Su??ssa

De Viquip??dia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Unus pro omnibus, omnes pro uno
(Un per tots, tots per un en llat??)

Idiomes oficials Alemany, franc??s, itali?? i romanx

Capital Berna
46?? 57'N,7??27'E

Ciutat m??s gran Zuric

Govern

President del Consell Federal
Vicepresident

Confederaci?? democr??tica
Micheline Calmy-Rey
Pascal Couchepin

Superf??cie
- Total
- Aigua (%) 41.285 km?? (133??)
3,7%

Poblaci??
- Estimaci?? 2003
- Cens
- Densitat 7.399.100 habitants (92??)
???
179 hab/km?? (44??)

Moneda Franc su??s (CHF)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
Si, CET* (UTC+2)

Carta federal declarada l'1 d'agost de 1291, reconeguda el 24 d'octubre de 1648

Himne nacional Swiss Psalm (C??ntic su??s)

Domini internet .ch

Codi telef??nic +41

Gentilici Su??s, su??ssa
Helv??tic/a

La Confederaci?? Helv??tica o Su??ssa ??s un petit estat format per cantons confederats de la Europa Central, t?? per ve??ns a Alemanya, Fran??a, It??lia, ??ustria, i Liechtenstein. Aquest pa??s t?? un forta tradici?? de neutralitat pol??tica i militar, per?? tamb?? de cooperaci?? internacional, per aix?? ??s la seu de moltes organitzacions internacionals.

La versi?? llatina del seu nom oficial: Conf??deratio Helvetica, evita escollir una de les quatre lleng??es oficials. La seva abreviaci??: CH, ??s la que es fa servir per identificar les p??gines referents a l'estat a Internet.

[edita] Hist??ria

El congost Gro??e Scheidegg a Su??ssa

Al 1291, representants dels tres cantons d'Uri, Schwyz i Unterwalden van signar la Carta de l'Alian??a, que els va unir en la lluita en contra del govern dels Habsburg, els qui en aquell temps controlaven el tron alemany imperial del Sacre Imperi Rom??. A la batalla de Morgarten, al 1315, els su??ssos van derrotar l'ex??rcit dels Habsburg assegurant aix?? la seva independ??ncia com a Confederaci?? Helv??tica.

Al Tractat de Westf??lia (1648), els pa??sos europeus van recon??ixer la independ??ncia de Su??ssa del Sacre Imperi Rom?? i la seva neutralitat. Al 1798, els ex??rcits de la revoluci?? francesa van conquerir Su??ssa. El congr??s de Viena de 1815 va restablir la independ??ncia su??ssa i les pot??ncies europees van acceptar recon??ixer permanentment la neutralitat su??ssa.

Su??ssa va adoptar una constituci?? federal al 1848, reformada profundament en 1874, que va establir responsabilitat federal per als assumptes legals, de defensa i de comer??. Des de llavors ??s cont??nua la millora pol??tica, econ??mica i social que ha caracteritzat Su??ssa.

Els su??ssos s??n coneguts per la seua hist??rica neutralitat i per no haver participat militarment en cap de les guerres mundials. En 2002 Su??ssa es va convertir plenament en membre de les Nacions Unides.

[edita] Pol??tica

L'estructura de l'organitzaci?? pol??tica de Su??ssa es basa en tres nivells: Municipi, Cant?? i Confederaci??. Aquests tres ??mbits gaudeixen d'una ??mplia autonomia. En cas de dubte, la presa de decisions t?? lloc en l'??mbit cantonal o municipal. Aquesta circumst??ncia permet que el nivell m??s davall de l'esfera pol??tica nacional, el Municipi, tinga tamb?? un alt grau d'autonomia. Les mat??ries que el Municipi no estiga en condicions de reglamentar per si sol s??n assumides pel Cant??, les compet??ncies del qual, al seu torn, s??n complementades per les de la Confederaci??. Aquesta actitud de coordinaci?? i suport es denomina subsidiarietat. Aquesta evita la preponder??ncia d'una administraci?? central i nom??s concedeix accions de suport a la Confederaci??.

Amb origen en el terme llat?? "confederatio", el concepte de federalisme t?? com a finalitat la uni?? de ens estatals equiparables, la sobirania de la qual ha de quedar garantida per la mateixa. El federalisme su??s es caracteritza pel seu inter??s a mantenir l'autonomia dels Cantons, la qual cosa suposa un principi del quefer pol??tic del pa??s: prendre el nombre m??s gran possible de decisions de forma descentralitzada.

El m??s alt poder legislatiu l'ostenta l'Assemblea Federal (Parlament), que est?? composta per dues Cambres (el Consell Nacional i el Consell dels Estats), igual que el seu model, l'??rgan legislatiu d'EUA.

