Tercer Reich

Després de la Primera Guerra Mundial, els països vencedors van imposar greus sancions econòmiques i polítiques als països derrotats. Entre aquests últims hi havia Alemanya que, a més de perdre gran part del seu territori, va patir una gravíssima crisi econòmica que va fer que la inflació es disparés fins a quedar totalment fora de control. Per a molta gent, la derrota, les sancions i la crisi van ser com una gran humiliació per al seu país, que pocs anys abans havia estat el poderós Imperi Alemany. Això va portar a molta gent a les files dels partits radicals que donaven la culpa de tots els seus mals a grups minoritaris com els comunistes i els jueus. Entre aquests grups hi havia el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys o NSDAP, més coneguts pel nom de «nazis», liderats per Adolf Hitler. Durant la segona meitat dels anys 20 aquest grup va créixer de forma espectacular tant en popularitat com en nombre de militants.

La situació política alemanya s'havia tornat molt complexa: Els partits de dretes volien crear una dictadura a Alemanya, i el NSDAP es convertia en el partit més votat, amb el 37% en les eleccions del 31 de juliol de 1932, i el Partit Nazi va iniciar converses amb els partits de Von Papen i el Partit de Centre, per assumir el càrrec de Canceller, cosa que el President Von Hindenburg va rebutjar, i es van convocar noves eleccions quan el canceller Franz von Papen va perdre una moció de confiança en la única sessió de la legislatura.

Mapa del Tercer Reich el 1939 segons la propaganda oficial

A les eleccions de novembre de 1932, el NSDAP, tot i obtenir un 32% dels vots, va continuar sent el partit més votat, i el 30 de gener de 1933, després de la renúncia del nou canceller Kurt von Schleicher, Von Hindenburg, Hitler va assumir el càrrec de Canceller d'Alemanya i presidí un govern de concentració nacional, tal com havia desitjat la dreta alemanya amb el suport de Von Papen, que creia que podria controlar el govern a l'ombra, amb la convocatòria de noves eleccions per al març de 1933. Al gabinet del nou govern, solament Hermann Göring i Wilhelm Frick eren ministres del NSDAP. Això no obstant, el Poder que gaudia el partit nazi era molt gran al carrer.

[edita] El govern republicà de Hitler

Adolf Hitler

Hitler presidí un govern de concentració nacional, tal com havia desitjat la dreta alemanya, per bé que no esperaven que l'instrument que havia d'ésser el NSDAP es convertís en el subjecte de Poder. Al gabinet del nou govern, solament Hermann Göring i Wilhelm Frick eren ministres del NSDAP. Això no obstant, el Poder que gaudia el partit nazi era molt gran al carrer. Per consegüent, ni Hindenburg ni els socis de govern pogueren aturar la destrucció del marc institucional i democràtic de la República. D'altra banda, els partits de dretes ho veien com la consumació de la dictadura –en aquest cas civil– que tan havien desitjat; no podien preveure la nazificació i el règim totalitari que s'estava dibuixant.

El tret de sortida per a la retallada de drets i llibertats fou l'Incendi del Reichstag, al que el govern va reaccionar amb el Decret de l'Incendi del Reichstag a l'endemà, que suspenia els drets civils bàsics. D'acord amb el decret, el KPD (Partit Comunista Alemany) i altres partits es van il·legalitzar, i els funcionaris i diputats comunistes van ser arrestats i enviats a camps de concentració o morts, escapçant la organització. Lentament, només el NSDAP i les seves organitzacions satèl·lits romangueren legals al nou sistema.

L'incendi es va produir sis dies abans de les eleccions avançades, que va guanyar el NSDAP amb un 43.9% dels vots, i continuava sent el partit més gran a la cambra, però no prou per assegurar la majoria absoluta, de manera que es va mantenir la coalició amb el DNVP. Com que els nazis no van obtenir la majoria absoluta, el govern de Hitler es va enfrontar a la cambra presentant la Llei de Capacitació, que permetia al govern l'aprovació de lleis sense la participació del parlament durant quatre anys. Ja que la llei necessitava un recolzament de dos terços de la cambra, Ludwig Kaas, del Partit Catòlic de Centre va votar a favor amb la promesa verbal que el propi partit i els acords amb la església catòlica es mantindrien. Els partits de dretes ho veien com la consumació de la dictadura –en aquest cas civil– que tan havien desitjat, però no podien preveure la nazificació i el règim totalitari que s'estava dibuixant.

L'abril de 1933 signà la llei per a la restauració del servei civil professional, que excloïa els jueus de tot càrrec de l'administració de l'Estat. Igualment, Hindenburg no protestà per la purga feta dins el NSDAP el juny de 1934 contra els sectors d'esquerres del partit, com les Sturmabteilung d'Ernst Röhm o la facció de Gregor Strasser, molts dels quals van morir en la Nit dels ganivets llargs.

[edita] El Tercer Reich

Després de la mort del president Paul von Hindenburg el 1934, Hitler també fou nombrat president de la República, assolint totals poders que li permeteren dissoldre la República de Weimar i proclamar el Tercer Reich, un Estat autoritari, antidemocràtic i centralitzat.

