Uni?? de Rep??bliques Socialistes Sovi??tiques
De Viquip??dia
|
|||||
| Lema nacional: ???????????????????? ???????? ??????????, ???????????????????????? (Proletarii vsekh stran, soedinyaytes!) (catal??) Proletaris del m??n, uniu-vos! |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Rus | ||||
| Capital | Moscou 55?? 45' N, 37?? 37' E |
||||
| Ciutat m??s gran | Moscou | ||||
| Govern
President
Primer Ministre |
Rep??blica Socialista Mikha??l Gorbatxov (??ltim) Ivan Silayev (??ltim) |
||||
| Superf??cie - Total - Aigua (%) |
22.402.200 km?? (1r) ?% |
||||
| Poblaci?? - Estimaci?? 1991 - Cens - Densitat |
293.047.571 (3er) - 13,08 hab/km?? (?) |
||||
| Moneda | Ruble Sovi??tic (SUR) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+2 a +13) (UTC+3 a +13) |
||||
| Establiment - Declarada - Reconeguda - Dissoluci?? |
30 de desembre del 1922 31 de gener del 1924 26 de desembre del 1991 |
||||
| Himne nacional | La Internacional (1922-1944) Himne de la Uni?? Sovi??tica (1944-1991) |
||||
| Domini internet | .su | ||||
| Codi telef??nic | +? |
||||
| Gentilici | Sovi??tic, sovi??tica | ||||
La Uni?? de Rep??bliques Socialistes Sovi??tiques abreviat URSS (en rus ?????????? ???????????????????? ?????????????????????????????????? ???????????????????? (????????), transliterat Soiuz Sovi??tskikh Sotsialist??txeskikh Resp??blik), o Uni?? Sovi??tica (?????????????????? ????????, Sovietski Soiuz), va ser un estat situat al nord d'Eur??sia, que va existir de 1922 a 1991.
L'URSS va sorgir despr??s de la Revoluci?? d'Octubre, al 1917, i un per??ode posterior de guerra civil, al final del qual els comunistes o bolxevics es van fer amb el poder. El nombre de rep??bliques que formaven la Uni?? va variar amb el temps, per?? n'hi havia 15 en l'etapa final. La m??s important, de llarg, era R??ssia, tant en termes d'extensi?? i poblaci??, com d'economia i pol??tica. L'??nic partit reconegut, i que controlava tota la vida pol??tica, era el Partit Comunista de la Uni?? Sovi??tica.
Taula de continguts
|
[edita] L??ders de la Uni?? Sovi??tica
- Secretaris generals del Partit Comunista de la Uni?? Sovi??tica
- Presidents
- Vlad??mir Ilitx Uli??nov (Lenin) (1917-1924)
- Aleksei Rikov (1924-1938)
- Viatxeslav M??lotov (1938-1941)
- Iosif Stalin (1941-1953)
- Georgi Malenkov (1953-1955)
- Nikolai Bulganin (1955-1958)
- Nikita Khruixtxov (1958-1964)
- Aleksei Kosigin (1964-1980)
[edita] Rep??bliques
La Uni?? Sovi??tica fou una federaci?? de Rep??bliques Socialistes Sovi??tiques (RSS). Les primeres rep??bliques sorgiren just despr??s de la Revoluci?? d'Octubre del 1917. Al principi les rep??bliques eren independents les unes de les altres malgrat que els respectius governs actuaven de forma coordinada dirigits pels l??ders pel Partit Comunista de la Uni?? Sovi??tica. El 1922, quatre rep??bliques (Rep??blica Socialista Federada Sovi??tica de R??ssia, RSS d'Ucra??na, RSS de Bielor??ssia i RSS de Transcauc??sia) s'uniren formant la Uni?? de Rep??bliques Socialistes Sovi??tiques. Entre el 1922 i el 1940, el nombre de rep??bliques va cr??ixer fins a setze. Algunes de les noves rep??bliques es formaren a partir de territoris adquirits o readquirits per la Uni?? Sovi??tica, i d'altres de la fragmentaci?? rep??bliques ja existents. Els criteris per a l'establiment de noves rep??bliques foren els seg??ents:
- que estiguessin situades a la perif??ria de la Uni?? Sovi??tica per tal que fossin capaces de poder exercir el dret a la secessi??,
- que fossin suficientment fortes econ??micament per tal de poder subsistir de manera independent i
- que fossin anomenades segons el grup ??tnic dominant si aquest tenia almenys un mili?? d'habitants.
Aquest sistema va romandre invariable fins el 1940 i no es formaren noves rep??bliques. La RSS Carelo-Finesa, fou dissolta el 1956. Les 15 rep??bliques restants van romandre fins el 1991. El dret a secessi?? era nom??s te??ric, ja que era molt poc desitjat pel centralisme sovi??tic fins el col??lapse de la Uni?? el 1991. A partir del col??lapse de la Uni??, onze de les quinze rep??bliques formaren la Comunitat d'Estats Independents.
| N??m. | Rep??bliques sovi??tiques | Estats independents |
|---|---|---|
| 1. | RSS d'Arm??nia | Arm??nia |
| 2. | RSS de l'Azerbaidjan | Azerbaidjan |
| 3. | RSS de Bielor??ssia | Bielor??ssia |
| 4. | RSS d'Est??nia | Est??nia |
| 5. | RSS de Ge??rgia | Ge??rgia |
| 6. | RSS del Kazakhstan | Kazakhstan |
| 7. | RSS del Kirguizistan | Kirguizistan |
| 8. | RSS de Let??nia | Let??nia |
| 9. | RSS de Litu??nia | Litu??nia |
| 10. | RSS de Mold??via | Mold??via |
| 11. | RSFS de R??ssia | Federaci?? Russa |
| 12. | RSS del Tadjikistan | Tadjikistan |
| 13. | RSS del Turkmenistan | Turkmenistan |
| 14. | RSS d'Ucra??na | Ucra??na |
| 15. | RSS de l'Uzbekistan | Uzbekistan |
[edita] Govern i pol??tica de la Uni?? Sovi??tica
La Uni?? de Rep??bliques Socialistes Sovi??tiques era un Estat socialista regit per la seva pr??pia constituci??.
