Tipografia
De Viquipèdia
La tipografia és un mode d'impressió mitjançant tipus mòbils i gravats que són entintats, la forma dels quals es transfereix al suport per pressió directa.
També és el conjunt de normes i usos que es tenen en compte a l'hora de col·locar, amb proporció i harmonia i d'acord amb una intenció comunicativa, els elements que s'han d'imprimir en algun suport físic o visualitzar en alguna pantalla. Aquests elements poden ser text, il·lustracions i ornaments.
A grans trets, la tipografia s'ocupa de quatre àmbits:
- el caràcter
- el paràgraf
- la pàgina
- el document imprès
La tipografia neix a mitjan segle XV, arran de l'aparició de la premsa d'imprimir i dels tipus mòbils gràcies a Johannes Gutenberg. Des d'aleshores, el plantejament de l'harmonia entre les dimensions del text i la il·lustració i les dimensions de pàgina perdura.
Una figura destacada dels primers temps d'aquesta professió és Aldo Manuzio, d'una família italiana d'humanistes. Manuzio va crear els tipus cursius, va dissenyar tipus grecs i va encarregar la fosa de la lletra Bembo.
hi han diferents famílies en la tipografia:
- gòtiques:
- poca llegibilitat - cal·ligrafiades - amb regularitat vertical
- romanes: (basquerville)
- tenen terminal o peu - molta claredat visual - la construcció equilibrada de la lletra - classicisme
- bastardes: (zapt chancery)
- moviment - elegància - treball dels terminals
- pal sec: (futura)
- sense terminals - modernitat - monolinis - gruix de traç regular
- nova arrel
- american trywritter (aspectes tecnològics) - mistral - còmic sans - estil caligrafic (fetes a ma)
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
- Gran Enciclopèdia Catalana
- MARTÍN MONTESINOS, José Luis; MAS HURTUNA, Montse. Manual de tipografía. Del plomo a la era digital. 3a ed. rev. Campgràfic: 2003, València, pàg. 17.
