Sri Lanka

De Viquip??dia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap

Idiomes oficials Sinhala, t??mil i angl??s

Capital Kotte
6?? 54' N, 79?? 54' E

Ciutat m??s gran Colombo¹

Govern

President
Primer Ministre

Rep??blica socialista democr??tica
Mahinda Rajapakse
Ratnasiri Wickremanayake

Superf??cie
- Total
- Aigua (%) 65.610 km?? (119??)
1,3%

Poblaci??
- Estimaci?? 2004
- Cens
- Densitat 20,064,776 (53??)
-
305 hab/km?? (24??)

Moneda Rupia de Sri Lanka (LKR)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC+6)
(UTC+6)

Independ??ncia
del Regne Unit 4 de febrer del 1948

Himne nacional Sri Lanka Matha

Domini internet .lk

Codi telef??nic +94

Gentilici Singal??s, singalesa

¹ Antiga capital.

Sri Lanka ??s un pa??s asi??tic de tradici?? mil??len??ria fam??s per ser un puntal de saviesa a l'antiguitat i per ser avui un dels pa??sos m??s densament poblats. Abans del 1972 era conegut amb el nom de Ceilan.

[edita] Hist??ria

El paleol??tic hi presenta peces de car??cter mosteri??, i la tipologia arriba a incloure fulles de tosc aspecte aurinyaci??. Durant el mesol??tic es desenvolup?? una cultura amb micr??lits. El neol??tic fou portat a l'illa en un estadi avan??at pels vedes, que, procedents probablement de l'??ndia, hi introdu??ren un einam de talla molt rudiment??ria. Els vedes actuals tenen una cultura molt endarrerida, empren eines de quarsites tallades, semblants a les trobades en diverses coves prehist??riques de Sri Lanka, amb la qual cosa aquesta fase cultural pot ??sser comparada amb una mena de paleol??tic inferior. Anomenada Lank?? a les antigues obres s??nscrites, reb?? posteriorment el nom de Taprobane o Tambapanni.

La seva hist??ria es caracteritza per les freq??ents invasions de qu?? ha estat objecte. Durant l'antiguitat fou habitada pels vedes, i, segons el R??m??yana, fou conquerida per R??ma i defensada per R??vana. Al s VI aC fou enva??da per Viajya, pr??ncep del nord de l'??ndia, el qual es cas?? amb la filla del rei i inaugur?? una dinastia que dur?? vuit segles. El 307 aC, durant el regnat de Tissa, hom adopt?? el budisme com a religi?? nacional, i Sri Lanka arrib?? a ??sser un dels principals centres d'aquesta religi??. Els t??mils feren diverses incursions a l'illa durant els segles XI, XIII i XIV, i els xinesos, que n'utilitzaven el port per a comerciar amb els ??rabs, n'ocuparen una part, del 1408 al 1438. El 1505 hi fou iniciada la penetraci?? dels portuguesos amb Lorenzo de Almeida; el 1520 constru??ren una fortalesa a Colombo.

El domini portugu??s s'expand?? el 1560 amb motiu de l'atac de la ciutat de Jaffna per part pel virrei de l'??ndia Constant?? de Braganza, amb l'excusa que el rei perseguia els cristians. A partir del s XVII els holandesos substitu??ren gradualment els portuguesos: el 1602 l'expedici?? de Joris de Spielberg desembarc?? a Batticaloa i s'ali?? amb el rei de Kandy, enemic dels portuguesos. A poc a poc passaren als holandesos totes les possessions portugueses: G??lla, Negombo (1644), Colombo (1656), Manar i Jaffna (1658). El domini holand??s, que dur?? fins al segle XIX, nom??s respect?? l'independ??ncia del regne de Kandy. Els brit??nics intentaren d'establir-s'hi a mitjan s XVIII, per?? no ho aconseguiren fins a la fi del segle: en 1795-96 Stewart ocup?? Trincomalee, Jaffna, Kalpitiya, Noganuva i Colombo. Per la pau d'Amiens (1802), Sri Lanka pass?? a la Gran Bretanya, que l'annex?? a la presid??ncia de Madr??s. Kandy resist?? als anglesos i continu?? independent fins el 1815. La colonitzaci?? brit??nica foment?? l'agricultura de plantaci??, de la qual la que m??s prosper?? fou la del cautx??. El 1931 fou aprovada una constituci?? en la qual hom feia electiu quasi tot el consell d'estat, i el 1946 hom arrib?? a una plena autonomia interior sota un gabinet responsable.

