Socialisme
De Viquip??dia
|
Part de la secci?? del |
 |
| Corrents |
|
Socialisme llibertari |
| Pensament |
|
Anarquisme |
| Conceptes |
|
Autogesti?? |
| edita |
El Socialisme ??s una doctrina pol??tica lligada a la classe social del Proletariat, oposada al capitalisme i a la classe social de la Burgesia, que t?? com a objectiu la socialitzaci?? dels mitjans de producci??, canvi i transport, la supressi?? de les classes socials i el repartiment de la riquesa segons l'aportaci?? de cadasc?? en el treball.
L'organitzaci?? de la societat de tal forma que qualsevol individu, home o dona, es trobi en n??ixer una igualtat de mitjans pel desenvolupament de les seves facultats respectives i per la utilitzaci?? del seu treball. L'organitzaci?? de la societat de tal forma que l'explotaci?? per una persona del treball del seu ve?? sigui impossible, i on tothom pugui gaudir de la riquesa social ??nicament d'acord amb la seva contribuci?? a la producci?? d'aquella riquesa.
Die Frau und der Sozialismus
Taula de continguts |
[edita] Or??gens i evoluci??
El socialisme s???origina en la cr??tica duta a terme per alguns pensadors a les conseq????ncies socials de la Revoluci?? Industrial, especialment a les desigualtats entre unes elits capitalistes riques i una classe obrera condemnada a viure en la mis??ria; aquests desequilibris es veien com a resultat del mercat lliure en qu?? es basava el capitalisme. En contra de l'individualisme de l'??poca, base de la doctrina liberal, els socialistes presentaren com a alternativa una nova comunitat de productors, units per una solidaritat fraternal; en el futur, les masses prendrien als capitalistes el control dels mitjans de producci?? i del govern de l'Estat; l'individu ha de sotmetre???s sempre als interessos de la col??lectivitat la qual li proporcionar?? sempre els mitjans per satisfer les seves necessitats.
La doctrina socialista sempre proposa o b?? la limitaci?? o b?? l'abolici?? de la propietat privada dels mitjans de producci??, de canvi i de distribuci??, els quals han de ser col??lectivitzats, com a mitj?? per arribar a un nou tipus de societat igualit??ria, on no hi hagi distinci?? entre rics i pobres ni entre poderosos i sotmesos, on tothom visqui en llibertat i ning?? no es trobi patint una situaci?? d'explotaci?? ni de servitud; segons els socialistes, la propietat privada ??s una noci?? introdu??da injustament a la societat per legitimar els interessos dels poderosos en contra dels desigs dels sectors desfavorits.
El mot socialisme va apar??ixer per primera vegada el 1832, al diari franc??s Le Globe per referir-se als seguidors de les doctrines de Saint-Simon (1760-1825); el concepte socialista tamb?? va servir per designar els reformadors socials anglesos, entre els quals destacava Robert Owen (1771-1858), autor d'un opuscle titulat What is socialism?.
A principis del segle XIX, els socialistes, com ara ??tienne Cabet (1788-1856) o Charles Fourier (1772-1837), intentaren arribar al socialisme creant comunes regides pels principis de treball en com?? i d'abolici?? de la propietat, aquests foren els socialistes ut??pics. Poc despr??s, el socialisme evolucion?? abandonant la idea de constituir comunes alternatives, per la de transformar la societat mitjan??ant una acci?? pol??tica revolucion??ria; aix?? aparegu?? el socialisme pol??tic representat per Karl Marx (1818-1883), Friedrich Engels (1820-1895), Pierre Joseph Proudhon (1809-1865), Louis Auguste Blanqui (1805-1881), Mikha??l Bakunin (1814-1876), etc.
El socialisme pol??tic va acabar dividint-se en dues branques: l'anarquista ???representada per Proudhon i Bakunin-, partid??ria de la supressi?? immediata de l'Estat i de qualsevol forma d'autoritat pol??tica, i la marxista, que propugnava la creaci?? d'un estat socialista com a mitj?? per arribar a l'objectiu final d'establir una societat lliure i igualit??ria. A finals del segle XIX, dins del socialisme marxista va apar??ixer el corrent revisionista, que proposava l'aband?? de l'actitud revolucion??ria a favor d'una pol??tica reformista en qu?? s???acabaria arribant al socialisme mitjan??ant reformes graduals introdu??des gr??cies a la participaci?? dels partits socialistes en el joc pol??tic dels estats liberals o democr??tics. Per la seva banda, l'anarquisme, amb for??a a It??lia i a Espanya, es mantingu?? fidel a l'activisme revolucionari; a Espanya, els anarquistes aprofitaren el col??lapse de les institucions de la Rep??blica, provocat pel cop d'estat del 18 de juliol de 1936, per dur a terme la revoluci??; l'Espanya republicana durant la Guerra Civil (1936-1939) fou l'??nic cas en qu?? els anarquistes arribaren a prendre el poder; despr??s de la fi de la II Guerra Mundial, l'anarquisme va anar perdent for??a a tot arreu fins esdevenir marginal.
