Sud-??frica

De Viquip??dia

Per a altres significats, vegeu ????frica Austral??.

Republic of South Africa^a

[[Image:|100px|Escut de Sud-??frica]] (Bandera) (Escut)
Lema nacional: !ke e: ??xarra ??ke (Khoisan del Xam: gent diversa unida) [2]
Idiomes oficials	Afrikaans, angl??s, zulu, xosa, swazi, ndebele, sotho del sud, sotho del nord, tsonga, tswana i venda
Capital	Ciutat del Cap (legislativa) 33?? 55' S, 18?? 27' E Pret??ria (administrativa) 25?? 45' S, 28?? 17' E Bloemfontein (judicial) 29?? 6' S, 26?? 13' E
Ciutat m??s gran	Johannesburg
Govern President	Rep??blica Thabo Mbeki
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	1,219,912 km?? (24??) 0%
Poblaci??  - Estimaci?? 2005  - Cens  - Densitat	46.888.200 (26??) - 36 hab/km?? (136??)
Moneda	Rand (ZAR)
Fus horari  - Estiu (DST)	(UTC+2) (UTC+2)
Independ??ncia  - Datab	del Regne Unit 31 de maig del 1910
Himne nacional	Nkosi Sikelel' iAfrika/Die Stem van Suid-Afrika (D??u beneeixi ??frica/La crida de Sud-??frica)
Domini internet	.za
Codi telef??nic	+27
Gentilici	Sud-afric??, sud-africana
aLa llista completa del nom del pa??s en tots els noms oficials ??s a la secci?? de Noms oficials b Formada com a Uni?? de Sud-??frica. El nom canvi?? a Rep??blica de Sud-??frica el 31 de maig del 1961.

La Rep??blica de Sud-??frica ??s un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'??frica. Limita amb els oceans Atl??ntic i ??ndic, Nam??bia, Botswana, Zimbabwe, Mo??ambic, Swazil??ndia i Lesotho, un enclavament independent envoltat pel territori sudafric??. Sud-??frica ??s membre del Commonwealth de Nacions. L'economia de Sud-??frica ??s la m??s gran del continent i la 24^a m??s gran del m??n; ??s el pa??s m??s desenvolupat econ??micament, socialment i en infraestructura del continent.

Sud-??frica ha tingut una hist??rica diferent de les altres nacions de l'??frica atesa la immigraci?? primerenca d'Europa i la import??ncia estrat??gica de la ruta del mar del Cap. La immigraci?? europea va comen??ar poc despr??s que la Companyia Holandesa de les ??ndies Orientals fund??s una estaci?? el 1625 que amb el temps esdevindria Cape Town. El tancament del canal de Suez durant la Guerra dels Sis Dies va subratllar la seva import??ncia en el comer?? internacional d'occident i orient.

Sud-??frica ??s ??tnicament divers, amb les comunitats europees, ??ndies i coloured (o mestisses) m??s grans de l'??frica. Els africans negres, que parlen nou lleng??es oficialment reconegudes, i molt m??s dialectes, representen el 75% de la poblaci??. Els conflictes racials entre la minoria blanca i la majoria negra ha jugat un paper significatiu en la hist??ria i la pol??tica de Sud-??frica, que culmin?? amb l'apartheid, institu??t el 1948 pel Partit Nacional, tot i que la segregaci?? ja existia abans d'aquesta data. Les lleis que definien l'apartheid comen??aren a ser abolides pel mateix partit el 1990, despr??s d'un conflicte llarg i de vegades violent???incloent-hi les sancions econ??miques de la comunitat internacional.

Sud-??frica ??s coneguda com la "Naci?? del Arc de Sant Mart??", un terme encunyat per l'arquebisbe Desmond Tutu i despr??s adoptat pel president Nelson Mandela. Mandela va fer ??s del terme com a met??fora per descriure la diversitat multicultural que comen??ava a desenvolupar-se despr??s de la fi de la ideologia de l'apartheid. El 2007, Sud-??frica es va unir al grup de B??lgica, els Pa??sos Baixos, el Canad?? i Espanya, en legalitzar el matrimoni homosexual.

