professionals. Per atorgar carreres terci??ries i t??cniques es troba la Universidad del Trabajo de Uruguay (UTU).

[edita] Universitats privades

A partir de 1985, comencen a fundar-se universitats privades, sent la Universidad Cat??lica del Uruguay la primera d'elles.

• Universidad Cat??lica del Uruguay
• Universidad ORT Uruguay
• Universidad de Montevideo
• Universidad de la Empresa
• Instituto Universitario Aut??nomo del Sur

[edita] Cultura i oci

La cultura de l'Uruguai t?? les seves arrels en nombroses tradicions i or??gens diversos. D'una banda, la cultura que va deixar el passat ind??gena del pa??s, abans de l'extermini dels indis natius. Per un altre, l'enorme i important influ??ncia europea de finals de segle XIX i comen??aments i mitjan el XX. I, finalment, la influ??ncia d'origen afric?? que, encara que ??s minorit??ria, va tenir i t?? el seu espai en els costums uruguaians.

[edita] Her??ncia ind??gena americana

El territori que actualment inclou l'Uruguai estava poblat, en el passat, per tribus ind??genes que, despr??s de l'arribada dels colons europeus, es van veure fortament amena??ats. Les ??tnies m??s conegudes s??n els charr??as - dels quals s'ha heretat el gentilici per als nascuts al pa??s -, els guaran??s, els chan??s i els tap??s.^[55]

En el cas dels indis charr??as, l'Uruguai ha heretat alguns localismes que s'han incorporat a la manera de parlar de molts ciutadans. Per exemple, es diu que la paraula gur?? o gur??s, el plural del qual ??s gurises, que es refereix a "petit" o jove de curta edat, ??s una paraula d'origen charr??a.^[56] Tanmateix, a causa de la matan??a total i indiscriminada d'aquesta tribu, a mans del primer president de la Rep??blica, Fructuoso Rivera, no ??s possible establir amb exactitud fins a quin punt la societat actual i la charr??a tenen alguna cosa en com??. A excepci?? d'un monument en honor a l'??ltim charr??a caigut en el genocidi, Tabar??, i dels petits estris i restes humanes que es conserven en museus de Montevideo, no queda m??s d'aquest grup. Per acabar, el nom de pila d'home, Tabar??, que ??s bastant com?? al pa??s (com per exemple, el nom de l'actual president, Tabar?? V??zquez), tamb?? ??s charr??a.^[57]

Els guaran??s, en canvi, que en aquella ??poca habitaven bona part del territori de l'actual Uruguai, van fugir a regions properes despr??s de la invasi?? per part dels europeus. Els qui s'hi oposaven i feien front als atacs dels colons (com va ser el cas dels charr??as, i per aix?? es parla de "grapa charr??a") eren afusellats o se'ls esclavitzava. Aquesta tribu, la guaran??, que avui habita en gaireb?? la totalitat del Paraguai i zones del nord d'Argentina i el sud bolivi??, va deixar moltes proves de la que aleshores fou la seva terra. Per comen??ar, el nom de l'Uruguai (riu de l'"uru", petita au que habitava la zona; o "urugu??", riu dels cargols o els ocells pintats), aix?? com els noms del Paraguai o Tarag???? (a la prov??ncia argentina de Corrientes), s??n d'origen guaran??. Altres top??nims, com ara Tacuaremb??, Ipor??, Batov??, i la majoria dels que es concentren al nord del pa??s s??n tamb?? de proced??ncia guaran??.

Els chan??s i els tap??es van ser redu??ts per l'Ordre Franciscana i es van convertir al catolicisme. S??n potser els ??nics dos grups ??tnics nadius que viuen en zones rurals de l'interior de l'Uruguai, en l'actualitat. Tanmateix, ??s important deixar en clar que a causa que molts d'ells es van casar amb colons europeus, la seva descend??ncia ??s criolla i mestissa, aix?? com els seus costums.

Dels pa??sos ve??ns, ??s a dir, Argentina i Brasil, es va introduir un patrimoni cultural important. ??s possible que entre les tribus exist??s una esp??cie de contacte i fins i tot d'organitzaci?? i intercanvi monetari o de mat??ries primeres.

