Tsunami de l'Oce?? ??ndic
De Viquip??dia
L'anomenat Tsunami de l'Oce?? ??ndic o Tsunami del Sud-est Asi??tic va ser un tsunami provocat per un terratr??mol submar?? que s'origin?? a l'Oce?? ??ndic, prop de l'illa de Simeulue, al nord-oest de l'illa de Sumatra (Indon??sia) el diumenge 26 de desembre de 2004, a les 00:58:53 UTC (01:58:53 hora catalana; 07:58:53 hora local).
El terratr??mol va originar un seguit de tsunamis que devastaren les costes d'Indon??sia, Sri Lanka, l'??ndia, Tail??ndia i altres pa??sos amb onades gegants de fins a 30 metres d'altura que arribaren, fins i tot, a les costes d'??frica, a 4.500 km de l'epicentre, convertint-se aix?? en la cat??strofe natural m??s mort??fera de la hist??ria recent.
El sisme -que va tenir una magnitud de 9.0 graus en l'escala de Richter- ??s el quart terratr??mol m??s gran ocorregut des de l'any 1900.
Es calcula que el desastre va causar m??s de 300.000 v??ctimes, entre morts i desapareguts. Precisament, l'elevat nombre de persones desaparegudes port?? les autoritats dels pa??sos afectats a admetre la impossibilitat de poder donar mai una xifra final exacta de v??ctimes mortals, a les quals, a m??s a m??s, cal afegir les morts que van acabar provocant les malalties i epid??mies que aparegueren com a conseq????ncia de les deficients condicions d'higiene i salubritat.
Taula de continguts |
[edita] Caracter??stiques del terratr??mol
L'hipocentre del terratr??mol es va situar a 3,307?? de latitud Nord i a 95,947?? de longitud Est, a uns 160 km a l'oest de l'illa de Sumatra, i a una profunditat de 30 km sota el nivell del mar [1]. El terratr??mol per si sol (deixant de banda els tsunamis que provoc??) es va sentir en pa??sos tan allunyats com ara Bangladesh, Mal??isia, Myanmar, Tail??ndia, l'??ndia o les Maldives.
Inicialment es va dir que el terratr??mol havia tingut una magnitud de 6.8 en l'escala de Richter. Fins i tot el prestigi??s Centre d'Av??s per Tsunamis del Pac??fic (PTWC) el va mesurar per sota de la seva magnitud real (8.5 graus). Mesuraments posteriors, per??, van arribar a la conclusi?? que la magnitud final del terratr??mol havia estat de 9.0 graus. No obstant aix?? i a manca d'una confirmaci?? final, noves an??lisis fetes p??bliques el febrer de 2005 apunten la possibilitat que la magnitud del terratr??mol hagu??s estat, fins i tot, superior, podent arribar als 9.3 graus. [2]
La zona on es localitz?? l'hipocentre es troba a l'extrem occidental de l'anomenat Anell de Foc, un cintur?? ric en sismes i volcans que concentra el 81% dels terratr??mols m??s grans que tenen lloc al planeta. [3]
Cal dir que el terratr??mol va ser inusualment gran pel que fa a l'extensi?? geogr??fica. Es creu que va provocar una fractura dels fons de l'oce?? de 1.200 km de llargada per 15 metres d'altura. El trencament es va produir al llarg d'una zona de subducci?? pel xoc de dues plaques tect??niques: d'una banda la placa ??ndica i, de l'altra, la placa birmana -que forma part de gran placa eurasi??tica-. Les dues plaques avancen en sentit contrari, de manera que la placa ??ndica s'enfonsa sota la birmana a un promig de 6 cm/any.
