Toscana

De Viquip??dia

Coordenades: 43?? 24??? 36??? N 11?? 00??? 00??? E

**Regione Toscana**

Capital	Flor??ncia
President	Claudio Martini (L'Ulivo)
Prov??ncies	Arezzo Flor??ncia Grosseto Livorno Lucca Massa-Carrara Pisa Pistoia Prato Siena
Municipis	287
??rea	22.920 km??
- Rangle	9?? (7,6 %)
Poblaci?? (2001) - Total - Rangle - Densitat	3,516,296 9?? (6,1 %) 157/km??

Localitzaci?? de la Toscana a It??lia.

La Toscana ??s una de les regions d'It??lia m??s importants pel seu patrimoni cultural i paisatg??stic. La capital regional ??s Flor??ncia.

Situada al centre d'It??lia, limita al nord-oest amb la Lig??ria, al nord amb l'Em??lia-Romanya, a l'est amb les Marques i l'??mbria, al sud amb el Laci. A l'oest els 320 km de costa s??n banyats pel mar de Lig??ria i el mar Tirr??. La Toscana administra les illes de l'arxip??lag Tosc??, del que la principal ??s l'illa d'Elba.

[edita] Orografia

Morfol??gicament, la regi?? es caracteritza per la seva complexitat i la varietat. ??s formada per l'alternan??a de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes; aix?? no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels Apenins toscano-emilians, m??s alts i potents al N, formats per serres paral??leles en direcci?? NW-SE, i el sector subapen??, amb relleus m??s suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la m??s important de les quals ??s la de Flor??ncia, regada per l'Arno, riu principal de la Toscana. La costa ??s formada per ??mplies platges que s'obren entre els promontoris rocallosos de l'Argentario i Piombino, enfront dels quals hi ha l'arxip??lag Tosc??, amb l'illa d'Elba.

[edita] Ciutats principals

[edita] Economia

??s una regi?? tradicionalment agr??cola, b?? que s'ha anat transformant, amb la creaci?? de petites ind??stries, vers formes mixtes. El 1994 les activitats pr??piament agr??coles nom??s ocupaven el 4,5% de la poblaci?? activa. Els conreus m??s importants s??n els de cereals (blat, blat de moro i ordi), vinya, amb una producci?? de vi de 2.680.002 hectolitres el 1994, oliveres, hortalisses, patates i bleda-raves. La ramaderia, associada a l'agricultura, ??s tamb?? important. Dins l'activitat industrial (31% de la poblaci?? activa) es destaca la producci?? de mercuri, la metal??l??rgia, el t??xtil, la pell (cal??at) i l'alimentaci?? i les arts gr??fiques. Predomina la branca dels serveis (55,5% de la poblaci?? activa el 1994), en la qual el pes del turisme ??s indiscutible gr??cies al patrimoni cultural de ciutats com ara Flor??ncia, Pisa o Siena.

Prov??ncies de la Toscana

[edita] Hist??ria

Els primers pobladors coneguts d'aquesta comarca foren els etruscs, o tuscs, que li donaren el nom, Etr??ria, o T??scia (el nom Toscana no apareix fins al s X), i una cultura comuna. Despr??s d'un per??ode d'hegemonia a It??lia, entre els segles VII i V aC, les invasions dels gals i el creixement de Roma determinaren la decad??ncia de l'estat etrusc i la seva submissi?? a Roma des de mitjan s III aC; des de llavors la regi?? rest?? submergida dins el m??n rom??. Quan l'Imperi d'Occident es dissolgu??, la contrada fou devastada pels pobles b??rbars; conquerida pels ostrogots, conegu?? una certa estabilitat durant el regnat de Teodoric, per?? en morir ell sofr?? els estralls de la guerra amb Bizanci (535-553). Despr??s d'un per??ode breu de domini bizant??, fou devastada pels longobards, cap a l'any 570. T??scia es convert?? llavors en un ducat longobard, amb capital a Lucca. Dos segles despr??s, Carlemany se n'apoder?? quan acud?? a It??lia en ajut del papat, en disc??rdia amb els longobards (774). Des del domini dels francs (774) fou regida per comtes, que despr??s es denominaren marquesos o marcgravis, pel fet d'??sser una marca de l'Imperi.

