Traceria
De Viquip??dia
La traceria ??s el treball decoratiu en pedra (tamb?? a vegades en fusta) compost per elements geom??trics i utilitzat en arquitectura, especialment a les grans obres de l'arquitectura g??tica. Aquest ornament pot subdividir obertures (com en les rosasses) en forma d'espai perforat, o revestir ??rees amb formes en relleu tal com ho trobem a les decoracions de finestres, arcs, a ornamentar voltes, gablets i pinacles o per a cobrir superf??cies planes com ara panells (de cor per exemple) o parets.
[edita] Hist??ria i caracter??stiques
El terme l'utilitza per primer cop Christopher Wren, per?? la seva aplicaci?? ja es remunta a l'art rom??nic aplicat a finestra on una circumfer??ncia col??locada a la part superior de la fletxa de l'arc forma un l??bul simple. A mida que les finestres es comencen a subdividir en m??s parts (per exemple, finestres geminades, de dues llums) es va omplint l'espai entre els arcs apuntats amb traceria.
En l'estil g??tic els l??buls poden tamb?? estar inscrits en quadrats o triangles i les formes geom??triques es tornem m??s complexes. ??s normal trobar a la fletxa d'un arc apuntat, l??buls dels quals les ???gemmes??? s'estiren en llargs bra??os acabats, a la seva vegada, en tril??buls.
A partir de la segona meitat del segle XIII i durant el segle XIV la tipologia formal es torna m??s intrincada donant lloc a ??rees que s'assemblen a filigrana per la seva complexitat. ??s a Fran??a i a les seves catedrals que es troben els m??s variats exemplars d'aquesta t??cnica. Amb el pas del temps les formes es tornen m??s primes i la composici?? passa a ser executada conjugant perfils isolats i fins de pedra en comptes de perforar la pr??pia superf??cie. Moltes vegades es tornava necessari refor??ar l'estructura prima amb barres de ferro. En aquests moments la seva aplicaci?? ja era molt variada, sense limitar-se al encap??alament de finestres.
Al darrer quart del segle XIV i durant el segle XV s'accentuen les corbes i les contracorbes afavorint un art m??s decoratiu, conegut com el g??tic flamiger, del franc??s flamboyant (flama). A Anglaterra, d'altra banda, es manifesta el seu particular g??tic horitzontal una traceria composta d'elements rectilinis disposats vertical i horitzontalment formant una malla perpendicular el que genera el que es coneix com fa??ana pantalla. La traceria ??s visible des de l'interior com des de l'exterior.
[edita] Bibliografia
- CALADO, Margarida, PAIS DA SILVA, Jorge Henrique, Dicion??rio de Termos da Arte e Arquitectura, Editorial Presen??a, Lisboa, 2005, ISBN 20130007
- KOEPF, Hans; BINDING, G??nther (??berarbeitung), Bildw??rterbuch der Architektur, Alfred Kr??ner Verlag, Stuttgart, 1999, ISBN 3-520-19403-1
- NORBERG-SCHULZ, Christian, Arquitectura occidental, Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 1999, ISBN 84-252-1805-5
| Elements d'arquitectura eclesi??stica | |
|---|---|
| ??rees: | Absis | Absidiola | Claustre | Capella | Cor | Creuer | Cripta | Deambulatori | N??rtex | Nau | Presbiteri | Transsepte |
| Exterior: | Arcbotant | Arquitrau | Arquivolta | Campanar | Cap??alera | Cimbori | Contrafort | Espadanya | Fa??ana | Fris | G??rgola | Lesena | Pinacle | Portal | Timp?? | Torre |
| Interior: | Altar | Arcada | Capitell | Clau de volta | Columna / Pilar | C??pula | Galeria | Llantern?? | Lluerna | Mosaic | Petxina | Retaule | Rosassa | Trifori | Vitrall | Volta |
| Altres: | Arc | Baix relleu | Floral | Gablet | L??bul | Medall?? | Torrell?? | Traceria | Ull de bou |