[edita] El poder del terratr??mol
Una dada molt significativa per con??ixer el poder del terratr??mol ??s saber aproximadament quanta energia es va alliberar. Es calcula que el terratr??mol de l'Oce?? ??ndic podria haver alliberat l'energia equivalent a uns 475 megatones. Si es t?? en compte que la bomba at??mica d'Hiroshima equivalia a uns 20 kilotons, es pot deduir que l'energia alliberada durant el terratr??mol ??s comparable a la produ??da per unes 23.750 bombes at??miques.
Tanta energia s'ha tradu??t en alteracions directes damunt la Terra. Per exemple, la NASA ha calculat que per culpa del sotrac del terratr??mol la durada del dia s'ha escur??at en 2.68 milion??simes de segon (2.68 ??s) [4]. Igualment s'ha calculat que l'eix de rotaci?? de la terra s'ha inclinat 2'5 cm cap a l'est [5]. Aquests canvis, per??, s??n imperceptibles i no afectaran el normal funcionament del planeta ni de la vida que en ell hi ha.
M??s espectaculars s??n algunes transformacions de la superf??cie terrestre que han estat mesurades per mitj?? d'imatges de sat??l??lit i l'??s del GPS [6]. Per exemple, l'extrem nord de l'illa de Sumatra (Indon??sia) s'ha despla??at uns 36 metres cap al sud-oest i algunes petites illes situades al sud-oest de Sumatra, s'han despla??at tamb?? uns 20 m en la mateixa direcci??. Aquest moviment ha estat tant aviat horitzontal com vertical, ra?? per la qual algunes zones que fins a l'actualitat eren costaneres es troben ara sota les aig??es del mar i dif??cilment es podran recuperar. El sisme tamb?? ha fet que el continent europeu s'aixequ??s 1 cm en relaci?? amb la posici?? que tenia fins ara, i que la placa continental europea s'hagi despla??at 2 cm cap al nord.
[edita] R??pliques i altres terratr??mols
En les hores i dies immediatament posteriors al gran terratr??mol, la regi?? propera al lloc de l'hipocentre va registrar nombroses r??pliques, la m??s important de les quals es va produir prop de les illes Nicobar i va tenir una magnitud de 7.1 graus. [7]
Tres dies abans del terratr??mol, n'hi va haver un altre de magnitud 8.1 graus en una zona deshabitada de l'Oce?? Ant??rtic, compresa entre l'illa Macquarie (Austr??lia) i les illes Auckland (Nova Zelanda) [8]. Els experts consideren molt estranya aquesta circumst??ncia perqu?? el m??s habitual ??s que a tot el m??n es produeixi nom??s un terratr??mol a l'any amb una magnitud superior a 8.0 graus [9]; aqu??, en canvi, se'n produ??ren dos en tres dies. Alguns cient??fics apunten la possibilitat que hi hagi una relaci?? entre els dos terratr??mols, at??s que es van produir en els dos extrems de la placa australiana [10]. Altres cient??fics neguen aquesta relaci?? i ho atribueixen a la casualitat. Tamb?? ??s una casualitat que el terratr??mol de l'Oce?? ??ndic es produ??s just un any despr??s del que va tenir lloc a la ciutat de Bam (Iran) [11].
[edita] Caracter??stiques del tsunami
El trencament i enfonsament del llit de l'oce?? provocat pel terratr??mol del dia 26 de desembre va despla??ar un enorme volum d'aigua que origin?? un tsunami que arras?? la costa dels pa??sos situats a la riba de l'oce?? ??ndic, fins al punt que s'ha convertit en el tsunami m??s devastador i mort??fer de la hist??ria.
Segons c??lculs cient??fics, l'energia de les ones del tsunami del dia 26 de desembre de 2004, equivaldria a unes 5 megatones de TNT, que ??s la quantitat d'energia comparable al total de munici?? utilitzada durant la Segona Guerra Mundial (incloses les dues bombes at??miques d'Hiroshima i Nagasaki) [12].
