Tocaris

De Viquipèdia

Pintura dels antics tocaris

Els tokharis o tocaris (dits pels hindús: qushana, les antigues fonts xineses els anomenen yue-che o yuezhí, llati tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, esmentats per Claudi Ptolemeu i Plini el vell entre d'altres. Vivien a la conca del Tarim en el que avui és la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang, en l'oest del que és l'actual República Popular de la Xina. La seva peculiar cultura es va estendre des de prop el 1800 aC a la fi del primer mil·lenni de la nostra era. La seva llengua es coneix com tocari i és indoeuropea.

[edita] Arqueologia i protohistòria

A partir del 1980 el descobriment de cossos humans momificats naturalment per la sequedat de la regió anomenada actualment Tuquestán Oriental (és a dir la província autònoma de Xinesa cridada Xinjiang Uigur) va evidenciar que ja entre el 4,000 i el 1,800 aC existia a aquest territori una població d'aspecte caucàsic, molts dels individus dels quals tenien els cabells rossos o pèl-rojos i els ulls clars (l'existència de població amb aquestes característiques es coneixia des de feia molt temps gràcies a que era citada per fonts xineses que la situaven en la Conca del Tarim i en la Dzungària). Un article presentat pels arqueòlegs Hemphill i Mallory el 2004 arriba a les següents conclusions:

"Aquest estudi confirma l'asserció d'Han [1998] segons la qual els ocupants de Alwighul i Krorän no van derivar de poblacions protoeuropeas esteparias sinó que mantenien en gran part íntimes afinitats amb poblacions del Mediterrani Oriental. Encara més, els resultats demostren que tals pobles del Mediterrani Oriental poden també fundat els centres urbans de la Civilització de l'Oxus (Amu Daria) localitzats en el nord i oest de Bactriana. Existeixen especialment íntimes afinitats entri Krorän, l'últim de les troballes del Xinjiang i Sapalli el primer de les troballes en Bactriana, mentre que Alwighul i altres jaciments tardans de Bactriana exhibeixen majors distàncies d'afinitat fenotípica. Així aquest jaciment pot reflectir una possible variació dels contactes interregionals a Àsia Central durant les primeres centúries del segon mil·lenni abans de Crist."

No obstant això una altra teoria estima que els establiments de la Conca del Tarim i la conca de Turpan van ser originats per pobles de les estepes i de les muntanyes situades immediatament al nord i a l'oest d'Àsia Central. Tals pobles són relacionats amb la cultura Afanasevo i la cultura Andronovo; ambdós grups colonitzadors haurien explotat els ambients del Tarim i de Turpan barrejant les seves maneres de producció agrícola. La cultura Afanasevo, formada en la perifèria oriental del continuum de la zona dels llenguatges indoeuropeus ha tingut el seu centre al nord dels mars Negre i Caspi, i -segons la teoria de J.P. Mallory i Victor H. Mair (2000)- en ella es trobaria l'origen del llenguatge "tocari". Les anàlisis dels productes tèxtils corresponents a les mòmies del Tarim mostren certes similituds amb les civilitzacions europees de l'Edat de Ferro europea (per exemple amb la Cultura de La Tène) datades cap al 800 aC, inclouen tals tèxtils el teixit creuat dit en anglès twill i el tartán. Les mòmies femenines duen un tipus de faldilla molt similar als que es troben preservats en jaciments de l'Edat de Bronze Nòrdica. Equivocadament, atès que moltes d'aquestes mòmies vestien el tipus de tela dit tartán, alguns han suposat i suposen que es tractava de poblacions cèltiques, els estudis genètics i lingüístics desmenteixen l'exactitud d'aquestes suposicions. El més probable és que es tracti de poblacions amb orígens paleoeuropeus: En el quart mil·lenni abans de Crist existien al nord del Mar Negre poblacions paleoeuropeas a les quals alguns investigadors vinculen directament amb la dita cultura dels Kurgans (o cultura Kurgan) o amb la ja referida cultura Afanasievo.