[edita] Noms oficials

Sud-??frica t?? onze idiomes oficials, nom??s superada per l'??ndia. El nom oficial de l'Estat, "Rep??blica de Sud-??frica", en les onze lleng??es oficials ??s:

• Republiek van Suid-Afrika (afrikaans),
• Republic of South Africa (angl??s),
• IRiphabliki yeSewula Afrika (ndebele),
• IRiphabliki yaseMzantsi Afrika (xosa),
• IRiphabliki yaseNingizimu Afrika (zulu),
• Rephaboliki ya Afrika-Borwa (pedi),
• Rephaboliki ya Afrika Borwa (sotho),
• Rephaboliki ya Aforika Borwa (tswana),
• IRiphabhulikhi yeNingizimu Afrika (swati),
• Riphabu???iki ya Afurika Tshipembe (venda) i
• Riphabliki ra Afrika Dzonga (tsonga).

Alguns sud-africans prefereixen el terme "Az??nia" en comptes de "Sud-??frica" pels or??gens colonials d'aquest. Els partits afroc??ntrics d'esquerres, com ara el Congr??s Panafricanista d'Az??nia i l'Organitzaci?? del Poble Azani?? en fan ??s.

[edita] Hist??ria

[edita] Prehist??ria

Sud-??frica cont?? alguns dels llocs arqueol??gics m??s antics d'??frica. Els nombrosos f??sils de les coves Sterkfontein, Fromdraai i Makapansgat suggereixen que diversos australopitecs hi vivien fa tres milions d'anys. Despr??s hi van arribar els homo habilis, homo erectus i l'home modern. Els assentaments dels pobles parlants de les lleng??es bantu, agricultors i ramaders, ja existien al sud del riu Limpopo, el segles IV i V, despla??ant o absorbint els pobles parlants de khoiSan originaris. Van continuar despla??ant-se cap al sud, i les primeres eines de ferro daten del 1050. El grup m??s meridional fou el poble de Xhosa, la llengua dels quals incorpora alguns trets ling????stics dels pobles KhoiSan. Aquestes despla??aren els pobles anteriors, la majoria societats ca??adores-recol??lectores.

[edita] Arribada dels europeus

La hist??ria escrita de Sud-??frica comen??a amb l'arribada dels portuguesos. El 1487, Bartolomeu Dias es convert?? en el primer europeu a arribar a l'extrem m??s meridional d'??frica. En retornar a Lisboa amb les not??cies del descobriment, que anomenaria el Cabo das Tormentes (Cap de les Tempestes) ateses les condicions tempestoses que hi havia vist, el seu patrocinador reial, Joan II de Portugal, seleccion?? un nom diferent, el Cabo da Boa Esperan??a (Cap de la Bona Esperan??a), ja que prometia ser la ruta cap a les riqueses de l'??ndia. Despr??s, el poeta portugu??s Cam??es va immortalitzar el viatge de Dias en el poema ??pic de Les Lus??ades espec??ficament amb el personatge mitol??gic d'Adamastor, que simbolitza les forces de la naturalesa que els navigadors portuguesos havien de v??ncer durant llur circumnavegaci?? del cap.

[edita] Colonitzaci?? europea

Pintura de l'arribada de Jan van Riebeeck

Els segles posteriors al 1488, els navegants portuguesos van establir diversos assentaments poblats per pescadors, per?? no n'ha sobreviscut cap registre hist??ric. El 1652, Jan van Riebeeck va establir una estaci?? d'aprovisionament al Cap de Bona Esperan??a en nom de la Companyia Holandesa de les ??ndies Orientals. Durant la major part dels segles XVII i XVIII, es van estendre lentament les possessions neerlandeses, fins trobar-se amb els assentaments dels pobles xhosa en la regi?? del Riu Fish. Una s??rie de guerres, conegudes com les Guerres de la Frontera del Cap es van lliurar, causades pels conflictes d'inter??s sobre les terres i el bestiar.

