Suec

De Viquip??dia

...

Suec Svenska Pronunciaci??: AFI: Altres denominacions: Parlat a: Su??cia i Finl??ndia Regi??: Europa Parlants: 10 milions R??nquing: 89 Classificaci?? gen??tica: Indoeuropea   Germ??nica     Escandinava       Oriental         Suec estatus oficial Llengua oficial de: Su??cia (de facto) Finl??ndia Est??nia (nom??s a Noarootsi) Uni?? Europea Consell N??rdic Regulat per: Spr??kr??det (a Su??cia) Svenska Spr??kbyran (a Finl??ndia) codis de la llengua ISO 639-1 sv ISO 639-2 swe ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}} SIL swe vegeu tamb??: llengua

El suec ( svenska (?)) ??s una llengua escandinava parlada per m??s de nou milions de persones, principalment a Su??cia i parts de Finl??ndia, especialment a la costa i a les illes ??land. ??s en gran part m??tuament intel??ligible amb el noruec, i en menor mesura amb el dan??s. Juntament amb les altres lleng??es escandinaves, el suec descendeix del n??rdic antic, el llenguatge com?? dels germ??nics que vivien a Escandin??via durant l'edat v??king.

El suec est??ndard ??s la llengua nacional que evolucion?? dels dialectes del suec central al segle XIX i que ja estava ben establida a principis del segle XX. Malgrat que encara existeixen varietats regionals distintes que descendeixen dels dialectes rurals antics, la llengua parlada i escrita ??s uniforme i estandarditzada. Alguns dialectes difereixen considerablement del suec est??ndard en gram??tica i vocabulari i no s??n sempre m??tuament intel??ligibles amb el suec est??ndard. Aquests dialectes es limiten a ??rees rurals i s??n parlats principalment per un nombre redu??t de gent amb poca mobilitat social. Tot i que no estan amena??ades d'extinci?? imminent, aquests dialectes han anat declinant al llarg del darrer segle, malgrat el fet que estan ben documentats i el seu ??s ??s encoratjat per les autoritats locals.

L'ordre est??ndard de les frases ??s Subjecte Verb Objecte, tot i que aix?? pot canviar sovint per emfatitzar certes paraules o frases. La morfologia del suec ??s similar a la de l'angl??s, ??s a dir, relativament poques flexions; dos g??neres, cap cas (tot i que an??lisis m??s antigues assenyalen dos casos, el nominatiu i el genitiu), i una distinci?? entre singular i plural. Els adjectius es comparen com en angl??s, i tamb?? es flexionen segons el g??nere, el nombre i l'efecte de definitud. L'efecte de definitud dels substantius es marca principalment per mitj?? de sufixos (terminacions), complementats amb articles definits i indefinits. La pros??dia presenta tant accent com tons. La llengua t?? una varietat voc??lica relativament gran. El suec tamb?? ??s notable per la consonant fricativa postalveolovelar sorda, un fonema conson??ntic altament variable.

Taula de continguts 1 Classificaci?? 2 Hist??ria 2.1 Antic n??rdic 2.2 Suec antic 2.3 Suec modern 2.4 Suec contemporani 2.5 Antigues minories ling????stiques 3 Distribuci?? 3.1 Oficialitat 3.2 ??rgans reguladors 4 Dialectes 4.1 Suec est??ndard 4.2 Suec de Finl??ndia 4.3 Varietats dels immigrants 5 Fonologia 6 Vocabulari 7 Sistema d'escriptura 8 Gram??tica 9 Exemple 10 Bibliografia 10.1 Cursos de suec 10.2 Gram??tica 10.3 Diccionaris 11 Refer??ncies 12 Enlla??os externs 12.1 Cursos de suec 12.2 Altres 13 Vegeu tamb??

[edita] Classificaci??

El suec ??s una llengua indoeuropea, i pertany a la branca escandinava de les lleng??es germ??niques. En la classificaci?? establerta, forma part de les lleng??es escandinaves orientals juntament amb el dan??s, separant-lo de les lleng??es escandinaves occidentals, que contenen el fero??s, l'island??s i el noruec. Tanmateix, an??lisis m??s recents divideixen les lleng??es escandinaves en dos grups: l'escandinau insular (fero??s i island??s) i escandinau continental (dan??s, noruec i suec), basant-se en la m??tua intel??ligibilitat deguda a la forta influ??ncia de les lleng??es escandinaves orientals (sobretot el dan??s) en el noruec durant l'??ltim mil??lenni, aix?? com en la diverg??ncia del fero??s i l'island??s.

Segons molts criteris d'intel??ligibilitat m??tua, les lleng??es escandinaves continentals podrien ser considerades perfectament dialectes d'un mateix idioma escandinau. Tanmateix, i a causa de diversos segles de rivalitat, a vegades bastant intensa, entre Su??cia i Dinamarca, incloent-hi una llarga s??rie de guerres als segles XVI i XVII, i de les idees nacionalistes que aparegueren a finals del segle XIX i principis del segle XX, les diferents lleng??es tenen ortografia, diccionaris, gram??tiques i ??rgans reguladors diferents. Aix?? doncs, des d'una perspectiva ling????stica, ??s m??s prec??s descriure el dan??s, el noruec i el suec com un cont??nuum dialectal de la llengua escandinava, i alguns dels dialectes, com els que es parlen a la frontera entre Noruega i Su??cia ??? especialment parts de Bohusl??n, Dalsland, V??rmland occidental, Dalarna occidental, H??rjedalen i J??mtland ??? se situen a mig cam?? entre les lleng??es est??ndards nacionals.^[1]

[edita] Hist??ria

Al segle IX, l'antic n??rdic comen???? a separar-se en antic n??rdic occidental (Noruega i Isl??ndia) i antic n??rdic oriental (Su??cia i Dinamarca). Al segle XII, els dialectes de Dinamarca i Su??cia comen??aren a separar-se, esdevenint dan??s antic i suec antic al segle XIII. Ambd??s reberen una important influ??ncia de l'antic baix alemany durant el per??ode medieval. Tot i que les etapes de desenvolupament ling????stic no tingueren mai uns l??mits tan clars com els que s'indiquen aqu??, i no s'haurien de prendre massa literalment, el sistema de subdivisions utilitzat en aquest article ??s el que usen m??s habitualment els ling??istes suecs, i se l'utilitza per la seva practicalitat.