Quan els colons espanyols i portuguesos van arribar a aquesta regi?? d'Am??rica, van trobar que l'ambient era hostil, la humitat era molt elevada, i el fred molt fort. A tals inclem??ncies, i a la dura feina de cacera i construcci?? que realitzaven els ind??genes n??mades i sedentaris, els espanyols van haver d'esbrinar quin era el secret de tanta resist??ncia per part dels nadius. All?? van descobrir una esp??cie d'arbre, que es conreava al sud del Brasil i est del Paraguai, i van decidir realitzar plantacions extensives d'aquesta planta, a la qual el temps i la hist??ria han donat un lloc privilegiat a la regi??.

Els efectes nocius, estimulants i curatius de l'herba mate (molt similars als del te tradicional), es van estendre r??pidament fins a arribar a l'Uruguai i l'Argentina. Els indis qu??txues llavors van adaptar la yerba mate a la seva vida i en van dir "mat??" (vas o recipient) a l'esp??cie de carbassa allargada on es diposita l'herba i l'aigua calenta per beure el que s'ha castellanitzat com "mate".^[58]

A l'Uruguai, a difer??ncia d'altres pa??sos de la regi??, el mate caracter??stic ??s el cimarr??n.^[59] Se serveix en un recipient amb forma de carabass??, buidat, que pot ser d'un fruit que s'usa a tals efectes, o b?? de fusta o metall. Es diposita l'herba mate a l'interior del recipient, despr??s de "curar"-lo (??s a dir, aconseguir que s'hagi humitejat i assolit un color i estat propicis per al seu bon ??s), s'hi afegeix aigua calenta amb un termos o caldera, i s'hi col??loca una vareta met??l??lica, dissenyada i buidada, amb una petita reixeta que permet l'absorci?? de la infusi??, i que es coneix localment com a bombilla. L'acte de servir mate, es coneix com a cebar.

El mate, que varia d'acord als gusts del consumidor, pot ser amarg, dol?? (si hom hi afegeix sucre), cuit (bullit i servit com a te), amb llet, amb suc de fruites, amb closca de taronja o llimona, etc??tera. El mate que m??s es consumeix a l'interior de l'Uruguai ??s el que se serveix en un recipient estret, en forma de galeta, i d'all?? el seu nom: mate galleta, en castell??.

L'h??bit de beure mate ??s tot un costum i una tradici?? per als uruguaians. A tall de comparaci??, ??s tan important com ho ??s el te per als anglesos o el caf?? per als colombians. ??s la beguda nacional per excel??l??ncia i, encara que es conrea al Brasil o el Paraguai, ??s el producte m??s consumit per la poblaci??.^[60]

[edita] Her??ncia europea

El patrimoni europeu va tenir lloc al segle XX. La seva influ??ncia es va veure reflectida en la construcci??, modes d'edificaci??, h??bits i, sobretot, en la gastronomia. El pa??s va ser un escenari acollidor per a les inversions d'acabalats empresaris alemanys i francesos i per a la resid??ncia i treball de molts espanyols i italians que fugien de la pobresa que assolava els seus pa??sos. Despr??s de la Segona Guerra Mundial, l'Uruguai es va veure afavorit per la quantitat d'immigrants que van ingressar al pa??s amb intencions de treballar i de viure. Amb ells, van arribar els seus costums.

Els italians van obrir pizzeries, gelateries i f??brica de pastes. L'escalopa espanyola, a l'Uruguai rep el nom de "milanesa", perqu?? va ser introdu??da pels italians.^[61] A m??s, existeix la milanesa "napolitana", que t?? formatge i salsa de tom??quet amb una mica d'orenga. Els espanyols, i sobretot els gallecs i els asturians, van obrir fleques i carnisseries o modestos magatzems o bars. Es van introduir masses i pastissos gallecs de confiteria, empanades i paelles, mariscs i peix fresc. La truita espanyola va cobrar certa popularitat, mentre que l'olla andalusa, les esp??cies catalanes, l'arr??s amb llet i les melmelades es van difondre a gran escala.

Els anglesos van introduir la primera marca de cal??at del pa??s, Champion, i per aix?? als cal??ats esportius se'ls coneix com a championes. Els francesos es van dedicar als alts negocis i a la rebosteria i refineria, mentre que els alemanys van obrir f??briques de begudes i processat de menjar.

Encara que existeix una gran controv??rsia sobre el tema, a causa de rivalitats locals, se sost?? que el dol?? de llet va ser creat a l'Uruguai, per esclaus africans a servei d'empresaris uruguaians o europeus. Tanmateix, tamb?? es diu que va ser portat a l'Uruguai i a l'Argentina pels portuguesos, si b?? una quarta hip??tesi afirma que ??s d'origen andal??s o que va ser creat en el camp argent?? el segle XVIII. El cert ??s que tant el dol?? de llet com la llaminadura de xocolata o sucre, plena d'aquest dol??, i que es coneix com a alfajor, ??s molt caracter??stic del Riu de la Plata i forma part del seu patrimoni gastron??mic, al costat de les coques fregides (o tortas fritas) de farina i greix bov?? en oli de gira-sol i que la tradici?? diu que s'han de consumir els dies de pluja.