Atesa l'escassetat de m?? d'obra, els colonitzadores portaren esclaus d'Indon??sia, Madagascar i l'??ndia. Els l??ders problem??tics d'aquests esclaus, sovint d'ascend??ncia reial, van ser expulsats de les col??nies neerlandeses a la resta de Sud-??frica. Aquest grup d'esclaus, amb el pas del temps, es convert?? en un poble que en l'actualitat s'identifica com els "Malaisis del Cap", els quals al llarg de la hist??ria, van tenir un estatus social superior. La majoria dels descendents d'aquests esclaus, que sovint es casaren amb colonitzadors neerlandesos, van ser posteriorment classificats, amb els khoikhoi com els coloureds del Cap.

La Gran Bretanya va prendre el Cap de Bona Esperan??a el 1795, suposadament per evitar que caigu??s en mans dels francesos, per?? tamb?? per fer ??s de Cape Town com a punt de descans en la rutes cap a Austr??lia i l'??ndia. Va ser retornat als neerlandesos el 1803, per?? poc despr??s la Companyia Holandesa de les ??ndies Orientals es va declarar en fallida, i els brit??nics s'annexaren la Col??nia del Cap el 1806. Els brit??nics continuaren amb les guerres de la Frontera en contra dels xhosa, expandint la frontera cap a l'est i establint una s??rie de fots a la vora del riu Fish i consolidant-la, encoratjant l'assentament d'immigrants brit??nics. El Parlament del Regne Unit va abolir el comer?? d'esclaus el 1807, i va abolir l'esclavatge en totes les seves col??nies el 1833.

El descobriment de diamants el 1867 i d'or el 1884 a l'interior del territori va produir creixement econ??mic i va donar un impuls a la immigraci??, intensificant la subjugaci?? dels nadius. Els b??ers, o afrikaners descendents dels primers colons europeus, van resistir amb ??xit l'expansi?? dels brit??nics durant la Primera Guerra B??er (1880 a 1881) amb l'??s de t??ctiques guerrilleres, m??s adequades a les condicions locals. No obstant, els brit??nics van retornar en la Segona Guerra B??er (1899 a 1902). La intenci?? dels b??ers d'aliar-se amb l'??frica Occidental alemanya va ser una excusa m??s dels brit??nics per prendre el control de les rep??bliques dels b??ers.

Els b??ers es van resistir amb ferocitat, per?? els brit??nics van v??ncer les forces b??ers. Durant aquesta guerra, els brit??nics, van fer ??s de camps de concentraci?? i de t??ctiques controvertides com ara el cremar les terres, el bestiar i les cases dels b??ers. El maltractament dels camps de concentraci?? brit??nics van ser portats a la llum per Emily Hobhouse en el seu "Report d'una Visita als Camps de Dones i Nens de les Col??nies del Cap i del Riu Orange". Van morir 26,370 persones, la gran majoria dels quals eren nens.

El Tractat de Vereeniging va establir la sobirania suprema dels brit??nics sobre les rep??bliques sudafricanes, i el govern brit??nic va assumir el pagament de 3 milions de lliures esterlines degudes als governs dels b??ers.

[edita] Independ??ncia

Guerillers b??ers

Despr??s de quatre anys de negociacions, es va crear la Uni?? de Sud-??frica a partir de les col??nies del Cap i de Natal, i les rep??bliques de l'Estat Lliure d'Orange i Transvaal, el 31 de maig, 1910, exactament vuit anys despr??s de la fi de la Segona Guerra B??er. La nova Uni?? de Sud-??frica va ser un domini brit??nic. L'Acta de la Terra dels Nadius, de 1913,^[1] va limitar les propietats dels negres aleshores, a nom??s el 7% del pa??s, tot i que es va incrementar marginalment. El 1934, el Partit Sudafric?? i el Partit Nacional es van unir formant el Partit Unit amb la intenci?? de reconciliar els blancs b??ers i els angloparlants, per?? es va separar el 1939 amb l'entrada de la Uni?? a la Segona Guerra Mundial com a aliat del Regne Unit, a la qual s'oposava el Parit Nacional.