Alemanya rebutjava clarament les restrictives imposicions del Tractat de Versalles. Entre el 1933 i el 1939, la política de Hitler va estar centrada en l'enduriment de les lleis contra els jueus fins a extrems inaudits, el rearmament i modernització de l'exèrcit alemany i la reunificació dels pobles alemanys, en contra de l'establert en el tractat, que limitava la capacitat militar alemanya, i impedia la reunificació del Reich l'Imperi Alemany hereu del Sacre Imperi Romanogermànic. La política expansionista del govern pretenia incrementar l'espai vital aplicant la teoria del Lebensraum.

Per aconseguir el Lebensraum, Hitler va utilitzar una eficaç combinació d'oratòria i intimidació que va aconseguir la militarització de Renània (març de 1936), l'annexió d'Àustria (Anschluss) (març de 1938), l'ocupació dels Sudets (octubre de 1938), el repartiment i ocupació de Txecoslovàquia (març de 1939), i l'ocupació de la ciutat de Memel (març de 1939). I tot això sense ni una protesta de França i Gran Bretanya i fins i tot a vegades (annexió dels Sudets) amb el seu exprés vist-i-plau.

Però Hitler no en tenia prou amb haver aconseguit tot això i reclamava a Polònia l'ocupació de la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre Alemanya i la Prússia Oriental. Polònia s'hi va negar repetides vegades en part per por a la reacció soviètica i en part perquè pensava que això només encoratjaria Hitler a fer altres demandes. El 23 d'agost de 1939, Alemanya i l'URSS signaren el Pacte Molotov-Ribbentrop que, a més de ser un tractat de no-agressió entre els dos països, tenia unes clàusules secretes entre les quals s'acordava el repartiment l'est europeu en dues zones d'influència, una per cada una de les dues potències. Hitler, en virtut d'aquest acord pels seus èxits anteriors, va decidir envair Polònia, convençut que ni França ni Gran Bretanya actuarien.

[edita] Segona Guerra Mundial

Conquestes militars alemanyes a Europa durant la Segona Guerra Mundial

El 3 de setembre de 1939, França i el Regne Unit van declarar la guerra a Alemanya. Després d'uns mesos de paràlisi en l'anomenada Guerra de Broma., fins que el 1940 Alemanya envaeix Noruega, Dinamarca, els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França. El 1941 Alemanya envaeix Iugoslàvia i Grècia i comença la invasió de la Unió Soviètica.

La persecució de les minories i indesitjables va continuar a Alemanya i els països ocupats. A partir de 1941 els jueus van ser obligats a dur una banda groga en públic la majoria van ser traslladats a guetos, on estaven separats de la resta de la població. El gener de 1942, a la Conferència de Wannsee sota la supervisió de Reinhard Heydrich, es va decidir un pla per la Solució final de la qüestió jueva. Des de llavors fins el final de la guerra van ser sistemàticament assassinades sis milions de persones entre jueus i altres col·lectius, incloent homosexuals, eslaus i presoners polítics. A més, deu milions de persones van ser forçades a treballar. Aquest genocidi s'anomena Holocaust. Milers de persones eren enviades diàriament als camps d'extermini i camps de concentració, que al principi eren centres de detenció que es van reconvertir en factories de la mort en massa.

En paral·lel a l'Holocaust, els nazis van tenir un programa de conquesta i explotació dels territoris soviètics i polonesos i la seva població eslava, com part del Pla General Oest. S'estima que 20 milions de civils soviètics, tres milions de polonesos no jueus i set milions de soldats de l'Exèrcit roig van morir en la guerra. Els plans nazis van estendre el lebensraum cap a l'est, conseqüència d'estendre la guerra a l'est per defensar la civilització occidental dels bolxevics. Molts ucraïnesos, bàltics i altres soviètics desencantats per les atrocitats comeses pel règim estalinista van lluitar amb els alemanys, juntament amb altres europeus enrolats a les divisions Schutzstaffel.

El febrer de 1943 havien derrotat els alemanys a la Batalla de Stalingrad i van començar a avançar cap a l'oest, guanyant la Batalla de Kursk, punt d'inflexió al Front Oriental. L'exèrcit alemany es va retirar a les fronteres poloneses el febrer de 1944, i el juny els aliats obrien un nou front a l'est amb el desembarcament de Normandia, i l'abril de 1945 els dos fronts es van trobar al riu Elba, i el 30 d'abril mentre les tropes soviètiques ocupen el Reichstag i altres edificis governamentals, Adolf Hitler se suïcida al seu búnquer de Berlín.

El successor de Hitler va ser l'almirall Karl Dönitz. El 7 de maig va donar la seva autorització al general Alfred Jodl per firmar la rendició incondicional d'Alemanya que entraria en vigor l'endemà. Això va significar el final de la guerra a Europa.

[edita] Conseqüències

Com a resultat de la victòria aliada, els vencedors es van repartir el control d'Alemanya, que va canviar les seves fronteres com a resultat de la Conferència de Jalta i va acabar partint-se en dos estats (RFA i RDA) durant la Guerra Freda, que es van reunificar de nou el 1990. El Tercer Reich va ser desmantellat, els dirigents que van sobreviure van ser jutjats en els Judicis de Nuremberg, i les institucions creades van desaparèixer.

[edita] Símbols

Estendard d'Adolf Hitler	Bandera de Guerra, 1938-1945	Bandera de l'Ordnungspolizei	Estendard dels caps militars
Estendard nazi	Bandera de batalló	Banderí d'infanteria	Bandera d'artilleria
Estendard nazi molt present a les manifestacions