Durant el segle XX, hom denomina comunistes aquells socialistes partidaris d'establir un r??gim revolucionari seguint l'exemple i els m??todes aplicats a R??ssia arran de la Revoluci?? Bolxevic d'Octubre de 1917, dirigida per Lenin; els marxistes no comunistes passaren a denominar-se socialistes o socialdem??crates, tot i que, abans de la I Guerra Mundial (1914-1918), socialdem??crata o socialista designava tamb?? els partidaris d'instaurar el socialisme per mitjans revolucionaris. La Revoluci?? Bolxevic i el naixement de l'URSS va dur a l'aparici?? a tot arreu del partits comunistes, sorgits gaireb?? sempre a partir d'escissions dels partits socialistes; all?? que precipit?? la ruptura entre socialistes i comunistes fou l'oposici?? te??rica d'Otto Bauer, un dels capdavanters del marxisme a ??ustria, al r??gim bolxevic, per??, sobretot, la repressi?? contra els espartaquistes ???que intentaren instaurar el comunisme a Alemanya durant el per??ode revolucionari de 1918 a 1920- , dirigida per Friedrich Ebert dirigent del Partit Socialdem??crata d'Alemanya, que ocup?? el c??rrec de canceller el 1918 i el de president de la Rep??blica entre 1919 i 1925.
En un principi, els socialistes o socialdem??crates ???tots ells d'ideologia marxista- es mantingueren fidels a la idea d'arribar al socialisme mitjan??ant la seva acci?? pol??tica reformista; fins 1929, els socialistes cregueren en l'exist??ncia d'un nou capitalisme internacional planificat, materialitzat en la formaci?? de grans trusts, que obriria un proc??s de racionalitzaci?? econ??mica dins del qual f??ra possible un r??pid progr??s pol??tic i social, aquesta idea semblava confirmada per la formaci?? dels primers governs laboristes brit??nics (1924 i 1929) i pels ??xits del socialisme a Su??cia o a ??ustria; despr??s de la crisi de 1929, en l'??poca de l'ascens dels feixismes europeus, els socialistes no van saber trobar un cam?? propi; en un principi la Komintern ???la Internacional Comunista creada per l'URSS- havia abonat la t??ctica de classe contra classe per accelerar la revoluci?? i havia titllat els socialistes de socialfeixistes; tanmateix, en el seu VII Congr??s, la Komintern canvi?? de t??ctica cosa que va dur a la formaci?? dels governs de Front Popular a Espanya i Fran??a el 1936, entesos com l'alian??a dels comunistes, els socialistes i l'esquerra burgesa en defensa de la democr??cia parlament??ria contra el feixisme, aquesta alian??a va mantenir-se durant la II Guerra Mundial malgrat el pacte germano-sovi??tic de 1939. A partir de 1947, la Guerra Freda va dur a l'a??llament dels comunistes; aleshores, dins del socialisme va triomfar totalment la l??nia reformista: aband?? total dels m??todes revolucionaris i violents per arribar al poder i plena acceptaci?? del sistema parlamentari perqu?? l'ideal socialista ??s inseparable de la democr??cia, cosa que duia a un rebuig al totalitarisme, transformaci?? de partits de classe obrera en partits del poble o de les classes populars, trencament amb el concepte de nacionalitzaci?? dels mitjans de producci?? com a principi primer del socialisme, el qual era substitu??t per la idea del control p??blic de l'empresa i de la planificaci?? dins del marc d'una economia mixta (on hi havia d'haver empreses estatals per?? tamb?? empreses privades); aquestes foren les postures expressades al Congr??s Socialista de Frankfurt (1951), on es decid?? fundar la Internacional Socialista, entesa com a reconstituci?? de la II Internacional (1889-1914); dins d'aquesta l??nia, al Congr??s de Bad Bodesberg (1959), el Partit Socialdem??crata d'Alemanya abandon?? la ideologia marxista; a partir d'aleshores, el seu objectiu fou la creaci?? i manteniment de l'Estat del Benestar, en qu??, mitjan??ant la seva pol??tica tribut??ria, l'Estat redistribueix la riquesa assegurant tota una s??rie de serveis i prestacions al conjunt dels ciutadans.
[edita] Socialisme reformista
El socialisme reformista ??s un moviment de reforma social aparegut al segle XIX que propugnava la intervenci?? de l'Estat en l'economia per combatre les desigualtats socials provocades pel sistema capitalista, sense per?? destruir les institucions socials i pol??tiques vigents; per aix??, a difer??ncia del marxisme i de l'anarquisme, el socialisme reformista dit socialisme d'estat no era pas revolucionari i, en conseq????ncia, acceptava qualsevol tipus d'estat, fins i tot un de mon??rquic com ho era l'Imperi Alemany, existent entre 1871 i 1918.
Dins del socialisme reformista, cal destacar Louis Blanc (1811-1882), Johann Karl Rodbertus (1805-1875),Wilhem Roscher (1817-1894), Rudolf Meyer (1839-1899),Gustav Schmoller (1838-1917), Adolf Wagner (1835-1917), Albert Schaeffle (1831-1908), Ferdinand Lassalle (1825-1865), Henry George (1839-1897), Sidney Webb(1859-1947), H.G. Wells (1866-1946), i George Bernard Shaw (1856-1950).
[edita] Socialisme ut??pic
El socialisme ut??pic ??s un conjunt de propostes de reforma social anteriors a Marx (fet pel qual sovint rep el nom de socialisme premarxista), i que tenien un fort component d'escapisme. La majoria d'aquestes propostes implicaven la fugida d'un nombre d'individus de la societat occidental cap a una nova poblaci??, regida segons les idees de la proposta concreta.
[edita] Socialisme marxista
[edita] Socialisme liberal o humanista
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- (angl??s) Socialism Today, El Socialisme avui, el diari te??ric del Partit Socialista dels EUA.
- (angl??s) Lloc web del Socialisme
- (angl??s) Internacional Socialista
- (angl??s) Socialist Thought, compara l'escola francesa amb l'escola anglesa.