El 1948 va arribar al poder el Partit Nacional, i va comen??ar a aplicar una s??rie de lleis de segregacions que es coneixerien com a apartheid. Aquesta segregaci?? tamb?? seria evident en la distribuci?? de la riquesa guanyada durant la industrialitzaci?? dels anys cinquanta als setanta. Tot i que els blancs gaudien dels est??ndards de vida m??s elevats de tota l'??frica, comparables als pa??sos desenvolupats, la majoria negra es trobava en desavantatge quant a la seva economia, l'educaci??, habitatge i l'esperan??a de vida. No obstant, la renda mitjana i l'esperan??a de vida mitjana d'un negre, indi o coloured sud-afric?? era molt superior a la resta dels Estats d'??frica.

El 1961, despr??s d'un refer??ndum exclusiu dels blancs, el pa??s es va convertir en una rep??blica, deixant aix?? la Commonwealth de Nacions. El c??rrec de governador general va ser abolit i va ser reempla??at amb la posici?? del President de l'Estat.

[edita] Armament nuclear i l'apartheid

L'apartheid cada vegada era m??s controvertit. La comunitat internacional va aprovar nombroses sancions econ??miques que s'uniren a l'increment dels disturbis i l'opressi?? dins Sud-??frica. El govern va suprimir la resist??ncia, de vegades violenta, aix?? com les vagues, les marxes i les protestes. A finals de la d??cada de 1970 Sud-??frica va comen??ar un programa d'armament nuclear, i la d??cada seg??ent va crear sis armes nuclears. Tot i que se'n desconeixen les motivacions, s'ha suggerit que B.J. Vorster i P.W. botha volien catalitzar una intervenci?? nord-americana si es produ??a una guerra entre el Moviment Popular per a la Lliberaci?? de l'Angola, que tenia el suport de Cuba, i la Rep??blica del Sud-??frica.

El 1990, el govern del Partit Nacional va prendre els primers passos per a negociar la seva sortida del poder, i va abolir la il??legalitzaci?? del Congr??s Nacional Afric?? (CNA) i altres organitzacions pol??tiques d'esquerra, i va alliberar Neslon Mandela de la pres??, despr??s de vint-set anys. A poc a poc, es van abolir les lleis de l'apartheid, i es va destruir l'arsenal nuclear; Sud-??frica va ser admesa al Tractat de la No Proliferaci?? Nuclear. Les primeres eleccions multiracials sud-africanes es van portar a terme el 1994; el CNA hi va aconseguir la majoria absoluta i ha governat fins l'actualitat.

Malgrat l'abolici?? de l'apartheid, milions de sud-africans, la majoria negres, continuen vivint en pobresa. Aix?? ??s degut, en part, al llegat del sistema de l'apartheid mateix, aix?? com a les dificultats dels governs actuals a solucionar els problemes socials i millorar la distribuci?? de la riquesa.

[edita] Pol??tica

L'??rea central de Pret??ria, la capital administrativa

Sud-??frica ??s l'??nic Estat del m??n amb tres capitals: Cape Town, la m??s gran de les tres, ??s la capital legislativa; Pret??ria, ??s la capital administrativa, i Bloemfontein ??s la capital judicial. El govern de Sud-??frica ??s parlamentari. Hi ha un parlament bicameral integrat per una cambra alta, el Consell Nacional de Prov??ncies integrada per 90 membres; i una cambra baixa, l'Assemblea Nacional, integrada per 400 membres. Els membres de la cambra baixa s'elegeixen segons el m??tode de la representaci?? proporcional; la meitat s'elegeixen a partir de llistes de partit nacionals i l'altra meitat de llistes de partit provincials. Deu membres s'elegeixen per a representar a cada prov??ncia en el Consell Nacional de Prov??ncies sense importar llur poblaci??: sis s??n delegats permanents i quatre s??n delegats designats pels governs provincials. Les eleccions d'ambdues cambres es realitzen cada cinc anys. El govern es forma en la cambra baixa, i el l??der del partit amb la majoria dels seients ??s designat el President de Sud-??frica.