Com que la fractura de 1.200 km produ??da pel terratr??mol est?? orientada de nord a sud, la for??a de les onades del tsunami es propag?? en direcci?? est-oest. Aix?? explica, per exemple, que Bangladesh, que ??s al nord del Golf de Bengala i relativament a prop de l'epicentre, tingu??s molt poques v??ctimes comparat amb Som??lia, que tot i ser molt lluny de l'epicentre registr?? moltes m??s v??ctimes perqu?? es trobava en la traject??ria natural del tsunami (a l'oest de l'epicentre).
Les costes que quedaven a recer del tsunami haurien d'haver quedat te??ricament a resguard del seu atac. Tot i aix?? pot passar que les onades d'un tsunami experimentin una difracci??. Una difracci?? es produeix quan les ones troben un obstacle o una petita obertura, deixen de propagar-se en l??nia recta, i volten l'obstacle o b?? s'obren despr??s de passar per l'obertura. Aix??, doncs, les ones del tsunami es van desviar de la direcci?? que portaven i van acabar colpejant, per exemple, les ciutats de Colombo i Beruwela (a la costa oest de Sri Lanka) o l'estat indi de Kerala, que en principi estaven a recer de l'embat del tsunami.
[edita] La velocitat del tsunami
Mar endins, i a una fond??ria de 4.000 m, el tsunami viatj?? a una velocitat de 200 m/s (720 km/h) i presentava una al??ada de nom??s uns pocs cent??metres (de 3 a 60 cm). Per contra, quan la fond??ria del mar va passar a ser de nom??s 40 m, la velocitat del tsunami es redu?? als 20 m/s (72 km/h), per??, en canvi, l'al??ada de l'onada que va acabar colpejant a la costa oscil??l?? entre els 10 m i els 30 m. Ho confirma el fet que els cient??fics que han estudiat i avaluat l'impacte del tsunami a la regi?? indon??sia de Banda Aceh (la m??s castigada de totes) han trobat prou evid??ncies com per pensar que el tsunami assol?? una al??ada d'entre 24 i 30 metres [13] i que penetr?? fins a 2 km terra endins [14].
Amb aquesta velocitat el tsunami del 26 de desembre va trigar nom??s 30 minuts en arribar a la costa de l'illa de Sumatra (que ??s a 250 km de l'epicentre) i nom??s 7 hores a rec??rrer els 4.500 km que separen l'epicentre de les costes africanes de Som??lia. Ara b??, curiosament trig?? el mateix (2 hores) en arribar a Sri Lanka i a Tail??ndia, quan Tail??ndia ??s molt m??s a prop de l'epicentre que no pas Sri Lanka. La ra?? ??s senzilla: a mesura que s'acostava a la costa tailandesa perdia velocitat perqu?? all?? l'Oce?? ??ndic ??s menys profund que no pas cam?? de Sri Lanka.
[edita] El tsunami m??s mort??fer de la hist??ria
Malgrat que el terratr??mol del 26 de desembre fou un dels m??s grans de la hist??ria, va ser el tsunami que se'n deriv?? (i no el terratr??mol en si) el que port?? la mort i la destrucci?? als pa??sos afectats. Al llarg de la hist??ria recent, es t?? const??ncia de nombrosos tsunamis amb v??ctimes mortals. Per?? el tsunami de l'Oce?? ??ndic s'haur?? convertit en el tsunami m??s mort??fer i devastador de la hist??ria amb m??s de 300.000 morts, superant, amb escreix, les aproximadament 100.000 v??ctimes mortals que s'havien cobrat sengles tsunamis ocorreguts a Awa, Jap?? (l'any 1703) i a Lisboa i el Marroc (l'any 1775).
[edita] Manca d'un sistema d'alerta per tsunamis
Tot i que entre el terratr??mol i l'impacte dels tsunamis va passar estona (fins i tot hores), el cert ??s que les onades gegants van agafar per sorpresa les v??ctimes. L'explicaci?? est?? en el fet que a l'Oce?? ??ndic no existeix una xarxa de sensors i boies que pugui detectar l'arribada d'un tsunami i, per tant, tampoc no existeix un sistema d'alerta que permeti avisar a temps la poblaci?? i evacuar-la en cas que se n'acosti un.
