Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà
De Viquipèdia
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nom complert | Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Àlies | Els catalans | ||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any de fundació | 1902 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estadi | Estadi Aimé Giral, Perpinyà (Rosselló) |
||||||||||||||||||||||||||||||||
| Capacitat | 13.000 espectadors | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| President | Marcel Dagrenat | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entrenador | Jacques Brunel, Bernard Goutta i Franck Azéma |
||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lliga | Campionat de França de rugbi a 15 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Temporada | 2006-07 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posició | 5a | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Web oficial | http://www.usap.fr/ca/ | ||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
La USAP (Union Sportive Arlequins Perpignan, o Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà), és un club de rugbi de Perpinyà.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Els començaments
El rugbi succeeix a Perpinyà el 1889, sota la forma de la Unió esportiva del Liceu. El primer club civil, l'Estadi roussillonnais és fundat poc després, però s'esborra el 1902 per deixar la plaça a l'avantpassat del club actual, l'Associació esportiva perpignanaise (ASP). Juga en sang i or, els colors de Catalunya. Des d'abril de 1903, l'ASP pega l'Escola veterinària de Tolosa de Llenguadoc per al títol de campió del Sud de Segona Sèrie, i encadena els èxits.
El 1909, l'ASP absorbeix el Perpinyà esportiu, club fundat alguns anys abans. El 1911, el primer títol nacional és guanyat, el de Segona Sèrie contra Dôle. Una escissió intervé el 1912 i certs membres del club fonen l'Estadi olímpic perpignanais (SOP). Allò no impedeix l'ASP de distingir-se en campionat de França de rugbi a 15, amb una semifinal el 1913 i sobretot un títol el 1914 contra Tarbes. La transformació que dóna la victòria als Catalans en alguns instants de la fi és aconseguida per un jove home de 18 anys, Aimé Giral, que caurà au front durant la Primera Guerra mundial alguns mesos més tard, i donarà el seu nom a l'estadi del club.
Pel seu costat, el SOP es fa campió de França de Segona Sèrie el 1913 (contra l'AS francesa 14-8).
[edita] La fundació del club
El rugbi arribà a Perpinyà el 1889, amb la creació de la Union Sportive du Lycée. El primer club civil fou l'Stade Roussillonnais fundat poc després. El 1902 neix l'Association Sportive Perpignanaise (ASP), el qual adoptà els colors sang i or de la bandera de Catalunya. L'any 1903, el club vencé a l'Ecole Vétérinaire de Toulouse pel títol de campió del Sud, els seu primer campionat.
El 1909, l'ASP absorbí el Perpignan Sportif, club fundat durant aquells anys. El 1911 guanyà el campionat francès de segona divisió contra l'US Doloise. Una escissió el 1912 portà a la fundació de l'Stade Olympique Perpignanais (SOP). L'ASP, però, continuà essent el club més important arribant a les semifinals del campionat de França el 1913 i el títol de campió el 1914 enfront el Tarbes. La transformació que donà el títol als catalans poc abans del final fou realitzada per un jove de 18 anys anomenat Aimé Giral, qui morí al front de la Primera Guerra Mundial i que més tard donà nom a l'estadi del club.
Per la seva part, el SOP esdevingué campió de França de segona divisió el 1913 (enfront l'AS Française 14-8).
[edita] La primera edat d'or
La guerra va interrompre l'ascensió del club. El 1919, els dos clubs de la ciutat es fusionaren creant la Union Sportive Perpignanaise (USP). El nou club adoptà els cèlebres colors blau cel per la samarreta, blanc pel pantaló i sang i or pels mitjons. La raó d'aquest canvi fou com a homenatge als jugadors del club morts durant la guerra, adoptant el club el color blau dels seus uniformes.
S'inicià una època d'èxit pel club de Perpinyà que en consolidà com un dels més importants del campionat francès. El seu gran any fou el 1921: els quatre equips del club foren campions del Llenguadoc i els equips I i II foren campions de França. El seu segon campionat absolut de França el guanyà enfront l'Stade Toulousain a Besiers.
L'USP disputà tres finals consecutives (1924, 1925, 1926), guanyant la segona enfront l'AS Carcassonne, i perdent les altres dues contra el seu gran rival meridional, el Toulouse. En aquell moment, amb tres títols, el club dominava el rugbi francès.
Durant aquells anys, un segon club de rugbi existia a Perpinyà, el Club des Arlequins Perpignanais. El seu nom prové del fet que el club era molt pobre en els seus inicis i sovint els jugadors, propietaris de la seva samarreta, no la podien reemplaçar quan era esquinçada i les reparacions eren efectuades amb trossos de teixit que no eren sempre del color desitjat, d'aquí la seva semblança amb el vestit d'un arlequí.