A nivell regional, cada una de les nou prov??ncies que integren Sud-??frica disposa d'un parlament. El nombre de membres dels parlaments varia entre 30 i 100, i s'elegeixen segons el m??tode de representaci?? proporcional.

El partit Congr??s Nacional Afric??] (CNA) va rebre el 69,7% dels vots en les ultimes eleccions generals, i el 66,3% dels vots en les eleccions municipals del 2006. El president actual de Sud-??frica (per al per??ode del 2004 al 2009) ??s Thabo Mbeki, que va succeir el president Nelson Mandela. El principal partit d'oposici?? ??s l'Alian??a Democr??tica, tot i que nom??s va rebre el 12,4% dels vots en les eleccions del 2004, i el 14,8% en les eleccions municipals del 2006. El l??der de l'Alian??a Democr??tica ??s Helen Zille, que va succeir Tony Leon. El Partit Nacional que va dominar la vida pol??tica de Sud-??frica durant la major part del segle XX amb el nom de Partit Nacional, va fusionar-se amb el CNA el 9 d'abril, 2005. Altres partits pol??tics amb representaci?? en el Parlament s??n el Partit de la Llibertat Inkatha, que representa els zulu, i els Dem??crates Independents; el primer partit va aconseguir el 6,97% i el segon el 1,7% dels vots en les eleccions del 2004.

[edita] Subdivisi?? administrativa

Mapa de les prov??ncies. Comen??ant per la de m??s al sud, les que donen a l'exterior, en sentit antihorari, s??n: Cap Occidental (beix), Cap Oriental (groc verd??s), KwaZulu-Natal (magenta fosc), Mpumalanga (marr?? verd??s), Limpopo (verd marron??s), Nord-oest (turquesa) i Cap Septentrional (rosa). Les dues prov??ncies interiors s??n Gauteng (lila), la petita al nord, i l'Estat Lliure, la gran al sud (verd clar).

Quan l'apartheid va acabar el 1994, el govern sudafric?? havia d'integrar els bantustans independents i semi independents dins l'estructura pol??tica de Sud-??frica. Per aix??, es van abolir les quatre antigues prov??ncies de Sud-??frica (Cape Province, Natal, l'Estat Lliure d'Orange i Transvaal) i els quatre territoris independents (Transkei, Bophuthatswana, Venda, i Ciskei); i es van instituir nou prov??ncies completament integrades. Aquestes noves prov??ncies s??n molt m??s petites que no pas les anteriors, per?? els governs locals disposen de m??s recursos per a distribuir a les ??rees m??s petites.

Les nou prov??ncies se subdivideixen en 52 districtes: 6 districtes metropolitans i 46 districtes municipals (o municipis de districte). Aquests 46 districtes municipals se subdivideixen en 231 municipis locals. Els districtes municipals tamb?? contenen 20 ??rees de gesti?? de districte (la majoria parcs) governades directament pels districtes municipals.