En canvi, els tsunamis s?? s??n freq??ents a l'Oce?? Pac??fic. Al llarg de l'anomenat Anell de Foc hi ha una completa xarxa de detecci??. Per?? tot i que l'Anell de Foc arriba a l'Oce?? ??ndic mai no ha existit aquesta xarxa perqu?? rarament s'hi produeixen tsunamis. De fet, l'??ltim gran tsunami registrat a l'Oce?? ??ndic, es va produir l'any 1883, amb l'erupci?? del volc?? Krakatoa.
Tot i la manca d'aquest sistema de detecci?? i alerta per tsunamis, la gran magnitud del terratr??mol (9.0 graus) hauria pogut fer pensar els cient??fics en la possibilitat que desencaden??s un tsunami. Per?? fins i tot aix?? va fallar, perqu?? inicialment es va creure que el terratr??mol havia tingut una magnitud molt inferior (6.1, 8.5 graus). Dissortadament, quan es va determinar l'abast real del terratr??mol, el tsunami ja havia devastat totes les costes. Per tot plegat des de l'ONU s'ha constatat la necessitat de disposar d'un sistema d'alerta per tsunami a l'Oce?? ??ndic, tot i que hi ha qui suggereix que el m??s convenient seria disposar d'una xarxa de detecci?? global per a totes les zones de risc: el Pac??fic, l'??ndic, l'Atl??ntic i el mar Carib.
[edita] Altres senyals d'av??s
Hi ha altres senyals que avisen de la possible arribada d'un tsunami. El primer ??s el terratr??mol en si, tot i que hi ha dos inconvenients: d'una banda no tots els terratr??mols originen un tsunami i, de l'altra, ha quedat clar que el tsunami pot arribar a milers de quil??metres de dist??ncia, ra?? per la qual pot ser que el terratr??mol no s'hagi sentit en aquell indret (per exemple, el terratr??mol del 26 de desembre no es va notar pas a Som??lia).
Hi ha, per??, un senyal que ??s inconfusible. Minuts abans de l'arribada d'un tsunami, el mar recula, es retira uns centenars de metres de la costa, deixant al descobert les roques i la sorra que hi ha en el fons del mar.
Les tres fotografies de la dreta il??lustren les fases d'aquest fenomen tan caracter??stic. Corresponen a la platja de Kata Noi, a Tail??ndia, del dia 26 de novembre de 2004. La primera fotografia mostra la platja en condicions normals. En la segona s'observa com les aig??es de l'oce?? comencen a retirar-se de la l??nia de la costa fins a una dist??ncia considerable. Minuts despr??s, l'arribada del tsunami provoca que les aig??es penetrin terra endins, arrassant tot el que troben pel davant.
La gent que viu a l'oce?? Pac??fic i que est?? m??s familiaritzada amb els tsunamis reconeix el fenomen i fuig a buscar refugi en zones elevades. Per?? a l'oce?? ??ndic gaireb?? ning?? no va entendre que aquell fet era el presagi de l'arribada d'una onada gegant, especialment els turistes que ho van interpretar com una simple baixada de la marea i els nens, que van c??rrer a agafar peixos i mol??luscs que havien quedat al descobert, ignorant el que arribaria en uns minuts. Curiosament, a la platja de Maikhao de l'illa de Phuket (Tail??ndia) una nena brit??nica de 10 anys va recon??ixer el fenomen perqu?? l'havia estudiat a classe de geografia. Ella i els seus pares van avisar tothom, es va evacuar la platja i no hi va morir ning??.