El 1948 esdevingu?? un estat independent pertanyent al Commonwealth, amb el nom de Ceilan. L'any seg??ent fou aprovada la llei que priv?? del dret de vot els t??mils. El Front Unit del Poble, encap??alat per Salomon Bandaranaike, amb idees socialistes for??a moderades, guany?? les eleccions del 1956 enfront dels conservadors, que detenien el poder des del 1948.

Despr??s de l'assassinat de Bandaranaike el 1959 i del curt govern de Wijayanada Dehanayake, les eleccions del juliol del 1960 donaren la vict??ria al Partit de la Llibertat, dirigit per Sirimavo Bandaranaike, v??dua de Salomon, la qual segu?? una pol??tica de tipus socialista similar a la del Front Unit del Poble; l'alian??a amb el Partit Comunista (1964) fou una de les causes que Bandaranaike fos derrotada a les eleccions del 1965, per?? uns quants anys despr??s (maig del 1970) Bandaranaike i el Front Unit (integrat pel Partit de la Llibertat, el Partit Lanka Sama Samaja, trotskista, i el Partit Comunista) aconseguiren novament la direcci?? del pa??s. El 1972 deix?? d'??sser una monarquia dins el Commonwealth i es convert?? en rep??blica independent amb el nom actual.

El govern de Bandaranaike limit?? la propietat privada i nacionalitz?? (1975) les empreses del pa??s i les estrangeres. Les eleccions del 1977 donaren el poder al Partit Nacional Unit, que tot seguit aprov?? una esmena constitucional que transform?? el r??gim en presidencialista. J.R.Jayewardene es convert??, l'any 1978, en el primer president de Sri Lanka (reelegit el 1982), c??rrec des del qual promogu?? una nova constituci?? (1978).

[edita] Pol??tica

Fins el 1970 Sri Lanka era un domini membre del Commonwealth amb un r??gim parlamentari a l'anglesa. El 1972 es convert?? en rep??blica independent, tot i que continu?? dins el Commonwealth. Segons la constituci?? del 1978, ??s una rep??blica presidencialista. El poder executiu resideix en el cap de l'estat, elegit cada sis anys. El legislatiu l'exerceix un parlament unicameral, el qual es renova totalment cada sis anys. Sri Lanka ??s membre de l'ONU.

[edita] Partits Pol??tics

[edita] Geografia

Mapa de Sri Lanka

L'illa de Sri Lanka ??s separada de l'??ndia pel golf de Mannar i l'estret de Palk, per?? resta enlla??ada al continent mitjan??ant un rosari d'esculls i bancs de sorra anomenat Pont d'Adams. L'estructura geol??gica de l'illa s'emparenta estretament amb la del sotscontinent indi: el s??col precambri??, constitu??t de quarsites, gneis, esquists i calc??ries cristal??lines, ??s part integrant de l'escut araboindi i aflora per tota l'illa, amb l'excepci?? de la pen??nsula de Jaffna, al nord, on desapareix sota una cobertura sediment??ria de calc??ries mioc??niques. El s??col d??na origen a un extens nucli muntany??s en el sector meridional de l'illa, amb en??rgiques crestes quars??tiques (en constitueixen les m??ximes altituds: Pidurutalagala, 2 524 metres; Adams Peak, 2 243 metres) i valls profundament encaixades, on neixen els principals cursos d'aigua de l'illa. Entre aquest nucli muntany??s del sud i l'??rea mioc??nica del nord, caracteritzada per un tipus de relleu c??rstic, es disposa un sector de transici??, que ocupa tot el Sri Lanka central, amb un paisatge de petites planes i relleus residuals modests. Les planes costaneres s??n especialment desenvolupades a l'oest i al sud, amb nombroses llacunes i cordons litorals; al nord i a l'est, la costa es fa m??s abrupta.