Els atacs de sarra??ns i normands castigaren les costes toscanes durant aquest temps, nom??s Pisa pogu?? resistir-los; mentrestant, a l'interior, Lucca i despr??s Flor??ncia comen??aven a cr??ixer. A partir del s XI comen??aren a apar??ixer les primeres autonomies ciutadanes a Flor??ncia, Pisa, Siena, Lucca i Arezzo. Els comuns naixents aviat s'expandiren per les terres ve??nes en lluita contra l'Imperi (que hi governava mitjan??ant el marcgravi, amb el t??tol tamb?? de vicari imperial), i tamb??, a vegades, entre ells mateixos. Simult??niament, al camp el gran latifundi es fraccionava gr??cies a l'emfiteusi, i es desenvolupava la petita propietat, mentre que a les ciutats es reanimava l'activitat mercantil i industrial. Durant uns quants segles la hist??ria de la Toscana fou la hist??ria dels diferents comuns, entre els quals no hi hagu?? cap lligam unificador. Als segles XI i XII predomin?? Pisa, mentre que al s XIII s'inici?? l'hegemonia de Flor??ncia. Aquest segle es caracteritz?? per les lluites entre g??elfs i gibel??lins, entre partidaris del papat i partidaris de l'Imperi, que era alhora una lluita entre el m??n feudal gibel??l?? i el m??n mercantil, hostil a l'Imperi. Els g??elfs s'imposaren a Flor??ncia, i Flor??ncia s'impos?? a les altres ciutats toscanes. El 1350 sotmet?? Prato, el 1384 adquir?? Arezzo, el 1406 conquer?? Pisa, el 1411 Cortona i el 1421 Liorna, que fou presa als genovesos i que es convert?? als ss XVI i XVII en el gran port de la Toscana.

[edita] Governants de Toscana

[edita] Marquesos de Toscana

Bonifaci I 812-823
Bonifaci II (fill) 823-844 (governador de C??rsega)
Adalbert I (fill) 844-884 (comte de Lucca)
Bonifaci III (fill?) 884-894
Adalbert II (fill?) 894-917
Guiu (fill?) 917-929
Lambert I (fill d'Adalbert II) 929-931
Joan 931 (comte de Laurino)
Bos?? (fill del comte Teobald o Thibault d'Arle) 931-936
Humbert (fill d'Hug d'Arles, rei d'It??lia) 936-961
Hug (fill) 961-1001 (duc d'Spoleto)
Adalbert III (fill de Guilla de Spoleto i de Obert I marques d'Este, fill de Adalbert II) titular fins a la seva mort el 998
Adalbert IV (fill) titular 998-1001, marques 1001-1014
Rainer 1014-1027 (fill)
Beatriu de Lorena (filla) 1027-1076
Bonifaci III de Canosa 1027-1052 (comte de Modena) (primer marit)
Godofred el Barbut de Lorena (segon marit 1054-1069
Matilde de Canossa 1076-1115 (filla)
Godofred (fill de Godofred el Barbut) 1069-1072 (primer marit, administrador) (+1076)
Welf de Baviera 1086-1093 (segon marit)

[edita] Rep??blica

govern dels vicaris imperials 1116-1173

Conrat de Scheiern, marqu??s 1120-1127 Enric (Duc de Baviera i Sax??nia) 1135-1139 Ulric de Attems, marqu??s 1139-1152 Welf de Baviera (Duc de Spoleto 1152-1160) 152-1162 Rinald de Col??nia 1160-1163 Cristi?? de Mag??ncia 1163-1173

govern municipal (lluites entre g??elfs i gibelins) 1173-1249
Felip de Su??bia, vicari imperial 1195-1197
Expulsi?? dels g??elfs i constituci?? del Primo Popolo 1249-1250
Manfred, rei de Sic??lia 1260-1266
Guiu Novello 1261-1266
Govern dels podestas bolonyesos 1266-1267
Carles I d'Anjou rei de Sic??lia 1267-1279
Govern dels 14, 1280-1282
Govern dels 3, 1282-1301
Instituci?? del govern dels Gonfalonieri 1293
Carles de Valois, senyor 1301-1302
govern dels negres 1302-1313
Robert d'Anjou, rei de N??pols 1313-1322
Carles d'Anjou (fill), senyor 1325-1327
Govern dels 300 1327-1342
Gualter de Brienne, senyor 1342-1343
Govern del Gonfalonieri i dels 3, 1343-1378
Govern dels minuti 1378-1382
Piero degli Albizzi 1375-1378
Salvestro Medicis 1378-1382
Michele di Lando 1378-1382
govern olig??rquic dels maggiori 1382-1434
Maso degli Albizzi 1382-1417
Rinaldo degli Albizzi 1417-1434
Joan I de Medici (revoltat) 1421-1429

[edita] Gonfalonieri

Cosme I Medici (fill de Joan I) 1429-1464
Pere I Medici (fill), senyor 1464-1469
Juli?? I Medici (fill) 1469-1478
Lloren?? Medici (germ??) 1469-1492
Pere II Medici (fill) 1492-1494
Govern del consell general 1494-1512
Pere Sonderini 1502-1512
Juli?? II Medici (germ?? de Pere II), senyor 1512-1514
Lloren?? II Medici (germ??) 1514-1519, duc d'Urbino
Juli Medici (fill de Juli?? I) 1519-1523 (cardenal)
Silvio Passerini 1524-1527 (cardenal)
Hip??lit Medici (fill de Juli?? II) 1524-1527 (cardenal)
Alexandre Medici (fill de Lloren?? II) 1527-1530
Creaci?? del Gonfalonieri di giustizia 1527-1530