Una de les poques zones costaneres que es va evacuar abans de l'arribada del tsunami va ser a l'illa de Simeulue, una de les m??s properes a l'epicentre i que segurament va rebre l'impacte m??s fort. El folklore de l'illa recull la hist??ria d'un terratr??mol i un tsunami que colpejaren la zona l'any 1907, de manera que quan els habitants van notar el terratr??mol del dia 26 de desembre, van fugir de la costa i es refugiaren a l'interior de l'illa.
[edita] V??ctimes i danys
Com acostuma a passar en aquests casos, les primeres not??cies arribades parlaven ???nom??s??? de centenars de morts. Als Pa??sos Catalans, el mateix mat?? del dia 26 de desembre, es quantificava en 3.000 el nombre de v??ctimes mortals. No obstant aix??, la xifra va anar augmentant tr??gicament en dies i setmanes posteriors.
??s dif??cil fer-se a la idea de les dimensions de la trag??dia humana que va provocar el tsunami de l'oce?? ??ndic. Sens dubte hi ajuda que el n??mero oficial de v??ctimes mortals, a dia 4 de mar?? de 2005, s'acost??s a l'esfere??dora xifra de 285.000. Una xifra que s'incrementaria pel fet que encara hi havia milers persones desaparegudes. A aix?? cal afegir els milers de ferits, els 50.000 infants que es calcula que van quedar orfes; o els m??s de 5 milions de persones directament afectades que es van quedar sense casa o sense mitjans per sobreviure.
Especialment esborronador ??s el balan?? que assenyala que una tercera part de les v??ctimes mortals eren infants. Les raons que expliquen aquesta circumst??ncia s??n diverses: la principal ??s que els pa??sos afectats pel tsunami tenen una poblaci?? molt jove on els nens i les nenes representen un percentatge molt alt del total d'habitants. Una segona ra?? ??s que els infants van poder oposar menys resist??ncia a la for??a de les onades i van ser arrossegats amb m??s facilitat. Per ??ltim, alguns testimonis afirmen que molta canalla es va acostar encuriosida a les platges en observar que el mar es retirava (recordem que ??s un signe evident de l'arribada del tsunami), fet que els va deixar a merc?? de les ones.
Afegit a aix??, dir que a finals de mar?? de 2005, l'organitzaci?? humanit??ria Oxfam Internacional va fer p??blic un estudi segons el qual el nombre de dones que van morir a conseq????ncia del tsunami va ser fins a quatre vegades superior al d'homes; i que en determinades zones el nombre de dones supervivents no arriba al 20%. Les causes d'aquesta desproporci?? cal trobar-les en el fet que molts homes es trobaven terra endins, treballant els camps, o mar endins, pescant, ra?? per la qual van sortir-ne il??lesos. Per contra, moltes dones eren a casa, prop de la costa, o a les platges esperant l'arribada dels pescadors en companyia dels fills. L'estudi afegia que aquesta circumst??ncia podia portar greus desequilibris demogr??fics, com ho posava de manifest la detecci?? de violacions, assetjaments i matrimonis for??ats fruit de l'escassetat de dones a la regi??.[15]
La gran quantitat de morts i, sobretot, de persones desaparegudes ha contribu??t a un macabre i dispar ball de xifres segons la font que es consulta. Aix??, per exemple, la CCRTV xifrava a finals de mar?? de 2005 en 600.000 el nombre de v??ctimes (300.000 morts i 300.000 desapareguts [16]). A desgrat d'aquest ball de xifres que circula, el seg??ent quadre recull la llista dels 12 pa??sos directament afectats amb el nombre -sempre provisional- de v??ctimes que es va produir en cadascun d'ells.
