Taxonomia

De Viquip??dia

Arbre filogen??tic de la vida.

La taxonomia (del grec taxis, "ordenament", i nomo, "norma") ??s la part de la biologia que estudia la classificaci?? dels ??ssers vius i els taxa (en taxons). Actualment aquesta classificaci?? segueix un criteri jer??rquic.

El terme va ser empleat per primera vegada pel bi??leg su??s Agustin Pyramus de Candolle (1778-1841), encara que sens dubte l'exponent m??s rellevant fou el suec Carolus Linnaeus (1707-1778), metge i fill d'un pastor luter??. Linnaeus no nom??s fou cabdal en la taxonomia sin?? tamb?? en tota la Biologia, en popularitzar la nomenclatura binomial.

La nomenclatura binomial consisteix en nomenar a una esp??cie col??locant primer el nom del g??nere, la primera lletra d'aquest ser?? en maj??scules i a continuaci?? es col??locar?? el nom designat per a aquesta esp??cie en concret, generalment at??n a una caracter??stica d'aquesta esp??cie en llat??.

Exemples amb el color: albus (blanc), cardinalis (vermell cardenal), viridis (verd), luteus (groc), purpureus (porpra)
amb gentilicis : africanus (afric??), americanus (americ??), alpinus (Alp??), arabicus (ar??bic), ibericus ib??ric>
amb l'h??bitat: arenarius (creix a la sorra), campestris (dels camps), fluviatilis ( dels rius)

Les relacions s??n molt variades, h??bit, estacions de l'any, el seu descobridor, amb la grand??ria, amb el nombre (d'alguna caracter??stica) etc.

La m??tode de classificaci?? dels ??ssers vius no ha parat de canviar des dels inicis. En un principi es parlava de 2 grans regnes que eren Plantae i Animalia. M??s tard van venir els Fungi en descobrir les seves propietas bioqu??miques especials. I despr??s s'hi va afegir els Protista amb tots els eucariotes unicel??lulars, els Moneres i els Procariotes. Aquest ??ltim era un sistema for??a artificial ja que es basava en convertir el regne de Protista en una mena de calaix de sastre on s'hi desava tot el que no encaixava en la resta. Avui dia, aquesta classificaci?? est?? en des??s gr??cies als an??lisis de seq??enciaci?? de prote??nes i ??cids nuncleics, de manera que s'ha estructurat amb una nova teoria anomenada dels tres dominis i no se sap quans regnes. Els tres dominis en qu?? es comencen a classificar tots els ??ssers vius s??n Eukarya, Bacteria i Archaebacteria. Els virus, viroids i prions van en una classifiaci?? evolutiva separada dels tres grans dominis.

Linnaeus 1735 2 regnes	Haeckel 1866^[1] 3 regnes	Chatton 1937^[2] 2 imperis	Copeland 1956^[3] 4 regnes	Whittaker 1969^[4] 5 regnes	Woese et al. 1977^[5] 6 regnes	Woese et al. 1990^[6] 3 dominis
(no tractats)	Protista	Prokaryota	Monera	Monera	Eubacteria	Bacteria
		Prokaryota	Monera	Monera	Archaebacteria	Archaea
		Eukaryota	Protista	Protista	Protista	Eukarya
Vegetabilia	Plantae		Protista	Fungi	Fungi
Vegetabilia	Plantae		Plantae	Plantae	Plantae
Animalia	Animalia		Animalia	Animalia	Animalia