Test de Turing
De Viquipèdia
El test de Turing va ser proposat el 1950 pel matemàtic Alan Turing per poder discernir una màquina intel·ligent d'una altra que no ho és. Va ser publicat en l'article Computing machinery and intelligence (Mind, vol. 59, núm. 236, p. 433-460).
Encara que originàriament a l'article es presenta una mica diferent, hui en dia es considera el test de Turing bàsicament com segueix: es tracta que un humà fa preguntes a una computadora, sense poder-hi accedir directament, sinó a través d'una interfície intermèdia, i la màquina genera respostes. Si l'humà creu que allò que respon és un altre humà, aquella màquina serà considerada intel·ligent.
Una de les principals crítiques, des del punt de vista filosòfic, al test de Turing va ser la plantejada per John Searle, coneguda com el test de l'habitació xinesa. No obstant això, aquestes crítiques no són generalment acceptades.
La major crítica sobre el test de Turing no és conceptual, sinó pràctica. Actualment és un test que no s'utilitza en la pràctica en el camp de la intel·ligència artificial ja que aquesta àrea de recerca és encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humà en el sentit general, però a més perquè la implementació del test és complexa.
Existeixen concursos basats en el test de Turing, com el premi Loebner, que són més bé un espectacle i tenen poca acceptació pels científics. Hi ha altres tests per a determinar humans de robots a la web, anomenats captchas, que es basen en les limitacions actuals de la intel·ligència artificial.