[edita] Antic n??rdic

Al segle VIII, la llengua germ??nica comuna d'Escandin??via, el proton??rdic, havia sofert alguns canvis i evolucionat en n??rdic antic. Aquest llenguatge comen??a a patir nous canvis que no s'estengueren arreu d'Escandin??via, cosa que provoc?? l'aparici?? de dos dialectes similars, l'antic n??rdic occidental (Noruega i Isl??ndia) i l'antic n??rdic oriental (Dinamarca i Su??cia).

El subdialecte d'antic n??rdic oriental parlat a Su??cia s'anomena suec r??nic, i el parlat a Dinamarca, dan??s r??nic (tamb?? n'hi havia un subdialecte que es parlava a Gotland, el gotland??s antic), per?? fins el segle XII, el dialecte era el mateix en ambd??s pa??sos amb la principal difer??ncia d'una monoftonguitzaci?? en el dan??s r??nic (vegeu m??s avall). Els dialectes reben el nom de "r??nic" a causa del fet que la majoria de corpus de text escrit apareix en l'alfabet r??nic. A difer??ncia del proton??rdic, que s'escrivia amb l'alfabet futhark antic, l'antic n??rdic s'escrivia amb l'alfabet futhark recent, que nom??s tenia setze lletres. A causa del nombre limitat de runes, algunes runes representaven un ventall de fonemes, com per exemple la runa de la vocal u, que tamb?? representava o, ?? i y; i la runa de la vocal i, que tamb?? representava e.

A partir del 1100, el dialecte de Dinamarca comen???? a diferenciar-se del de Su??cia. Les innovacions s'estengueren de manera heterog??nia de Dinamarca, cosa que cre?? una s??rie de l??mits menors dialectals (o isoglosses) que anaven des de Sj??lland al sud fins a Norrland, ??sterbotten i el sud-est de Finl??ndia al nord.

Un dels primers canvis que diferenciaren el dan??s r??nic d'altres dialectes d'antic n??rdic oriental fou el canvi del diftong ??i al monoftong ??, com en st??inn a st??nn "stone". Aix?? es reflecteix en inscripcions r??niques; les m??s antigues mostren stain i les m??s recents stin. Tamb?? hi hagu?? un canvi del diftong au, com en dau??r, en una ?? llarga i oberta, com en d????r "mort". Aquest canvi apareix a les inscripcions r??niques com un canvi de tau??r en tu??r. A m??s, el diftong ??y es transform?? en una ?? llarga i tancada, com en la paraula del n??rdic antic per "illa". Aquestes modificacions tamb?? havien afectat la majoria de la regi?? de parla del suec r??nic a finals del per??ode, amb l'excepci?? dels dialectes que es parlaven al nord i a l'est de M??lardalen, on encara existeixen els diftongs en ??rees remotes.^[2]

[edita] Suec antic

El suec antic ??s el nom de la llengua sueca medieval, a partir del 1225. Entre els documents m??s importants del per??ode escrits en alfabet llat?? hi ha el codi legal provincial m??s antic, el V??stg??talagen, del qual s'han trobat fragments que daten del 1250. Les influ??ncies m??s importants d'aquesta ??poca vingueren amb el ferm establiment de l'Esgl??sia Cat??lica Romana i diversos orde mon??stics, que introdu??ren nombrosos pr??stecs del grec i el llat??. Amb l'ascens de la Lliga Hanse??tica a finals del segle XIII i principis del segle XIV, la influ??ncia del baix alemany esdevingu?? m??s i m??s present. La Lliga Hanse??tica dugu?? un gran nombre d'immigrants de parla alemanya al comer?? i administraci?? suecs. Molts d'ells esdevingueren membres bastant influents de la societat sueca medieval, i incorporaren termes de la seva llengua mare al vocabulari. A m??s d'un gran nombre de pr??stecs d'??mbits com ara la guerra, el comer?? i l'administraci??, tamb?? s'incorporaren sufixos gramaticals de caire general i fins i tot conjuncions. Gaireb?? tots els termes relacionats amb la n??utica foren importats del neerland??s.

El suec medieval primerenc era notablement diferent de la llengua actual en qu?? tenia una estructura de casos m??s complexa i encara no havia experimentat una reducci?? en el sistema de g??neres. Els substantius, adjectius, pronoms i certs numerals es flexionaven en quatre casos: a m??s del nominatiu actual, tamb?? hi havia el genitiu, el datiu i l'acusatiu. El sistema de g??neres s'assemblava al de l'alemany actual, amb g??neres mascul??, femen?? i neutre. La majoria de substantius masculins i femenins foren agrupats en un ??nic g??nere. El sistema verbal tamb?? era m??s complex: inclo??a els modes subjuntiu i imperatiu, i els verbs es conjugaven segons la persona i el nombre. Al segle XVI, els sistemes de casos i de g??nere de la llengua parlada col??loquial i de la literatura profana ja s'havien redu??t pr??cticament als dos casos i dos g??neres del suec modern. Les flexions antigues continuaren sent habituals en l'estil de prosa elevat fins el segle XVIII, i en alguns dialectes fins a principis del segle XX.

