Solidarno????

De Viquip??dia

Solidarno???? o Solidaritat ( Solidarno???? (?) en polon??s) ??s el nom amb que tamb?? es coneix el Sindicat Professional Lliure Autogestionari Solidarno????, una federaci?? sindical polonesa d'arrels cristianes fundada a les drassanes de Gdansk el setembre del 1980.

El seu origen va estar en una revista del mateix nom publicada per l'ala esquerra del Partit Unit dels Treballadors Polonesos, que, entre altres objectius, demanava la constituci?? de sindicats lliures (com existien des de molt enrere a Iugosl??via, i van intentar fer en 1968 a Txecoslov??quia, durant la Primavera de Praga) i aut??noms del Partit i del Govern. Aquesta idea va calar entre els combatius miners, que, entre altres exig??ncies, demanaven la setmana laboral de 35 hores, sense reducci?? proporcional de salaris. Aix?? que van constituir un sindicat clandest?? amb el mateix nom.

El sindicat Solidarno???? es va caracteritzar per la gran milit??ncia obrera cat??lica i per la seva tena?? lluita contra el totalitarisme comunista. L'Esgl??sia Cat??lica, encap??alada pel cardenal Wojty??a, va comprendre les posibilitats que s'obrien per a destruir al moviment comunista. Va estimular als obrers cat??lics de les drassanes de Gdansk, condu??ts per Lech Walesa a incorporar-se a aquest sindicat clandest??, i mostrar similar combativitat. Convocat el seu primer Congr??s, amb toler??ncia governamental, calia decidir qui dominarien el sindicat. Els seus fundadors, els miners, van iniciar una desesperada batalla, en part propagandista, amb vista a aquest Congr??s, paralitzant totes les conques mineres i tancant-se els seus principals dirigents en les mines de carb??.

Gdansk- Monument als caiguts en les protestes de desembre de 1970

El Govern va ordenar injectar aigua en aquests pous, ofegant-hi als dirigents de l'esquerra comunista. Ning??, ni la Esgl??sia Cat??lica ni Ronald Reagan, va protestar per aix??. L??gicament, el Congr??s ho va guanyar la Esgl??sia Cat??lica, considerant el Govern que amb ella es podia pactar. No va ser aix??. La "Solidaritat Rural", una uni?? de grangers, va ser creada en maig de 1981. Abans de fi de 1981 Solidarno???? tenia nou milions de membres. El 13 de desembre de 1981, el President del Govern, el mariscal Wojciech Jaruzelski va declarar la llei marcial i va empresonar a la majoria dels dirigents de Solidarno????, que va ser prohibit novament el 8 d'octubre de 1982.

La llei de Marcial va ser aixecada formalment en juliol de 1983. Solidaritat va persistir solament com organitzaci?? clandestina, amb suport de l'Esgl??sia Cat??lica i la CIA. A la fi dels anys 80, Solidarno???? era prou forta per a frustrar les temptatives reformistes de Jaruzelski: les vagues a nivell nacional de 1988 van for??ar al Govern a negociar amb Solidarno????, que va deixar de presentar-se com a sindicat per a fer p??bliques les seves pretensions com a partit pol??tic a eleccions lliures. En un exc??s de confian??a, estimulat per Mikha??l Gorbatxov, que pretenia experimentar amb les possibilitats, el govern va cedir i va perdre les eleccions, en petita part a causa de la propaganda nord-americana prometent la inversi?? d'immenses quantitats de fons si s'acabava amb el comunisme.

Aix?? va resultar que el que es va iniciar com un moviment contra la burocr??cia i per les ess??ncies del socialisme i la solidaritat, propugnat per la intel??lectualitat i els miners, va acabar amb el sistema comunista. Lech Walesa [1] va estar un mandat en el govern.