Teologia

De Viquipèdia

La Teologia és literalment estudi de Déu (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi"). Per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió. El terme va sorgir per primer cop als escrits de Plató.

A la Filosofia Antiga ocupa un lloc important dins les doctrines filosòfiques, a Plató que no utilitza el terme de manera sistemàtica, realitza una contraposició entre la seva interpretació del fenomen diví amb la tradició anterior, principlament Homer i Hesíode, tot i que com afirma en el Fedó no pot ser estudiat de forma sistemàtica. Aristòtil és el primer en incloure-la dins de les diciplines d'estudi, com veiem a aquestos dos fragments de le seva Metafísica; “Així, doncs el gènere de les especulatives és el major, i d'estes mateixes, la última esmentada (la teologia). Versa, en efecte sobre el més excels dels ents, i cada una rep el qualificatiu de millor o pitjor segons l'objecte que li és propi.” Aristòtil, Metafísica, Llibre XI, 8. “per consegüent, haurà tres filosofies especulatives: la matemàtica, la física i la teologia, pues a ningú se li oculta que, si en algun lloc està lo diví, està en tal naturalesa, i es precís que la més valuosa s’ocupe del gènere més valuós. Així, doncs, las explicatives són més nobles que les altres ciències, i aquesta (la teologia), més que les especulatives” Aristòtil, Metafísica, Llibre VI, 1.

Amb l'aparició del cristianisme, aquest terme, que en origen és filosòfic, es assumit dins la religió cristiana. I obtindrà un caràcter especial. En un primer moment els apologistes cristians rebutjaran la filosofia, ja que una interpretació filosòfica del cristianisme portà a les sectes gnòstiques , i l'ortodòxia ho rebutjà. Tot i que existeixen precedents, és Sant Agustí d'Hipona qui concilia una relació entre filosofia i teologia, sense rebutjar el saber antic, però posant-li el límit de les sagrades escriptures. És de ressenyar les aportacions a la reflexió racional sobre Déu l'aportació d'Anselm de Canterbury, als intents de donar una prova a priori de l'existència de Déu al Proslogion.

La delimitació clara apareixerà al segle XI, abans d'aquest període l'estudi de teologia es circumscrivia a el glossament de les Sagrades Escriptures, alguns d'aquestos es separaren dels textos i constituïren els Llibres de Sentències que contrastaven els comentaris de distints autors, el més important era el de Pere Llombard. Amb l'aparició de les traduccions d'Aristòtil, principalment de la ma de Guillem de Moerbeke, s’introdueixen dins dels àmbits acadèmics l' aristotelisme i l'averroisme.

Contra les desviacions esmentades Sant Tomàs d'Aquino, establirà una delimitació clara filosofia-teologia, la primera sols tindrà un caràcter auxiliar per ajudar a la comprensió de la segona, philosophia ancilla theologicae, també diferenciarà entre Teologia Natural i Teologia Cristiana, la primera és de la que hem parlat en Aristòtil i la segona, a més de ser teòricament superior, com ja passava a l'aristotèlica, és a més superior entre les disciplines pràctiques ja que versa sobre la salvació, essent l'objectiu últim de l'existència humana, “considerada sota el punt de vista pràctic, és la felicitat eterna cap a la que tendeixen les altres ciències pràctiques, com cap al fi últim” Tomàs d'Aquino S. Th. I, q. 1 a. 5 co.

Als posteriors estadis la Teologia tindrà un paper secundari fora de l'àmbit acadèmic, on mantindrà la seva primacia quasi intacta fins al segle XVIII. Però ja no serà considerada com a ciència de conjunt: serà dividida en Teologia Natural o racional i Teologia Dogmàtica.

[edita] Disciplines de la teologia cristiana

• Apologètica: compara la visió cristiana amb la d'altres creences per intentar convéncer l'interlocutor perquè canviï d'opinió
• Estudis Bíblics: estudi de la Bíblia des de diferents perspectives, incloent-hi l'hermenèutica
• Teologia sistemàtica: conjunt d'escoles amb una visió concreta sobre la història de la teologia, com la feminista, la postmoderna...
• Dogmàtica: estudi dels dogmes i preceptes de les diferents esglésies i el seu fonament
• Ecumènica: compara la visió de les diferents branques del cristianisme o fins i tot d'altres religions sense voler convéncer l'altra persona
• Exègesi: interpretació del missatge bíblic
• Històrica
• Homilètica: estudia l'ús de la retòrica i altres mecanismes per millorar l'homilia i la predicació
• Moral
• Natural: aspectes fonamentals que no necessiten les escriptures
• Patrística: estudi dels Pares de l'església, els primers temps dels cristianisme
• Filosòfica
• Pràctica: la vida diària dels religiosos
• Espiritual