Tija

De Viquip??dia

Troncs d'arbres

Troncs a??ris de canyes

Tronc subterr??ni, rizoma

La tija ??s un terme de la bot??nica que es refereix a la part de l'eix del cos de les plantes superiors o cormobionts d'on surten les fulles.La tija ??s un ??rgan habitualment aeri que creix cap a la llum i porta una gemma terminal que s'encarrega del seu allargament. T?? la missi?? de suportar les fulles i les flors i ??s responsable del transport dels nutrients entre la rel i les fulles.

En diversos nivells de la tija trobem els nusos on neixen les fulles. La zona de tija compresa entre dos nusos s'anomena entren??s. Hi ha plantes la tija de les quals t?? els entrenusos molt curts, la qual cosa fa que les fulles es trobin en forma de roseta arran de terra; en aquest cas la planta s'anomena acaule.

La tija pot prendre diferents peculiaritats. El tronc dels arbres ??s una tija lignificada i de grans dimensions. La canya, en canvi, ??s una tija a??ria, fistulosa, balmada amb envans transversals als nusos, lignificada i de grans dimensions de les po??cies. Les tijes subterr??nies s'anomenen rizomes.

Les tiges acostumen a ser de forma cilindroc??nica i amb simetria radial. Des de la germinaci?? tenen geotropisme negatiu i fototropisme positiu.

Filogen??ticament deriven del caulicle (petita tija) de l'embri??, i continua creixent a causa de l'activitat de l'??pex vegetatiu.

[edita] Estructura

Prim??ria: Apareix en les tiges joves composada de fora ca a dins per l'epidermis, l'escor??a (amb col??l??nquima cortical i par??nquima cortical) i el cilindre central (constitu??t per la medul??la i els radis medul??lars, de par??nquima medul??lar, i pels feixos liberollenyosos).
Secund??ria: Es forma en les tiges de m??s d'un any amb creixement en gruix per l'acci?? dels meristemes secundaris. El c??mbium origina internament lleny i externament l??ber. El fel??logen produeix s??ber cap a fora i fel??loderma cap a dins, i aquests dos teixits constitueixen el periderma, que substitueix l'epidermis.

[edita] Ramificaci??

En les plantes vasculars la ramificaci?? t?? lloc a partir d'una tija principal, de la qual s'originen tiges laterals. En el cas de l'avet (Abies alba) i les con??feres en general, la tija principal creix indefinidament per l'acci?? d'una ??nica gemma apical que resta funcional any rera any, es parla aleshores de ramificaci?? monop??dica. Les rames laterals creixen menys que la tija principal. Moltes altres plantes es ramifiquen d'una forma diferent. La gemma apical actua nom??s durant un any, i s??n les gemmes m??s pr??ximes a l'apical les encarregades de prolongar la tija. Aquesta ramificaci?? s'anomena simp??dica.

Podem trobar dues menes de rames: els braquiblasts, de creixement limitat, amb els entrenusos molt curts i les fulles molt aproximades; i els macroblasts, de creixement il??limitat, amb entrenusos llargs i les fulles espaiades.

[edita] Tipus de tiges

Herb??cies. Tenen consist??ncia d'herba, com el blat (Triticum vulgare).
Llenyoses. Tenen consist??ncia de llenya. En aquest grup trobem les mates, que no superen el metre d'al??ada, com el tim?? o farigola (Thymus vulgaris), els arbusts, que fan entre un i cinc metres d'al??ada, com el boix (Buxus sempervirens) i els arbres que fan m??s de cinc metres d'al??ada, com els pins (Pinus).
Hipogees. Es desenvolupen de manera subterr??nia. En aquest apartat destaquem els rizomes, tiges de llargada i gruix variables que creixen horitzontalment a profunditats diverses segons les esp??cies. Als nusos porten fulles menudes, i cada any produeixen rels que penetren en el s??l i tiges a??ries de vida curta; en proporciona un exemple la canya (Arundo donax). Els tubercles, m??s gruixuts que els rizomes, se'n diferencien perqu?? tenen creixement limitat, no presenten habitualment rels i solen durar nom??s un sol per??ode vegetatiu. Molts tubercles s??n utilitzats en l'alimentaci?? humana, com la patata (Solanum tuberosum). Els bulbs s??n ??rgans en la formaci?? dels quals interv?? una tija ampla molt curta i diverses fulles de vegades carnoses, que l'embolcallen, com en els alls i les cebes (Allium).
Epigees. Es desenvolupen a l'aire. Entre les tiges epigees destaquem les erectes o ascendents, que creixen de forma vertical; les decumbents o prostrades, que s??n tiges no erectes que s'arrosseguen per terra; i les procumbents, que quan neixen solen ser erectes i despr??s solen ajaure's al terra. Si s??n brots llargs, prims i tenen rels en diversos punts s'anomenen estolons com per exemple en la maduixera (Fragaria vesca). Les enfiladisses s??n tiges que s'entortolliguen a altres vegetals, com les lianes tan abundants a les selves tropicals o la vinya (Vitis vinifera) amb els seus circells. Els fil??locladis s??n tiges aplanades amb aspecte de fulla, com les del del galzeran (Ruscus aculeatus) o la figuera de moro (Opuntia ficus-barbarica). El terme cladodi pot usar-se com a sin??nim del precedent, b?? que pot precisar-se que aquest s'aplica als macroblasts i aquell als braquiblasts.

[edita] Formacions especials

Agullons: formacions epid??rmiques que salten f??cilment en pressionar-les lateralment; cal no confondre-les amb les espines. L'esbarzer (Rubus ulmifolius) i els rosers (Rosa) presenten aquestes formacions.
Emerg??ncies: formacions no estrictament epid??rmiques, com els tentacles de dr??sera (Drosera) o les espines de l'argelaga (Genista scorpius).