Sitges
De Viquip??dia
|
|||||
Localitzaci?? | |||||
|
|||||
Municipi del Garraf | |||||
Vista de la Punta de Sitges des del mar | |||||
Estat ??? Autonomia ??? Prov??ncia ??? ??mbit funcional ??? Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolit?? Garraf |
||||
Gentilici | Sitget??, sitgetana | ||||
Superf??cie | 43,85 km?? | ||||
Altitud | 10 m | ||||
Poblaci?? (2006) ??? Densitat |
25.642 hab. 584,77 hab/km?? |
||||
Coordenades | 41?? 14??? 18??? N 1?? 48??? 43??? E | ||||
Sistema pol??tic Entitats de poblaci?? |
4 |
Sitges ??s un municipi de Catalunya ubicat a la comarca del Garraf. Sovint ??s anomenat Blanca Subur [1] [2][3].
Aquesta vila actualment basa la seva economia en el turisme i la cultura oferint m??s de 4.500 places hoteleres, la major part d'almenys 4 estrelles. La determinaci?? per aconseguir una alta qualitat a les seves infraestructures tur??stiques l'ha convertit en una destinaci?? de primera classe per a congressos, confer??ncies, seminaris i reunions empresarials i ??s la ciutat espanyola que n'acull m??s si s'exceptuen les capitals d'algunes comunitats aut??nomes.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
Les refer??ncies als primers sitgetans es remunten a abans del neol??tic i m??s modernament est?? documentat un assentament ib??ric al voltant del segle IV AC. A m??s hi ha estudis que constaten que al segle I Sitges tenia dos petits nuclis de poblaci??, un al voltant del tur?? de la Punta i un altre a l'ermita del Vinyet. Unida a l'Ol??rdola romana, el port de la Blanca Subur serv?? d'intercanvi entre els productes del Pened??s i els d'altres indrets de la Mediterr??nia romana.
A l'era medieval s'aixec?? el castell, situat dalt del tur?? de la punta all?? on avui en dia hi ha l'Ajuntament (constru??t l'any 1889) i que va tenir com a primer propietari la Seu de Barcelona que el ced?? al comte Mir Geribert (1041). Al segle XII, Sitges estava sota el control de la fam??lia Sitges (adoptaren el top??nim de la vila com a cognom); aquesta fam??lia est?? documentada de l'any 1116 fins al 1308 quan Agn??s de Sitges va vendre els seus drets de castlania a Bernat de Fonollar que en fou senyor de 1306 a 1326. Despr??s de la mort de la seva segona muller, Blanca d'Abella, Sitges per decisi?? success??ria va passar a mans de la Pia Almoina i hi estigu?? fins el 1814. Bernat de Fonollar va ser un cavaller directament relacionat amb la cort del rei Jaume II i la tomba d'ell i la seva muller estan a l'esgl??sia de Sant Bartomeu i Santa Tecla. La vida dels sitgetans d'aquests segles s'organitzava al voltant del tur?? del Baluard que estava emmurallat i connectava amb la resta de la vila amb un pont per sobre de l'actual Carrer Major. Es coneix, tamb??, l'exist??ncia de 3 torres situades a diferents punts del poble. Aixecades l'any 1303, avui s??n representades a l'escut de Sitges. Tamb?? cal destacar-hi el Palau del Rei Moro, del segle XIV.
La principal activitat econ??mica de la vila era la vinya i el conreu, sobretot de la malvasia. Tamb?? es conreava blat, horta, garrofers i el bargall?? o margall??, s??mbol del Garraf. Des del 1345 quan Vilafranca deman?? una autoritzaci?? per a tenir un port a Sitges la vila va esdevenir la sortida comercial al exterior dels productes del Pened??s.
Durant l'edat Moderna la Universitat de Sitges (Ajuntament) mald?? per deslliurar-se del domini senyorial de la Pia Almoina. L'any 1814 Sitges s'alliber?? definitivament i s'incorpor?? a la corona malgrat patir en les distintes guerres que hi hagueren. L'activitat econ??mica va seguir sent la pagesia, la pesca i l'activitat portu??ria que cresqu?? a partir del segle XVIII quan Catalunya obtingu?? el perm??s per poder comerciar directament amb Am??rica. Des de finals del XVIII (1779) fins a principis del XIX s'establ?? un constant comer?? amb les col??nies americanes.