L'??rgan federal legislatiu de la Uni?? Sovi??tica era el Soviet Suprem (Verjovni Soviet en rus), composat de dues assemblees:
1. El Soviet de la Uni?? o Soviet dels Diputats del Poble: de 791 integrants, triats cada 4 anys per sufragi universal, i que representava als ciutadans sovi??tics.
2. El Soviet de les Nacionalitats: de 625 diputats representants de les rep??bliques i de les prov??ncies aut??nomes, com de les ??rees o circumscripcions nacionals. Era la c??mera territorial, equivalent als senats occidentals.
El cap d'Estat era el President del Presidium del Soviet Suprem. El poder executiu residia per la seva banda en el Consell de Ministres, els integrants dels quals eren triats pel Soviet Suprem que liderava el President del Consell de Ministres, en aquell temps cap de govern.
[edita] Economia
Els sistema econ??mic de la Uni?? Sovi??tica es basava en la propietat de l'estat dels mitjans de producci??, dins la teoria general marxista-leninista.
L'estat determinava una planificaci?? global de l'economia de forma centralitzada. El m??xim ??rgan planificador era el Gosplan de la Uni?? Sovi??tica. En el seu proc??s de determinar un desenvolupament futur rebia les directrius del Consell de Ministres de l'URSS i dels Gosplan de les rep??bliques federades. Seguidament elaborava el pla quinquennal i l'aprovava despr??s de sotmetre'l al S??viet Suprem. A partir dels programes de planificaci?? del 1928, la Uni?? Sovi??tica va experimentar un per??ode d'esplendor i desenvolupament fins, aproximadament, l'any 1965. El car??cter maximalista dels plans va conduir despr??s del 1965 a greus crisis per l'incompliment reiterat dels objectius establerts.
[edita] Hist??ria
[edita] La revoluci?? de 1917
El 1914 l'Imperi rus va entrar a la Primera Guerra Mundial al costat de Fran??a i de la Gran Bretanya. Les repetides derrotes de l'ex??rcit rus a mans dels austro-alemanys i el desballestament de l'economia van ser el detonant que va fer esclatar la revoluci?? de 1917. El descontentament dels obrers i de la burgesia es va accentuar pel gener i el febrer de 1917 amb les dificultats per a obtenir queviures, la manca de mat??ries primeres i l'acomiadament de milers d'obrers.
[edita] La guerra mundial va accelerar el moviment revolucionari =
La guerra va abocar una part important de la poblaci?? a unes condicions de vida miserables. La major part de la ind??stria va passar a ser ind??stria de guerra, i per aix?? les necessitats b??siques de la poblaci?? no es van poder cobrir. La manca de m?? d'obra al camp, com a resultat de la lleva, va fer baixar la producci?? agr??cola i molts camperols es van negar a lliurar les collites. Els preus es van apujar de seguida i la capacitat adquisitiva dels assalariats va minvar vertiginosament. La manca de primeres mat??ries va fer tancar moltes f??briques i va fer cr??ixer la desocupaci?? i els conflictes socials.
En el terreny pol??tic, la guerra va provocar la desintegraci?? de l'Estat tsarista. Els funcionaris estatals estaven descontents perqu?? la minva dels seus salaris havia estat m??s espectacular que la de qualsevol altre sector social. A m??s, la desfeta militar va fer trontollar l'autoritat i va provocar una situaci?? de descontentament entre els soldats i la poblaci??, que veia, espaordida, com els soldats russos morien al front (a la fi de 1916 hi havia dos milions de morts i quatre milions de mutilats). Per tot aix??, els complots a la cort es van sovintejar en aquests anys, sobretot aprofitant les llargues abs??ncies del tsar quan visitava el front. Els assumptes pol??tics van quedar a mans de la tsarina Alexandra, que feia i desfeia al seu gust sota la influ??ncia del monjo Grigorij Jefimovic Rasputin, que va ser assassinat en una conspiraci?? nobili??ria el 30 de desembre de 1916. La manca d'autoritat i el desgavell a la cort va estimular l'oposici?? a la Duma estatal, on la majoria dels diputats s???uniren per criticar la incapacitat dels ministres i de la cort.
[edita] La revoluci?? de febrer
El 23 de febrer de 1917 (9 de mar?? segons el calendari occidental), el dr??stic racionament i la manca de carb??, a causa de la neglig??ncia administrativa, va provocar vagues a la f??brica metal??l??rgica Putilov i manifestacions a Petrograd. Les autoritats no hi van intervenir; l'endem??, 200.000 vaguistes van reclamar pa. La nit del 26 al 27 de febrer (12 de mar?? al calendari occidental), les tropes encarregades del manteniment de l'ordre a Petrograd, formades per joves de lleva mal alimentats i sotmesos a una disciplina humiliant, quan van rebre l'ordre de disparar sobre la multitud es van amotinar i van afusellar els oficials. Al mat??, van confraternitzar amb els obrers, es van apoderar de l'Arsenal i van prendre el palau d'Hivern sense trobar resist??ncia.
