Turkmenistan

De Viquip??dia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap

Idiomes oficials

Turcman

Capital A??gabat
37?? 58' N, 58?? 20' E

Ciutat m??s gran A??gabat

Govern

President
Primer Ministre

Democr??cia parlament??ria
Gurbanguly Berdimuhammedow
Compet??ncies revertides al president

Superf??cie
- Total
- Aigua (%) 488.100 km?? (51??)
???

Poblaci??
- Estimaci?? 2002
- Cens
- Densitat 4.603.244 (113??)
???
9,4 hab/km?? (173??)

Moneda Manat turcman (TMM)

Fus horari
- Estiu (DST) ??nic (UTC+5)
S?? (UTC+5)

Sobirania
de la Uni?? Sovi??tica 27 d'octubre de 1991

Himne nacional Himne Nacional del Turkmenistan Independent i Neutral

Domini internet .tm

Codi telef??nic +993

Gentilici Turcman, turcmana

La Rep??blica del Turkmenistan o el Turkmenistan ??s un estat de l'??sia central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar C??spia. Va ser una de les rep??bliques constituents de l'URSS del 1925 al 1991 sota el nom de Rep??blica Socialista Sovi??tica del Turkmenistan.

[edita] Hist??ria

El territori del Turkmenistan ha estat poblat des de l'antiguitat. Les tribus turcmanes dedicades a la crian??a de cavalls van arribar al territori en temps remots, possiblement procedents de les muntanyes Altai, i es van establir als afores del desert de Karakum, arribant fins a P??rsia, S??ria i Anat??lia.

L'ex??rcit rus va fer la seva entrada en el territori entre les d??cades del 1860 i el 1870. El 1869, es va crear el port de Krasnovodsk, i ja el 1874 es va consolidar la pres??ncia russa amb la creaci?? del districte militar de Transc??spia. Annexionat per l'Imperi Rus entre 1865 i 1885, el 1890 el control rus sobre Turkmenistan era complet.

El 1917 van arribar aires de revoluci??, i durant la guerra civil (1918-1920) el Turkmenistan tamb?? va estar en els fronts de batalla. Una vegada establerta la Uni?? Sovi??tica, el territori de Transc??spia (reorganitzat des del 1921 com a Turquestan) es va establir com a una rep??blica aut??noma, per a passar aquell mateix any a ser una de les rep??bliques constituents de la Uni??.

Durant aquella ??poca, es van fixar les fronteres de la rep??blica sovi??tica, i es van desenvolupar ambiciosos projectes per a aprofitar els seus recursos naturals per al benefici de la Uni?? Sovi??tica. Tamb?? es van crear sistemes de regadiu i, a poc a poc, la producci?? de cot?? i petroli es va convertir en una de les activitats econ??miques principals.

Despr??s de la dissoluci?? de la Uni?? Sovi??tica, el Turkmenistan es va convertir en un estat independent. El controvertit president Saparmurat Niyazov ha dominat la vida pol??tica del pa??s des de llavors.

[edita] Pol??tica

El president Saparmurat Niyazov, antic membre del Partit Comunista, ha dominat el pa??s des del 1985. Ell exerceix el control absolut sobre el pa??s i no ??s tolerat cap moviment d'oposici??. L'??nic partit legal ??s el del mateix president i s'anomena Partit Democr??tic

El poder del president ??s tan absolut que el seu rostre est?? impr??s en els bitllets, les ampolles de vodka i, fins i tot, ??s el logo de la televisi?? del pa??s.

El 21 de desembre de 2006 el president Saparmurat Niyazov va morir, el va succe??r provisionalment Gurbanguly Berdimuhammedow. L'11 de febrer de 2007 es van celebrar les primeres eleccions presidencials des de la caiguda del r??gim sovi??tic l'any 1991, les eleccions van donar la vict??ria a Gurbanguly Berdimuhammedow amb un 89,23% dels vots.

[edita] Subdivisi?? administrativa

El Turkmenistan se subdivideix en 5 prov??ncies o wilayatlar (en singular wilaya) i una ciutat independent (A??gabat):

Ahal
Balkan
Da??oguz
Lebap
Mary

[edita] Geografia

Geografia del Turkmenistan

El Turkmenistan t?? una superf??cie de 488.100 km?? dels quals el 90 % estan coberts pel desert del Karakum.

El clima ??s subtropical des??rtic amb poca pluja. Els vents s??n c??lids i secs, i la major part de la precipitaci?? es concentre entre el gener i el maig.

[edita] Demografia

La poblaci??, d'uns 4.500.000 habitants, es divideix en un 77% de turcomans (turkmens), un 9,2% d'uzbeks, un 6.7 de russos mentre que tatars, alemanys i altres compten amb un 5%. La llengua oficial i tamb?? majorit??ria ??s el turkmen que es parlat per un 72% de la poblaci??, seguida pel rus, principalment a les ciutats, amb un 12% i l'uzbek que ??s la llengua del 9%. Tamb?? existeix varietat de religions, donat que un 89% s??n musulmans, i un 9% s??n membres de l'esgl??sia ortodoxa russa, la resta pertanyen a petites minories,i algunes d'elles, com els Testimonis de Jehov?? pateixen la manca de llibertat religiosa.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Turkmenistan

Mapa de Peters (catal??) (dades del Turkmenistan)
Govern del Turkmenistan (turcman) (angl??s) (rus)

Rep??bliques de la Uni?? Sovi??tica

Europa Oriental

??sia Central

Caucas

Pa??sos B??ltics

Rep??bliques Sovi??tiques ef??meres

RFSS de Transcauc??sia

1922-1936

RSS Carelo-Finlandesa

1940-1956

Estats de l'??sia
Afganistan \| Ar??bia Saudita \| Arm??nia² \| Azerbaidjan¹ \| Bahrain \| Bangla Desh \| Bhutan \| Brunei \| Cambodja \| Corea del Nord \| Corea del Sud \| Emirats ??rabs Units \| Filipines \| Ge??rgia¹ \| Iemen \| ??ndia \| Indon??sia \| Iran \| Iraq \| Israel \| Jap?? \| Jord??nia \| Kazakhstan¹ \| Kirguizistan \| Kuwait \| Laos \| L??ban \| Mal??isia \| Maldives \| Mong??lia \| Myanmar \| Nepal \| Oman \| Pakistan \| Qatar \| R??ssia¹ \| Singapur \| S??ria \| Sri Lanka \| Tadjikistan \| Tail??ndia \| Taiwan \| Timor Oriental \| Turkmenistan \| Turquia¹ \| Uzbekistan \| Vietnam \| Xina \| Xipre²
Depend??ncies: Palestina \| Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.

Comunitat d'Estats Independents (CEI)
Arm??nia \| Azerbaidjan \| Bielor??ssia \| Ge??rgia \| Kazakhstan \| Kirguizistan \| Mold??via \| R??ssia \| Tadjikistan \| Turkmenistan \| Ucra??na \| Uzbekistan