Tomàs Barris
De Viquipèdia
Tomàs Barris, atleta català. Va ser considerat el millor atleta de fons i mig fons de la seva època.
Taula de continguts |
[edita] Carrera esportiva
Es va iniciar al món de l'atletisme de jove, a edat escolar, a una proba tan emblemàtica con la cursa Jean Bouin. Va ser l'1 de gener de 1947. Des de aquest moment tot va ser una millora continua, només alguns problemes de confiança li feien entrar a una petita davallada. Però amb la preparació dels II Jocs del Mediterrani de Barcelona del 1955, l’ajuntament de Barcelona i Joan Antoni Samaranch van aconseguir que un entrenador de gran prestigi e innovador estigués preparant als atletes catalans durant vuit mesos per aquesta prova. Aquest entrenador era l'Olli Virho, que va introduir un entrenament més intensiu i planificat i va aconseguir que Tomàs tingués la confiança amb si mateix que li mancava i que el va convertir en un atleta més segur i el millor especialista espanyol de fons i mig fons.
Poc desprès Joan Antoni Samarach li va donar suport per realitzar viatges a Friburg (Alemanya). A l'Institut d'Educació Física de la universitat alemanya de Friburg es trobava el tècnic de més prestigi mundial, l'alemany Woldemar Gerschler i el seu equip el doctor Hans Reindell i el psicoanalista Schilde. Tomàs es va adaptar al entrenament rebut i van arribar els èxits internacionals.
El 1957 a l'encontre internacional Espanya-Alemanya , va guanyar la prova dels 1500 metres per davant del plusmarquista mundial Werner Luegg. Això li va obrir les portes d'Europa i va ser el primer atleta espanyol que va competir a Europa assíduament en les grans trobades i es convertiria en un atleta de renom. Tomàs Barris és el pioner de l'atletisme professional a Espanya i el primer atleta català en disposar d'un manager propi. Tot això a una època on superar els ingressos màxims que la Federació Internacional d'Atletisme Amateur (I.A.A.F.) permetia (2$ USA diaris, com a despeses a més de viatges i estades) suposava per l'atleta la desqualificació automàtica per professionalisme.
La seva millor marca la va fer a Turku al 1500 metres quan va guanyar la prova amb un temps de 3'41”7, la 13ª millor marca de tots els temps, marca superior a les plusmarques de països amb una gran tradició atlètica com Alemanya, Itàlia, França o Noruega. Cal valorar aquesta gesta justament, en un temps on a Espanya la practica de l’atletisme era amateur, on no hi havia patrocinadors, poques ajudes institucional, amb pistes de cendra i sense llebres i on pràcticament ningú anava a competir fora d'Espanya.
Com a atleta va pertànyer al CD Hispano-Francès, RCD Espanyol i FC Barcelona. Com a entrenador va estar un any en el RCD Espanyol i en el CA Laietània de Mataró un període de vuit anys.
[edita] Millors marques[1]
- 800 metres llisos: 1´48"7 a Barcelona, el 12 de setembre de 1959.
- 1000 metres llisos: 2´22"1 a Stuttgart, el 17 de maig de 1958.
- 1500 metres llisos: 3´41"7 a Turku, el 29 d'agost de 1958.
- Milla: 4´03"2 a Turku, el 5 d'agost de 1958.
- 2000 metres llisos: 5´14"5 a Tolosa, el 22 de juliol de 1961.
- 3000 metres llisos: 8´0´9"8 a Parainen, l'11 de juliol de 1961.
[edita] Guardons
- Medalla com Forjador de la Història de l'Esport Català.
- Medalla com a Pioner de l'Esport Català
- Medalla de Plata al Mèrit Esportiu de la Federació Internacional d'Atletisme (I.A.A.F.).
- Medalla de Plata al Mèrit Esportiu de la Ciutat de Barcelona.
- Medalla de Plata al Mèrit Esportiu de la Diputació de Barcelona.
- Medalla d'Or de la Federació Espanyola d'Atletisme.
- Medalla d'Or de la Federació Catalana d'Atletisme.
- Copa Baró Güell al millor esportista espanyol a nivell internacional de l'any 1958.
- Creu al Mèrit Civil.
- Placa al "Mèrit Esportiu" de la U. F. E. C.
- Placa de reconeixement a l'"Esperit Olímpic" del C.O.C.
[edita] Palmarès
- Campió d'Espanya dels 800 m a l'aire lliure: 1955, 1957, 1959, 1960, 1961, 1962, 1963
- Campió d'Espanya dels 1500 m a l'aire lliure: 1955, 1956, 1957, 1958, 1959, 1961, 1962, 1963, 1964
- 34 rècords absoluts d'Espanya en pista a l'aire lliure (rècord a la història de l'atletisme espanyol).
- Guanyador de 58 Mítings Internacionals (rècord a la història de l'atletisme espanyol).
- Medalles d'Or i de Plata als Jocs del Mediterrani de Beirut y Nàpols.
- Medalla de Plata als Jocs Iberoamericans a Santiago de Xile i Madrid.
- Medalla de Bronze als World Athletics Games a Helsinki.
- Sots-Campió d'Espanya de cros l'any 1961.
- Campió de Catalunya de cros els anys 1959, 1960, 1962.
- Campionat de Barcelona de cros els anys 1955, 1956, 1957, 1958, 1959.
- Guanyador de 58 Mítings Internacionals (rècord a la història de l'atletisme espanyol).