Per defensar la revoluci??, van comen??ar a sorgir els primers grups d'obrers armats i ben aviat van constituir la gu??rdia roja, que els mesos seg??ents va tenir un paper fonamental. Enmig de tots aquests esdeveniments van tornar a apar??ixer els soviets d'obrers, de soldats i de camperols, que aviat es van estendre per tot l'Imperi. Els soviets agrupaven totes les forces revolucion??ries: esserites (que hi tenien la majoria de delegats), anarquistes, menxevics i bolxevics.
A la Duma, els diputats liberals, fonamentalment els del partit Kadet, tement un esclat revolucionari, van crear un comit?? executiu provisional, dirigit pel liberal Miljukov i el social-revolucionari Alexander Kerenski.
El comit?? de la duma i el soviet de Petrograd van comen??ar negociacions l'1 de mar??; el segon va acceptar de subordinar-se al primer, sempre que respect??s els seus objectius fonamentals, que eren la convocat??ria d'una assemblea constituent, la proclamaci?? de les llibertats civils i l'amnistia dels presos pol??tics. El 2 de mar?? es va constituir un govern provisional encap??alat pel pr??ncep Georgui Lvov, un dem??crata constitucional (KD), que tamb?? va ocupar el ministeri de l'interior. Lvov va enviar dos emissaris al tsar. Abandonat pels seus generals, Nicolau II de R??ssia va abdicar a favor del seu germ??, el gran duc Miquel, que es va negar a succeir-lo enmig d'aquell caos. Aquest fet representava la caiguda dels Romanov.
L???Imperi rus s???havia convertit en una rep??blica constitucional. El nou govern es va comprometre a fer reformes de caire pol??tic (llibertat d'opini??, de premsa, de reuni??, etc.) i social (igualtat davant la llei, drets sindicals, jornada laboral de 8 hores, etc.).
[edita] La dualitat de poders: govern i soviets, febrer-octubre de 1917
Els partits burgesos, agrupats al voltant del partit KD, dominaven el govern provisional, el qual va ser presidit primerament pel liberal L???vov, i despr??s pel social-revolucionari Aleksandr Kerenski. El nou govern es va encarregar sobretot de crear un r??gim parlamentari capa?? de donar efic??cia i estabilitat a l'Estat. Una de les primeres decisions que va prendre va ser la de complir els compromisos exteriors i continuar la guerra tot posposant unes reformes interiors per obtenir la vict??ria militar. D???antuvi, el govern provisional tenia el suport dels soviets i de tots els partits pol??tics, fins i tot del bolxevic.
Per??, dues autoritats s???oposaven entre elles. Alguns membres del govern provisional volien trencar amb el soviet de Petrograd, que exercia un control constant sobre les seves actuacions, i altres optaven per la conciliaci??. A finals d'abril va esclatar una crisi greu. Mentre el soviet preconitzava la idea d'una pau immediata i organitzava soviets de soldats, fet que va anul??lar l'esperit combatiu de l'ex??rcit rus, Miljukov, el ministre d'Afers Estrangers, prometia als aliats que R??ssia es mantindria al seu costat. El soviet de Petrograd es va al??ar contra el govern amb una manifestaci?? multitudin??ria d'obrers i soldats, i Miljukov va haver de dimitir el c??rrec.
El retorn de Vladimir Il'i?? Lenin de l'exili va donar un tomb radical a la situaci??. Lenin va defensar que la revoluci?? no es podia mantenir dins d'uns l??mits estrictament burgesos i que calia continuar avan??ant per situar els obrers al poder. A les Tesis d'abril, va defensar la necessitat de no deixar consolidar el poder burg??s i de llan??ar-se immediatament a la revoluci?? prolet??ria. Lenin va fer una crida a favor de la sortida immediata de la guerra i es va mostrar partidari de retirar el suport al govern provisional i de crear una rep??blica dels soviets. Tamb?? era partidari de confiscar les terres dels grans propietaris i de repartir-les immediatament.
Lenin va veure que l'originalitat de la situaci?? consistia en l'exist??ncia d'una dualitat de poders: un poder representat pel govern provisional, i un altre d'obrer a mans dels soviets. La for??a al carrer la tenien els segons, i si els soviets retiraven el suport al govern, aquest s???esfondraria i els soviets es convertirien en l'??nic poder a R??ssia. Conven??ut de la necessitat de prendre el poder, Lenin va llan??ar la consigna tot el poder per als soviets, que va esdevenir tot un programa d'acci?? revolucion??ria.
El soviet de Petrograd representava tots els partits revolucionaris (social-revolucionaris, socialdem??crates i marxistes, dividits en menxevics i bolxevics), cadascun dels quals tenia dos escons en el comit?? executiu. Amb tot, el soviet, veient que estava poc preparat per dirigir el pa??s, va delegar la responsabilitat en el govern provisional, encara que s???hi va haver de posar en contra per fer prevaler les seves decisions. Aix??, va contribuir a l'autonomia de Finl??ndia, a fixar la jornada de treball en vuit hores, a abolir la pena de mort, a proclamar el dret de vot i a acceptar l'elegibilitat de les dones.
Anarquistes i bolxevics, tot i que vaticinaren l'inexorable frac??s de la cohabitaci?? de poders, van acceptar aquesta forma de procedir del soviet. Josif Stalin i Lev Kamenev, dos caps bolxevics, van integrar el soviet i van preconitzar l'entesa amb els altres partits revolucionaris. Fins i tot, els bolxevics dels soviets de prov??ncies van proposar la uni?? de tots els socialdem??crates.
Lenin, exiliat a Zuric, va criticar severament aquesta t??ctica unit??ria. A les Cartes des de lluny va condemnar el que anomenava "defensisme revolucionari" i va fer una crida perqu?? el soviet prengu??s el poder sota la direcci?? dels bolxevics.
