Tadjikistan

De Viquip??dia

???????????????? ????????????????????
Jumhurii Tojikiston

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Idiomes oficials	Tadjik
Capital	Duixanbe 38?? 33' N, 68?? 48' E
Ciutat m??s gran	Duixanbe
Govern President Primer Ministre	Rep??blica Emomali Rahmonovj Akil Akilov
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	143,100 km?? (92??) 0,3%
Poblaci??  - Estimaci?? 2003  - Cens  - Densitat	6.863.752 (95??) - 50 hab/km?? (120??)
Moneda	Somoni (TJS)
Fus horari  - Estiu (DST)	(UTC+5) (UTC+5)
Independ??ncia de la Uni?? Sovi??tica	9 de setembre del 1991
Himne nacional	Surudi milli
Domini internet	.tj
Codi telef??nic	+992
Gentilici	Tadjik (mascul?? i femen??)

El Tadjikistan (en tadjik ????????????????????, transcrit Todjikiston) ??s un estat de l'??sia central. Limita al nord amb el Kirguizistan, a l'est amb la Rep??blica Popular de la Xina, al sud amb l'Afganistan i a l'oest i el nord amb l'Uzbekistan.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Pol??tica 3 Subdivisi?? administrativa 4 Geografia 5 Economia 6 Demografia 7 Cultura 8 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

La terra que ara pertany al Tadjikistan ha pertangut a diversos imperis al llarg de la hist??ria. En els anys abans de Crist, va ser part de l'Imperi Bactri. Els ??rabs van dur amb ells l'islam en el segle VII. L'imperi sam??nida va substituir als ??rabs, per?? va ser alhora substitu??t pels invasors turcs. Els mongols varen prendre posteriorment el control de la regi??, i el Tadjikistan es va convertir en part de l'emirat de Bukhara.

En el segle XIX, l'Imperi Rus va encetar la seva expansi??, i es va estendre cap a l'??sia Central. Durant el Gran Joc, va passar a controlar el Tadjikistan. Despr??s de la caiguda del Tsar el 1917, les guerrilles tadjikes es varen enfrontar en una guerra contra els ex??rcits bolxevics en un intent fallit de mantenir la seva independ??ncia. Els bolxevics varen romandre-hi despr??s d'una guerra de quatre anys, en qu?? mesquites i llogarrons varen ser cremats i la poblaci?? fortament reprimida.

Com a part de la Uni?? Sovi??tica, el Tadjikistan va ser unit al que avui en dia ??s l'Uzbekistan en les Rep??bliques Socialistes Sovi??tiques Aut??nomes, per?? posteriorment es va separar, formant per si sol la Rep??blica Socialista Sovi??tica del Tadjikistan.

??s considerat membre de les Nacions Unides des del 2 de mar?? del 1992 i forma part de la Comunitat d'Estats Independents.

[edita] Pol??tica

Just despr??s de la independ??ncia, el Tadjikistan es va veure immers en una ferotge guerra civil, on els dos b??ndols principals eren ajudats per R??ssia i l'Iran. 25.000 dels 400.000 habitants de classe mitja i ??tnia russa van haver de fugir al seu pa??s d'origen. El 1997 la guerra ja s'havia acabat i va comen??ar a prendre forma el govern central, que va convocar eleccions democr??tiques el 1999.

Oficialment, el Tadjikistan ??s una rep??blica on el poble tria el president i el parlament. Les ??ltimes eleccions van ser el 2005 i la majoria dels partits de l'oposici?? acusa el president Emomali Rahmonov d'haver-les manipulat.

Actualment, el Tadjikistan ??s l'??nic estat de l'??sia central que t?? una forta oposici?? al propi govern. Molt sovint l'oposici?? contribueix en les decisions de govern per??, malgrat aix??, encara no s'ha assolit un bon grau d'estabilitat.

[edita] Subdivisi?? administrativa

El Tadjikistan se subdivideix en 3 prov??ncies (singular: viloiat, plural: viloiatho) i una prov??ncia aut??noma (viloiati mukhtor). A m??s; la capital, Duixanbe, t?? un estatus similar al d'una prov??ncia.

Sughd Karotegin Khatlon Gorno-Badakhshan (prov??ncia aut??noma)

[edita] Geografia

El Tadjikistan no t?? cap sortida al mar, i ??s l'estat m??s petit de l'??sia Central en extensi??. El Tadjikistan t?? nombroses serres i serralades, incloent-hi la Tian Shan i el Pamir. M??s del 50% del pa??s es troba per sobre els 3.000 m sobre el nivell del mar, sent el Pic Ismail Samani (7.495m) el m??s alt del pa??s. Els rius Amu-Darya i Pyanj formen la frontera amb l'Afganistan.