[edita] De la fusió USP-Arlequins al darrer títol
El 5 de maig de 1933, els dirigents dels dos clubs se senten finalment per fusionar-se. És així com neix la Unió Esportista Arlequins de Perpinyà. El 1940, el nom és modificat, esdevenint Unió dels Esports Atlètics Perpinyanesos.
L'USAP, com és coneguda d'ara endavant, disputa dues noves finals, l'una perduda el 1935, l'altra guanyada el 1938, els dos cops enfront el Biarritz. Un cinquè títol ve coronar aquest període daurat el 1944 amb victòria contra el Baiona).
Paral·lelament, el Rosselló esdevingué terra del rugbi a 13 i des del final de la guerra. Aquest esport, prohibit pel règim de Vichy, reprèn els seus drets i ve picar del viver de l'USAP. Deu campions de França del 1944 passaren així a professionals del rugbi a 13.
Malgrat tot, la USAP es reconstrueix i arriba dues vegades més la final, el 1952 (derrotat contra el FC Lourdes que començava aleshores el seu període de domini) i el 1955 que aconsegueix el sisè títol, l'últim fins avui de la USAP.
[edita] L'època contemporània
Tret d'una final perduda el 1977 contra l'AS Béziers, l'USAP, pilar de la primera divisió, no desenvolupa cap paper important. L'últim títol gran del club és una Challenge Yves du Manoir el 1994. A partir de 1997, el club torna al capdamunt del rugbi francès, sense aconseguir imposar-se. El 1998, disputa una nova final, la primera a l'Estadi de França, guarnit per a l'ocasió amb el vermell i el groc, perdent contra l'Stade Français. Després, sota la direcció d'Olivier Saïsset, antic entrenador i jugador de l'AS Béziers, el gran rival regional, arribat el 2000, el club català arriba sistemàticament als playoffs del campionat, i disputa una nova final, perduda el 2004 contra l'Stade Français.
L'USAP disputa regularment la Copa d'Europa. Després d'una experiència el 1998-99, el club hi participa sistemàticament des del 2001, amb una final perduda el 2003 contra el Tolosa de Llenguadoc.
Saïsset marxa del club després de la derrota a la final del campionat del 2004, essent reemplaçat pre Philippe Boher i Philippe Ducousso, que porten l'USAP fins a la semifinal del campionat contra Biarritz el 2005-06 (9-12). El maig de 2006, Ducousso cedeix la seva plaça a Franck Azéma.
L'any 2002 va signar un conveni de col·laboració amb el Barcelona Universitari Club, a partir del qual l'equip de Barcelona passava a anomenar-se USAP-Barcelona. La temporada 2006-2007 va signar un conveni de col·laboració amb el Barça.
[edita] Estadi
L'USAP Juga els seus partits a l'estadi Aimé Giral, amb capacitat per a 13.500 espectadors.
[edita] Identitat
L'USAP ha estat tradicionalment una icona catalanista, tenint fins i tot com a himne del club la música de la cançó l'estaca d'en Lluís Llach.
Recentment, el club ha reprès el nom que portava entre 1933 i 1940, Unió Esportista Arlequins de Perpinyà, i ha canviat els colors de les seves samarretes, abandonant el blau cel pel sang i or de les armes de Catalunya. És un indici de la forta identitat catalana cada vegada més reivindicada. La seva divisa (emprada en idioma català) és «Sempre Endavant».
El club intenta desenvolupar el rugbi a la resta de Catalunya, per això, des del 2004, manté convenis de col·laboració amb clubs com el FC Barcelona i dóna suport a l'escola de rugbi blau-grana, supervisat per Georges Coste, antic entrenador de l'USAP.
Club «de foc», com se l'anomena sovint, per a la passió que l'envolta, l'USAP no ha resplendit sempre per l'estabilitat dels seus dirigents. Recentment, Marcel Dagrenat, home de negocis arribat al club el 1996 i president a partir del 2000, ha aconseguit modernitzar i consolidar el club, aleshores amenaçat de degradació en el pla esportiu i sofrint un pesat dèficit financer, com a entitat professional capaç de posicionar-se en els primers llocs tant a nivell francès com a europeu. Creà el holding "USAP per sempre", principal accionista del club (aproximadament 80% de les accions), del qual és el president, i presideix també la societat anònima esportiva professional del club. Però cansat de les baralles intestines, sobretot amb l'associació que administra el sector aficionat del club, i criticat per a la seva gestió vista de vegades com autocràtica, abandonà el seu lloc l'octubre de 2006. [1] Cop de teatre un mes més tard. El 23 de novembre de 2006, Dagrenat i el seu equip reprenen els regnes del holding USAP Per Sempre, gràcies al vot de l'associació d'antics jugadors de l'Usap (Amicale des Anciens), que no té més d'un 1% de les accions del holding, però que es mostraren decisives. Dagrenat és notablement associat amb Jordi Pujol, fill de l'antic president de Catalunya.