A mitjan abril de 1917 Lenin va arribar a Petrograd dins el llegendari "vag?? precintat". El viatge des de Su??ssa va ser facilitat pel govern alemany, conven??ut que Lenin seria un factor provocador de revoltes a R??ssia. Immediatament, Lenin va establir la l??nia pol??tica revolucion??ria del proletariat rus. A les Tesis d'abril rebutjava la guerra imperialista i perfilava l'estrat??gia a seguir en una fase de transici?? entre el poder burg??s i el proletari. En ess??ncia, les tesis propugnaven: no donar suport al govern provisional i desemmascarar-ne la pol??tica; destacar el paper dels soviets; nacionalitzar la terra i la banca; el control pels soviets de la producci?? de b??ns i el repartiment dels productes; defensar la instauraci?? d'una rep??blica de soviets d'obrers i camperols; combatre la confusi?? socialdem??crata dins el partit revolucionari (per a la qual cosa proposava la nova denominaci?? de "comunista"); i -d'acord amb aix??- reconstruir la Internacional sobre una base revolucion??ria.
L???estiu de 1917 la situaci?? del poble rus no havia millorat gaire: la guerra continuava causant molts problemes i la fam persistia. Pel juliol hi va haver manifestacions que es van escampar per tot l'Imperi. L???ex??rcit va reprimir amb duresa els manifestants, mentre el govern acusava els bolxevics d'incitar el poble a la viol??ncia i al desordre. Aix??, es va iniciar una persecuci?? sistem??tica contra el partit bolxevic: el seu diari, Pravda, va ser tancat i Lenin va haver de tornar a l'exili. Mentrestant, tot l'Imperi es tornava a desorganitzar; al camp, els camperols ocupaven les terres i se les repartien; les minories nacionals reclamaven els seus drets; moltes fabriques s???havien declarat en vaga i els soldats del front desertaven i no obe??en els seus oficials. A m??s, pel mes d'agost va augmentar la inestabilitat pol??tica amb la insurrecci?? contrarevolucion??ria del general Lavr Kornilov, que sols es va poder frenar amb la intervenci?? dels obrers armats i de les mil??cies bolxevics.
[edita] La revoluci?? de l'octubre
Davant d'aquesta situaci??, els bolxevics van propugnar la insurrecci?? armada com l'??nica via possible per derrocar el govern provisional i consolidar el poder dels soviets. Per primera vegada van aconseguir que el soviet de Petrograd, presidit per Lev Trotski, i el de Moscou, donessin suport als seus plans. La insurrecci?? va quedar definitivament fixada per al 25 d'octubre (7 de novembre segons el calendari occidental), perqu?? coincid??s amb la jornada d'obertura del Segon Congr??s Panr??s dels Soviets, fixada per a aquella data.
L???al??ament va comen??ar la nit del 24 d'octubre a Petrograd sota el comandament d'un comit?? militar revolucionari que en poques hores va controlar tota la ciutat i el Palau d'Hivern, seu del govern provisional. Tots els membres del govern, tret de Kerenski, que va fugir, van ser detinguts. Durant les operacions no es va vessar gens de sang. Aquell mateix vespre el congr??s dels soviets va destituir el govern provisional i va aprovar la formaci?? d'un Consell de Comissaris del Poble que constitu??a l'??rgan representatiu del primer govern obrer i camperol. En aquest consell, els bolxevics hi tenien la majoria i Lenin en va ser nomenat president.
El congr??s tamb?? va adoptar les primeres mesures revolucion??ries. Primerament va establir el decret sobre la pau segons el qual es proposava a tots els pobles i governs bel??ligerants que s???establissin negociacions immediates per a una pau justa i democr??tica. Una delegaci?? sovi??tica va iniciar negociacions amb Alemanya a Brest-Litovsk, el resultat de les quals va ser un tractat de pau que va comportar unes p??rdues territorials molt importants per al nou Estat sovi??tic. En segon lloc, es va signar el decret sobre la terra, pel qual es confiscaven les propietats de la corona, de la noblesa i de l'Esgl??sia i es lliuraven als soviets perqu?? les repartissin entre els camperols. En tercer lloc, un decret sobre les nacionalitats reconeixia als diversos pobles de l'Imperi rus el dret a l'autodeterminaci??. Finalment, es va establir el control obrer de les empreses de m??s de cinc treballadors i la nacionalitzaci?? de la banca.
[edita] La guerra civil (1917-1921)
Des dels seus inicis, el r??gim bolxevic va haver de fer cara a obstacles pol??tics, b??l??lics i econ??mics que posaven en perill la seva exist??ncia. Lenin i els seus col??laboradors es van haver d'enfrontar amb l'animadversi?? de les pot??ncies occidentals, decidides a posar fi al bolxevisme amb la intervenci?? militar, amb l'oposici?? dels grups tsaristes i antibolxevics i amb una situaci?? econ??mica for??a ca??tica.
[edita] La guerra civil i la intervenci?? estrangera
El comunisme de guerra ??s el terme aplicat a la pol??tica econ??mica i social de la Rep??blica Socialista Federada Sovi??tica de R??ssia (nucli essencial d'all?? que hauria d'??sser la Uni?? de Rep??bliques Socialistes Sovi??tiques), en vigor des de la primavera de 1918 fins al mar?? de 1921. Algunes de les mesures del comunisme de guerra, institu??t durant la Guerra Civil Russa (1918-1921) pel govern del dirigent bolxevic Lenin, eren fruit de la ideologia comunista i tenien com a objectiu el desenvolupament de l'economia socialista d'Estat, que el r??gim considerava com el primer pas vers el comunisme. Unes altres eren respostes pragm??tiques als greus problemes econ??mics, especialment a la greu crisi econ??mica i la necessitat d'equipar l'Ex??rcit Roig durant la Guerra Civil. Moltes d'aquestes pol??tiques inclo??en elements tant ideol??gics com econ??mics, i els historiadors han debatut sobre la import??ncia relativa de cadascun d'ells en el marc de la pol??tica econ??mica comunista de l'??poca. El terme comunisme de guerra va ser encunyat per Lenin al mar?? de 1921 per a referir-se als criteris econ??mics aplicats durant la Guerra Civil.
