Udmurt
De Viquip??dia
???????????? ?????? udmurt kyl' |
|
---|---|
Pronunciaci??: | AFI: |
Altres denominacions: | {{{altresdenominacions}}} |
Parlat a: | R??ssia, Kazakhstan |
Regi??: | Europa Oriental |
Parlants: | 550,000 (cens 1989) |
R??nquing: | |
Classificaci?? gen??tica: | Lleng??es uralianes
|
|
|
Llengua oficial de: | Udm??rtia |
Regulat per: | |
|
|
ISO 639-1 | {{{iso1}}} |
ISO 639-2 | udm |
ISO/FDIS 639-3 | udm |
SIL | {{{sil}}} |
{{{mapa}}} | |
vegeu tamb??: llengua |
L'udmurt (???????????? ??????, udmurt kyl) ??s la llengua de branca fino-hongaresa de les lleng??es uralianes parlada pels habitants de la regi?? situada al Nord-oest dels Urals, d'??tnia finlandesa oriental, que s??n els anomenats "udmurts". Aquesta poblaci?? fa un total de 750.000 habitants, tot i que nom??s un 67% viu a la regi?? esmentada. La resta ??s dispersa en grups vers l'est i el sud. ??s propera al mordovi??, mari i komi.
Taula de continguts |
[edita] Dialectes
Es divideix en dos dialectes:
- Septentrional, que inclou els besermians
- Meridional, que inclou els grups de Viatka i Kama
[edita] Caracter??stiques
Per a l'escriptura fa servir l'alfabet cir??l??lic des de finals del segle XVIII.
??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??
Cinc d'aquests car??cters (??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??) s??n propis de l'alfabet udmurt.
Segons fonts russes, el parla mig mili?? de persones, per?? altres fonts m??s pessimistes afirmen que nom??s 15.000 el tenen com a llengua materna. Forma el subgrup permi?? amb les parles komi, de les que se???n diferenciava per les caracter??stiques:
- Accentuaci?? en la s??l??laba final de la paraula.
- Aparici?? de la mitja vocal ?? nom??s en la primera s??l??laba de la paraula.
- Correspond??ncia regular de dzh i dz amb R inicial de formes principals (dzhichi-ruch guineu).
- Pres??ncia de dues formes conjugal, un mode condicional acabat en el sufix sal i un mode futur amb els sufix o i lo.
- El l??xic cont?? molts pr??stecs turcs, per via del vell b??lgar o del t??tar, aix?? com alguns termes iranians.
- Manteniment de les vocals i i ?? finals, que cauen en el komi, com bibuli- bobul (farfalla).
- Sovintegen els compostos de dos termes que units d??nen un concepte m??s general i ??nic, per exemple im (boca) i nir (nas); nil (noia) i pi (noi), nen, fillol.
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- Llengua udmurt
- Literatura
- Udmurtologia: llengua, cultura i hist??ria udmurt
- El primer forum udmurt
- Universitat Estatal Udmurt (ensenyament d'udmurt per a angl??fons)
|
|||
??griques | Hongar??s | Khanti | Mansi | ||
P??rmiques | Komi | Komi-permiac | Udmurt | ||
Fino-Volgaiques | Mari | Erzya | Moksha | Merya??? | Meixtxeri????? | Muromi????? | ||
Sami | Akkala sami??? | Inari sami | Kemi sami??? | Kildin sami | Lule sami | Sami septentrional | Pite sami | Skolt sami | Sami meridional | Ter sami | Ume sami | ||
Baltofin??s | Estoni?? | Fin??s | Ingri?? | Careli?? | Kven | Livoni?? | Lude | Me??nkieli | Estoni?? meridional | Vepse | V??tic | V??ro ??? llengua extingida |