La identitat catalana no ha impedit a l'USAP obrir àmpliament les seves portes a l'adveniment del professionalisme. Una desena de nacionalitats composen actualment la plantilla professional del club.
[edita] Palmarès
- Copa d'Europa de rugbi a 15
- Finalista: 2002-03
- Campionat de França de rugbi a 15: 1914, 1921, 1925, 1938, 1944, 1955
- Finalista: 1924, 1926, 1935, 1939, 1952, 1977, 1998, 2004
- Challenge Yves du Manoir: 1935, 1955, 1994
- Finalista:1936, 1937, 1938, 1956, 1965
- Challenge Antoine Béguère: 1988
- Finalista: 1967
- Challenge Paul Roca : 1953
- Campionat francès de segona divisió: 1911 (enfront l'US Doloise, 20-5)
- Campionat del Sud: 1903 (enfront l'École Vétérinaire de Toulouse, 8-6)
[edita] Finals disputades per l'USAP
[edita] Campionat francès de rugbi
1 Una primera final fou disputada el 26 d'abril de 1925 a l'Stade des Ponts Jumeaux a Tolosa de Llenguadoc amb el resultat de 0-0 AP.
[edita] Copa d'Europa de rugbi
| Data | Vencedor | Finalista | Marcador | Seu | Espectadors |
|---|---|---|---|---|---|
| 24 de maig 2003 | Stade Toulousain |  USA Perpinyà |
22-17 | Lansdowne Road, Dublín | 28.600 |
[edita] Transferències 2007/08
Arribades
- Cédric Rosalen ( RC Narbonne) - Mig d'Obertura
- Julien Candelon ( RC Narbonne) - 3/4 Ala
- Chris Cusiter (Border Reivers) - Mig de Mélée
- Percy Montgomery (Sharks) - Darrere
- Philipp Burger (Central Cheetahs) - 3/4 Ala
- Damien Chouly ( CA Brive) - 3a Línia
- Kisi Pulu ( SC Albi) -Pilar (rugbi)
- Mickaël Ladhuie ( SC Albi) - Taloner
- Gerrie Britz (Stormers) - Segona Línia
- Antoine Loubière ( USOS Colomiers) - Segona Línia
- Jacques Brunel (XV de França) - Entrenador
- Bernard Goutta - Entrenador Adjunt
- Henry Tuilagi ( Leicester Tigers) -3a línia
Sortides
- Colin Gaston ( Castres olímpic)
- Vincent Debaty ( SABUT Agen)
- Manny Edmonds ( Rem bayonnais)
- Silvà Dupuy ( SABUT Agen)
- Pascal Bomati - Detenció
- Michel Konieck - Detenció
- Guillaume Bortolaso ( USOS Montauban)
- Philippe Boher - Direcció Tècnica Nacional (?)
[edita] Equip tipus
[edita] Plantilla 2007/2008
[edita] Jugadors destacats
per ordre cronològic
[edita] Entrenadors destacats
[edita] Bibliografia
- USAP: 100 ans de passion, de Gilles Navarro, éd. Trabucaire (Canet-en-Roussillon), 2003
- USAP, 1987-2002: XV ans d'une nouvelle aventure, le professionnalisme, de Louis Monich, éd. I Média, 2003
- "USAP, Fiers d'être catalans", de Robert Marty avec le collaboration de Pere Manzanares, éd. Thassalia, Barcelona, 1998
- "La USAP de Perpinyà, la força del rugbi català" traduction en catalan, éd. Thassalia, Barcelona, 1998
[edita] Himnes
[edita] Grups de suport
- Llista de la web oficial del club
- Els de París amb l'USAP (Penya de París)
- Les Barretines
- La Penya de l'Aspres
- Les Arlequins
- La Bronca 2003
- La Lleganya
[edita] Enllaços externs
- Pàgina oficial del club
- USAP Barcelona
- Angelets de la Terra - Penya usapista
- Dades i resultats del club
- Anàlisi sociològic del fenòmen USAP
[edita] Notes
Construcio Usap[[2]]
