Tonga

De Viquip??dia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Ko e Otua mo Tonga ko hoku tofi???a

Idiomes oficials Tongal??s i angl??s

Capital Nuku???alofa
21?? 6' S, 174?? 0' O

Ciutat m??s gran Nuku???alofa

Govern

Rei
Primer Ministre

Monarquia constitucional
Taua???ahau Tupou V
Lavaka Ata ???Ulukalala

Superf??cie
- Total
- Aigua (%) 748 km?? (171??)
4,2%

Poblaci??
- Estimaci?? 2002
- Cens ???
- Densitat 104.227 (177??)
???
139,3 hab/km?? (50??)

Moneda Pa'anga (TOP)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC+13)
(UTC)

Independ??ncia
Fi del protectorat del Regne Unit el
4 de juny de 1970

Himne nacional Koe Fasi Oe Tui Oe Otu Tonga

Domini internet .to

Codi telef??nic +676

Gentilici Tongal??s, tongalesa

El Regne de Tonga ??s un estat de Polin??sia, a l'oce?? Pac??fic, situat uns 700 km al sud-est de Fiji i 2.000 al nord-est de Nova Zelanda. Compr??n m??s de 160 illes i illots (36 de les quals s??n habitades permanentment), repartits en tres arxip??lags principals. El nom Tonga significa ??vent del sud??.

[edita] Hist??ria

Les illes s??n habitades, des de fa 6000 anys, pels polinesis originaris a partir de la migraci?? del poble lapita des del sud-est d'??sia. S'hi troben les restes arqueol??giques m??s antigues de la Polin??sia. Els tongans van crear monuments megal??tics entre els quals destaca el Ha???amonga. ??s un arc de tres pedres de corall que suporta una llinda de 8.900 kg.

Els primers europeus a trobar les illes van ser els neerlandesos. Le Maire i Schouten van descobrir, el 1616, les tres illes del grup nord: Cocos (Tafahi), Tra??dors (Niuataputapu) i Bona Esperan??a (Niuafo???ou). Abel Tasman va explorar, el 1643, les illes m??s grans al sud: Amsterdam (Tongatapu), Middelburg (???Eua) i Rotterdam (Nomuka).

L'angl??s James Cook hi va ser diverses vegades entre 1773 i 1777, anomenant al grup illes del Amics (Frienly Is) degut a la calorosa acollida que hi trob??.

L'espanyol Francisco Mourelle, desviat de la tradicional ruta del gali?? de Manila a Acapulco, va arribar a aquestes illes, el 1781, molt necessitat d'avituallaments i reparacions. A la primera illa no va trobar refugi i l'anomen?? Amargura (Fonualei). En canvi, va descobrir un excel??lent port a Vava???u que encara avui s'anomena Port of Refuge. Va anomenar l'arxip??lag illes de Mayorga en honor al virrei de Nova Espanya, Mart?? de Mayorga nascut a Barcelona. El grup Ha???apai el va anomenar illes G??lvez en honor a Jos?? de G??lvez, ministre d'??ndies. Gr??cies als seus informes l'expedici?? cient??fica de Bustamante i Malaspina es va aturar a aquestes illes.

L'any 1900 es va establir el protectorat brit??nic, i des del 1970 ??s regne independent en l'??mbit del Commonwealth. ??s l'??nica monarquia de la Polin??sia.

[edita] Geografia

Geogr??ficament l'arxip??lag de Tonga est?? dividit en quatre grups d'illes. De sud a nord s??n:

Grup Tongatapu: ??Ata, ??Eua, Tongatapu. A m??s, els esculls Minerva.
Grup Ha??apai: subgrups Lifuka, Kotu i Nomuka. A m??s, els volcans Fonuafo??ou, Kao i Tofua.
Grup Vava??u: Hunga, Kapa, Pangaimotu, ??Utungake, Vava??u. A m??s, el volcans Fonualei, Late, Lateiki i Toku.
Grup Niuas: Niuafo??ou, Niuatoputapu, Tafahi.

A m??s, depenen del Regne de Tonga els esculls Minerva, geogr??ficament a mig cam?? de les illes Fiji. S??n dues anelles de corall, nom??s visibles amb la marea baixa.

La majoria d'illes s??n coral??lines, per?? algunes s??n d'origen volc??nic. Lateiki (Metis Shoal) i Fonuafo??ou s??n dos volcans submergits que, des del segle XIX, han sortit diversos cops per sobre de la superf??cie del mar.

El clima ??s subtropical, c??lid i humit, amb precipitacions que arriben als 2.000 mm anuals.

[edita] Subdivisi?? administrativa

Administrativament, Tonga cont?? cinc divisions. Cadescuna correspon a un grup d'illes, excepte el de Tongatapu que es divideix en dos: Tongatapu i ??Eua. Existeixen, per??, nom??s tres consells insulars ja que el consell insular de Tongatapu administra les divisions de Tongatapu, ??Eua i Niuas, per aix?? moltes vegades nom??s es consideren tres grups. Les dades de les cinc divisions, i els 23 districtes, s??n:

Divisi??	Codi ISO 3166-2	Poblaci?? (1996)	??rea (km??)	Capital	Districtes
'Eua	TO-T	4.934	87	Ohonua, illa ??Eua	??Eua Fo??ou, ??Eua Motu??a
Ha'apai	TO-H	8.138	110	Pangai, illa Lifuka	Foa, Ha??ano, Lulunga, Mu??omu??a, Pangai, ??Uiha
Niuas	TO-T	2.018	72	Hihifo, illa Niuatoputapu	Niuafo??ou, Niuatoputapu
Tongatapu	TO-T	66.979	261	Nuku???alofa, illa Tongatapu	Kolofo??ou, Kolomotu??a, Kolovai, Lapaha, Nukunuku, Tatakamotonga, Vaini
Vava'u	TO-V	15.715	119	Neiafu, illa Vava???u	Hahake, Hihifo, Leimutu??a, Motu, Neiafu, Pangaimotu

[edita] Demografia

El 96% de la poblaci?? ??s d'origen polinesi tongal??s. La religi?? majorit??ria, amb un 41,3%, ??s la metodista wesleyana.

[edita] Economia

Article principal:Economia de Tonga.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Tonga

Estats d'Oceania
Austr??lia \| Estats Federats de Micron??sia \| Timor Oriental \| Fiji \| Illes Marshall \| Illes Salom?? \| Kiribati \| Nauru \| Nova Zelanda \| Palau \| Papua Nova Guinea \| Samoa \| Tonga \| Tuvalu \| Vanuatu
Depend??ncies: Guam \| Hawaii \| Illa de Pasqua \| Illes Cook \| Illes Mariannes Septentrionals \| Illes Perif??riques Menors dels EUA \| Niue \| Norfolk \| Nova Caled??nia \| Nova Guinea Occidental \| Pitcairn \| Polin??sia Francesa \| Samoa Nord-americana \| Tokelau \| Wallis i Futuna