| Estat | Morts confirmats * | Desapareguts * | Total v??ctimes * | |
|---|---|---|---|---|
| 1 | .svg/20px-Flag_of_Indonesia_(bordered).svg.png){kind=small} Indon??sia |
130.736 | 37.000 | 167.736 |
| 2 |  Sri Lanka |
35.322 | - | 35.322 |
| 3 |  ??ndia |
12.405 | 5.640 | 18.045 |
| 4 |  Tail??ndia |
8.212 | - | 8.212 |
| 5 |  Som??lia |
78 | 211 | 289 |
| 6 |  Maldives |
82 | 26 | 108 |
| 7 |  Myanmar |
61 | 61 | |
| 8 |  Mal??isia |
69 | 6 | 75 |
| 9 |  Tanz??nia |
13 | 13 | |
| 10 |  Seychelles |
2 | - | 2 |
| 11 |  Bangladesh |
2 | - | 2 |
| 12 |  Kenya |
1 | 1 | |
| Total | 186.983 | 42.883 | 229.866 |
* Font: Organitzaci?? de les Nacions Unides (ONU) [17]
Ning?? no q??estion?? que la trag??dia del sud-est asi??tic va provocar un impacte a escala mundial. Les escenes de devastaci?? que es van poder veure per la televisi?? arribaren a tots els racons del planeta i no van deixar ning?? indiferent. ??s per aix?? que es parl?? de trag??dia global, per la magnitud dels seus efectes i per la repercussi?? que va tenir arreu. A aquesta visi?? de trag??dia global hi va contribuir molt el fet que entre els milers de v??ctimes s'hi trobessin prop de 9.000 estrangers (la majoria europeus) que, fugint del fred hivern de l'hemisferi nord, passaven les vacances de Nadal en aquest pa??sos de clima tropical. De tots, el pa??s que va perdre m??s turistes fou Su??cia. La seg??ent llista recull els 53 estats que van perdre algun ciutad?? o ciutadana:
Pel que fa als danys materials, aquests van ser tan enormes que la comunitat internacional calcula el cost de la reconstrucci?? en uns 7.800 milions de d??lars, que equivalen aproximadament a uns 6.027 milions d'euros (m??s d'un bili?? de les antigues pessetes) [18]. A m??s a m??s, els experts es posen d'acord en assenyalar que caldran anys, fins i tot d??cades, per recuperar l'aspecte que origin??riament oferien les costes dels pa??sos afectats.
[edita] Enlla??os externs
[edita] Not??cies
- Segurament la millor web amb informaci?? del tsunami. S'actualitza regularment. (angl??s)
- Extens??ssima informaci??, a c??rrec de la USGS, sobre el terratr??mol que origin?? el tsunami del 26 de desembre de 2004. (angl??s)
- Estudi acurat sobre els efectes del terratr??mol i del tsunami amb nombrosos mapes i estad??stiques. (angl??s)
- Web de la FAO (Organitzaci?? de les Nacions Unides per l'Alimentaci?? i l'Agricultura) on s'informa de les tasques humanit??ries i de reconstrucci?? que s'estan duent a terme. (angl??s)
[edita] V??deos
- Selecci?? dels 40 millors v??deos de l'arribada del tsunami a diferents indrets del sud-est asi??tic. Podeu descarregar-vos-els. (angl??s)
- Selecci?? -aquesta m??s limitada- dels millors v??deos sobre el tsunami. (angl??s)
- Enlla?? a una web personal que cont?? un dels v??deos m??s impactants de l'arribada del tsunami a l'illa de Phi Phi, Tail??ndia. (angl??s)
- Excel??lent recull de prop de 80 v??deos del tsunami i de talls de noticiaris de diferents TV. (angl??s)
[edita] Fotografies
Sat??l??lit
- La web m??s completa per con??ixer, mitjan??ant imatges sat??l??lit, els efectes del tsunami. (angl??s)
- Atles del tsunami, editat per la FAO (Organitzaci?? de les Nacions Unides per l'Alimentaci?? i l'Agricultura) i des d'on podeu descarregar-vos gran quantitat de mapes i imatges sat??l??lit de diversos pa??sos afectats. (angl??s)
- Universitat Nacional de Singapur. (angl??s)