Un canvi de transici?? de l'alfabet llat?? als pa??sos n??rdics era escriure la combinaci?? de lletres ae com a ?? ??? i en ocasions com a a' ???, tot i que aix?? variava entre individus i regions. La combinaci?? ao tamb?? s'escrivia a^o, i oe esdevingu?? o^e. M??s endavant, aquestes lletres evolucionarien en ??, ?? i ??.^[3]

[edita] Suec modern

El suec modern (en suec: nysvenska) comen??a amb l'arribada de la impremta i la Reforma. El 1541, despr??s d'assumir el poder, el nou monarca Gustau Vasa orden?? una traducci?? en suec de la B??blia, coneguda habitualment com a B??blia de Gustau Vasa. La traducci?? fou considerada tan reeixida i influent que, amb la incorporaci?? de revisions en edicions posteriors, romangu?? la traducci?? m??s comuna de la B??blia fins el 1917. Els traductors principals foren Laurentius Andre?? i els germans Laurentius i Olaus Petri.

La B??blia de Vasa ??s sovint considerada un comprom??s raonable entre l'antic i el nou; mentre que no es corresponia amb la llengua parlada col??loquial dels seus temps, no era massa conservadora en el seu ??s de formes arcaiques.^[3] Fou un pas important vers una ortografia sueca m??s consistent. Establ?? l'??s de les vocals ??, ??, i ??, aix?? com la forma ck en lloc de kk, distingint-la clarament de la B??blia danesa, potser de manera intencional a causa de la rivalitat persistent entre ambd??s pa??sos. Els tres traductors provenien del centre de Su??cia, cosa que ??s generalment es considera com que afeg?? trets espec??fics del suec central a la nova B??blia.

Tot i que pugui semblar que la traducci?? de la B??blia marc?? un precedent molt important per les normes ortogr??fiques, de fet l'ortografia esdevingu?? menys consistent durant la resta del segle. No fou fins el segle XVII que es comen???? a discutir sobre l'ortografia, m??s o menys a l'??poca en qu?? s'escrigueren les primeres gram??tiques. El debat sobre l'ortografia dur?? fins a principis del segle XIX, i no fou fins la segona meitat del segle XIX que l'ortografia defin?? normes generalment acceptades.

Les maj??scules no estaven normativitzades en aquella ??poca. Depenia dels autors i del seu rerefons. Aquells que estaven influenciats per l'alemany posaven maj??scules a tots els substantius, mentre que els altres utilitzaven menys les maj??scules. Tampoc no era sempre evident quines lletres calia posar en maj??scules, degut a la font g??tica que s'utilitz?? per imprimir la B??blia. Aquesta font fou usada fins a mitjans del segle XVIII, quan fou gradualment substitu??da per una font llatina (sovint antiqua).

Un dels canvis importants en la fon??tica durant aquest per??ode fou l'assimilaci?? gradual de diferents grups conson??ntics en la consonant fricativa alveolar sorda ([??]) i m??s endavant en [??]. Tamb?? hi hagu?? una palatalitzaci?? de [g] i [k] en [j] i de la friactiva [??] davant les vocals anteriors. La fricativa velar [??] tamb?? es transform?? en l'oclusiva [g].^[3]

[edita] Suec contemporani

El per??ode que inclou el suec tal com es parla avui rep el nom de nusvenska (literalment, "suec d'ara") en terminologia ling????stica i comen???? a les ??ltimes d??cades del segle XIX. Aquest per??ode fou testimoni d'una democratitzaci?? de la llengua, amb una llengua escrita menys formal i m??s propera a la llengua parlada. L'expansi?? d'un sistema escolar p??blic tamb?? port?? a l'evoluci?? del denominat boksvenska (literalment, "suec de llibre"), especialment entre les classes obreres, en qu?? la forma escrita influ??a en certa mesura la pronunciaci??, especialment en contextos oficials. Amb la industrialitzaci?? i urbanitzaci?? de Su??cia ben comen??ada a les ??ltimes d??cades del segle XIX, una nova generaci?? d'autors deix?? la seva marca a la literatura sueca. Molts estudiosos, pol??tics i altres figures p??bliques tingueren una gran influ??ncia sobre la nova llengua nacional que emergia, i entre ells hi havia autors prol??fics com ara el poeta Gustaf Fr??ding, la guanyadora del premi Nobel Selma Lagerl??f i el radical autor i dramaturg August Strindberg.^[4]

Fou durant el segle XX que una llengua nacional comuna i estandarditzada es pos?? a l'abast de tots els suecs. Quan hi hagu?? la reforma ortogr??fica del 1906, l'ortografia ja qued?? finalment fixada i era gaireb?? uniforme, amb l'excepci?? d'algunes diverg??ncies menors. Amb l'excepci?? de les formes plurals dels verbs i una sintaxi lleugerament diferent, especialment en la llengua escrita, la llengua era la mateixa que el suec d'avui en dia. Les formes plurals dels verbs romangueren, cada cop menys usades, en el llenguatge formal (i especialment escrit) fins la d??cada del 1950, quan finalment foren oficialment abolides fins i tot en les recomanacions oficials.

