Taxonomia
De Viquipèdia
La taxonomia (del grec taxis, "ordenament", i nomo, "norma") és la part de la biologia que estudia la classificació dels éssers vius i els taxa (en taxons). Actualment aquesta classificació segueix un criteri jeràrquic.
El terme va ser empleat per primera vegada pel biòleg suís Agustin Pyramus de Candolle (1778-1841), encara que sens dubte l'exponent més rellevant fou el suec Carolus Linnaeus (1707-1778), metge i fill d'un pastor luterà. Linnaeus no només fou cabdal en la taxonomia sinó també en tota la Biologia, en popularitzar la nomenclatura binomial.
La nomenclatura binomial consisteix en nomenar a una espècie col·locant primer el nom del gènere, la primera lletra d'aquest serà en majúscules i a continuació es col·locarà el nom designat per a aquesta espècie en concret, generalment atén a una característica d'aquesta espècie en llatí.
- Exemples amb el color: albus (blanc), cardinalis (vermell cardenal), viridis (verd), luteus (groc), purpureus (porpra)
- amb gentilicis : africanus (africà), americanus (americà), alpinus (Alpí), arabicus (aràbic), ibericus ibèric>
- amb l'hàbitat: arenarius (creix a la sorra), campestris (dels camps), fluviatilis ( dels rius)
Les relacions són molt variades, hàbit, estacions de l'any, el seu descobridor, amb la grandària, amb el nombre (d'alguna característica) etc.
La métode de classificació dels éssers vius no ha parat de canviar des dels inicis. En un principi es parlava de 2 grans regnes que eren Plantae i Animalia. Més tard van venir els Fungi en descobrir les seves propietas bioquímiques especials. I després s'hi va afegir els Protista amb tots els eucariotes unicel·lulars, els Moneres i els Procariotes. Aquest últim era un sistema força artificial ja que es basava en convertir el regne de Protista en una mena de calaix de sastre on s'hi desava tot el que no encaixava en la resta. Avui dia, aquesta classificació està en desús gràcies als anàlisis de seqüenciació de proteïnes i àcids nuncleics, de manera que s'ha estructurat amb una nova teoria anomenada dels tres dominis i no se sap quans regnes. Els tres dominis en què es comencen a classificar tots els éssers vius són Eukarya, Bacteria i Archaebacteria. Els virus, viroids i prions van en una classifiació evolutiva separada dels tres grans dominis.
| Linnaeus 1735 2 regnes |
Haeckel 1866[1] 3 regnes |
Chatton 1937[2] 2 imperis |
Copeland 1956[3] 4 regnes |
Whittaker 1969[4] 5 regnes |
Woese et al. 1977[5] 6 regnes |
Woese et al. 1990[6] 3 dominis |
|---|---|---|---|---|---|---|
| (no tractats) | Protista | Prokaryota | Monera | Monera | Eubacteria | Bacteria |
| Archaebacteria | Archaea | |||||
| Eukaryota | Protista | Protista | Protista | Eukarya | ||
| Vegetabilia | Plantae | Fungi | Fungi | |||
| Plantae | Plantae | Plantae | ||||
| Animalia | Animalia | Animalia | Animalia | Animalia |
[edita] Llista de tàxons i subtàxons, amb les seves terminacions
- Domini
- Regne
- Subregne
- Fílum (o Divisió) -mycota
- Subfílum (o Subdivisió) -mycotina
- Classe -mycetes
- Subclasse -mycetidae
- Ordre -ales
- Subordre -ineae
- Família -aceae
- Subfamília -oideae
- Tribu -ieae
- Subtribu -inae
- Gènere
- Secció
- Subsecció
- Sèrie
- Subèrie
- Espècie
- Varietat
- Subvarietat
- Forma
- Subforma
- Forma especial
- Raça fisiològica
- Individu
[edita] Enllaços externs
- (anglès) Base de dades on proven d'emparentar totes les formes de vida existents
- (anglès) Ordenació de tots els éssers vius en un esquema evolutiu
- (anglès) Relació de nomenclatures científiques classificades
|
Principals camps de la Biologia
|
||
