Tel Aviv

De Viquip??dia

???? ????????-?????? (he) / **???? ????????-??????** (ar)
Tel Aviv-Yafo / Tal Abib-Yafa
Localitzaci??


Districte ??? Subdistricte	Tel Aviv Tel Aviv
Superf??cie	50,553 km??
Altitud	34 m
Poblaci?? (2004) ??? Densitat	371.400 hab. 7.346,75 hab/km??
Coordenades	32?? 5??? N, 34?? 48??? ECoordenades: 32?? 5??? N, 34?? 48??? E
Tipus de municipi	Ciutat
Web	http://www.tel-aviv.gov.il

Tel Aviv-Jafa ??s una ciutat israeliana situada a la costa mediterr??nia. ??s, tamb??, el centre de l'??rea metropolitana de Gush Dan, la m??s extensa d'Israel.

El terme municipal de Tel Aviv ??s de 50,6 km², i t?? una densitat de poblaci?? de 7.445 persones/km². Un 96,1% dels residents s??n jueus, un 3% s??n musulmans i un 0,9% s??n cristians ??rabs. A m??s, hi ha uns 50.000 immigrants il??legals vivint a la ciutat.

L'??rea metropolitana compr??n diverses poblacions, sumant un total d'uns 2,5 milions d'habitants vivint al llarg d'uns 14 km de costa mediterr??nia. Bat Yam, Holon, Ramat Gan, Giv'atayim, Ben??-Berac, Petah Tiqwa, Rishon Lezion, Ramat HaSharon i Herzliya s??n altres poblacions pertanyents a aquesta ??rea, coneguda com a Gush Dan.

[edita] Origen del nom

El nom Tel Aviv significa, en hebreu, "muntanya (tel) de primavera (aviv). Aix?? ??s com Nahum Sokolov anomen?? la ciutat en la traducci?? a l'hebreu del llibre Altneuland (en alemany, La vella nova terra) escrit per Theodor Herzl.

Sokolov va idear el nom de "Tel Aviv" per al??ludir a la destrucci?? de l'antic estat jueu i a l'esperan??a de reconstrucci??. Aviv (primavera) havia de simbolitzar renovaci??, i tel (muntanya), que en llenguatge arqueol??gic significa "pila de ru??nes", havia de simbolitzar la reconstrucci??. Solokov va agafar el nom de la B??blia, de Ez 3, 15: "Vaig anar a Tel-Abib, a trobar els deportats que vivien a la riba del riu Quebar. I all?? on vivien, enmig d'ells, vaig estar-m'hi, atu??t, durant set dies". Aviv, en aquest cas, podria fer refer??ncia a un d??u o a una deessa de Mesopot??mia, que es creia que era qui originava la primavera.

[edita] Hist??ria

Nucli antic de Jafa

Imatge de Gush Dan de nit

L'assentament a la zona m??s meridional de Tel Aviv (els barris de Neve Shalom i Neve Tsedek) va comen??ar cap al 1880 en substituci?? dels barris relativament m??s cars de la ciutat ??rab de Jafa. Tanmateix, el 1909 es va independitzar formant la poblaci?? de Ahuyat Bayit, que posteriorment s'anomen?? Tel Aviv. En el moment de la fundaci??, Tel Aviv sorg?? com a ciutat dormitori per als treballadors que di??riament es despla??aven a Jafa. Al final, per??, s'inici?? una disputa entre els jueus de Tel Aviv i els ??rabs de Jafa el 1921, cosa que port?? els jueus a construir un nou centre econ??mic. La proximitat al port de Jafa f??u que la primera comunitat jueva que veien els immigrants fos Tel Aviv, ciutat que creix?? r??pidament i es convert?? en el centre de la vida urbana israeliana fins avui.

Entre els anys trenta i cinquanta s'hi van construir unes 2.500 estructures d'estil Bauhaus i internacional. Anomenada la "Ciutat Blanca de Tel Aviv" i una mica ru??nosa actualment, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2003.

A la Guerra araboisraeliana de 1948, Tel Aviv va ser durant vuit mesos (maig-desembre de 1948) la capital temporal d'Israel, a causa del setge ??rab de Jerusalem.

L'annexi?? israeliana de Jerusalem Est va generar molta pol??mica internacional, aix?? que molts pa??sos mantenen les ambaixades a Tel Aviv i fins i tot alguns la hi van portar als anys vuitanta, com per exemple els Pa??sos Baixos.

El 1950 es van unificar els municipis de Tel Aviv i Jafa.

Tel Aviv ha esdevingut sovint blanc de grups terroristes palestins en el curs del conflicte ??rabo-israeli??. El 19 d'octubre de 1994 un terrorista su??cida explot?? en un autob??s causant 25 morts; va ser el primer atac terrorista en un autob??s de la ciutat, i l'esdeveniment caus?? fort impacte als ciutadans. El 4 de mar?? de 1996 un altre terrorista su??cida, en ser-li barrat el pas a un centre comercial, va immolar-se en un caixer autom??tic i mat?? 18 civils. L'1 de juny de 2001, un su??cida va explotar a la cua per entrar a una discoteca i van morir 32 persones, la majoria d'entre 16 i 21 anys. El 25 de gener de 2002 va haver-hi un altre atemptat amb vint morts i el 5 de gener de 2003 dos m??s amb 23 v??ctimes. El 17 d'abril de 2006 va haver-hi una altra immolaci?? a l'antiga estaci?? central d'autobusos, amb nou morts i dotzenes de ferits.