A la d??cada del 1960 tingu?? lloc un canvi molt significatiu en el suec, amb la denominada du-reformen ("la reforma del tu"). Anteriorment, la manera formal de dirigir-se a alg?? d'estatus social igual o superior era amb el t??tol i cognom. L'??s de her ("senyor"), fru ("senyora") o fr??ken ("senyoreta") nom??s era considerat acceptable en una conversa inicial amb desconeguts d'ocupaci??, t??tol acad??mic o rang militar desconegut. El fet que s'havia de parlar a l'interlocutor preferentment en tercera persona tendia a complicar encara m??s la comunicaci?? oral entre membres de la societat. A principis del segle XX es f??u un intent sense ??xit de substituir aquesta insist??ncia en els t??tols amb ni (el pronom est??ndard de segona persona del plural ??? equivalent a v??s en catal??). Ni (pronom de segona persona del plural) acab?? convertint-se en una forma lleugerament menys familiar de du (pronom de segona persona del singular) utilitzada per dirigir-se a persones d'estatus social inferior. Amb la liberalitzaci?? i radicalitzaci?? de la societat sueca a les d??cades del 1950 i 1960, aquestes distincions de classe, pr??viament significatives, esdevingueren menys importants i du esdevingu?? l'est??ndard, fins i tot en contextos formals i oficials. Malgrat que la reforma no fou conseq????ncia d'un decret pol??tic centralitzat, sin?? un canvi profund en l'actitud social, fou completada en nom??s uns quants anys, entre finals de la d??cada del 1960 i principis de la d??cada del 1970.^[5] Tanmateix, en les generacions m??s joves, la forma ni encara t?? un ??s freq??ent com a forma de respecte en dirigir-se a gent m??s gran, i a vegades la fan servir els venedors amb els clients.

[edita] Antigues minories ling????stiques

Entre els segles XIII i XX, hi hagu?? comunitats de parla sueca a Est??nia, particularment a les illes (com ara Hiiumaa, Vormsi o Ruhnu; en suec, Dag??, Orms?? i Run??, respectivament) de la costa del mar B??ltic, que avui pr??cticament han desaparegut. La minoria de parla sueca estava representada al parlament i podia utilitzar la seva llengua nadiua en els debats parlamentaris. Despr??s de la p??rdua d'Est??nia a mans de l'Imperi Rus a principis del segle XVIII, uns 1.000 estonians de parla sueca foren obligats a marxar al sud d'Ucra??na, on fundaren un poblet, Gammalsvenskby ("antic poblet suec"). Algunes persones grans del poblet encara parlen suec i segueixen els dies festius del calendari suec, tot i que el dialecte ??s amena??at de probable extinci??.^[6]

Entre 1918 i 1930, quan Est??nia fou independent, la petita comunitat sueca reb?? un bon tracte. Les municipalitats amb una majoria sueca, situades principalment al llarg de la costa, utilitzaven el suec com a llengua administrativa i la cultura sueca-est??nia conegu?? un moment ??lgid. Tanmateix, la majoria de parlants de suec fugiren a Su??cia abans de la fi de la Segona Guerra Mundial abans de la invasi?? d'Est??nia per l'ex??rcit sovi??tic el 1944. Actualment nom??s queden uns pocs parlants de suec.^[7]

[edita] Distribuci??

El suec ??s la llengua nacional de Su??cia, i la primera llengua per la immensa majoria d'aproximadament vuit milions ciutadans suecs i adquirida per un mili?? d'immigrants. A la segona meitat de la d??cada del 2000, un 5,5% de la poblaci?? de Finl??ndia ??s de parla sueca,^[8] tot i que el percentatge ha minvat constantment al llarg dels ??ltims 400 anys.^[9] La minoria de suecs de Finl??ndia es concentra a les regions costaneres i arxip??lags del sud i oest de Finl??ndia. En algunes d'aquestes zones, el suec ??s la llengua dominant. En dinou municipalitats, setze de les quals es troben a ??land, el suec ??s l'??nica llengua oficial.^[10] En algunes altres ??s la llengua majorit??ria, i ??s una llengua minorit??ria en encara m??s. Hi ha una migraci?? significativa entre els pa??sos n??rdics, per?? a causa de la semblan??a entre les lleng??es i les cultures (tret del fin??s), els immigrants solen assimilar-se r??pidament i no destaquen com a grup. Fora de Su??cia hi ha uns quaranta mil estudiants actius inscrits en cursos de suec.^[11]

[edita] Oficialitat

El suec ??s considerat "llengua principal" a Su??cia, i ??s la llengua principal utilitzada en l'administraci?? local i estatal, per?? no t?? reconeixement legal com a llengua oficial. El 2005 es propos?? una llei que hauria convertit el suec en la llengua oficial, per?? no fou aprovada pel marge m??s petit possible (145-147), degut a un error d'aparellament.^[12]

El suec ??s l'??nica llengua oficial d'??land (una prov??ncia aut??noma sota la soberanitat de Finl??ndia on la immensa majoria dels 26.000 habitants parlen suec com a primera llengua. A Finl??ndia, el suec ??s la segona llengua nacional juntament amb el fin??s a escala estatal, i ??s una llengua oficial en algunes municipalitats rurals i costaneres. Tres municipalitats (Korsn??s, N??rpes i Larsmo) de Finl??ndia continental tenen el suec com a ??nica llengua oficial. Al poblet estoni de Noarootsi, el suec ??s llengua oficial juntament amb l'estoni.^[13] El suec tamb?? ??s una de les lleng??es oficials de la Uni?? Europea, i una de les lleng??es de treball del Consell N??rdic. Segons la Convenci?? de Lleng??es N??rdiques, els ciutadans dels pa??sos n??rdics que parlen suec tenen la possibilitat d'utilitzar la seva llengua nativa quan fan tr??mits amb ??rgans oficials d'altres pa??sos n??rdics sense haver de pagar despeses d'interpretaci?? o traducci??.^[14][15]