Cap al final de la primavera de 1918, el govern comunista va introduir diversos tipus de mesures econ??miques: la incautaci?? dels productes agr??coles, la nacionalitzaci?? de la ind??stria, el control estatal del comer??, el control centralitzat de la producci?? i distribuci??, l'assignaci?? estatal dels recursos i la substituci?? dels diners pel sistema del troc. Molts comunistes consideraven que la Primera Guerra Mundial (1914-1918) havia aplanat el cam?? per al socialisme internacional, en expandir de forma espectacular el control de l'economia per part de l'Estat als pa??sos en conflicte, fent possible en la seva opini?? la introducci?? immediata del socialisme a la Rep??blica Socialista Sovi??tica Federada de R??ssia.
L'origen de les mesures econ??miques va continuar essent econ??mic i ideol??gic. Per una banda, el col??lapse econ??mic del pa??s durant la Guerra Civil va impulsar el govern a dur a terme la nacionalitzaci?? dels mitjans de producci??, per?? tamb?? la ideologia marxista del r??gim considerava aquest objectiu com a desitjable a causa que la propietat estatal dels mitjans de producci?? es concebia com la base del poder pol??tic. De la mateixa manera, Lenin i altres dirigents estaven a favor de l'abolici?? dels diners tant per motius ideol??gics com, probablement, perqu?? el paper moneda havia perdut valor a causa de la inflaci?? incontrolada. No obstant aix??, els camperols es resistien a vendre els productes agr??coles a canvi de diner devaluat, actitud que dificultava obtenir els subministraments necessaris per a l'Ex??rcit i els treballadors de les ciutats. Els comunistes, que van titllar els camperols com "enemics de classe", van aplicar posteriorment una dura pol??tica d'apropiacions mitjan??ant els "ex??rcits del gran", que s'incautarien de tots els productes alimentaris de les zones rurals.
Cap al final de la Guerra Civil, el govern va prosseguir, i fins i tot va intensificar, la pol??tica d'incautacions i control pr??pia del comunisme de guerra. Aquesta va assolir el seu punt m??xim el 1920, amb les propostes de militaritzaci?? del treball, apadrinades principalment per Trotski, segons les quals els treballadors d'algunes regions serien obligats pel govern a treballar en regions i ind??stries determinades, i a m??s a m??s serien subordinats a una disciplina militar. La implantaci?? del servei laboral universal es va imposar tamb?? el 1920 i es van formar ex??rcits de treballadors als quals s'assignaven unitats de l'Ex??rcit Roig per treballar a la ind??stria o a l'agricultura. Tanmateix, la producci?? agr??cola i industrial va minvar precipitadament. Durant l'hivern de 1920-1921, la fam provocada per la sequera, la situaci?? de privaci?? general, la creixent oposici?? dels camperols a la incautaci?? del gra i el rebuig a les impopulars mesures governamentals van motivar vagues i revoltes a tot el pa??s contra les quals el r??gim va respondre endurint la repressi??. Al mar?? de 1921, els mariners de la base naval de Kronstadt, que anteriorment havien estat ardents aliats dels bolxevics, van encap??alar una revolta contra l'austeritat de la pol??tica econ??mica i la repressi?? de les vagues. La rebel??li?? del Kronstadt va debilitar la confian??a en el r??gim i va contribuir a l'abandonament del comunisme de guerra en favor de la Nova Pol??tica Econ??mica (NEP), defensada per Lenin i aprovada al X Congr??s del Partit Comunista al mar?? de 1921. La NEP va relaxar el control del govern sobre l'economia, particularment en el sector agr??cola, i va permetre l'exist??ncia d'algunes empreses privades per facilitar la recuperaci?? econ??mica. Aix?? i tot, els comunistes van declarar que es tractava ??nicament d'un ajornament temporal abans de reprendre la marxa cap al socialisme. Posteriorment, Josif Stalin va reprendre moltes de les mesures del comunisme de guerra en la pol??tica d'industrialitzaci?? del decenni de 1930.
Acabada la guerra amb Alemanya, el poder sovi??tic ben aviat va ser contestat pels antics partidaris del tsar i per les forces burgeses que havien donat suport al govern provisional. Kerenskj va llan??ar una ofensiva contra la capital que va ser aturada per la gu??rdia roja. La Duma municipal de Petrograd (dominada pels socialistes) va fer una crida a la poblaci?? perqu?? resist??s l'embat bolxevic, mentre els funcionaris dels ministeris i de la banca comen??aven una vaga. R??pidament, i amb l'objectiu de derrocar el govern sovi??tic, es van organitzar partides de cosacs i d'antics militars tsaristes que van formar l'anomenat ex??rcit blanc. Aleshores, va comen??ar una guerra civil que va durar fins l'any 1921.
Les forces contrarevolucion??ries van cr??ixer en nombre quan, acabada la guerra mundial, les pot??ncies vencedores van decidir d'intervenir contra la R??ssia revolucion??ria. Aquesta va haver d'enfrontar-se a un blocatge internacional i a la invasi?? de tropes franceses, brit??niques, poloneses, americanes i japoneses. Pel mar?? de 1918 els sovi??tics sols controlaven una part de territori al voltant de Petrograd i de Moscou, que va esdevenir la capital.