Cadascuna de les prov??ncies ??s governada per un parlament, els membres del qual s'escullen per un per??ode de cinc anys per mitj?? de la representaci?? proporcional. Cada parlament elegeix un premier que designa un consell executiu provincial de no m??s de 10 membres. Els parlaments provincials tenen l'autoritat per a legislar en totes les ??rees permeses per la constituci?? com ara l'educaci??, el medi ambient, la sanitat, l'habitatge i el transport. No obstant aix??, el govern central tamb?? t?? un grau elevat de poder concurrent, i per tant, ??s un sistema federal feble.^[2]

[edita] Geografia

Fynbos un regne floral end??mic de Sud-??frica

Amb una superf??cie de m??s d'1,2 milions de quil??metres quadrats, Sud-??frica es troba a la regi?? m??s meridional del continent afric??. Limita al nord amb Botswana i Zimbabwe, i al nord-est i a l'est amb Mo??ambic i Swazil??ndia, mentre que Lesotho, un petit pa??s independent, ??s un enclavament dins la regi?? oriental del pa??s. El pa??s ??s envoltat pels oceans Atl??ntic i ??ndic. A m??s, pertanyen a la Rep??blica de Sud-??frica dues illes subant??rtiques Prince Edward i Marion, situades a 1.900 km al sud de Cape Town.

Quant al relleu, Sud-??frica t?? una topografia variada. A la regi?? central s'hi troba el desert de Kalahari, envoltat per l'altipl?? interior conegut com el Highveld, l'altitud del qual varia entre els 1.500 i 2.400 m. La regi?? de la costa ??s estreta, donant pas a un escarpament muntanyenc, conegut com el Gran Escarpament, que separa la costa de la plana interna. Tot i que el pa??s es classifica com a semi??rid, atesa la varietat topogr??fica, gaudeix d'una gran varietat de climes i ecosistemes, i ??s un dels pa??sos megadiversos del m??n.

El riu Orange, i els seus tributaris, neix a Lesotho, drena la major part del territori i desguassa a l'Atl??ntic. Constitueix, en el trajecte interior, el l??mit natural i pol??tic amb Nam??bia. Al nord de la serralada de Witwatersrand, flueix el riu Limpopo, que neix a Veld, i desguassa a l'oce?? ??ndic. Al sud d'un dels tributaris del Limpopo, el riu Olifants, sobre l'??rea entre l'escarpament i l'oce??, hi ha nombrosos altres sistemes fluvials.

[edita] Economia

Sud-??frica ??s un pa??s en vies de desenvolupament amb ingressos mitjos amb abund??ncia de recursos, ben desenvolupat en els sectors financer, legal, comunicacions, energia i transport amb un mercat borsari que est?? comptabilitzat entre els 10 m??s grans del m??n i amb unes infraestructures que permeten una distribuci?? efecient de mercaderies als majors centres urbans de la regi??. No obstant, tot i que el creixement ha estat positiu durant 10 anys seguits, no ha solucionat el 30% de la taxa d'atur ni els majors problemes que resten de l'??poca de l'apartheid, especialment els problemes de pobresa i falta de poder econ??mic entre els grups desavantatjats. Hi ha altres problemes com ara el crim, corrupci?? i el SIDA. A principis del 2000, el president Thabo Mbeki va prometre promoure el creixement econ??mic i l'inversi?? estrangera relaxant les restrictives lleis laborals, iniciant un proc??s de privatitzaci?? i retallant despeses del govern innecess??ries. La seva estrat??gia es troba amb for??a retic??ncies dels sindicats.

S'estima que a Sud-??frica hi ha uns 4,79 milions de seropositius. El govern ha assignat, amb for??a retard, importants recursos per lluitar contra la malaltia. Un estudi recent (de l'African Journal of Aids Research, Thomas Rehle i Olive Shisana) mostra que la taxa d'infecci?? comen??a estabilitzar-se (de 4,2% al 1,7% per les edats compreses entre els 15 i els 49 anys) i que les morts degudes al SIDA assoliran un m??xim el 2008 amb 487.320. Des de que Sud-??frica va obrir les seves fronteres despr??s del fi de l'Apartheid, grups de crim organitzats han entrat al pa??s i la majoria del comer?? mundial de droga passa per les seves fronteres. Sud-??frica tamb?? ??s el quart productor de marihuana del m??n.