[edita] ??rgans reguladors

El Consell de la Llengua Sueca (Spr??kr??det) ??s el regulador oficial del suec, per?? no intenta controlar la llengua, a difer??ncia de l'Acad??mie fran??aise o la Secci?? Filol??gica de l'Institut d'Estudis Catalans. Tanmateix, moltes organitzacions i ag??ncies requereixen que se segueixi una obra del Consell, les Svenska skrivregler ("normes d'escriptura del suec") en contextos oficials, mentre que en altres contextos se les considera un est??ndard ortogr??fic de facto. Entre les moltes organitzacions que componen el Consell de la Llengua Sueca, l'Acad??mia Sueca (fundada el 1786) ??s probablement la m??s influent. Els seus instruments principals s??n els diccionaris Svenska Akademiens Ordlista (SAOL, actualment a la seva 13?? edici??) i Svenska Akademiens Ordbok, a m??s de diversos llibres sobre gram??tica, ortografia i llibres d'estil. Tot i que en ocasions es fan servir els diccionaris com a normes oficials de la llengua, el seu objectiu principal ??s reflectir l'??s actual.

A Finl??ndia, una secci?? especial de l'Institut de Recerca sobre les Lleng??es de Finl??ndia t?? un estatus oficial com a ??rgan regulador del suec a Finl??ndia. Entre les seves prioritats m??s altes es troba mantenir la intel??ligibilitat amb el suec parlat a Su??cia. Ha publicat Finlandssvensk ordbok, un diccionari sobre les difer??ncies entre el suec de Finl??ndia i el de Su??cia des del seu punt de vista.

[edita] Dialectes

La definici?? tradicional del dialecte del suec ??s la d'una varietat local que no ha estat fortament influ??da per la llengua est??ndard i que ha seguit un desenvolupament propi des de temps de l'antic n??rdic. Molts dels dialectes rurals genu??ns, com els d'Orsa a Dalarna i N??rpes a ??sterbotten, presenten caracter??stiques fon??tiques i gram??tiques molt distintives, com ara formes plurals dels verbs o declinacions arcaiques. Aquests dialectes poden ser gaireb?? incomprensibles per la majoria de suecs, i gran part dels seus parlants tamb?? parlen el suec est??ndard amb flu??ncia. Els diferents dialectes sovint s??n tan locals que es limiten a parr??quies individuals, i s??n anomenades sockenm??l (literalment, "parla de parr??quia") pels ling??istes suecs. Se'ls sol separar en sis grans grups, que tenen caracter??stiques comunes de pros??dia, gram??tica i vocabulari. Aqu?? es donen un o m??s exemples de cada grup. Tot i que cada exemple podria ser representatiu de dialectes propers, el nombre real de dialectes ??s de diversos centenars si es compta separadament cada comunitat.^[16]

Aquest tipus de classificaci??, tanmateix, es basa en una vista nacionalista un xic rom??ntica de l'etnicitat i la llengua. La idea que nom??s les varietats rurals del suec haurien de considerar-se "genu??nes" no ??s generalment acceptada pels estudiosos moderns. Cap dialecte, poc importa com de remot o obscur sigui, roman immutable i impertorbat per un m??nim d'influ??ncies dels dialectes propers o de la llengua est??ndard, especialment a partir del segle XVIII amb l'arribada dels mitjans de massa i mitjans de transport avan??ats. Actualment les difer??ncies es poden descriure m??s precisament per mitj?? d'una escala que va de "llengua est??ndard" a "dialecte rural", segons la qual la parla d'un mateix individu pot variar d'un extrem a l'altre depenent de la situaci??. Tots els dialectes suecs, amb l'excepci?? de les molt divergents parles de Dalarna, Norrboten i, en certa mesura, Gotland, poden ser considerats part d'un cont??nuum dialectal com?? i m??tuament intel??ligible. Aquest cont??nuum tamb?? pot incloure els dialectes del noruec i alguns del dan??s.^[17]

Les mostres que es troben m??s avall provenen de SweDia, un projecte de recerca sobre els dialectes actuals del suec que es pot descarregar (per?? amb informaci?? ??nicament en suec), amb moltes m??s mostres de cent dialectes diferents amb grabacions de quatre parlants diferents: una dona gran, un home gran, una dona jove i un home jove. Els grups dialectals s??n els que utilitzen tradicionalment els dialect??legs.^[3]

1. ??verkalix, Norrbotten; dona jove

2. Burtr??sk, V??sterbotten; dona jove

3. Asp??s, J??mtland; dona jove

4. F??rila, H??lsingland; home gran

5. ??lvdalen, Dalarna; dona gran

6. Gr??s??, Uppland; older male

7. Sorunda, S??dermanland; home jove

8. K??la, V??rmland dona jove

9. Viby, N??rke; home gran

10. Sproge, Gotland; dona jove

11. N??rpes, ??sterbotten; femella jove

12. Dragsfj??rd, ??boland; home gran

13. Porvoo, Uusimaa Oriental; home jove

14. Orust, Bohusl??n; home gran

15. Floby, V??sterg??tland; dona gran

16. Rimforsa, ??sterg??tland; dona gran

17. ??rstad-Heberg, Halland; home jove

18. Stenberga, Sm??land; dona jove

19. J??msh??g, Blekinge; dona gran

20. Bara, Esc??nia; home gran

[edita] Suec est??ndard

El suec est??ndard, que deriva dels dialectes parlats a la regi?? de la capital als voltants d'Estocolm, ??s la llengua que usen pr??cticament tots els suecs i la majoria de suecs de Finl??ndia. El terme suec m??s habitual per la llengua est??ndard ??s riksvenska ("suec nacional") i en molt menor mesura h??gsvenska ("alt suec"); aquest ??ltim es limita al suec parlat a Finl??ndia i rarament se l'usa a Su??cia. Hi ha moltes varietats regionals de la llengua est??ndard que s??n espec??fiques d'??rees geogr??fiques de diverses mides (regions, prov??ncies hist??riques, ciutats, pobles, etc.). Mentre que aquestes varietats solen rebre influ??ncia dels dialectes aut??ntics, la seva estructura gramatical i fonol??gica s'assembla molt a la dels dialectes del suec central. En els mitjans de masses, ja no ??s rar que els periodistes parlin amb un marcat accent regional, per?? la pron??ncia m??s comuna, que tamb?? ??s considerada la m??s formal, encara ??s el suec est??ndard central.