Per afrontar la nova situaci??, els bolxevics van encarregar a Trotski que organitz??s l'ex??rcit roig, format inicialment per voluntaris, i molt aviat van comen??ar a obtenir les primeres vict??ries. Una disciplina ferma, una gran capacitat per mobilitzar les tropes i l'adopci?? de mesures revolucion??ries que van fer que els camperols es posessin al seu costat, van donar el triomf als bolxevics. Per??, la vict??ria de l'ex??rcit roig es va deure sobretot a les diverg??ncies entre els generals de l'ex??rcit blanc i a la retirada dels ex??rcits estrangers a causa de la impossibilitat d'una vict??ria r??pida.
[edita] El comunisme de guerra
Com a resultat del conflicte, la producci?? va minvar i el prove??ment no estava assegurat. El col??lapse econ??mic va obligar el govern a prendre mesures extraordin??ries, ("comunisme de guerra"). Aix??, davant del boicot dels capitalistes, la pol??tica bolxevic inicial de respectar les activitats de la petita burgesia industrial i comercial es va reempla??ar per les expropiacions generalitzades. Al final de 1920 una gran part de la producci?? industrial i del comer?? urb?? havien estat socialitzats, i el paper dels diners per a les relacions econ??miques es va restringir i l'intercanvi en esp??cie va passar a primer terme.
Al mateix temps, es van nacionalitzar la banca, el comer?? interior i exterior, els transports i les empreses de m??s de 10 treballadors. A m??s, les condicions de treball del proletariat es van fer molt dures ("qui no treballa no menja") i la disciplina laboral i el car??cter for??at del treball van dur a una mena de militaritzaci?? de la producci?? obrera. Els drets sindicals van ser restringits i es va prohibir el dret de vaga.
L???agricultura es va posar al servei de la guerra. El problema m??s greu era el prove??ment de les ciutats, on no arribaven els productes agr??coles, i quan ho feien era a uns preus exorbitants. Aleshores va comen??ar la requisa for??osa de les collites, l'establiment de preus m??xims i l'impost en esp??cie. Molts propietaris benestants van intentar d'esquivar les requises i introduir els seus productes al mercat negre.
[edita] Consolidaci?? del poder bolxevic
La guerra civil i el boicot internacional a la R??ssia sovi??tica van marcar l'orientaci?? pol??tica i econ??mica del nou Estat. Aix??, es va afavorir la centralitzaci?? del poder a mans dels bolxevics, tot eliminant altres opcions pol??tiques. Els bolxevics representaven la for??a m??s organitzada i m??s capa?? per conduir la guerra, i el conflicte no deixava cap m??s alternativa: o s???estava amb els bolxevics o s???estava amb els blancs. Davant d'aquesta disjuntiva, qualsevol oposici?? pol??tica va ser titllada de contrarevolucion??ria i, per tant, va ser perseguida i eliminada.
El govern provisional sorgit de la revoluci?? del febrer de 1917 havia fixat el 12 de novembre com a data d'eleccions per a l'assemblea constituent, i un dels primers actes del Consell de Comissaris del Poble, que va pujar al poder despr??s de la revoluci?? d'octubre, va ser ratificar la convocat??ria. Per?? els resultats electorals van fer canviar la posici?? dels bolxevics: dels 707 membres electes de l'assemblea, els social-revolucionaris van obtenir 410 diputats; els bolxevics, 175; el partit KD, l7; els menxevics, 16, i altres grups pol??tics menys importants, 86. Els bolxevics sabien que mai no podrien aplicar la seva pol??tica si depenien d'una assemblea que no controlaven, i per aix??, quan, el 5 de gener de 1918, es va reunir l'assemblea, els bolxevics van sotmetre a votaci?? una resoluci?? que fixava que l'assemblea se subordin??s al poder dels soviets i que es va comprometre a donar suport a les seves decisions i a ratificar-les. La proposici?? es va rebutjar per majoria i, davant d'aquesta situaci??, els bolxevics no van permetre que l'assemblea es torn??s a reunir.
Amb la dissoluci?? del parlament, s???iniciava la construcci?? d'un nou tipus d'Estat, la dictadura del proletariat, que segons Lenin havia de representar una ??mplia democr??cia per a la majoria de la poblaci??: el proletariat i els camperols. En contrapartida, el nou Estat esdevindria una dictadura per a les velles classes opressores (burgesia i aristocr??cia).
La guerra civil va accelerar el proc??s centralitzador i els bolxevics van limitar l'activitat de qualsevol partit que s???opos??s a la seva actuaci??. La policia pol??tica que s???havia format el 1917 (txeka), va eliminar l'oposici?? dels anarquistes i dels social-revolucionaris, i tamb?? la dels menxevics. A partir de 1922 l'exist??ncia legal dels partits va ser cada vegada m??s fict??cia. Els dirigents d'aquests partits sovint eren detinguts, la premsa dels partits no podia sortir i els actes p??blics eren prohibits. L???autonomia dels soviets cada vegada era m??s redu??da i la seva intervenci?? a les decisions pol??tiques i econ??miques va anar perdent for??a.
El partit bolxevic (anomenat comunista des de 1918) es va anar convertint en l'??nica instituci?? determinant de la vida pol??tica, i progressivament Estat i Partit anaven quedant m??s identificats. Les veus que, entre els mateixos bolxevics, es van al??ar contra aquesta situaci?? (Alexandra Kollontai, l'Oposici?? Obrera) van ser eliminades o neutralitzades.
