Tirant lo Blanc

De Viquip??dia

Per a altres significats, vegeu ??Tirant lo Blanc (desambiguaci??)??.

Pr??leg del Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc (Tirant lo Blanch a l'original) ??s l'obra m??s important de l'escriptor valenci?? Joanot Martorell i est?? considerada la millor novel??la de cavalleries en llengua catalana. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1468, fou publicada al regne de Val??ncia l'any 1490 i reeditada a Barcelona el 1497. Ben aviat fou traduit a diferents lleng??es llatines, germ??niques, eslaves, escandinaves, llengua hel??l??nica i isl??miques.

Taula de continguts

1 Autoria
2 Itineraris de Tirant lo Blanc
3 Modernitat de l'obra
4 Tirant lo Blanc i el Blaverisme
5 Enlla??os externs
6 Obres diverses que s'inspiren de Tirant lo Blanc

[edita] Autoria

S'ignora si Joanot Martorell en morir havia acabat la seva obra; el que es pensava ??s que quan es public?? a Val??ncia el 1490 fos m??s o menys retocada per Mart?? Joan de Galba, segons deia el colof?? de l'obra. El fil??leg Joan Coromines opinava que la intervenci?? de Galba es va limitar a:

Interpolar algun episodi durant l'estada de Tirant a l'Imperi Grec.
Refer alguns cap??tols de l'estada del protagonista a Barb??ria.
Ampliar l'ep??leg.
Dividir el text en cap??tols als quals pos?? t??tol.

??s a dir, el possible treball de Galba hauria sigut, segons Coromines, el d'un "polidor" que en cap moment no alter?? de manera substancial el contingut de la novel??la.

Avui, gaireb?? tots els estudiosos del tema han abandonat aquesta idea, i hi ha qui pensa que el qui pot haver modificat el manuscrit de Joanot Martorell hagu??s pogut ser Joan Ro??s de Corella. D'altra banda el full que s'ha trobat del manuscrit de l'obra mostra clarament que no fou Galba qui va introduir els t??tols dels cap??tols, la qual cosa contradiu el quart punt de Coromines i ??s un element m??s en contra de la coautoria de Galba.

Les variacions i contradiccions en l'estil es poden explicar f??cilment per l'extensi?? de l'obra i les possibles distraccions del novel??lista. L'??nica relaci?? que Mart?? Joan de Galba hauria tingut amb l'obra hauria estat el pagament per l'empenyorament en qu?? la deix?? Martorell, perqu?? en realitat Galba era nom??s un prestador de diners i, segons sabem, no era cap literat.

[edita] Itineraris de Tirant lo Blanc

La novel??la s'inicia amb les aventures del cavaller ermit?? Guillem de V??roic, el qual rep la visita de Tirant, que es dirigeix a un torneig amb motiu de les noces del rei d'Anglaterra i del qual ser?? l'absolut guanyador. Alli??onat per l'ermit?? sobre la cavalleria, Tirant marxa amb els seus acompanyants a Fran??a i m??s tard a Sic??lia, per alliberar Rodes del setge dels turcs. Despr??s, ??s cridat a Constantinoble on Tirant arriba a ser cap dels ex??rcits bizantins, que tamb?? intenten evitar ser enva??ts pels turcs. Un naufragi el duu al Nord d'??frica, on passar?? una s??rie d'aventures que el faran passar de presoner a evangelitzar tots els habitants de la zona. Despr??s torna a Constantinoble, que lliura definitivament dels invasors. Finalment es casa amb la filla de l'emperador, la princesa Carmesina, que havia intentat seduir des de la seva arribada, i ??s nomenat C??sar de l'Imperi. El matrimoni mor poc despr??s; Tirant v??ctima d'una malaltia i Carmesina de dolor per la mort del seu marit.

Al costat de l'acci?? militar de Tirant corre l'acci?? amorosa; acci?? amorosa no ??nicament de Tirant i Carmesina sin?? la dels altres personatges: la de Diafebus i Estefania, la de l'emperadriu i Hip??lit, la de l'emperador i les donzelles del palau, la del pr??ncep Felip amb Ricomana i les extraordin??ries col??laboracions de Plaerdemavida i els entrebancs de la Viuda Reposada. Aquesta multiplicitat d'accions mant?? el lector sempre atent i evita caure en l'avorriment que podrien provocar alguns cap??tols massa feixucs, a causa dels convencionalismes ret??rics de l'??poca.