Malgrat que aquesta terminologia i les seves definicions fa temps que estan establertes entre els ling??istes, la majoria de suecs no s??n conscients de la distinci?? i del seu rerefons hist??ric, i sovint es refereixen a les varietats regionals com a "dialectes". En una enquesta feta el 2005 per l'Institut Suec de Venda al Detall (Handelns Utredningsinstitut), l'actitud dels suecs quant a l'??s de certs dialectes per part dels venedors revel?? que el 54% pensava que el rikssvenska ??s la varietat que preferirien sentir en parlar per tel??fon amb venedors, tot i que el g??tlandska o sk??nska foren presentats com a alternatives a l'enquesta.^[18]

[edita] Suec de Finl??ndia

Finl??ndia fou part de Su??cia des del segle XIII fins la p??rdua dels territoris finlandesos a mans de R??ssia el 1809. El suec fou l'??nica llengua administrativa fins el 1902, aix?? com la llengua dominant en la cultura i l'educaci?? fins l'independ??ncia de Finl??ndia el 1917. El percentatge de parlants de suec a Finl??ndia ha minvat constantment des d'aleshores.

[edita] Varietats dels immigrants

Suec de Rinkeby (de Rinkeby, un suburbi del nord d'Estocolm amb una gran poblaci?? d'immigrants) ??s un nom com?? entre els ling??istes per referir-se a varietats del suec parlades per joves d'origen estranger als suburbis d'Estocolm, G??teborg i Malm??. Alternativament, aquestes varietats podrien classificar-se com a sociolectes, car els dialectes dels immigrants comparteixen trets comuns independentment de la seva situaci?? geogr??fica o el pa??s d'origen dels parlants. Alguns estudis, tanmateix, han trobat caracter??stiques distintives i han encunyat termes com ara Suec de Roseng??rd (de Roseng??rd, a Malm??).^[19] Un sondeig fet per la ling??ista sueca Ulla-Britt Kotsinas mostr?? que els estudiants estrangers tenien dificultat per endevinar l'origen de parlants de suec de Rinkeby d'Estocolm. La dificultat m??s gran era per identificar la parla d'un nen els pares del qual eren tots dos suecs; nom??s un 1,8% encert?? la seva llengua nadiua.^[17]

[edita] Fonologia

El suec t?? nou vocals que componen disset fonemes en la majoria de varietats i dialectes (la vocal [e] curta i la vocal [??] coincideixen). Hi ha divuit fonemes conson??ntics, entre els quals la consonant fricativa postalveolovelar sorda, [??] i [r] presenten variacions considerables depenent del context social i dialectal. Un tret caracter??stic del suec ??s la seva pros??dia (entonaci??, accent, to, etc.) molt variada, que sovint ??s una de les difer??ncies m??s notables entre els diversos dialectes. Parlants nadius de suec que adapten la seva parla quan es troben en zones amb altres varietats regionals o dialectes sovint usaran els sons de la nova varietat, per?? conservaran tanmateix la pros??dia del seu dialecte nadiu. Sovint ??s la pros??dia el primer que canvia, potser perqu?? ??s l'element que m??s complica la comprensi??, o simplement el m??s f??cil d'adaptar.

	Bilabials		Labiodentals		Dentals			Alveolars	Palatals		Velars		Glotals
Oclusives	p	b			t	d					k	g
Aproximants				v			l	r		j			h
Fricatives			f		s				??		??
Vibrants
Nasals	m				n						??

[edita] Vocabulari

El vocabulari del suec ??s principalment germ??nic, sigui directament heretat del protogerm??nic o a trav??s de pr??stecs de l'alemany, el baix alemany mitj?? i, en certa mesura, l'angl??s. Exemples de paraules germ??niques en suec s??n mus (ratol??), kung (rei) i g??s (oca). Una part significativa del vocabulari religi??s i cient??fic ??s d'origen llat?? o grec, sovint a trav??s del franc??s i, m??s recentment, l'angl??s.

Al segle XVIII s'incorporaren nombroses paraules d'origen franc??s al suec. Aquestes paraules foren transcrites al sistema ortogr??fic suec, aix?? que es pronuncien d'una manera que resultaria familiar a un parlant de franc??s. La majoria d'aquestes paraules es distingeixen per un "accent franc??s", que es caracteritza per l'??mfasi en l'??ltima s??l??laba. Per exemple ''niv?? ("niveau", nivell) o f??t??lj ("fauteuil", cadira de bra??os). Tamb?? han estat habituals els pr??stecs d'altres lleng??es germ??niques, al principi del baix alemany mitj??, la llengua franca de la Lliga Hanse??tica, i despr??s de l'alemany est??ndard. Algunes paraules compostes s??n traduccions dels elements que componen les paraules compostes alemanyes originals (??s a dir, calcs ling????stics), com ara bomull de l'alemany Baumwolle (cot??; literalment "llana d'arbre").^[20]

Com en moltes lleng??es germ??niques, es poden formar paraules noves per mitj?? de la composici??, per exemple, substantius com ara nagellackborttagningsmedel (eliminador d'esmalt d'ungles) o verbs com smygfilma (filmar en secret). De manera similar a l'alemany o el neerland??s, s??n possibles paraules molt llargues i bastant impr??ctiques com ara produktionsstyrningssystemsprogramvaruuppdatering ("posada al dia del programari del sistema controlador de producci??"), per?? rarament s??n tan complexes, almenys en el suec parlat i fora de l'??mbit t??cnic. Les paraules compostes agafen el seu g??nere del nucli sint??ctic, que en suec ??s sempre l'??ltim morfema. Tamb?? es creen paraules noves per mitj?? de la derivaci?? d'altres paraules existents, com ara la verbificaci?? de substantius afegint el sufix de derivaci?? -a, com en ??l (cervesa) i ??la (beure cervesa).

