Texas
De Viquip??dia
|
|||||
Localitzaci?? | |||||
Dades indicadores: | |||||
Pa??s/Regi?? hist??rica | Estats Units | ||||
Capital | Austin | ||||
Ciutat m??s gran | Houston | ||||
Idioma oficial | cap | ||||
Superf??cie | 696.241 km?? | ||||
Altitud | 520 m (m??x.:2667 m??n.:0) |
||||
Poblaci?? (2000) ??? Densitat |
20.851.820 hab.30,75 | ||||
Coordenades ??? Nord: ??? Sud: ??? Est: ??? Oest: |
36?? 30' N 25?? 50' N 93?? 31' O 106?? 38' O |
||||
Admissi?? en la Uni?? Data d'admissi?? Ordre |
29 de desembre de 1845 28?? |
||||
Sistema pol??tic Govern estatal ??? Governador: Congr??s de la Uni?? ??? Senadors |
Rick Perry (R) Kay Bailey Hutchison (R) John Cornyn (R) |
||||
ISO 3166-2 | US-TX |
||||
Fus horari | UTC -6 i UTC -7 amb DST | ||||
Abreviaci?? postal | TX | ||||
Web |
Texas ??s un estat dels Estats Units d'Am??rica situat a l'est de l'estat de Nou M??xic i a l'oest de Louisiana. Limita al nord per l'estat d'Oklahoma, a l'est pels de Louisiana i Arkansas i pel golf de M??xic, al sud per la Rep??blica de M??xic i a l'oest per l'estat de Nou M??xic. El Rio Grande fa de frontera amb M??xic. La capital de Texas ??s Austin i t?? una extensi?? 691.000 km??.
Va formar part d'Espanya, despr??s va formar part de M??xic, m??s endavant va ser estat independent i finalment pass?? a formar part dels Estats Units.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La plana costanera ??s formada per terrenys secundaris i terciaris. Cap a l'interior s'est??n una plana constitu??da per terrenys m??s antics, que es va aixecant cap al nord-oest, fins a convertir-se en un gran i des??rtic altipl?? de 1.000 m d'altitud, que va fins al l??mit amb l'estat d'Oklahoma. Cap a l'extrem oest compr??n una part de les muntanyes meridionals de les Rocalloses. Hidrogr??ficament, els rius R??o Bravo, San Antonio-Guadalupe, Colorado, Brazos i Salve s??n tributaris directes del golf de M??xic; el Red i l'Arkansas ho s??n a trav??s del Mississip??. El clima ??s de tipus subtropical a l'E, continental a l'interior i des??rtic al N i a l'W.
[edita] Poblaci??
Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia censats a l'estat 222.036 amerindis nordamericans (1 %). Per tribus, les principals s??n els cherokee (45.151), choctaw (18.780), apatxe (6.454), chickasaw (4.428), creek (3.559), comanxe (3.339), navaho (3.214), blackfoot (2.857), navaho (2.799), pueblo (2.301), chippewa (1.664), iroquesos (1.651), seminola (1.310), alibamu (1.164), osage (1.150), kiowa (889), lenape (792), kickapoo (795), shawnee (531),caddo (454), yaqui (457), tunica-biloxi (159), wichita (67), tonkawa (25) i canadencs i llatinoamericans (17.257).
Segons el mateix cens, 13.230.765 parlaven angl??s (68,76 %), 5.195.182 parlaven espanyol (27 %), 122.517 vietnamita (0,64 %), 91.500 xin??s (0,48 %), 82.117 alemany, 62.274 franc??s, 39.988 tagalog, 38.451 core??, 36.087 lleng??es africanes, 32.978 urdu, 32.909 ??rab, 20.919 hindi, 19.140 gujarati i altres.
[edita] Ciutats importants
- Austin (capital de l'estat)
- Brownsville
- Corpus Christi
- Dallas
- Eagle Pass
- El Paso
- Fort Worth
- Houston (ciutat amb m??s poblaci??)
- Laredo
- Lubbock
- Marshall
- McAllen
- Midland
- Odessa
- San Antonio
- Tyler
[edita] Pol??tica
Segons la constituci?? del 1876, el governador exerceix el poder executiu amb dret a vet i auxiliat per un subgovernador, secretari, tresorer, fiscal i comissari. El legislatiu correspon al Senat de 31 membres i a la Cambra de Representants de 150, els membres de les quals s??n escollits per a per??odes de 4 i dos anys. El poder judicial ??s exercit pel Tribunal Suprem. Els principals partits pol??tics de l'estat s??n el Dem??crata i el Republic??, igual que a la resta dels EUA. Hi ha un moviment independentista, el Republic of Texas Movement (RTM) de Richard Mac Laren, de caire ultradret?? i contrari a la intervenci?? estatal en els afers interns.
[edita] Hist??ria
Veure Hist??ria de Texas i Governadors de Texas
[edita] Enlla??os externs
Estats Units d'Am??rica | Divisions pol??tiques | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|
|