La volatilitat del rand ha afectat l'activitat econ??mica, amb l'ensorrament del rand durant el 2001 (assolint un m??nim hist??ric de 13,85 rands per d??lar, augmentant temors d'inflaci?? i fent que el banc central increment??s els tipus d'inter??s), per?? des d'aleshores s'ha recuperat dr??sticament, canviant-se per menys de 7 a l'octubre del 2003, portant a una millora pel qu?? fa la inflaci?? i el banc central ha abaixat tipus d'inter??s tot i que els exportadors amenacen d'acomiadar treballadors.

??s un dels l??ders la Comunitat per al desenvolupament de l'??frica Austral, integrant de la Comunitat Econ??mica Africana

[edita] Demografia

Desnitat de poblaci?? de Sud-??frica

[edita] Din??mica de poblaci??

La poblaci?? sud-africana ha crescut molt r??pidament durant l'??ltima meitat del segle XX; de 13 milions el 1950 a 43 milions el 2000.^[3] No obstant aix??, la incid??ncia de la Sida en creixement, contenint el creixement poblacional; de fet, tot i que la taxa de natalitat de Sud-??frica ??s comparable a la mitjana mundial, la taxa de mortalitat ??s gaireb?? el doble.^[4] S'estima que hi ha uns 5,3 milions de seropositius a Sud-??frica.^[5] En considerar l'alta taxa d'incid??ncia de la Sida, les estad??stiques demogr??fiques mostren un panorama molt greu: una esperan??a de vida de 42,5 anys, una taxa de mortalitat infantil de 59,4 nens per cada 1.000 nascuts i una taxa de creixement poblacional negativa de ???0,46%.^[5]

[edita] Etnografia

Sud-??frica ??s una naci?? amb m??s de 47 milions de persones d'or??gens, cultures, lleng??es i religions molt diversos. El cens nacional del 2001, permet?? l'autoadscripci?? de la poblaci?? en una de cinc categories racials. En base a les xifres d'aquell any, les estimacions per al juny del 2006 eren: 79,5% d'africans negres, 9,2% de blancs, 8,9% de coloureds i 2,5% d'asi??tics o indis.^[6] Aix??, la gran majoria de la poblaci?? es classifica a si mateixa com a africana o negre, per?? aquest sector no ??s ni culturalment ni ling????sticament homogeni. Els grups ??tnics m??s nombrosos s??n els zulu, els xhosa, els basotho, els bapedi, els venda, els tswana, els tsonga, els swazi i els ndebele, tots els quals parlen alguna llengua bantu. Alguns, com ara els zulu, els xhosa, els bapedi i els venda s??n habitants exclusius de Sud-??frica, mentre que d'altres habiten altres territoris dels pa??sos ve??ns; per exemple, els basotho constitueixen el grup ??tnic m??s nombr??s de Lesotho, els tswana s??n el grup majoritari de Botswana, els swazi s??n el grup m??s nombr??s de Swazil??ndia i els ndebele tamb?? habiten Zimbabwe on s??n coneguts com a matabele.

La poblaci?? blanca no ??s tampoc ??tnicament homog??nia, ans descendeix de diversos grups ??tnics: neerlandesos, alemanys, hugonots francesos, anglesos, irlandesos, escocesos i gal??lesos. Culturalment i ling????sticament, es divideixen nom??s en dos grups: els afrikaners o b??ers que parlen l'afrikaans i els grups de parla anglesa. Hi ha petites comunitats de descendents d'immigrants europeus que encara parlen llurs lleng??es origin??ries. La poblaci?? blanca, tanmateix, est?? decreixent, atesa una taxa de natalitat molt baixa i per l'emigraci??; des de 1994, m??s de 100.000 sud-africans blancs han emigrat.^{[7] [8][9][10]}

El terme coloured s'utilitza per referir-se a le sperosnes d'ascend??ncia racial mixta, descendents dels esclaus de l'Orient i de l'??frica Central, dels khoisan originaris del Cap, dels africans negres abor??gens, dels blancs, aix?? com dels javanesos, malaisis i d'altres. La majoria parlen l'afrikaans. Els descendents indis tamb?? s??n nombrosos. Hi van ser portats com a treballadors des de la d??cada de 1850, tot i que tamb?? immigrarien volunt??riament grups de mercaders m??s tard durant el mateix segle.^[11]

[edita] Lleng??es

Mapa amb les lleng??es majorit??ries per municipi.