[edita] Sistema d'escriptura

L'alfabet suec ??s un alfabet de 29 lletres que utilitza l'alfabet llat?? b??sic de 26 lletres m??s tres lletres addicionals: ?? / ??, ?? / ??, i ?? / ??, incorporades en temps moderns a partir del costum d'escriure la segona lletra d'ao, ae i oe a sobre de la primera. Tot i que aquestes combinacions s??n versions hist??ricament modificades d'A i O segons la definici?? catalana de la paraula "diacr??tic", aquests tres car??cters no s??n considerats diacr??tics dins de la definici?? sueca, m??s estreta, car s??n ordenades com a lletres independents despr??s de Z. Abans de la publicaci?? de la tretzena edici?? de la Svenska Akademiens Ordlista a l'abril del 2006, w era tractada com una mera variant de v utilitzada nom??s en noms (com ara "Wallenberg") i paraules estrangers ("bowling"), de manera que era ordenada i pronunciada com v. Altres diacr??tics s??n poc habituals en suec; a vegades s'utilitza ?? per indicar que la s??l??laba ??tona cau en una s??l??laba final amb e, especialment quan la tonicitat canvia el significat (ide, "cau" ??? id??, "idea"); en ocasions s'utilitzen altres accents tancats i, menys sovint, tamb?? es poden trobar accents oberts en noms i paraules estrangeres. La lletra ?? s'usa per referir-se al preu unitari.

La lletra ?? alemanya ??s tractada com una variaci?? de y, i en ocasions es conserva en els noms estrangers. Una di??resi pot apar??ixer molt rarament en un estil elaborat (per exemple: "A??da"). Les lletres a i ?? poden ser el resultat d'una transformaci?? fon??tica anomenada omljud, equivalent a l'umlaut de l'alemany, en qu?? a o ?? s'obren en ?? en la conjugaci?? (natt ??? n??tter, t??ng ??? t??nger), i o s'obre en ?? (bok - b??cker). Aquesta no ??s pas l'??nica utilitat d'aquests car??cters. A m??s, en adjectius susceptibles a l'omljud, u es transforma en y (ung - yngre); mai no s'escriu ??. La convenci?? alemanya d'escriure ?? i ?? com a ae i oe si aquests car??cters no estan disponibles ??s inusual pels parlants de suec actual. Malgrat la disponibilitat de tots aquests car??cters en el sistema nacional suec de dominis de primer nivell i altres dominis d'Internet, els webs suecs solen tenir una URL amb a i o, basant-se en la semblan??a visual.

En l'ortografia sueca, els dos punts tenen una funci?? similar a la que tenen en catal?? amb algunes excepcions. Es fan servir pels n??meros, com en 10:50 kronor per dir tio kronor och femtio ??re (10,50 SEK); per abreviacions com 1:a per dir f??rsta (primer) o S:t per dir sankt (sant); i tot tipus de sufixos que es poden afegir a n??meros, lletres i abreviacions, com ara 53:an per dir femtiotrean (53??), f??rsta a:t (la primera "a") i tv:n per dir televisionen (la televisi??).^[21]

[edita] Gram??tica

Els substantius i adjectius suecs es declinen en g??neres i nombre. Els substantius pertanyen a un d'entre dos g??neres ??? com?? per la forma en i neutre per la forma ett.^[22] ??? que tamb?? determinen la declinaci?? dels adjectius. Per exemple, la paraula fisk (peix) ??s un substantiu com?? (en fisk) i pot tenir les seg??ents formes:

	Singular	Plural
Forma indefinida	fisk	fiskar
Forma definida	fisken	fiskarna

La forma definida singular d'un substantiu es crea afegint un sufix (-en, -n, -et o -t), depenent del seu g??nere i de si el substantiu acaba en vocal o no. Els articles definits den, det i de s'utilitzen per variar la definitud d'un substantiu. Poden servir de pronoms demostratius o determinant quan se'ls usa amb adverbis com h??r (aqu??) o d??r (all??) per formar den/det h??r (que tamb?? pot ser denna/detta; "aquest"), den/det d??r (que tamb?? pot ser dessa; "aquests") o de d??r ("aquells"). Per exemple, den d??r fisken significa "aquell peix" i es refereix a un peix espec??fic; den fisken ??s menys definit i significa "aquell peix" en un sentit m??s abstracte, com ara "aquell conjunt de peixos"; mentre que fisken vol dir "el peix". En certs casos, la forma definida indica possessi??, per exemple, jag m??ste tv??tta h??nderna ("m'he de rentar les mans").

Els adjectius es declinen en dues flexions: ??? definit i indefinit ??? i han de concordar amb el substantiu que modifiquen en g??nere i en nombre. Les formes indefinida neutra i plurals d'un adjectiu es formen afegint un sufix (-t o -a) a la forma com?? de l'adjectiu; per exemple, en gr??n stol (una cadira verda), ett gr??nt hus (una casa verda), o gr??na stolar (cadires verdes). La forma definida d'un adjectiu ??s id??ntica a la forma indefinida plural, com a den gr??na stolen (la cadira verda), det gr??na huset (la casa verda) i de gr??na stolarna (les cadires verdes). L'adjectiu irregular liten (petit) es declina diferentment:

	Singular com??	Singular neutre	Plural
Forma indefinida	liten	litet	sm??
Forma definida	lilla	lilla	sm??