[edita] Economia

El Tadjikistan ??s l'estat m??s pobre de la CEI i un dels m??s pobres del m??n. Com les inversions estrangeres depenen en gran mesura de l'exportaci?? del cot?? i l'alumini, l'economia ??s altament vulnerable a crisis externes. A finals del 2000, l'assist??ncia internacional va seguir sent una font essencial de recolzament per a programes de rehabilitaci?? que desenvolupessin als excombatents de la guerra civil a l'economia civil, contribuint-hi a mantenir la pau. L'assist??ncia internacional tamb?? va ser necess??ria degut a la caiguda de la producci?? aliment??ria com a conseq????ncia del segon any consecutiu de sequera.

[edita] Demografia

El Tadjikistan t?? 6.440.732 habitants. El grup ??tnic m??s nombr??s ??s el tadjik, per?? hi ha una minoria considerable d'uzbeks i una petita poblaci?? de russos. La poblaci?? russa tendeix a caure degut a l'emigraci??. De la mateixa forma, l'idioma oficial ??s el tadjik, mentre que el rus es parla en profusi?? en cercles empresarials i governamentals.

Tot i la seva pobresa, el Tadjikistan t?? una taxa alta d'alfabetitzaci??: del voltant del 98% de la poblaci?? que pot llegir i escriure. La majoria de la poblaci?? segueix l'islam sunnita, encara que tamb?? existeix una poblaci?? xi??ta considerable.

[edita] Cultura

La cultura del Tadjikistan estava originalment compartida amb la de l'Uzbekistan, per?? durant l'era comunista, la f??brica cultural de la regi?? va ser interrompuda pel lideratge sovi??tic, que va imposar fronteres artificials i la noci?? d'estat-naci??, que no existia fins a aquell moment. Aix?? no ha estat completament negatiu, ja que al Tadjikistan se l'ha conegut per la seva passi?? pel teatre i els seus novel??listes famosos durant l'era sovi??tica. Entre aquests escriptors hi va haver individus que van tractar de purificar l'idioma tadjik lligant-lo m??s amb el persa i eliminant les paraules provinents de l'??rab.

La major part dels ciutadans del Tadjikistan s??n musulmans. L'impacte de l'islam ha crescut ??ltimament, i va ser un fort lligam durant els anys de la guerra contra la Uni?? Sovi??tica i durant la seva guerra civil. Hist??ricament, molta de la cultura tadjika est?? lligada a la de P??rsia, ja que durant molts segles segles, aquest imperi va ocupar la regi?? donant vida a escriptors, cient??fics i poetes perses com Ibn Sina, Firdausi, Rudaki o Omar Khaiam.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Tadjikistan

• Viatgeteca (catal??)

Estats de l'??sia
Afganistan | Ar??bia Saudita | Arm??nia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats ??rabs Units | Filipines | Ge??rgia1 | Iemen | ??ndia | Indon??sia | Iran | Iraq | Israel | Jap?? | Jord??nia | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | L??ban | Mal??isia | Maldives | Mong??lia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | R??ssia1 | Singapur | S??ria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tail??ndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2
Depend??ncies: Palestina | Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.

Comunitat d'Estats Independents (CEI)
Arm??nia | Azerbaidjan | Bielor??ssia | Ge??rgia | Kazakhstan | Kirguizistan | Mold??via | R??ssia | Tadjikistan | Turkmenistan | Ucra??na | Uzbekistan

Organitzaci?? de la Confer??ncia Isl??mica

Afganistan | Alb??nia | Ar??bia Saudita | Alg??ria | Azerbaijan | Bahrein | Bangla Desh | Ben??n | Brunei | Burkina Faso | Camerun | Comores | Costa d'Ivori | Djibouti | Egipte | Emirats ??rabs Units | Gabon | G??mbia | Guinea | Guinea Bissau | Guyana | Iemen | Indon??sia | Iraq | Iran | Jord??nia | Kazakhstan | Kirguizistan | Kuwait | L??ban | L??bia | Mal??isia | Malawi | Maldives | Mali | Marroc | Mo??ambic | N??ger | Nig??ria | Oman | Pakistan | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | S??ria | Som??lia | Sudan | Surinam | Tadjikistan | Togo | Tun??sia | Turkmenistan | Turquia | Txad | Uganda | Uzbekistan |