L'Uruguai i l'Argentina tamb?? comparteixen el dia del gnocchi, en qu?? cada 29 del mes, se serveix un plat d'aquesta pasta a base de patata, amb salsa de tom??quet o, en el cas de l'Uruguai, amb salsa de caruso o tuco de carn o pesto.^[62] A Colonia, d'altra banda, destaca la producci?? de formatges i melmelades casolanes d'origen su??s.

[edita] Altres costums

Quant a la gastronomia, l'Uruguai tamb?? destaca per la seva graellada, parrillada (o barbacoa). Els chinchulines, les pedreres, i tot tipus de carn bovina, ovina i porcina, es consumeixen amb certa regularitat. ??s com?? organitzar una "parrillada" (??s a dir, esdeveniment social) entre amics o familiars i consumir carn feta a les brases o en una estufa a llenya.^[63] Un itinerari de vins i altres begudes alcoh??liques solen servir de sobretaula. En aquesta l??nia, la grappamiel uruguaiana (grappa italiana amb mel), se serveix com beguda forta.^[64]

Uruguai ostenta, des del 13 d'abril de 2008, el r??cord Guinness per haver rostit m??s de 12.000 quilos de carn bovina, entre m??s de 1.250 persones i en una graella de 1.500 metres. El pa??s aconsegueix entrar aix?? en el llibre Guinness dels r??cords, pel rostit m??s gran del m??n.^[65]

[edita] M??sica

Referent a la m??sica, el candombe representa un dels estils m??s exclusius del pa??s.^[66] Va ser introdu??t pels esclaus africans en l'??poca colonial i des d'aquest llavors s'ha tornat molt com?? a tots els racons de la societat, tant entre negres com en blancs o altres grups ??tnics. Les famoses murgas, o les llamadas, organitzades per la col??lectivitat africana a l'Uruguai, celebra amb colors i tambors la cl??ssica festa i desfilada de disfresses, propera a la festa de carnestoltes - el m??s llarg del m??n amb 40 dies de durada - el mes de febrer.^[67] La cumparsita, el peric??n i el tango s??n altres estils musicals uruguaians que barregen ritmes africans, criolls i colonials.

En l'actualitat, hi ha grups musicals que combinen ritmes llatins amb rock i pop. Entre els cantautors contemporanis destaquen Jorge Drexler, Jaime Ross, Ruben Rada, Natalia Oreiro, Pablo Estram??n, i Alfredo Zitarrosa.

[edita] Humanitats

En l'??mbit pl??stic i literari, l'Uruguai va ser el bressol de grans talents art??stics. Per comen??ar, el pintor uruguaianocatal?? Joaquim Torres-Garcia^[69], al costat del seu compatriota Rafael Barradas, que va viure la major part de la seva etapa art??stica a Catalunya i Espanya, s??n grans icones de l'art avantguardista i realista, respectivament, en ambd??s costats de l'Atl??ntic.^[70] El museu en homenatge a Barradas a l'Hospitalet de Llobregat i la mem??ria a Torres-Garcia com un dels autors que van contribuir a l'escenari art??stic catal?? es mantenen ben vigents. L'obra m??s popular de Torres-Garcia, almenys a l'Uruguai, ??s Am??rica invertida (1943). Un altre pintor uruguai?? que va destacar fou Juan Manuel Blanes, autor de moltes obres que reflecteixen els fets hist??rics m??s importants de l'Uruguai, com ara el desembarcament dels Trenta-Tres Orientals. Pedro Figari, d'altra banda, amb les seves pintures en aquarel??la i sense rostres expressius, va destacar pels seus escenaris sobre la societat i els costums uruguaians, entre els quals el candombe.