[edita] Economia

El sector primari ocupa prop de la meitat de la poblaci?? activa. Els principals productes agr??coles s??n el te (del qual ??s el tercer productor mundial), l'arr??s, el cautx?? i el cocoter, i en un segon nivell, conreus alimentaris, com ara el blat de moro, el mill, els llegums, el moniato, la patata, la mandioca, oleaginosos, com ara el cacauet, el s??sam i el cot??, productes colonials, com ara el caf??, el tabac, el cacauet, la canya de sucre i les esp??cies de "les ??ndies" (canyella "de Ceilan", cardamom, citronel??la, pebre, nou moscada i l'areca), fruiters, com ara l'anan??s i el llimoner, i els productes d'horta.

La ramaderia obt??, sobretot, carn de bov??, d'aviram i de b??fal, llet de vaca, de b??fal i de cabra, cuir de bov?? i de b??fal, i energia de b??fal, de bov?? i d'elefant. L'explotaci?? forestal t?? una certa import??ncia. El sector secundari nom??s ocupa un sis?? de la poblaci?? activa. Les ind??stries extractives principals s??n el grafit (primer productor mundial), les pedres precioses de la regi?? de Radnapura i la sal comuna (Anayiravu, Puttalam, Palaviya). M??s inter??s econ??mic tenen la ilmenita i minerals afins, extrets de les sorres. Les ind??stries manufactureres s??n poc desenvolupades, i la majoria deriven de les activitats agropecu??ries, com ara la producci?? de copra, de sucre, olis, de la pell, el cautx?? (pneum??tics), de la fusta i el paper, la cervesa, el tabac i el cot??. Altres ind??stries destacades s??n les del ciment i la construcci??, el refinatge de petroli i altres ind??stries qu??miques (adobs, productes farmac??utics), cer??mica i sider??rgia, per?? es troben frenades per la manca d'energia. Les principals ind??stries s??n localitzades a Colombo, Maha Nuwara i Jaffna. La xarxa de transports terrestres ??s formada per un sistema discret de ferrocarrils i un altre de carreteres, de les quals les tres quartes parts de les principals s??n asfaltades. El 90 % del tr??fic interior es fa per carretera.

[edita] Demografia

La poblaci?? ??s repartida molt desigualment; les densitats m??s elevades es registren a la meitat sud-occidental de l'illa, mentre que la meitat nord-oriental t?? unes densitats molt febles. Constitueixen el nucli de la poblaci?? els singalesos (74 %) i els t??mils (18 %); uns altres grups ??tnics s??n els descendents d'??rabs, els burghers i els malais. Les principals religions practicades s??n el budisme (que practica un 69 % de la poblaci??, principalment singalesos), l'hinduisme (15 %, principalment t??mils), l'islam (8 %) i el cristianisme (7 %). Les principals lleng??es parlades s??n el singal??s, el t??mil i l'angl??s.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Sri Lanka

Estats de l'??sia
Afganistan \| Ar??bia Saudita \| Arm??nia² \| Azerbaidjan¹ \| Bahrain \| Bangla Desh \| Bhutan \| Brunei \| Cambodja \| Corea del Nord \| Corea del Sud \| Emirats ??rabs Units \| Filipines \| Ge??rgia¹ \| Iemen \| ??ndia \| Indon??sia \| Iran \| Iraq \| Israel \| Jap?? \| Jord??nia \| Kazakhstan¹ \| Kirguizistan \| Kuwait \| Laos \| L??ban \| Mal??isia \| Maldives \| Mong??lia \| Myanmar \| Nepal \| Oman \| Pakistan \| Qatar \| R??ssia¹ \| Singapur \| S??ria \| Sri Lanka \| Tadjikistan \| Tail??ndia \| Taiwan \| Timor Oriental \| Turkmenistan \| Turquia¹ \| Uzbekistan \| Vietnam \| Xina \| Xipre²
Depend??ncies: Palestina \| Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.