Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Udmurt - Viquip??dia

Udmurt

De Viquip??dia

Udmurt
???????????? ?????? udmurt kyl'
Pronunciaci??: AFI:
Altres denominacions: {{{altresdenominacions}}}
Parlat a: R??ssia, Kazakhstan
Regi??: Europa Oriental
Parlants: 550,000 (cens 1989)
R??nquing:
Classificaci?? gen??tica: Lleng??es uralianes


 lleng??es ugrofineses
  finop??rmic
   Lleng??es p??rmiques

estatus oficial
Llengua oficial de: Udm??rtia
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1 {{{iso1}}}
ISO 639-2 udm
ISO/FDIS 639-3 udm
SIL {{{sil}}}
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua

L'udmurt (???????????? ??????, udmurt kyl) ??s la llengua de branca fino-hongaresa de les lleng??es uralianes parlada pels habitants de la regi?? situada al Nord-oest dels Urals, d'??tnia finlandesa oriental, que s??n els anomenats "udmurts". Aquesta poblaci?? fa un total de 750.000 habitants, tot i que nom??s un 67% viu a la regi?? esmentada. La resta ??s dispersa en grups vers l'est i el sud. ??s propera al mordovi??, mari i komi.

Taula de continguts

[edita] Dialectes

Es divideix en dos dialectes:

  • Septentrional, que inclou els besermians
  • Meridional, que inclou els grups de Viatka i Kama

[edita] Caracter??stiques

Per a l'escriptura fa servir l'alfabet cir??l??lic des de finals del segle XVIII.

??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??

Cinc d'aquests car??cters (??/??, ??/??, ??/??, ??/??, ??/??) s??n propis de l'alfabet udmurt.

Segons fonts russes, el parla mig mili?? de persones, per?? altres fonts m??s pessimistes afirmen que nom??s 15.000 el tenen com a llengua materna. Forma el subgrup permi?? amb les parles komi, de les que se???n diferenciava per les caracter??stiques:

  • Accentuaci?? en la s??l??laba final de la paraula.
  • Aparici?? de la mitja vocal ?? nom??s en la primera s??l??laba de la paraula.
  • Correspond??ncia regular de dzh i dz amb R inicial de formes principals (dzhichi-ruch guineu).
  • Pres??ncia de dues formes conjugal, un mode condicional acabat en el sufix sal i un mode futur amb els sufix o i lo.
  • El l??xic cont?? molts pr??stecs turcs, per via del vell b??lgar o del t??tar, aix?? com alguns termes iranians.
  • Manteniment de les vocals i i ?? finals, que cauen en el komi, com bibuli- bobul (farfalla).
  • Sovintegen els compostos de dos termes que units d??nen un concepte m??s general i ??nic, per exemple im (boca) i nir (nas); nil (noia) i pi (noi), nen, fillol.

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs

Viquip??dia
Existeix una [[:{{{1}}}:|edici?? en udmurt]] de la Viquip??dia
v ??? d ??? e
Lleng??es ugrofineses
??griques Hongar??s | Khanti | Mansi
P??rmiques Komi | Komi-permiac | Udmurt
Fino-Volgaiques Mari | Erzya | Moksha | Merya??? | Meixtxeri????? | Muromi?????
Sami Akkala sami??? | Inari sami | Kemi sami??? | Kildin sami | Lule sami | Sami septentrional | Pite sami | Skolt sami | Sami meridional | Ter sami | Ume sami
Baltofin??s Estoni?? | Fin??s | Ingri?? | Careli?? | Kven | Livoni?? | Lude | Me??nkieli | Estoni?? meridional | Vepse | V??tic | V??ro
??? llengua extingida