En el camp de les lletres, Juana de Ibarbourou, filla de bascs i m??s coneguda com Juana de Am??rica, es va donar a con??ixer a tot Llatinoam??rica amb els seus relats i la seva poesia. Delmira Agustini, de pares italians, va enamorar molts lectors amb la seva poesia sobre temes g??tics i va sorprendre tothom amb la seva mort primerenca arran d'un homicidi. Horacio Quiroga, nascut a Salto, va escriure contes i relats infantils, aix?? com hist??ries de por, terror, bogeria i mort; generalment ??s comparat amb l'escriptor nord-americ?? Edgar Allan Poe, tant per la seva forma d'escriure com pel seu tr??gic final. Altres autors m??s contemporanis s??n Jos?? Enrique Rod??, Mario Benedetti, Juan Carlos Onetti, Eduardo Galeano, Bartolom?? Hidalgo^[71], Feliciano S??nchez o Carlos Liscano, que va escriure sobre la dictadura militar uruguaiana de la d??cada del 1970, i altres autors promoguts per concursos literaris. Dins dels autors que van contribuir a la literatura francesa rom??ntica, destaquen Jules Laforgue i el Comte de Lautr??amont. En l'espai contemporani, destaca l'assagista i cr??tic, nascut a Montevideo, Jules Supervielle.

Quant a la filosofia, Carlos Vaz Ferreira va impulsar nombrosos projectes i va fundar la Facultat d'Humanitats de la Universitat de la Rep??blica, a m??s d'implantar l'assignatura en els centres d'ensenyament secundari. La seva obra Fermentario, sobre la ci??ncia i la pr??ctica, o l'abstracte i el mund??, en plans metaf??sics, van aportar un bon cabal de coneixement a la teoria filos??fica del segle XX.

En el teatre del segle XX hi va tenir un paper important l'obra de l'actriu uruguaianocatalana Margarida Xirgu, que va aconseguir revolucionar la com??dia nacional i va influir en les generacions posteriors d'actors. Les seves representacions al Teatro Sol??s de Montevideo li van valer fama i reconeixement.^[72]

[edita] Esports

L'esport amb m??s seguidors a l'Uruguai ??s el futbol.^[73] Hist??ricament el futbol ha estat un element fonamental en el que refereix a l'afermament de la "nacionalitat" uruguaiana i a la projecci?? internacional de la imatge de l'Uruguai com a pa??s, als comen??aments del segle XX. "La celeste" (renom hist??ric de la selecci?? uruguaiana, que sorgeix del color de la seva samarreta) va enlluernar a Europa amb les seves presentacions ol??mpiques i es va guanyar l'admiraci?? i el respecte de l'univers esportiu, col??locant al futbol sud-americ?? en el m??s alt ??mbit de consideraci?? en una ??poca en qu?? l'esmentat continent era encara ignorat al mapa internacional del futbol (Uruguai en particular desconegut a tots els mapes, no sol al futbol??stic). Uruguai va guanyar dues medalles d'Or consecutives, als Jocs Ol??mpics (Par??s 1924 i ??msterdam 1928), sent durant 80 anys l'??nic pa??s sud-americ?? a ocupar el m??xim lloc ol??mpic, honor compartit ara amb l'Argentina des de Atenes 2004. ^[74]

Uruguai comparteix tamb?? amb l'Argentina el primer lloc en quantitat de copes Am??rica, ambd??s amb 14, seguits pel Brasil, que en t?? 7. En el que refereix a t??tols mundials, l'Uruguai va aconseguir en dues ocasions la Copa del M??n de Futbol (el 1930^[75] i el 1950^[76], sent aquest un ??ltim ??xit esportiu hist??ric i un dels moments m??s dram??tics i inoblidables de la hist??ria del futbol uruguai??, la final del qual ??s coneguda des de llavors amb el renom del "Maracanazo"). A nivell de clubs Nacional i Pe??arol, els dos principals equips uruguaians, han representat a l'Uruguai de forma magn??fica, obtenint-hi tots dos vuit Copa Libertadores de Am??rica i sis Copes Intercontinentals, a m??s d'una destacada llista (en quantitat i qualitat) de t??tols internacionals que els permeten ocupar, fins el novembre del 2006, la primera i la tercera posicions en el R??nquing de Clubs de la CONMEBOL (Pe??arol 1094 ptes., Boca Juniors 1023 ptes., Nacional 960 ptes.). ^[77]

Hi ha molts jugadors uruguaians que formen part de lligues espanyoles, italianes, i d'altres pa??sos europeus i asi??tics. Entre els m??s destacats a d'Espanya, estan Diego Forl??n, de l'Atl??tico Madrid; Pablo Garc??a, del Real Murcia; Walter Pandiani de l'Osasuna, Ernesto Javier Chevant??n del Sevilla; i Fabi??n Estoyanoff del Real Valladolid Club de F??tbol.

