Sobirania

De Viquip??dia

Tot i que el concepte de sobirania ??s un dels m??s dif??cils i espinosos de la teoria de l'Estat i de les ci??ncies pol??tiques en general, podr??em definir-la com el dret exclusiu d'exercir autoritat pol??tica suprema (legislativa, judicial i/o executiva) sobre una regi?? geogr??fica, grup de gent o a un mateix. Representa doncs el poder leg??tim de darrera inst??ncia.

Aix?? significa la inexist??ncia te??rica de limitacions jur??diques al seu poder a l'??mbit (territorial o hum??) que li pertany. S?? que n'hi podria haver de socials, com per exemple els drets hist??rics, o altres convencions impl??cites.

A l'hora de tractar sobre la sobirania, cal tractar sobre dos conceptes b??sics: l'un es l'??mbit d'aplicaci??, i l'altre el subjecte portador.

L'??mbit d'aplicaci?? ??s el conjunt d'entitats que es sotmeten a aquesta sobirania. Aix?? inclou, normalment, a persones i propietats.
El subjecte portador ??s aquella instituci?? que en fa us de la sobirania, ??s a dir, la que fa exercici del seu poder.

A les democr??cies el subjecte portador coincideix nominalment amb l'??mbit d'aplicaci??. A les dictadures el subjecte portador es m??s redu??t que l'??mbit d'aplicaci??.

Tradu??t a llenguatge vulgar, a la democr??cia un col??lectiu decideix sobre si mateix, mentre que a les dictadures una ??nica persona, o un grup redu??t d'elles, decideix sobre tot el col??lectiu. Sempre xerrant "en ??ltima inst??ncia".

Fora de l'??mbit d'aplicaci?? de les diverses sobiranies, existeix una anarquia, en el sentit pejoratiu de la paraula, on l'ordre no s'estableix per llei, sin?? per la for??a bruta o la intriga. Actualment, aix?? correspon a l'??mbit internacional, tot i que l'acord al que han arribat els pa??sos membres de la Organitzaci?? de les Nacions Unides suposa una harmonitzaci?? dels diferents poders sobirans i el que alguns autors consideren els ciments d'una sobirania mundial.

L'??mbit d'aplicaci?? de la sobirania coincideix, tamb?? actualment, amb els anomenats Estats-Naci??, mentre que el subjecte portador depen de l'organitzaci?? espec??fica de cada pa??s, dominant les democr??cies.

S'ha de dir que un subjecte sobir??, en tenir la legitimitat del poder ??ltim, tamb?? pot cedir compet??ncies a altres entitats, de forma expl??cita o impl??cita. D'aquesta forma reconeix drets individuals i col??lectius, ja sigui per conviccions ideol??giques o pel simple fet de ser incapa?? d'exercir realment la seva sobirania.

Existeixen diferents interpretacions sobre qui o qu?? haurien de ser els ??mbits d'aplicaci?? i els subjectes portadors. Com a divisi?? inicial, existeixen dues fam??lies: les democr??tiques i les dictatorials.

[edita] Ideologies democr??tiques

Son aquelles on l'??mbit d'aplicaci?? coincideix amb el subjecte portador. Taxon??micament coincideixen amb les ideologies pol??tiques, i es divideix segons el que considerin que ??s el subjecte sobir??.

Les ideologies individualistes consideren a l'individu portador ideal de la sobirania, la qual pot recuperar en tot moment, i que per tant tota construcci?? social no es m??s que l'atribuci?? volunt??ria de compet??ncies.
Les ideologies identit??ries consideren que unes determinades entitats col??lectives son les portadores ideals de la sobirania, i que per tant es poden organitzar internament segons decideixin, mentre que de portes cap afora s'han de regir pel sistema an??rquic, amb la possibilitat de realitzar determinades construccions socials cedint volunt??riament compet??ncies. Com a exemple d'aix?? estaria la Uni?? Europea.
Les ideologies universalistes consideren a tota la humanitat com a portadora ideal de la sobirania, i per tant com la que hauria de reglamentar l'ordre pel qual ens regim tots. Recordem que aquest ordre pot recon??ixer compet??ncies a altres entitats.

[edita] Ideologies dictatorials

Son aquelles on una o un grup de persones decideixen sobre un col??lectiu major. Taxon??micament, es categoritza dins les ideologies parapol??tiques, ja sigui perqu?? es consideri als dictadors com a representats sobre la terra d'una suposada sobirania divina, ja sigui per pur egocentrisme o egoisme.

Les ideologies espirituals creuen en unes lleis, en una sobirania, establertes per una entitat supra-humana. Aquesta s'hauria de respectar, i per aix?? es fa necess??ria la seva representaci?? sobre la terra (per exemple, el Papa).
Les ideologies egoc??ntriques consideren la seva visi?? del m??n com a l'ordre ideal, ignorant aix?? possibles prefer??ncies d'altres individus.
Les ideologies egoistes consideren a la mateixa persona (o grup d'elles) com a l'entitat a beneficiar-se, i per tant com a portador de la sobirania, mentre que els altres l'haurien de servir.