Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Sitges - Viquip??dia

Sitges

De Viquip??dia

Sitges
Escut de Sitges Bandera de Sitges
(En detall) (En detall)
Localitzaci??


Municipi del Garraf
Vista de la Punta de Sitges des del mar
Vista de la Punta de Sitges des del mar
Estat
??? Autonomia
??? Prov??ncia
??? ??mbit funcional
??? Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolit??
Garraf
Gentilici Sitget??, sitgetana
Superf??cie 43,85 km??
Altitud 10 m
Poblaci?? (2006)
  ??? Densitat
25.642 hab.
584,77 hab/km??
Coordenades 41?? 14??? 18??? N 1?? 48??? 43??? ECoordenades: 41?? 14??? 18??? N 1?? 48??? 43??? E
Sistema pol??tic
Entitats de poblaci??

4

Sitges ??s un municipi de Catalunya ubicat a la comarca del Garraf. Sovint ??s anomenat Blanca Subur [1] [2][3].

Aquesta vila actualment basa la seva economia en el turisme i la cultura oferint m??s de 4.500 places hoteleres, la major part d'almenys 4 estrelles. La determinaci?? per aconseguir una alta qualitat a les seves infraestructures tur??stiques l'ha convertit en una destinaci?? de primera classe per a congressos, confer??ncies, seminaris i reunions empresarials i ??s la ciutat espanyola que n'acull m??s si s'exceptuen les capitals d'algunes comunitats aut??nomes.


Vista caracter??stica de la vila amb l'esgl??sia al fons
Vista caracter??stica de la vila amb l'esgl??sia al fons

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

Les refer??ncies als primers sitgetans es remunten a abans del neol??tic i m??s modernament est?? documentat un assentament ib??ric al voltant del segle IV AC. A m??s hi ha estudis que constaten que al segle I Sitges tenia dos petits nuclis de poblaci??, un al voltant del tur?? de la Punta i un altre a l'ermita del Vinyet. Unida a l'Ol??rdola romana, el port de la Blanca Subur serv?? d'intercanvi entre els productes del Pened??s i els d'altres indrets de la Mediterr??nia romana.

A l'era medieval s'aixec?? el castell, situat dalt del tur?? de la punta all?? on avui en dia hi ha l'Ajuntament (constru??t l'any 1889) i que va tenir com a primer propietari la Seu de Barcelona que el ced?? al comte Mir Geribert (1041). Al segle XII, Sitges estava sota el control de la fam??lia Sitges (adoptaren el top??nim de la vila com a cognom); aquesta fam??lia est?? documentada de l'any 1116 fins al 1308 quan Agn??s de Sitges va vendre els seus drets de castlania a Bernat de Fonollar que en fou senyor de 1306 a 1326. Despr??s de la mort de la seva segona muller, Blanca d'Abella, Sitges per decisi?? success??ria va passar a mans de la Pia Almoina i hi estigu?? fins el 1814. Bernat de Fonollar va ser un cavaller directament relacionat amb la cort del rei Jaume II i la tomba d'ell i la seva muller estan a l'esgl??sia de Sant Bartomeu i Santa Tecla. La vida dels sitgetans d'aquests segles s'organitzava al voltant del tur?? del Baluard que estava emmurallat i connectava amb la resta de la vila amb un pont per sobre de l'actual Carrer Major. Es coneix, tamb??, l'exist??ncia de 3 torres situades a diferents punts del poble. Aixecades l'any 1303, avui s??n representades a l'escut de Sitges. Tamb?? cal destacar-hi el Palau del Rei Moro, del segle XIV.

La principal activitat econ??mica de la vila era la vinya i el conreu, sobretot de la malvasia. Tamb?? es conreava blat, horta, garrofers i el bargall?? o margall??, s??mbol del Garraf. Des del 1345 quan Vilafranca deman?? una autoritzaci?? per a tenir un port a Sitges la vila va esdevenir la sortida comercial al exterior dels productes del Pened??s.

