Stasi

De Viquip??dia

Escut de l'Stasi

Seu de l'Administraci?? Central d'Informaci?? a Berl??n

L'Stasi, abreviaci?? de Ministerium f??r Staatssicherheit (Ministeri de Seguretat Estatal) fou el servei secret per a l'interior i l'estranger de la Rep??blica Democr??tica d'Alemanya i, al mateix temps, l'instituci?? encarregada d'investigar els delictes pol??tics. Sobretot, per??, l'Stasi fou un instrument de vigil??ncia i repressi?? del SED contra ciutadans cr??tics amb el sistema. Com deia el SED, l'Stasi era "l'espasa i l'escut del partit". Fou fundada el 1950 i va ser responsable del control, del terror i de tortures contra la poblaci?? civil de l'RDA.

A l'Alemanya Oriental hi havia un segon servei d'espionatge, el Milit??raufkl??rung de l'ex??rcit. El Departament Superior I de l'Stasi, dedicada a la investigaci?? dins de l'ex??rcit, no depenia ni d'aquest servei ni de l'ex??rcit en si.

[edita] Hist??ria de l'Stasi

[edita] Precedents de l'Stasi

El Ministeri de Seguretat Estatal es va fundar el 8 de febrer de 1950 a partit de dues institucions que la precedien.

D'una banda, el Ministeri d'Interior i de Seguretat Nacional de l'URSS havia instal??lat a la zona d'ocupaci?? sovi??tica d'Alemanya tota una s??rie d'organismes extensos i independents que es trobaven sota la direcci?? del cap militar sovi??tic Ivan A. Serov (Nicolai K. Kovaltxuk a partir de 1946).
De l'altra, l'agost de 1946 es fund?? l'Administraci?? d'Interior alemanya, que havia unificat la policia pol??tica sota el nom de K5. Ben aviat es van encarregar al K5 les operacions secretes al pa??s. Al principi (1946), el K5 tenia un personal d'uns 160 membres, per?? l'abril de 1948 ja en tenia 700.

[edita] Stasi

Les bases per a la creaci?? d'una policia secreta independent, les establ?? el Politbur?? del Partit Comunista de la Uni?? Sovi??tica amb l'acord per a crear "l'administraci?? principal per a la protecci?? de l'economia popular". Amb aquest acord, Walter Ulbricht, Wilhelm Pieck i Otto Grotewohl es van imposar a l'opini?? del ministre sovi??tic de Seguretat Estatal, V??ctor S. Abakumov, qui estava preocupat per les reaccions que aix?? podria comportar per part dels Aliats occidentals.

El 24 de gener de 1950 el Politbur?? del SED va consituir el Ministeri de Seguretat. Dos dies despr??s, el govern de l'RDA tamb?? aconsell?? mesures de "defensa contra el sabotatge". El Parlament de l'RDA va decidir el 8 de febrer de 1950 la creaci?? del ministeri. Vuit dies despr??s, Wilhelm Zaisser en va ser nomenat ministre, i Erich Mielke secretari d'estat (c??rrec equivalent a viceministre).

Despr??s que el ministeri "fracass??s" a evitar la Sublevaci?? del 17 de juny de 1953, el ministeri de Seguretat es va convertir en la Secretaria de Seguretat Estatal, subordinada al Ministeri d'Interior. Tanmateix, el 24 de novembre de 1955 va tornar a convertir-se en ministeri. Fins al 1957 va ser ministre Ernst Wollweber, any que Walter Ulbricht el substitu?? pel fins llavors secretari Erich Mielke. Mielke va dirigir la cartera de Seguretat fins al 7 de novembre de 1989, dia que el consell de ministres va dimitir en bloc, dos dies abans de la caiguda del mur de Berl??n.

El cas m??s espectacular en qu?? l'Stasi particip?? fou l'anomenat "esc??ndal G??nter Guillaume". Guillaume era un espia de l'RDA que aconsegu?? arribar a ser una de les persones de confian??a del canceller occidental Willy Brandt. Aix?? sort?? a la llum el 24 d'abril de 1974, i provoc?? la dimissi?? del canceller de l'RFA el 7 de maig del mateix any.

[edita] Penes de mort

La pena de mort fou legal a l'RDA fins el 1987, per?? tot i aix?? l'aplicaci?? efectiva es feia amb secret m??xim. Pel que se sap, l'Stasi va sol??licitar aquesta condemna per a 64 persones, que despr??s van ser efectivament condemnades. Les execucions es duien a terme al centre de processament penal del carrer Alfred-K??stner-Stra??e de Leipzig. L'??ltim executat a l'RDA (1981) fou el doctor Werner Teske, un oficial de la mateixa Seguretat Estatal.