Els pronoms personals suecs tenen distinci?? de g??nere en la tercera persona del singular i presenten una forma nominativa, una de genitiva i una d'objecte. Aquestes s??n les formes nominativa, genitiva i d'objecte del pronom hon (ella):

hon - hennes - henne

La possessi?? s'expressa amb la part??cula encl??tica -s, que s'afegeix al final d'un sintagma nominal (possiblement complex). En el llenguatge escrit, tanmateix, els llibres d'estil no solen recomanar afegir l'encl??tic a cap altre substantiu que no sigui el nucli del sintagma; per?? aix?? ??s habitual en el llenguatge oral.

mannen; "l'home"

mannens hatt; "el barret de l'home"

mannen i gr?? kavaj; "l'home amb un vestit gris"

mannen i gr?? kavajs hatt; "el barret de l'home amb un vestit gris"

Els verbs es conjuguen segons el temps. Un grup de verbs (els que acaben en -er en el present) tenen una forma imperativa especial, tot i que en la majoria de verbs aquesta forma ??s id??ntica a l'infinitiu. L'??s del participi absolut i el participi actiu com a adjectius ??s molt com??:

Participi absolut: en stekt fisk; "un peix fregit"

Participi actiu: en stinkande fisk; "un peix pudent"

A difer??ncia del catal?? i moltes altres lleng??es, el suec no utilitza el participi absolut per formar el perfet d'indicatiu i altres temps perfets. El verb auxiliar ha precedeix una forma especial, denominada sup??, utilitzada ??nicament per aquesta fi (tot i que sol ser igual al participi absolut):

Participi absolut: m??lad; "pintat" - sup?? m??lat, perfet compost har m??lat; "ha pintat"

Participi absolut: stekt, "fregit" - supine stekt, perfet compost har stekt; "ha fregit"

En canvi, el participi absolut seveix per formar la veu passiva composta.

En una cl??usula subordinada, el verb auxiliar ha ??s opcional i se'l sol ometre, particularment en la llengua escrita.

Jag ser att han (har) stekt fisken; "Veig que ell (ha) fregit el peix"

En ocasions s'usa el mode subjuntiu amb certs verbs, per?? cada cop ??s m??s rar i pocs parlants consideren el grapat de verbs d'??s habitual (com ara vore o m??nne) com a conjugacions diferents, i la majoria ja nom??s existeixen com a idiotismes.

La manca de casos en suec ??s compensada per una gran varietat de preposicions, similars a les de l'angl??s. Com en l'alemany modern, les preposicions solien determinar el cas en suec, per?? aquest tret nom??s continua existint en expressions com ara till sj??ss (genitiu) o man ur huse (datiu singular), tot i que algunes d'elles encara s??n bastant comunes.

Com que el suec ??s una llengua germ??nica, la sintaxi presenta semblances a la de l'angl??s i l'alemany. Com l'angl??s, el suec t?? un ordre de paraules b??sic de Subjecte Verb Objecte, per?? com l'alemany, utilitza un ordre de verb segona paraula en cl??usules principals, com ara despr??s d'adverbis, sintagmes adverbials i proposicions subordinades. Els sintagmes preposicionals segueixen un ordre Lloc Manera Temps, com en angl??s i a difer??ncia de l'alemany. Els adjectius precedeixen el substantiu que modifiquen.^[23]

[edita] Exemple

Fragment de Barfotabarn (1933), de Nils Ferlin (1898???1961):

Original	Traducci??
Du har tappat ditt ord och din papperslapp,	Has perdut la teva paraula i la teva nota de paper,
du barfotabarn i livet.	tu, nen descal?? de la vida.
S?? sitter du ??ter p?? handlar'ns trapp	Ara tornes a seure al porxo del botiguer
och gr??ter s?? ??vergivet.	i plores, abandonat.
Vad var det f??r ord ??? var det l??ngt eller kort,	Com era aquesta paraula ??? va ser curta o llarga,
var det v??l eller illa skrivet?	estava ben o mal escrita?
T??nk efter nu ??? f??rr'n vi f??ser dig bort,	Pensa-t'ho dues vegades ??? abans que et fem fora,
du barfotabarn i livet.	tu, nen descal?? de la vida.

[edita] Bibliografia

[edita] Cursos de suec

[edita] Gram??tica

[edita] Diccionaris

[edita] Refer??ncies

[edita] Enlla??os externs

Existeix una edici?? en suec de la Viquip??dia

• Svenska Institutet (suec)
• Spr??kr??det (suec)
• Svenska spr??kbyr??n (fin??s) (suec)
• Centre Cultural N??rdic de Barcelona (suec) (castell??)

[edita] Cursos de suec

• Curs de suec de Bj??rn Engdahl (angl??s)
• BraSwedish: Su??cia i l'aprenentatge de suec (angl??s)
• Diccionari Suec-Castell??-Suec (castell??)
• Diccionaris de suec (castell??)

[edita] Altres

• Arxius de so que mostren les variacions fon??tiques entre dialectes

[edita] Vegeu tamb??

• Suec com a llengua estrangera
• Lexin

Lleng??es germ??niques m??s parlades
Afrikaans | Alemany | Angl??s | Dan??s | Jiddisch | Neerland??s | Noruec | Suec
Lleng??es germ??niques menys parlades
Fero??s | Fris?? | Island??s | Luxemburgu??s
Lleng??es i dialectes germ??nics reconeguts
Baix alemany / baix sax?? | Limburgu??s | Scots