[edita] L???expansi?? revolucion??ria i la formaci?? de la III Internacional
El 2 de mar?? de 1919, Lenin, el cap del govern sovi??tic organitza una nova Internacional, amb l'objectiu d'ajudar els revolucionaris europeus tot agrupant-los en una organitzaci?? comuna destinada a reempla??ar la II Internacional. Malgrat el feble nombre de delegats i sobretot l'abs??ncia de representants de les grans organitzacions socialistes d'Europa occidental, que es malfiaven del bolxevisme i eren hostils a la dictadura del proletariat, la Confer??ncia decideix de constituir-se en III Internacional, anomenada Internacional Comunista o Komintern. El congr??s fundador escull com a president Grigori Zinoviev, un dels lloctinents de Lenin, i nomena un comit?? executiu per assegurar la continu??tat entre els congressos successius. El segon congr??s (1920) adopta vint-i-una condicions d'entrada per als partits nacionals, que reflecteixen la import??ncia que Lenin atribueix a l'obedi??ncia incondicional. Aquestes vint-i-una condicions draconianes d'adhesi?? engendren l'escissi?? dels partits socialistes. A l'??poca de la mort de Lenin el 1924, la marea revolucion??ria ha reculat a Europa i els somnis d'una revoluci?? socialista mundial han comen??at a fer lloc a les idees estretament nacionalistes del successor de Lenin, Josif Stalin. Per a Stalin, el Komintern no constitueix sin?? un mitj?? de protegir el seu poder absolut a l'interior i d'augmentar la influ??ncia sovi??tica a l'estranger. Els canvis radicals d'orientaci?? i aparentment inexplicables de la pol??tica del Komintern, particularment pel que fa a la cooperaci?? pol??tica amb partits no comunistes, s??n dictats per les intrigues dom??stiques de Stalin i les seves estrat??gies de pol??tica estrangera. Per tranquil??litzar els seus aliats brit??nics i americans durant la Segona Guerra Mundial, Stalin no vacil??la gens a dissoldre el Komintern (maig de 1943).
Tots els bolxevics creien un??nimement que calia una revoluci?? mundial per salvaguardar la revoluci?? russa. El capitalisme era un sistema internacional i el socialisme no podia triomfar en un sol Estat. A m??s, els principis de l'internacionalisme proletari comportaven necess??riament el desig que tots els pobles fessin la seva revoluci??. Juntament amb aquest principi de revoluci?? mundial tamb?? calia crear un partit revolucionari mundial, ??s a dir, una Internacional. Com que per als bolxevics la Segona Internacional havia fracassat i era incapa?? de conduir les masses de treballadors a l'emancipaci??, calia constituir una Internacional Comunista.
L???exemple de la Revoluci?? Russa i les condicions miserables que patia el proletariat de molts pa??sos europeus al final de la guerra mundial van fer que a molts pa??sos esclatessin revoltes de car??cter bolxevic que pretenien tombar l'ordre burg??s. Les m??s importants van ser la dels espartaquistes alemanys (Rosa Luxemburg) i la dels comunistes hongaresos (B??la Kun). Totes dues van fracassar i van ser sufocades, sobretot la primera, amb una repressi?? molt cruenta. Tot i aix??, els sovi??tics encara confiaven en la possibilitat de l'expansi?? revolucion??ria, i pel gener de 1919 Lenin i el seu partit van convocar una confer??ncia internacional de partits comunistes, que es va obrir el 3 de mar??. Tret del partit comunista alemany, cap partit occidental no hi va enviar representants.
La formaci?? de la Tercera Internacional (Komintern) va revifar les dissensions internes dels partits socialistes, for??a debilitats per la guerra. La q??esti?? era decidir si s???havien d'adherir al Komintern o a la Segona Internacional socialista, reconstitu??da el febrer de 1919. La Internacional Comunista va promulgar 21 condicions per integrar-se a la nova Internacional. Aquestes condicions plantejaven l'obligaci?? de depurar del partit els elements reformistes, anarquistes o petitburgesos, el suport a la revoluci?? russa i la reforma dels partits sota els principis d'organitzaci?? i de disciplina bolxevics. L???acceptaci?? o no d'aquestes condicions a molts pa??sos va provocar la divisi?? dels partits socialistes entre una majoria que va continuar acceptant els principis socialdem??crates i una minoria que va escindir-se del partit per constituir grups comunistes. Entre el 1920 i el 1923 gaireb?? a tot arreu es van formar partits comunistes molt lligats a les orientacions de Moscou.
[edita] Stalin s???imposa a la URSS
La mort prematura de Lenin al gener de 1924 va desfermar una dura lluita pel poder a l'URSS. Els principals antagonistes van ser Lev Trotski i Josif Stalin, aleshores secretari general del PCUS, els quals es proclamaven hereus leg??tims de Lenin.
Gr??cies al control sobre l'aparell, Stalin va aconseguir el suport de la majoria dels membres del partit i consolidar aix?? el seu poder. Al novembre de 1927, despr??s d'un refer??ndum intern, el partit va repudiar les idees pol??tiques de Trotski i l'en van expulsar. Aleshores, Trotski va haver d'exiliar-se a Alma Ata (avui Almaty, al Kazakhstan). Dos anys m??s tard, Trotski va ser desterrat de l'URSS, i l'any 1940 va ser assassinat a M??xic a mans d'un agent sovi??tic, el catal?? Ramon Mercader.
L???any 1929, Stalin va ser reconegut com a m??xim dirigent del partit i de l'Estat. A partir d'aleshores, va iniciar la s??rie de purgues que caracteritzarien els seus anys de mandat, i que van afectar en primer lloc els seus antics aliats durant la pugna amb Trotski. Aquests dirigents, sobretot Nikolai Bukharin i Alexei Rykov, van ser expulsats de la direcci?? del partit.