?????? Afrikaans ?????? Sotho del Nord ?????? Sesotho ?????? Swati ?????? Tsonga

?????? Tswana ?????? Venda ?????? Xhosa ?????? Zulu

Sud-??frica t?? onze lleng??es oficials:^[12] sepedi (o Sotho del nord), sesotho, setswana, siSwati, tshivenda, xitsonga, afrikaans, angl??s, isiNdebele, isiXhosa i iziZulu. En aquest sentit, ??s el segon pa??s, despr??s de l'??ndia, en nombre de lleng??es oficials. Tot i que, legalment, totes les lleng??es s??n iguals, el nombre de parlants varia; segons el cens del 2001, les tres lleng??es m??s parlades s??n el zulu (23,8%), xhosa (17,6%) i afrikaans (13,3%).^[13] El govern tamb?? reconeix vuit lleng??es no oficials: fanagalo, khoe, lobedu, nama, ndebele del nord, phuthi, san i la llengua de signes sud-africana. Moltes de les lleng??es no oficials dels pobles san i khoikhoi, contenen diversos dialectes que s'estenen cap al nord fins a Nam??bia i Botswana. Aquests pobles han retingut llur identitat cultural pr??pia basada en societats ca??adores-recol??lectores. Han estat marginats, i moltes de llurs lleng??es estan en perill d'extinci??.

Molts sud-africans blancs tamb?? parlen altres lleng??es euoprees com ara el portugu??s, alemany i grec, mentre que alguns asi??tics i indis parlen lleng??es asi??tiques com ara el telugu, hindi, gujarati i tamil.

[edita] Refer??ncies

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Sud-??frica

• Escut d'armes

Estats de l'??frica
	??frica del Nord : Alg??ria ?? Egipte ?? L??bia ?? Marroc ?? Maurit??nia ?? Sudan ?? Tun??sia ?? Depend??ncies: A??ores ?? Can??ries ?? Ceuta ?? Melilla ?? Madeira ?? S??hara Occidental
	??frica Occidental : Ben??n ?? Burkina Faso ?? Camerun ?? Cap Verd ?? Costa d'Ivori ?? Gabon ?? G??mbia ?? Ghana ?? Guinea ?? Guinea Bissau ?? Guinea Equatorial ?? Lib??ria ?? Mali ?? N??ger ?? Nig??ria ?? Rep??blica del Congo ?? S??o Tom?? i Pr??ncipe ?? Senegal ?? Sierra Leone ?? Togo
	??frica Central : Burundi ?? Rep??blica Centreafricana ?? Rep??blica Democr??tica del Congo ?? Rwanda ?? Txad
	??frica Oriental : Djibouti ?? Eritrea ?? Eti??pia ?? Kenya ?? Seychelles ?? Som??lia ?? Tanz??nia ?? Uganda ?? Depend??ncies: Territori Brit??nic de l'Oce?? ??ndic
	??frica Austral : Angola ?? Botswana ?? Comores ?? Lesotho ?? Madagascar ?? Malawi ?? Maurici ?? Mo??ambic ?? Nam??bia ?? Sud-??frica ?? Swazil??ndia ?? Z??mbia ?? Zimbabwe ??Depend??ncies: Mayotte ?? Reuni?? ?? Santa Helena
Nota:	Aquestes grans regions africanes s??n merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transici??, poden incloure's en una regi?? o en una altra atenent a criteris diferents.