Tomàquet
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Un tomàquet produït en un hivernacle
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Solanum lycopersicum L. |
||||||||||||||||||
El tomàquet, tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic, tomàtiga o domàtiga és el fruit de la tomaquera, tomatera, tomatiguera o domatiguera (Solanum lycopersicum).
L'origen de la planta silvestre és dins la zona compresa entre le nord de Xile, Perú i Equador i va ser a Mèxic on es va domesticar i cultivar per primera vegada ja abans de l'arribada dels conqueridors espanyols. El nom del fruit deriva de la paraula nàhuatl tomatl.
Versemblantment els primers fruits que arribaren a Europa eren de color groc (actualment encara hi ha varietats així) cosa que explicaria el seu nom italià de pomodoro (poma d'or). El conreu de secà és possible en terrenys amb gran capacitat d'acumulació d'aigua i de clima no massa sec a l'estiu com alguns indrets de la Catalunya nordoriental. La densitat de plantes és menor que en regadiu i no s'entutoren. Les varietats utilitzades han de ser rústegues amb la pell resistent i preferiblement del tipus de pera. Els rendiments són molt menors que en regadiu però la qualitat gustativa s'incrementa ja que amb un creixement més lent es concentren les aromes.
Botànicament es tracta d'un fruit en baia molt sucós amb un percentatge d'aigua al voltant del 93%. Les formes són diverses hi van des de les rodones, ovals, piriformes(tipus Roma) amb costelles (tipus Marmande o Montserrat) etc.
La classificació del tipus més utilitari diferencia entre varietats de taula que es conreen en l'horta, amb varietats que s'emparren i aplicant mètodes d'agricultura intensiva i molta mà d'obra i les varietats industrials que usen varietats de creixement arbustiu dins una agricultura extensiva i amb mecanització total.
Actualment a més de les varietats tradicionals com la "Montserrat", "Ace", "San Marzano", "De penjar" etc., es fan servir les híbrides que encara que són més productives i resistents a certes malalties no solen tenir tan bones qualitats gustatives com les tradicionals.
Els tomàquets son consumits crus en amanides i també cuits o fregits, al forn i farcits. És una especialitat de la cuina popular catalana el "pa amb tomàquet" que s'elabora preferiblement amb els tomàquets més madurs i sucosos. És possible que l'origen d'aquesta preparació fos la necessitat d'aprofitar millor el pa sec.
La composició nutricional del tomàquet a més del 93% d'aigua és d'un 4% de glúcids (abans anomenats hidrats de carboni), 1% de pròtids, 1% de cel·lulosa, 0,2% de lípids (abans anomenats greixos), 1,3% de minerals, vitamines (sobretot B i C), àcids orgànics i el carotenoide licopè que actualment es considera un eficaç protector contra el càncer.
[edita] Producció mundial
L'any 2005 es van cultivar 125 millions de tones de tomàquets, amb Xina al capdavant, amb prop del 25% de la producció mundial, seguida dels Estats Units i Turquia.
D'acord a la FAOSTAT, els majors productors de tomàquets (en tones) l'any 2005 van ser:
| Majors productors de tomàquet — 2005 (milions de tones) |
|
|---|---|
 República Popular de la Xina |
31.6 |
 Estats Units |
11.0 |
 Turquia |
9.7 |
 Índia |
7.6 |
 Egipte |
7.6 |
| Total Mundial | 125 |
| Font: UN Food & Agriculture Organisation (FAO)[1] |
|