Des d'aleshores, Stalin solament va confiar en el seu control del partit i de la policia (dirigida per Berija) i en els companys que ell havia elevat al poder. Entre aquests van destacar Viatxeslav M??lotov, Valerian Vladimirovitx Kuibishev, Gr??gori K. Ordzhonikidze i Kliment Jefremovi?? Voro??ilov.
[edita] L'estalinisme
L???imperi de la burocr??cia, el recurs arbitrari a la repressi?? de les masses, un desproporcionat culte a la personalitat del l??der i l'execuci?? dels enemics pol??tics van constituir els fonaments essencials de l'estalinisme. El terme "estalinisme" tamb?? ha estat usat per referir-se a les dictadures comunistes caracteritzades pels mateixos elements: la de Cambodja durant el r??gim de Pol Pot, la de Romania durant el govern de Nicolae Ceau??escu i la de Corea del Nord amb Kim Il Sung.
En els darrers anys de vida de Stalin, l'estalinisme va adquirir certes semblances amb una religi?? d'Estat; es va pretendre acotar la creativitat art??stica, i es va limitar a l'anomenat realisme socialista, i un fet semblant va passar amb les ci??ncies socials, inclosa la ling????stica, i les ci??ncies naturals, especialment la gen??tica (treballs de Trofim Lysenko). Hom associa l'estalinisme amb l'afirmaci?? de Stalin (criticada per Trotski) que, malgrat l'hostilitat dels Estats capitalistes ve??ns, era possible construir el "socialisme en un sol pa??s", per tal com havia estat abandonat l'objectiu comunista primigeni d'internacionalitzar la revoluci??. Aquesta creen??a va permetre que els comunistes sovi??tics apel??lessin a l'orgull nacional rus, mentre que els revolucionaris d'altres pa??sos esperaven que es don??s prioritat a la defensa de la "p??tria socialista".
El terme estalinisme tamb?? es fa servir per definir el model sovi??tic de suposada transici?? al socialisme que preconitzava Stalin, les notes b??siques del qual van ser l'enfortiment de l'economia atorgant prioritat als b??ns de capital, la col??lectivitzaci?? for??ada i r??pida de l'agricultura, l'??mfasi en el principi de la "revoluci?? des de dalt", feta amb severitat militar, i la insist??ncia de la modernitzaci?? sense tenir en compte el cost hum?? resultant.
Per ??ltim, el qualificatiu "estalinista" es fa servir per descriure els comunistes que van seguir el model sovi??tic incondicionalment i entusiasta. Aquesta actitud es considerava una obligaci?? de qualsevol comunista en vida de Stalin, per?? el terme va continuar fent-se sevir quan al XX Congr??s del PCUS (1956) Nikita Khruixtxov va denunciar el mateix estalinisme. D???aleshores en????, s???ha aplicat a aquells que s???oposen a qualsevol intent de modernitzar, revisar o reformar la interpretaci?? que Stalin va fer del marxisme.
[edita] Bibliografia
FIGES, ORLANDO: La revoluci??n rusa 1891-1924: la tragedia de un pueblo, [Barcelona]. Editorial Edhasa, 2000.
QUEIROLO BRAVO, JORGE: Mosc?? sin visa (1995) - ISBN 956 - 8271 - 16 - 3.
SERVICE, ROBERT: Historia de Rusia en el siglo XX, [Barcelona]. Editorial Cr??tica, 1997.
[edita] Festivitats
| Data | Nom catal?? | Nom local | Notes |
|---|---|---|---|
| 1 de gener | Cap d'any | ?????????? ?????? | |
| 23 de febrer | Dia de l'ex??rcit sovi??tic | ???????? ?????????????????? ?????????? ?? ????????????-???????????????? ?????????? | Revoluci?? de febrer 1917, constituci?? de l'Ex??rcit Roig, 1918 |
| 8 de mar?? | Dia de la Dona Treballadora | ?????????????????????????? ?????????????? ???????? | |
| 12 d'abril | Dia del primer vol a l'espai | ???????? ???????????????????????? | El dia que Yuri Gagarin va realitzar el primer vol a l'espai. |
| 1 de maig | Festa del treballador | ???????????? ?????? - ???????? ???????????????????????? ???????????????????? | |
| 9 de maig | Dia de la Vict??ria | ???????? ???????????? | Capitulaci?? del l'Alemanya Nazi, 1945 |
| 7 d'octubre | Dia de la Constituci?? de l'URSS | ???????? ?????????????????????? ???????? | Proclamaci?? del la nova Constituci?? sovi??tica al 1977 |
| 7 de novembre i 8 de novembre | Gran Revoluci?? Socialista d'Octubre | ?????????????? ???????????? | La Revoluci?? d'Octubre de 1917; es actualment anomenada ???????? ???????????????????? |
[edita] Vegeu tamb??
- Govern i pol??tica de la Uni?? Sovi??tica
- Comunisme
- Socialisme
- Bolxevisme
- Lenin
- Stalin
- Heroi de la Uni?? Sovi??tica
- Ordre de Lenin
|
|
|
|
|
|
|
|---|---|---|---|---|---|
_transparent_background.png/90px-State_Coat_of_Arms_of_the_USSR_(1958-1991_version)_transparent_background.png){kind=spacer} |
|
 |
Ciutats heroiques de la Uni?? Sovi??tica |  |
|---|---|---|
| Leningrad | Odessa | Sebast??pol | Volgograd/Stalingrad | K??ev | Fortalesa de Brest | Moscou | Kertx | Novorossisk | Minsk | Tula | M??rmansk | Smolensk | ||
