Tom??quet
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Un tom??quet produ??t en un hivernacle
|
||||||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Solanum lycopersicum L. |
||||||||||||||||||
El tom??quet, tomaca, tomata, tom??tec, tom??tic, tom??tiga o dom??tiga ??s el fruit de la tomaquera, tomatera, tomatiguera o domatiguera (Solanum lycopersicum).
L'origen de la planta silvestre ??s dins la zona compresa entre le nord de Xile, Per?? i Equador i va ser a M??xic on es va domesticar i cultivar per primera vegada ja abans de l'arribada dels conqueridors espanyols. El nom del fruit deriva de la paraula n??huatl tomatl.
Versemblantment els primers fruits que arribaren a Europa eren de color groc (actualment encara hi ha varietats aix??) cosa que explicaria el seu nom itali?? de pomodoro (poma d'or). El conreu de sec?? ??s possible en terrenys amb gran capacitat d'acumulaci?? d'aigua i de clima no massa sec a l'estiu com alguns indrets de la Catalunya nordoriental. La densitat de plantes ??s menor que en regadiu i no s'entutoren. Les varietats utilitzades han de ser r??stegues amb la pell resistent i preferiblement del tipus de pera. Els rendiments s??n molt menors que en regadiu per?? la qualitat gustativa s'incrementa ja que amb un creixement m??s lent es concentren les aromes.
Bot??nicament es tracta d'un fruit en baia molt suc??s amb un percentatge d'aigua al voltant del 93%. Les formes s??n diverses hi van des de les rodones, ovals, piriformes(tipus Roma) amb costelles (tipus Marmande o Montserrat) etc.
La classificaci?? del tipus m??s utilitari diferencia entre varietats de taula que es conreen en l'horta, amb varietats que s'emparren i aplicant m??todes d'agricultura intensiva i molta m?? d'obra i les varietats industrials que usen varietats de creixement arbustiu dins una agricultura extensiva i amb mecanitzaci?? total.
Actualment a m??s de les varietats tradicionals com la "Montserrat", "Ace", "San Marzano", "De penjar" etc., es fan servir les h??brides que encara que s??n m??s productives i resistents a certes malalties no solen tenir tan bones qualitats gustatives com les tradicionals.
Els tom??quets son consumits crus en amanides i tamb?? cuits o fregits, al forn i farcits. ??s una especialitat de la cuina popular catalana el "pa amb tom??quet" que s'elabora preferiblement amb els tom??quets m??s madurs i sucosos. ??s possible que l'origen d'aquesta preparaci?? fos la necessitat d'aprofitar millor el pa sec.
La composici?? nutricional del tom??quet a m??s del 93% d'aigua ??s d'un 4% de gl??cids (abans anomenats hidrats de carboni), 1% de pr??tids, 1% de cel??lulosa, 0,2% de l??pids (abans anomenats greixos), 1,3% de minerals, vitamines (sobretot B i C), ??cids org??nics i el carotenoide licop?? que actualment es considera un efica?? protector contra el c??ncer.
[edita] Producci?? mundial
L'any 2005 es van cultivar 125 millions de tones de tom??quets, amb Xina al capdavant, amb prop del 25% de la producci?? mundial, seguida dels Estats Units i Turquia.
D'acord a la FAOSTAT, els majors productors de tom??quets (en tones) l'any 2005 van ser:
| Majors productors de tom??quet ??? 2005 (milions de tones) |
|
|---|---|
 Rep??blica Popular de la Xina |
31.6 |
 Estats Units |
11.0 |
 Turquia |
9.7 |
 ??ndia |
7.6 |
 Egipte |
7.6 |
| Total Mundial | 125 |
| Font: UN Food & Agriculture Organisation (FAO)[1] |
|