[edita] Modernitat de l'obra

Versi?? Plucker del Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc es la primera novel??la dins de la literatura universal on apareix un heroi de ficci?? de "carn i ossos". Es a dir, personatges quotidians, amb sentiments i defectes. L'obra ??s el resultat de la suma de moltes novel??les amb m??s o menys entitat pr??pia cadascuna, vertebrades per la pres??ncia del protagonista, per una llengua comuna i per una visi?? totalitzadora del m??n. Es pot parlar, doncs, d'un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novel??la. I, de la mateixa manera, podem parlar del trencament que el Tirant representa respecte de la narrativa anterior. En efecte, suposa l'aband?? gaireb?? definitiu dels ideals medievals (religi??, cavalleria) i l'apropiaci?? r??pida dels ideals burgesos (plaer, ra??, humor) per la qual cosa no podem considerar Tirant lo Blanc com un llibre de cavalleries convencional.

Un altre signe de modernitat ??s, com en Curial e G??elfa, l'explicitaci?? dels fets mitjan??ant la l??gica i la ra?? i no mitjan??ant la fe i els seus misteris. Aix??, la novel??la ??s un compendi extraordinari d'estrat??gia militar i d'utilitzaci?? cient??fica dels elements de la naturalesa.

M??s importants que les escenes de batalles i de festes cortesanes, s??n les escenes de la vida di??ria, en les quals els protagonistes es mostren tal i com s??n realment, despullats de tot artifici, amb tota la senzillesa i espontane??tat de qu?? els homes s??n capa??os. Aquestes escenes v??nen recolzades en el sensualisme de qu?? est?? impregnada l'obra, amb incursions freq??ents en l'erotisme, i per l'alternan??a narraci??-di??leg. La sensualitat i l'erotisme responen a una filosofia vitalista totalment allunyada de la immoralitat i a la condici?? d'adolescents i joves dels personatges principals. La narraci?? en tercera persona di??leg respon a la voluntat per part de l'autor de crear una atmosfera de versemblan??a mitjan??ant la rapidesa, l'expressivitat, la ironia i la naturalitat.

En el Tirant la cavalleria ha entrat en crisi; en resten encara les formes externes, els torneigs, els ideals de fe i de l'honor, per?? ha desaparegut la ficci?? per deixar pas a la hist??ria contempor??nia. Tamb?? ??s nova la manera d'expressar-se, ara ja segons les normes de la prosa renaixentista a la qual era tan afecta l'alta societat valenciana del segle XV: to solemne i oratori, llargs parlaments ret??rics, lamentacions, intercanvis de preguntes i respostes, etc. Contr??riament, l'ideari burg??s hi ??s expressat en un to col??loquial, din??mic i morda?? (ironia, comparacions...) que d??na als lectors la pauta de comportament (la psicologia) dels personatges.

Com a nota anecd??tica per?? transcendent, en el Quixot de Miguel de Cervantes, el Tirant el Blanc ??s un dels llibres que el barber i capell?? del poble d'en Quixot salven de la crema de la biblioteca.

[edita] Tirant lo Blanc i el Blaverisme

En la dedicat??ria que fa Joanot Martorell del Tirant lo Blanc al Pr??ncep Don Ferrando de Portugal, es fa una de les primeres mencions a la llengua valenciana en la literatura. Concretament, aquest afirma: ??..., me atrevir?? expondre, no solament de llengua anglesa en portuguesa, mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: per ??o que la naci?? d'on jo s?? natural se'n puixa alegrar e molt ajudar per los tants e tan insignes actes com hi s??n; ...?? Per aquesta sent??ncia, el Tirant lo Blanc ha estat moltes voltes pres com a estendard del Blaverisme en defensa d'una independitzada llengua valenciana com a entitat diferent de la llengua catalana. Tanmateix, aquesta manifestaci?? personal de l'autor no pot servir per a ignorar totes les semblances a nivell ling????stic que encara eren m??s destacades quan es va escriure el Tirant.