Durant l'edat Moderna la Universitat de Sitges (Ajuntament) mald?? per deslliurar-se del domini senyorial de la Pia Almoina. L'any 1814 Sitges s'alliber?? definitivament i s'incorpor?? a la corona malgrat patir en les distintes guerres que hi hagueren. L'activitat econ??mica va seguir sent la pagesia, la pesca i l'activitat portu??ria que cresqu?? a partir del segle XVIII quan Catalunya obtingu?? el perm??s per poder comerciar directament amb Am??rica. Des de finals del XVIII (1779) fins a principis del XIX s'establ?? un constant comer?? amb les col??nies americanes.

La Esgl??sia de Sant Bartomeu i Santa Tecla fou constru??da el segle XVII
La Esgl??sia de Sant Bartomeu i Santa Tecla fou constru??da el segle XVII

Al segle XIX arrib?? un dels cap??tols m??s tr??gics de la vila quan durant les guerres carlines el poble va tractar d'aturar l'atac de les tropes carlines que es va produir l'1 de maig de 1838. Aquest esdeveniment hist??ric es recorda a la vila amb el carrer que duu aquesta data (durant la dictadura franquista es va rebatejar amb el nom de 2 de maig per?? posteriorment es restaur?? el nom a Primer de maig, amb el malnom de carrer del Pecat).

La bonan??a econ??mica, iniciada a finals del XVIII dur?? fins a principis del XIX. El comer?? es basava en l'exportaci?? de roba, vi, malvasia i aiguardent i a partir del segon ter?? del XIX l'economia passa a mans dels comerciants sitgetans que tornen enriquits d'Am??rica i compren o arreglen les antigues cases del poble (??poca dels americanos). La vila es converteix en un punt d'estiueig i jubilaci?? dels americanos sitgetans.

Abans de convertir-se en una vila plenament tur??stica, a Sitges s'obriren amb capital americ?? diverses f??briques (entre elles la f??brica de ciment de Vallcarca oberta el 1903). Al voltant del 1936 Sitges disposava de 36 f??briques on hi treballava m??s del 80% de la poblaci??.

Malgrat aquest desenvolupament industrial els or??gens del turisme es troben al 1879 quan ja es practicaven els banys com a ter??pia medicinal, i que m??s endavant passarien a ser banys a la platja (1888). Sitges tenia un dif??cil acc??s des de Barcelona per?? l'arribada del ferrocarril afavor?? la comunicaci?? amb la capital catalana. Amb la vinguda de Santiago Rusi??ol al 1891 Sitges es convert?? en el focus cultural dels modernistes. L'any 1909, de la m?? de Ramon Casas i Miquel Utrillo, visit?? Sitges Charles Deering, un milionari nord-americ?? que transform?? el carrer de Fonollar, de t??piques cases marineres i l'antic hospital, en un palau. El Palau Maricel i el Cau Ferrat (casa-estudi de Rusi??ol) esdevingueren dos pols d'atracci?? cultural i llan??aren Sitges a la fama tur??stica. L'any 1918 l'industrial Francesc Armengol va projectar la ciutat-jard?? Terramar i fou un dels principals inversors de l'Aut??drom de Terramar. [4].

[edita] Esdeveniments

[edita] Demografia

Entitat de poblaci?? Hab. (2005)
Botigues de Sitges, les 1.613
Garraf 259
Sitges 22.591
Vallcarca 7
Evoluci?? demogr??fica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
57 - 121 1.606 3.511 3.679 3.499 3.270 3.162
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
3.215 3.776 6.962 7.355 8.607 10.491 11.451 11.850 13.550
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
13.889 15.371 16.801 17.600 19.448 21.377 23.172 25.642 -
1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.)

[edita] Festes i Festivals

Part del municipi vist des del Mas Alba
Part del municipi vist des del Mas Alba

[edita] Gastronomia

[edita] Museus

[edita] Fills i filles il??lustres

Vegeu tamb?? Categoria:Sitgetans

[edita] Ciutats agermanades

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Refer??ncies

[edita] Enlla??os

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Sitges