[edita] Desaparici??

Post de gu??rdia amb pintades "Llibertat per al meu expedient"

El 17 de novembre de 1989, la Cambra del Poble escoll?? un nou govern. El ministeri de Seguretat va ser reanomenat Oficina de Seguretat Nacional (Amt f??r Nationale Sicherheit), i pass?? a dirigir-lo la m?? dreta de Mielke: Wolfgang Schwanitz. El mat?? del 4 de desembre de 1989, les oficines de l'Stasi a Erfurt van ser assaltades per la ciutadania quan es va saber que es pretenia destruir tots els arxius. El vespre d'aquell mateix dia, tamb?? van ser assaltades pels ciutadans les oficines de Leipzig i Rostock. Poc despr??s, van anar caient la resta d'oficines; finalment, el 15 de gener de 1990 va ser assaltada la central a Berl??n Est. Durant l'ocupaci?? popular, es van produir algunes situacions ca??tiques i es van establir patrulles i comit??s populars per a vigilar les instal??lacions, i evitar la destrucci?? de documents. Aix?? va provocar que s'acab??s dissolguent l'Stasi. El 14 de desembre de 1989, el consell de ministres va posar fi a la "nova" Oficina de Seguretat Nacional amb la creaci?? de l'Oficina de Protecci?? de la Constituci?? (Verfassungsschutz) aix?? com d'un Servei d'Intel??lig??ncia (Nachrichtendienst), seguint el model existent a la Rep??blica Federal d'Alemanya. Aquesta decisi?? va provocar noves protestes dels ciutadans, i finalment el govern oriental va desistir el 13 de gener de 1990, dos dies abans que l'??ltima seu de l'Stasi, Berl??n Est, caigu??s.

Posteriorment, el govern de transici?? va dissoldre els departaments d'espionatge a l'estranger de l'Stasi, que havien estat dirigits per Markus Wolf de 1955 a 1986. Tot i que la major part dels arxius d'aquesta secci?? de l'Stasi van ser destru??ts, la CIA va aconseguir per mitjans poc clars les anomenades Actes Rosenholz, que contenien, entre d'altres coses, una llista completa amb els noms i cognoms de tots els espies de l'Stasi que treballaven a l'Alemanya Occidental.

El 29 de desembre de 1991 va entrar en vigor la Llei de documentaci?? de l'Stasi (Stasi-Unterlagen-Gesetz), gr??cies al suport majoritari del Bundestag. L'objecte de la llei ??s la desclassificaci?? de tots els arxius de l'antiga Stasi, permetent aix?? que qualsevol persona pugui consultar l'expedient que el Ministeri de Seguretat havia elaborat sobre ella. Per primera vegada ciutadans civils han tingut acc??s als arxius que un servei secret n'ha confeccionat. Es va crear, a m??s, una instituci?? que vetlla perqu?? tot aix?? es pugui dur a terme: l'Oficina Federal per a la Documentaci?? del Servei de Seguretat Estatal de l'antiga RDA (Amt des Bundesbeauftragten f??r die Unterlagen des Staatssicherheitsdienstes der ehemaligen DDR), col??loquialment anomenada Oficina Gauck o Oficina Bithler segons els diferents directors que ha tingut.

[edita] Estructura

[edita] Base legal i tasques de l'Stasi

La base legal per a les activitats del Ministeri eren:

Llei de creaci?? d'un Ministeri de Seguretat Estatal.
Estatuts de la Secretaria de Seguretat Estatal (1953) i els Estatuts del Ministeri de Seguretat Estatal (1969), que els sotmetien a secret estricte i que els atorgaven l'autoritzaci?? del govern i del Consell de Defensa nacional per a funcionar.
Codi processal penal i la Llei de la Policia de 1968, el par??graf 20 de la qual concedia als membres de l'Stasi autoritat policial.

Tanmateix, l'Stasi tamb?? es movia fora d'aquest marc legal i moltes vegades va actuar contra les garanties constitucionals recollides a la carta magna de l'RDA.