Altres esports que gaudeixen de molta popularitat s??n el b??squet i el rugbi que ??ltimament ha guanyat m??s adeptes, aix?? com tamb?? el ciclisme; en els Jocs Ol??mpics de Sydney 2000, Milton Wynants va guanyar una medalla de plata, tornant a posar l'Uruguai al medaller despr??s de 36 anys.

[edita] Festes

Data	Nom	Nom local	Notes
1 de gener	Cap d'any	A??o nuevo	No laborable.
6 de gener	Epifania	D??a de los ni??os	Laborable i inamovible. Anomenat popularment D??a de Reyes
Data m??bil	Carnaval	Carnaval	Laborable (dilluns i dimarts de la setena setmana anterior a diumenge de Pasqua).
Data m??bil	Setmana Santa	Semana de turismo	Laborable, excepte dijous i divendres.
19 d'abril	Desembarcament dels 33 Orientals	Desembarco de los 33 Orientales	Laborable. Si ??s dissabte, el diumenge o el dilluns: es commemora en l'esmentada data. Si cau el dimarts o el dimecres: es commemora el dilluns anterior. Si cau el dijous o el divendres: es commemora el dilluns seg??ent.
1 de maig	Dia Internacional dels Treballadors	D??a de los trabajadores	No laborable.
18 de maig	Batalla de Las Piedras	Batalla de Las Piedras	Laborable. Si ??s dissabte, el diumenge o el dilluns: es commemora en l'esmentada data. Si ??s dimarts o dimecres: es commemora el dilluns anterior. Si ??s dijous o divendres: es commemora el dilluns seg??ent.
19 de juny	Naixement de Jos?? Gervasio Artigas	Natalicio de Jos?? Artigas	Laborable i inamovible.
18 de juliol	Jura de la Constituci??	Jura de la Constituci??n	No laborable.
25 d'agost	Declarat??ria de la Independ??ncia	Declaratoria de la Independencia	No laborable.
12 d'octubre	Dia de la Ra??a	D??a de las Am??ricas	Laborable. Si ??s dissabte, el diumenge o el dilluns: es commemora en l'esmentada data. Si ??s dimarts o dimecres: es commemora el dilluns anterior. Si ??s dijous o divendres: es commemora el dilluns seg??ent.
2 de novembre	Dia dels Fidels Difunts	D??a de los difuntos	Laborable i inamovible.
25 de desembre	Nadal	D??a de la familia	No laborable. Anomenat popularment Navidad.

Notes:

• Arran de la naturalesa laica de l'estat uruguai??, les festivitats cristianes (Setmana Santa i Nadal) reben oficialment altres noms ("Semana de turismo" i D??a de la familia). Tanmateix, excepte la Setmana Santa, les mateixes s??n conegudes popularment pel seu nom cristi??. Aquesta ??ltima se li anomena indistintament Santa, de Turisme, Criolla, o de la Volta Ciclista.
• En els anys en qu?? hi ha canvi de comandament presidencial (els acabats en 0 o en 5), l'1 de mar?? ??s firat no laborable.
• Els dies de descans no laborables s??n sempre inamovibles.

[edita] Hist??ria

Abans de les exploracions espanyola i portuguesa, el territori estava poblat per algunes ??tnies indoamericanes n??mades, d'entre les quals destaquen la charrua i la guaran??.^[78]

Els primers assentaments europeus van ser els de Soriano, Colonia del Sacramento i Montevideo. Els espanyols es van assentar a partir del 1726, any en qu?? es produeix la fundaci?? de Montevideo, degut a l'avan?? de les tropes portugueses a trav??s de l'actual territori uruguai?? i a la fundaci?? de ciutats per aquests.

La ciutat de Montevideo es va fundar amb car??cter militar i mercantil, i va ser una important pla??a militar dels dominis realistes de l'Imperi Espanyol al sud durant el segle XVIII i el principal port de l'estuari de la Plata. La import??ncia de Montevideo com a principal port del Virregnat del Riu de la Plata li va ocasionar en diverses ocasions enfrontaments amb la capital del virregnat, Buenos Aires.