[edita] Ducs i grans ducs

Alexandre Medici, cap de la rep??blica Toscana 1530-1532, duc de Toscana 1532-1537
Cosme I Medici (fill de Joan di Bande Nere) duc 1537-1569, gran duc 1569-1574
Francesc Maria Medicis (fill) 1574-1587
Ferran I Medici (germ??) 1587-1609
Cosme II Medici (fill) 1609-1621
Ferran II Medici (fill) 1621-1670
Cosme III Medici (fill) 1670-1723
Joan Gaston (fill) 1723-1737
Francesc Esteve de Lorena-Vaudemont 1737-1765 (Emperador)
Leopold I (fill) 1765-1790 (Emperador)
Consell de Reg??ncia 1790-1791
Ferran III (fill de Leopold I) 1790-1801
Ocupaci?? francesa 25 de mar?? de 1799
Govern provisional de Reinhard mar?? a juliol del 1799
President del senat, C??sar Gori del 5 de juliol del 1799 al 7 de juliol del 1799
Ferran III (restaurat pels austr??acs) 1799-1800
Ocupaci?? francesa, govern del general Dupont 1800
Comissi?? gran ducal del 15 d'octubre del 1800 al 27 de novembre del 1800, integrada per Giuseppe Francesco Pierallini, Antonio Cercignani, Bernardo Lessi i Giulio Piombanti
Govern provisional del 27 de novembre de 1800 al 27 de mar?? del 1801 integrat per Francesco Chiarenti, Enrico Pontelli i Giovanni de Ghores
Comissi?? gran ducal del 27 de mar?? del 1801 al 3 d'agost del 1801, integrada per Giuseppe Francesco Pierallini, Antonio Cercignani Bernardo Lessi i Giulio Piombanti
Llu??s de Borb?? 1801-1803 (rei d'Etruria, hereu de Parma)
Carles Llu??s (fill) 1803-1807
Maria Llu??sa de Borb?? (mare, regent) 1803-1807
ocupaci?? francesa; junta extraordin??ria de govern dirigida pel general Jacques Fran??ois de Boussay Bar?? de Menou 1807-1808
Annexi?? a Fran??a 1808-1809 (departaments d'Arno, Mediterr??nia i Ombrone)
Jacques Fran??ois de Boussay bar?? de Menou, governador general del maig del 1808 al 3 de mar?? del 1809
Elisa Bonaparte Baciocchi, gran duquessa 1809-1814
Ocupaci?? napolitana 1 de febrer del 1814 a 27 d'abril del 1814
Ferran III (segona vegada) 1814-1824
Leopold II (fill) 1824-1849
Govern Provisional de la Rep??blica Toscana dirigit per Francesco Domenico Guerrazzi, Giusepe Montanelli i Mazzoni, febrer a abril de 1849
Leopold II (segona vegada) 1849-1859, exiliat 27 d'abril de 1859 per?? no deposat oficialment
Ubaldino Peruzzi, president del govern provisional 27 d'abril 1859 a 10 de maig de 1859
Ferran IV (fill) 1859-1860 (oficialment del 21 de juliol al 16 d'agost de 1859 en que va ser deposat)
Comte Carlo Boncompagni di Mombello, administrador 10 de maig de 1859 al 16 d'agost de 1859
Bar?? Bettino Ricasoli, cap de govern 16 d'agost de 1859 al 3 de desembre de 1859
Comte Carlo Boncompagni di Mombello, governador general savoi?? de l'It??lia central, 3 de desembre de 1859 a 20 de mar?? de 1860
Eugeni Manel de Savoia-Carignano, pr??ncep de Carignano, lloctinent 20 de mar?? de 1860 a 9 d'octubre de 1861
Bar?? Bettino Ricasoli, governador general 20 de mar?? de 1860 a 9 d'octubre de 1861
Victor Manel de Savoia 1859-1860
Annexi?? a It??lia el 22 de mar?? de 1860

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Toscana

Regions d'It??lia
Abru??os \| Basilicata \| Cal??bria \| Camp??nia \| Em??lia-Romanya \| Laci \| Lig??ria \| Llombardia \| Marques \| Molise \| Piemont \| Pulla \| Toscana \| ??mbria \| V??neto
amb r??gim d'autonomia: Fri??l-Ven??cia J??lia \| Sardenya \| Sic??lia \| Trentino-Alto Adige/Tirol del Sud \| Vall d'Aosta