El Politbur?? del SED va assignar el 23 de setembre de 1953 als serveis secrets de l'RDA les seg??ents tasques:

Feines d'intel??lig??ncia a l'RFA i a Berl??n Oest, amb l'objectiu d'infiltrar-se en totes les institucions occidentals clau (Govern de Bonn, ind??stria, investigaci?? cient??fica, etc.)
Espionatge actiu mitjan??ant la infiltraci?? d'informadors en totes les ??rees importants de la vida p??blica de l'RDA.
Control de les grans organitzacions autoritzades pel govern, com ara l'Agrupaci?? de Dones d'Alemanya i l'Agrupaci?? de Joves.
Desmoralitzar i dividir l'Esgl??sia i les associacions juvenils i cercles intel??lectuals i i dissidents associats.
Control dels mateixos ciutadans de l'RDA, malgrat no respectar els seus drets civils. En el llenguatge oficial, aquesta tasca s'anomenava "descobriment i neutralitzaci?? d'activitats corruptores enemigues". Aix?? incloia l'espionatge de l'oposici?? i dels dissidents, la censura i la repressi?? de la llibertat d'opini??.
Protecci?? integral del c??rrecs importants del partit.
Assegurar la col??laboraci?? dels organismes de seguretat amb la policia.

[edita] Abast de l'Stasi

Es calcula que l'any 1989 treballaven directament per a l'Stasi unes 91.000 persones. Com que la instituci?? era "escut i espasa del partit", la gran majoria dels funcionaris eren membres, al mateix temps, del partit. Les directrives i ordres dels treballadors sorgien directament de la c??pula del SED, malgrat que el partit mai no va responsabilitzar-se de les accions de l'Stasi, ni despr??s de la reunificaci?? alemanya, quan el partit va transformar-se en die Linkspartei (PDS).

El Ministeri de Seguretat pertanyia, ??s clar, al govern de l'RDA; tot amb tot, tenia una funcionament intern propi, com qualsevol servei secret. Tenia, endem??s, m??s de 100.000 "col??laboradors no oficials", que duien a terme tasques de sabotatge i espionatge.

Les xifres esmentades mostren que, tenint en compte que hi havia uns 200.000 treballadors i que a les dues Alemanyes hi vivien uns vuitanta milions de persones, un de cada 400 ciutadans treballava per a l'Stasi. Si se'n descompten els infants i les persones d'edat avan??ada (18-80 anys), hi havia un espia per cada 200-300 habitants. Tanmateix, les dades espec??fiques de l'RDA (140.000 espies de l'Stasi i setze milions d'habitants) indiquen que devia haver-hi un espia per a cada 50 ciutadans orientals d'entre 18 i 80 anys, ??s a dir, un 2% de la poblaci?? de l'RDA. Molts dels treballadors de l'Stasi eren policies, funcionaris i militars, per?? tamb?? hi havia moltes persones corrents que li facilitaven informaci??.

Al moment de la caiguda del comunisme, hi havia 1.500 espies actius a l'RFA, especialment fora de Berl??n Oest, com va demostrar la valoraci?? p??blica de les Actes Rosenholz el mar?? de 2004. La quantitat d'informadors no oficials establerts a l'RFA es va xifrar en 20.000.

L'aparici?? a les actes com a col??laborador no oficial nom??s ??s un possible indici d'haver treballat per a l'Stasi. Les anotacions que hi ha a les fitxes d'un ciutad?? de vegades nom??s deixen entreveure que va haver-hi contactes amb el Ministeri, per?? aix?? no implica necess??riament que aquesta persona acab??s realment treballant per a l'Stasi. Altres persones potser s?? que van col??laborar-hi, per?? part dels documents del servei secret van ser destru??ts abans que la gent n'assalt??s les oficines.

[edita] Col??laboradors no oficials

Els col??laboradors no oficials era una persona que facilitava informacions a l'Stasi tot i no ser-ne oficialment un treballador. El Ministeri de Seguretat va reclutar m??s de 100.000 persones de tots els grups socials. Aquesta xarxa de col??laboradors era un element fundamental de l'espionatge de l'Alemanya Oriental, ja que s'obria la possibilitat de controlar cercles de persones que no podrien haver estat observats pels funcionaris reconeixibles de l'Stasi. Quan es van fer p??blics els arxius de l'Stasi durant la reunificaci??, va sortir a la llum el nom de molts d'aquests col??laboradors no oficials, cosa que provoc?? moltes trag??dies personals.

Les informacions eren, principalment, informes sobre el comportament de persones properes, tant del lloc de treball com de la vida personal de l'informador, incloent-hi molt sovint observacions sobre amics ??ntims i membres de la pr??pia fam??lia. Alguns dels treballadors ho feien per convicci?? pol??tica, per?? molts ho feien per obtenir beneficis del govern (reducci?? de la llista d'espera per a obtenir un cotxe, per aconseguir un ascens laboral, etc.) o fins i tot sota amena??a.