[edita] Cultura

Museu Eretz

Museu d'Art de Tel Aviv

Dia de l'Orgull Gai a Tel Aviv

La Universitat de Tel Aviv ??s la universitat m??s gran d'Israel. T?? una excel??lent reputaci?? internacional, i ??s especialment famosa pels departaments de f??sica, inform??tica i qu??mica.

Hi ha nombrosos centres culturals a Tel Aviv, que inclouen l'Opera House (on Pl??cido Domingo va estar amb la seva dona, Marta, durant dos anys i mig, de 1962 a 1965) i el Culture Hall (amb capacitat per a 3.000 persones). Tel Aviv t??, a m??s, moltes companyies teatrals i sales d'actuaci??, entre les quals destaca el teatre Habima.

Museus i galeries d'art:

El Museu Eretz, conegut per la rica col??lecci?? de restes arqueol??giques i exposicions d'hist??ria.
El Museu d'Art de Tel Aviv ??s un dels museus d'art m??s importants d'Israel.
El Museu de la Di??spora Jueva, situat al campus de la Universitat de Tel Aviv, ??s dedicat a la hist??ria dels jueus arreu. Exposa documents hist??rics i obres d'art, i explica la hist??ria de la prosperitat i la persecuci?? dels jueus durant els segles d'exili.
El Museu Batey Haosef ??s un museu d'hist??ria militar de l'ex??rcit israeli??. Molts experts i col??leccionistes d'armament el consideren una aut??ntica joia, ja que exposa peces rares, armes israelianes hist??riques aix?? com una gran varietat d'armes de foc i pintures.
El Museu Palmach, proper a la Universitat, ofereix una experi??ncia multim??dia ??nica i uns arxius vast??ssims, mostrant la vida de joves soldats jueus autoentrenats que esdevingueren, finalment, els primers defensors d'Israel.
L'Acad??mia Lliure d'Israel, d'activitats po??tiques i de carrer.
Prop del jard?? de Charles Clore al nord de Jafa, hi ha un petit museu de l'organitzaci?? militant projueva Etzel, que va conquerir Jafa per a Israel durant la Guerra ??rabo-israeliana de 1948.

El juliol de 2003, la Ciutat Blanca de Tel Aviv va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, gr??cies als nombrosos edificis d'estil Bauhaus.

Tel Aviv t?? molts parcs i jardins. El m??s extens ??s el de Ganei Yehoshua (o Parc HaYarkon).

La ciutat ??s escenari, a m??s, del Dia de l'Orgull Gai m??s important d'Israel, que reuneix anualment m??s de 100.000 persones. Tel Aviv ??s considerada una ciutat molt oberta i amb molta vida nocturna.

[edita] Economia

Segons estad??stiques de 2001, l'estatus socioecon??mic de Tel Aviv es classific?? de nivell alt (8 sobre 10). El 63,1% del estudiants d'??ltim curs d'educaci?? secund??ria van graduar-se. L'any 2000, el salari mensual mitj?? era de 6.773 nous shequels^[1], aproximadament la mitjana nacional.

[edita] Esports

Tel Aviv ??s seu de molts dels millors equips esportius d'Israel, i en un cas del m??n. Tel Aviv ??s, a m??s, l'??nica ciutat israeliana amb tres equips de futbol a primera divisi??.

El Maccabi Tel Aviv fou fundat el 1906 i participa en deu esports diferents, entre els quals el b??squet, el futbol i el judo.

El Hapoel Tel Aviv fou fundat el 1923 i actualment inclou onze seccions esportives, destacant en b??squet, basquet femen??, futbol i caiac.

El Club de Futbol Bnei Yehuda ??s l'??nic equip de futbol israeli?? de primera divisi?? que representa nom??s un barri (el Shechunat Hatikva o Barri Esperan??a) en lloc d'una ciutat sencera.

Altres clubs de futbol que van jugar a primera divisi?? eren el Shimshon Tel Aviv i el Beitar Tel Aviv, que ara, fusionats, juguen a la tercera divisi??. El Maccabi Yafo, que va jugar tamb?? a primera, juga ara en categories inferiors.

[edita] Transports

Gratacels de Ramat Gan

La principal ??rteria vi??ria de Tel Aviv ??s l'autopista Ayalon, que recorre la ciutat de nord a sud seguint parcialment el recorregut del riu Ayalon.

Seguint aquesta autopista trobem les quatre estacions de tren de la ciutat, que s??n (de nord a sud): Universitat de Tel Aviv, l'estaci?? central de Tel Aviv Merkaz (propera a l'estaci?? d'atobusos Masof 2000), Tel Aviv HaShalom (propera al centre comercial Azrieli) i Tel Aviv Hahaganah (propera a l'estaci?? central d'autobusos). Cada mes un mili?? de persones viatgen entre Tel Aviv i les ciutats de Rishon LeZion, Rehovot i Petah Tiqwa.

L'estaci?? central d'autobusos, la m??s gran del m??n, es troba al sud de Tel Aviv. La xarxa principal d'autobusos urbans ??s gestionada per la companyia Dan Bus. La Cooperativa Egged Bus, la segona empresa d'autobusos m??s gran del m??n, gestiona la majoria de trajectes interurbans amb origen o destinaci?? Tel Aviv.

L'aeroport de Tel Aviv ??s Dov Hoz (codi: SDV), situat al nord de la ciutat i destinat principalment als vols nacionals. L'Aeroport Internacional de Ben Gurion (codi: TLV) ??s l'aeroport internacional m??s important d'Israel, i es troba a 15 km al sudest de Tel Aviv, prop de Lod.

La primera fase del metro de Tel Aviv es completar??, segons les previsions, el 2012 i es pret??n que millori enormement la xarxa de transport p??blic de la ciutat.