Els drets, comeses i compet??ncies d'ambd??s Consells s??n id??ntics. Els Parlamentaris desenvolupen les seues activitats pol??tiques paral??lelament a la seua vida professional i es reuneixen normalment quatre vegades a l'any en les sessions ordin??ries (una cada tres mesos), que duren tres setmanes.

El Govern de Su??ssa est?? compost per un Col??legi, que en altres pa??sos ??s equiparable al Gabinet o Consell de Ministres, que consisteix de set membres que s'anomena Consell Federal. Aquest ??rgan constitueix, des de 1848, l'executiu nacional. Cada any un d'aquests set membres es tria com a president del consell, encara que nom??s exerceix una funci?? representativa.

Els Su??ssos amb dret a vot no sols poden influir en el marxa de la Confederaci?? i dels Cantons a trav??s de les eleccions, sin?? tamb?? fent ??s de dos instruments: la iniciativa i el refer??ndum.

[edita] Subdivisi?? administrativa

Vegeu: Cantons de Su??ssa

La Confederaci?? Helv??tica ??s composta de 26 cantons:

Els cantons estan dividits en 2.889 municipis. Cada cant?? t?? la seua pr??pia constituci??, poder legislatiu, govern i corts.

[edita] Geografia

El paisatge su??s est?? caracteritzat pels Alps, una alta cadena muntanyosa que discorre a trav??s de la zona central i sud del pa??s. Entre els alts pics dels Alps Su??ssos destaca el Pic Dufour, que assoleix els 4.634 metres per sobre del nivell del mar. Al Pic Dufour es troben nombroses valls, algunes fins i tot amb glaceres. D'aquest lloc emergeixen alguns dels rius principals d'Europa, entre ells el Rin, el Roine, l'Inn, i l'Udolara o Ticino, i aquests arriben fins a alguns llacs, com per exemple el Llac Leman, el Llac de Zuric, el Llac Neuch??tel, el Llac de Constan??a i el llac Verb?? al cant?? Ticino. La part del nord de Su??ssa, la m??s poblada, ??s m??s oberta, per?? encara ??s mitjanament muntanyosa. El clima su??s ??s normalment temperat, per?? pot variar molt depenent de la localitat, des del sever clima en les altes muntanyes fins a l'agradable clima mediterrani en el part sud.

[edita] Economia

Malgrat l'abs??ncia de recursos naturals, l'economia su??ssa figura entre les m??s pr??speres i les m??s desenvolupades del m??n. Orientada als serveis, com els bancs i les assegurances, i la mec??nica de precisi??, el pa??s produeix sobretot b??ns amb un fort valor afegit. El nivell de vida ??s un dels m??s elevats d'Europa. A m??s, la seva estabilitat i la seva neutralitat han atret un gran nombre de capitals estrangers i d'organitzacions internacionals com l'Organitzaci?? de les Nacions Unides. Despr??s de diversos anys d'un creixement feble o nul, l'any 2004 ha experimentat una al??a del 1,7% i un PIB sobrepassant els 435 milions (CHF). La taxa d'atur queda particularment baixa (al voltant d'un 3.5% al juliol de 2005) i una inflaci?? relativament feble.

[edita] Demografia

Distribuci?? de les lleng??es oficials a Su??ssa

Su??ssa ha estat influ??da per diverses de les majors cultures europees, tant en les seves pr??ctiques culturals com en els idiomes. A Su??ssa hi ha quatre idiomes oficials: alemany al nord i centre del pa??s (64%, groc), franc??s a l'oest (19%, en porpra), itali?? al sud (8%, verd) i una xicoteta minoria parla romanx en el cant?? sud-est de Graub??nden (<1%, vermell). L'alemany parlat ??s predominantment el dialecte su??s conegut com a alemany su??s, per?? en els mitjans de comunicaci?? s'usa l'alemany est??ndard. Una situaci?? an??loga es presenta al sud, amb una digl??ssia entre llombard i itali??. Vegeu aquest article en llombard per a informacions m??s detallades. Tamb?? s'hi parla el francoproven??al, tot i no ser un idioma oficial. Molts su??ssos parlen m??s d'un idioma; i el 20% de la poblaci?? el conforma residents i treballadors temporals estrangers.

La religi?? m??s seguida a Su??ssa ??s el catolicisme rom?? a la qual pertany el 43% de la poblaci??, 35% protestantisme i a causa de la immigraci?? s'ha establit l'Islam amb un 4% de la poblaci?? i el catolicisme ortodox amb un 2%. L'estabilitat i prosperitat de Su??ssa, combinada amb la seua diversitat de poblaci?? ha portat que alguns descriguen al pa??s com un estat consociacional.

Els su??ssos s??n reconeguts pels seus bancs, xocolates, formatges i rellotges.

L'1 d'agost de cada any se celebra la Festa Nacional de Su??ssa.