Turc

De Viquip??dia

Turc 'T??rk??e'
Pronunciaci??:	AFI:
Altres denominacions:	T??rk dili
Parlat a:	Turquia, Xipre, Alemanya, Gr??cia, B??lgica, Fran??a, Bulg??ria, Azerbaidjan, Iraq, Kirguizistan
Regi??:	Europa, ??sia
Parlants:	Possiblement 80 milions a tot el m??n
R??nquing:	22
Classificaci?? gen??tica:	Altaica (hi ha debat respecte a aix??) Turquesa Meridional Turca Turc
estatus oficial
Llengua oficial de:	Turquia, Xipre
Regulat per:	T??rk Dil Kurumu (Instituci?? de la Llengua Turca)
codis de la llengua
ISO 639-1	tr
ISO 639-2	tur, ota
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	tur
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua

El turc (T??rk??e o T??rk dili) ??s una llengua turquesa parlada per uns 61.000.000 de persones per tot el m??n, 46.300.000 de les quals a Turquia i 180.000 a Xipre; en tots dos pa??sos ??s llengua oficial. Tamb?? ??s parlada pel 9% dels habitants de Bulg??ria i hi existeixen comunitats importants a Romania, Maced??nia, Gr??cia, l'Uzbekistan i Alemanya. El turc s'escriu amb l'alfabet llat?? des del segle XX. La majoria de la poblaci?? ??s musulmana.

[edita] Sistema de sons i escriptura

El turc actual fa servir un alfabet de 29 lletres, 8 vocals i 21 consonants:

a b c ?? d e f g ?? h ?? i j k l m n o ?? p r s ?? t u ?? v y z

Aquestes consonants sonen com en catal??: b d f m n p t z

c sona com tj en catal?? central o j en angl??s
?? sona com tx en catal??
g sempre oclusiva velar com a gat en catal??, palatalitzada en contacte amb vocals anteriors
?? (car??cter g amb caron), actualment gaireb?? no sona i allarga les vocals contig??es, hist??ricament una fricativa velar sonora
h sona com h en alemany o com j en castell??
j sona com j en catal?? central o en franc??s, no pas com tj en catal?? o j en angl??s
k palatalitzada en contacte amb vocals anteriors
l velaritzada com en catal?? en contacte amb vocals posteriors
r sempre suau, com a pera, com la r italiana
s sona sempre com ss en catal??
?? (car??cter s amb cedilla) sona com xeix en catal??, com sh angles, com sch en alemany
v diferent de b, fricativa labiodental sonora, com v en angl??s, franc??s o en la pron??ncia valenciana.
y sona com i conson??ntica en catal??, com a iogurt

Les vocals poden ser anteriors (ei????) o posteriors (a??ou), altes (i??u??) o baixes (aeo??), i arrodonides (ou????) o no arrodonides (a??ei).

La vocal o representa la vocal baixa posterior arrodonida (com la o tancada catalana).
La vocal u representa la vocal alta posterior arrodonida (com la u catalana).
La vocal ?? representa la vocal baixa anterior arrodonida (com la ?? alemanya).
La vocal ?? representa la vocal alta anterior arrodonida (com la ?? alemanya).
La vocal e representa la vocal baixa anterior no arrodonida (com la e oberta catalana).
La vocal i (car??cter i amb punt, maj??scula ??) representa la vocal alta anterior no arrodonida (com la i catalana).
La vocal a representa la vocal baixa posterior no arrodonida (com la u a la paraula anglesa sun).
La vocal ?? (car??cter i sense punt, maj??scula I) representa la vocal alta posterior no arrodonida.

[edita] Harmonia voc??lica

La fonologia turca segueix regles d'harmonia voc??lica, que fan variar la vocal de la major part de sufixos segons el tipus de vocals de l'arrel.

La principal regla ??s que una paraula nom??s pot contenir o b?? vocals anteriors (ei????) o b?? vocals posteriors (a??ou). Per aix??, molts sufixos gramaticals tenen una forma amb vocal anterior i una altra amb vocal posterior (per exemple T??rkiyede "a Turquia" per?? kap??da "a la porta").

A m??s, una regla secund??ria fa que les vocals altes (i&#305) tendeixen a tornar-se les arrodonides corresponents (??u) quan estan precedides d'una vocal arrodonida (ou????). Per aix??, alguns sufixos gramaticals encara tenen dues formes m??s amb vocals arrodonides (per exemple T??rkiyedir "??s Turquia", kap??d??r "??s la porta", per?? g??nd??r "??s el dia", paltodur "??s l'abric").

Hi ha nombroses excepcions. Cada una de les parts de les paraules compostes funcionen independentment pel que fa a l'harmonia voc??lica (per exemple, formes com bug??n "avui", literalment "aquest dia"). Alguns sufixos gramaticals s??n invariables (com -iyor). I hi ha unes poques paraules turques que no segueixen aquestes regles (com anne "mare"). En aquests casos, els sufixos harmonitzen amb la vocal final de la paraula.

[edita] Exemples

Exemple de turc amb traducci?? al catal??:

Madde 1 B??t??n insanlar h??r, haysiyet ve haklar bak??m??ndan e??it do??arlar. Ak??l ve vicdana sahiptirler ve birbirlerine kar???? karde??lik zihniyeti ile hareket etmelidirler.

Article 1 Tots els ??ssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. S??n dotats de ra?? i de consci??ncia, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

v ??? d ??? e Lleng??es turqueses
T??rquic Occidental
Bolgar	Bolgar??? \| H??nic??? \| Kh??zar??? \| Txuvaix
Txagatai	Aini?? \| Ili Turki \| Lop\| Txagatai??? \| Uigur \| Uzbek
Kiptxak	Baraba \| Baixkir \| Cum????? \| Karatxai-Balkar \| Karaim \| Karakalpak \| Kazakh \| Kiptxak??? \| Krymtxak \| Kumyk \| Nogai \| T??tar T??tar de Crimea?? \| \| Urum??
Oghuz	Afshar \| ??zeri \| Gaga??s\| Petxeneg??? \| Qashqai \| Salar \| T??tar de Crimea?? \| Turc \| Turc de Khorasan \| Turc otom????? \| Turcman \| Urum??
T??rquic Oriental
Khalaj	Khalaj
Kirgu??s-Kiptxak	Altai \| Kirgu??s
Uigur	Altai septentrional \| Chulym \| Dolgan \| Fuy?? G??rg??s\| Sakha / iacut \| Khak??s \| Shor \| Tofa \| Tuvini?? \| Yugur Oriental
Turc antic???
Notes: ??Es troba en m??s d'un grup, ??Lleng??es mixtes, ???Extingida