El 1798 i entre el 1806 i 1807 es produeixen les invasions angleses. Les tropes de Montevideo i de Buenos Aires van repel??lir juntes els atacs de la flota anglesa (la primera comandada pel comodor Sir Home Riggs Popham i la segona per l'almirall Sir Charles Stirling) vinguda a conquerir els territoris del Plata. A la Revoluci?? de Maig de 1810 i durant l'al??ament revolucionari de les prov??ncies del Plata, Montevideo es mant?? fidel a les autoritats espanyoles.^[79]

Al comen??ament del segle XVIII, van sorgir moviments d'independ??ncia a Sud-am??rica. El territori de la Banda Oriental - sota el poder de Buenos Aires -, i que era l'antic nom de l'Uruguai, va ser reclamat per l'Imperi del Brasil, influ??t per interessos de la corona portuguesa. El Brasil va annexar el territori el 1821, despr??s d'una invasi?? per part de Portugal el 1816, per?? Uruguai va declarar-ne la independ??ncia el 1825 i el 1828 - amb la Convenci?? Preliminar de Pau de Rio de Janeiro i amb interessos del Regne Unit - es va convertir en un pa??s independent, sota tutela dels seus dos poderosos ve??ns fins l'any 1830, quan adquireix la sobirania plena i absoluta.

Uruguai va experimentar inestabilitat pol??tica i econ??mica durant el segle XIX. Despr??s de la Segona Guerra Mundial l'economia es va col??lapsar en diverses ocasions i el govern va comen??ar a perdre el suport ciutad??. Els Tupamaros, un grup radical d'esquerra, van reaccionar a la crisi amb viol??ncia i van provocar la repressi?? per part del govern i la suspensi?? dels drets individuals. Finalment, el 1973, l'ex??rcit va prendre el poder, donant inici a un per??ode d'onze anys de dictadura militar en un pa??s que havia estat una democr??cia estable. El 1984 la democr??cia va ser restaurada.

En les eleccions presidencials realitzades el 31 d'octubre de 2004 va resultar elegit Tabar?? V??zquez, candidat per la coalici?? d'esquerra Encontre Progressista-Front Ampli-Nova Majoria amb el 50,6% dels vots, assolint la vict??ria en la primera volta i aconseguint un parlament amb majories absolutes. ??s la primera vegada en la hist??ria del pa??s que un partit pol??tic no tradicional, i d'aire socialista, accedeix al Poder Executiu.

En les eleccions municipals realitzades el 8 de maig de 2005, el Partit Nacional va obtenir deu intend??ncies, l'EP-FA-nm en va obtenir vuit, i el Partit Colorado en va obtenir una.^[80]

[edita] Refer??ncies

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Uruguai

• Portal del Govern Uruguai??, (castell??)
• Ministeri de Turisme, (castell??)

[edita] Organitzacions

• CUTI - Cambra Uruguaiana de Tecnologies de la Informaci?? (castell??)

[edita] Enlla??os governamentals

• Consolat General de l'Uruguai a Barcelona (castell??)
• Portal de l'Estat uruguai?? (castell??)
• Presid??ncia de la Rep??blica Oriental de l'Uruguai (castell??)
• Institut Nacional d'Estad??stica (castell??)

[edita] Enlla??os generals

• www.uib.es: resum d'esdeveniments durant el segle XX (castell??)
• Economia de l'Uruguai a EUMEDNET (castell??)
• Passaport Uruguai?? - Preguntes Freq??ents sobre la Nacionalitat/ Ciutadania (Passaport)

[edita] Enlla??os culturals

• Fundaci?? Catalunya Am??rica: Els catalans a l'Uruguai
• Uruguaians a Catalunya - Uruguayos en Catalunya (castell??)
• Memor??ndum entre Uruguai i Catalunya
• Uruguai i Catalunya, passat i present d'una relaci?? (castell??)
• L'Uruguai indigena i l'Uruguai espanyol (castell??)
• Fundaci?? d'Art Contemporani (FAC), un referent del moviment cultural uruguai?? (castell??)
• Museu Nacional d'Arts Visuals (castell??)
• Nous escriptors uruguaians al Centro Virtual Cervantes (castell??)
• Rivera Cultural - Portal Cultural del Departament de Rivera, frontera amb el Brasil (castell??)
• El Cinema de l'Uruguai (castell??)

Estats de l'Am??rica del Sud
Argentina Bol??via Brasil Col??mbia Equador Guyana Paraguai Per?? Surinam Uruguai Vene??uela Xile
Depend??ncies: Illes Malvines | Guaiana Francesa

Coordenades: 62?? 11??? 04??? S 58?? 54??? 09??? O

...

v ??? d ??? e Articles de qualitat sobre Geografia
Municipis	Benidorm ??? Bucarest  ??? Getafe ??? Girona ??? Rubi??  ??? Sant Sebasti??
Territoris	Comarques del Pa??s Valenci?? ??? Pa??s Valenci??
Estats	Uruguai