Les informacions d'aquests col??laboradors van permetre reunir m??s de sis milions d'expedients sobre un nombre igual de persones. Quan el Bundestag permet?? als ciutadans de llegir l'expedient que l'Stasi tenia sobre un mateix, es cregu?? que es provocaria una onada de linxaments, perqu?? molta gent se sent?? ferida en saber que amics ??ntims o familiars els havien denunciat. Tanmateix, aix?? no ocorregu??, encara que s?? que hi hagu?? molts drames personals. Alguns, per??, posen en dubte la veridicitat dels expedients, perqu?? ??s molt possible que alguns col??laboradors denunciessin persones innocents properes nom??s per odi o enveja.

[edita] Organitzaci?? de l'Stasi

L'Stasi estava dividida en diversos departaments principals, subdepartaments i grups de treball que es mantenien en contacte estret. Als departaments principals se'ls anomenava amb xifres romanes i tenia un camp d'acci?? concret i delimitat en qu?? desenvolupaven tasques de vigil??ncia, protecci?? o espionatge.

Hi havia una delegaci?? a cada ciutat sense districte i a cada districte. La seu central del Ministeri es trobava a Berl??n Est, al barri de Lichtenberg.

Ministre de Seguretat Estatal
- Departament 26 - Vigil??ncia telef??nica
- Departament d'armes i productes qu??mics (BCD)
- Departament de finances
- Departament d'informaci?? - Contrastaci?? de la informaci?? i mitjans de comunicaci??
- Departament X - Connexions internacionals
- Departament XI - Servei de codis secrets
- Departament XIV - Cos d'investigaci?? policial i processament penal
- Grup de treball de coordinaci?? comercial (AG BKK)
- Grup de treball ministerial (AGM) - Protecci?? i mobilitat
  - AGM/U: Unitats especials
  - AGM/S: Operacions militars especials (el 1989 subordinat al Dpmt. XXII)
  - Regiment de vigil??ncia de Berl??n "Feliks Dzierzynski"
- AG E: Grup de treball E (depenent del lloctinent del ministre, el general Mittig)
- Grup de treball XVII - Oficines al Berl??n Oest
- Oficina de direcci?? (BdL) - Seguretat interna de l'Stasi
- Oficina de direcci?? central de l'equip esportiu Dynamo
- Departament Principal I (HA I) - Ex??rcit i tropes frontereres
- Departament Principal II (HA II) - Contraespionatge
  - Departament M - Control postal
- Departament Principal III (HA III) - Comunicacions radiof??niques
- Departament Principal VI (HA VI) - Control de passaports, turistes i hotels
- Departament Principal VII (HA VII) - Talps en el Ministeri d'Interior i a la policia
- Departament Principal VIII (HA VIII) - Observaci?? i informaci??
- Departament Principal IX (HA IX) - Organisme d'investigaci??
  - Departament Principal IX/11 - Investigaci?? de crims nazis i crims de guerra
- Departament Principal XIX (HA XIX) - Tr??nsit, correus, mitjans de comunicaci??
- Departament Principal XVIII (HA XVIII) - Economia nacional
- Departament Principal XX (HA XX) - Aparell de l'estat, cultura, religi?? i clandestinitat
- Departament Principal XXII (HA XXII) - Antiterrorisme
- Departament Principal de protecci?? de persones (HA PS)
- Departament Principal de formaci?? i planter (HA KuSch)
  - Escola universit??ria jur??dica del Ministeri de Seguretat
  - Servei m??dic central (ZMD)
- Sector t??cnic operatiu (OTS)
- Administraci?? dels serveis de suport (VRD)
- Grup de treball central de protecci?? de la confidencialitat (ZAGG)
- Grup central d'informaci?? i la seva valoraci?? (ZAIG)
  - Departament XII - Informaci?? i arxius centrals
  - Departament XIII - Estaci?? informatitzada central
  - Departament jur??dic
- Grup central de coordinaci?? (ZKG) - Lluita contra l'emigraci?? i la fuga
- Centre major d'operacions (ZOS)
Administraci?? central d'informaci?? (HVA) - Espionatge a l'estranger

[edita] Seu central a Berl??n Est

Seu de les oficines del Ministeri de Seguretat Estatal

Nom??s la central del Ministeri a Berl??n ocupava tot un bloc de pisos, situat a l'avinguda Frankfurter Allee, i tenia un edifici annex, el complex Gotlindestra??e. L'edifici principal, imponent i enorme, era la seu dels despatxos del ministre Erich Mielke i dels seus col??laboradors i secretaris.

Convertida en museu des de l'any 1990, avui dia ??s possible visitar els despatxos del ministre aix?? com diferents exposicions sobre la hist??ria de l'RDA, i en especial sobre l'Stasi.