Al segle XIX arrib?? un dels cap??tols m??s tr??gics de la vila quan durant les guerres carlines el poble va tractar d'aturar l'atac de les tropes carlines que es va produir l'1 de maig de 1838. Aquest esdeveniment hist??ric es recorda a la vila amb el carrer que duu aquesta data (durant la dictadura franquista es va rebatejar amb el nom de 2 de maig per?? posteriorment es restaur?? el nom a Primer de maig, amb el malnom de carrer del Pecat).
La bonan??a econ??mica, iniciada a finals del XVIII dur?? fins a principis del XIX. El comer?? es basava en l'exportaci?? de roba, vi, malvasia i aiguardent i a partir del segon ter?? del XIX l'economia passa a mans dels comerciants sitgetans que tornen enriquits d'Am??rica i compren o arreglen les antigues cases del poble (??poca dels americanos). La vila es converteix en un punt d'estiueig i jubilaci?? dels americanos sitgetans.
Abans de convertir-se en una vila plenament tur??stica, a Sitges s'obriren amb capital americ?? diverses f??briques (entre elles la f??brica de ciment de Vallcarca oberta el 1903). Al voltant del 1936 Sitges disposava de 36 f??briques on hi treballava m??s del 80% de la poblaci??.
Malgrat aquest desenvolupament industrial els or??gens del turisme es troben al 1879 quan ja es practicaven els banys com a ter??pia medicinal, i que m??s endavant passarien a ser banys a la platja (1888). Sitges tenia un dif??cil acc??s des de Barcelona per?? l'arribada del ferrocarril afavor?? la comunicaci?? amb la capital catalana. Amb la vinguda de Santiago Rusi??ol al 1891 Sitges es convert?? en el focus cultural dels modernistes. L'any 1909, de la m?? de Ramon Casas i Miquel Utrillo, visit?? Sitges Charles Deering, un milionari nord-americ?? que transform?? el carrer de Fonollar, de t??piques cases marineres i l'antic hospital, en un palau. El Palau Maricel i el Cau Ferrat (casa-estudi de Rusi??ol) esdevingueren dos pols d'atracci?? cultural i llan??aren Sitges a la fama tur??stica. L'any 1918 l'industrial Francesc Armengol va projectar la ciutat-jard?? Terramar i fou un dels principals inversors de l'Aut??drom de Terramar. [4].
[edita] Esdeveniments
- 1041: S'aixeca el Castell de Sitges. L'edifici, molt reformat, acull actualment l'Ajuntament
- 1306: El poble passa a mans de Bernat de Fonollar
- 1326: A causa de la mort de Bernat el poble torna a la Corona de Jaume II
- 1385: Jaume II cedeix a Bernat de Forti?? Sitges, Garraf i Miralpeix
- 1390: La Pia Almoina acumula tots els drets dominicals i jurisdiccionals del poble
- 1814: La poblaci?? deixa de formar part de la Pia Almoina i torna a la Corona
- 1838: L'1 de maig es produeix l'atac de les tropes carlines
- 1853: Primera actuaci?? del Ball de diables de Sitges a la Festa Major
- 1881: Arribada del ferrocarril a la poblaci??
- 1886: Es publica el primer exemplar de l'Eco de Sitges
- 1896: Primera refer??ncia escrita del Xat?? a l'Eco de Sitges
- 1958: Primera edici?? del Ral??li Internacional de cotxes d'??poca Barcelona-Sitges
- 1966: Ricardo Urgell obre a Sitges la primera discoteca Pacha
- 1967: Primera edici?? de la Setmana del Cinema Fant??stic i del Terror (actualment anomenada Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya)
- 1991: La Festa Major de Sitges ??s declarada Esdeveniment d'Inter??s Nacional
- 1994: Primera edici?? del Rally de motocicletes d'??poca Barcelona-Sitges
- 2000: TV3 fa les campanades des de Sitges.
- 2006: XXX Trobada Mundial de Penyes Barcelonistes
- 2007: Any Rusi??ol que commemora el 75?? aniversari de la mort de l'artista
[edita] Demografia
Entitat de poblaci?? | Hab. (2005) |
---|---|
Botigues de Sitges, les | 1.613 |
Garraf | 259 |
Sitges | 22.591 |
Vallcarca | 7 |
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.) |
[edita] Festes i Festivals
- Festa Major: Sant Bartomeu (24 d'agost)
- Carnaval
- Festa Major Petita: Santa Tecla (23 de setembre)
- Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya
- Corpus Christi
- Ral??li Internacional de cotxes d'??poca Barcelona-Sitges
- Festival Internacional de Tango de Sitges
[edita] Gastronomia
[edita] Museus
[edita] Fills i filles il??lustres
Vegeu tamb?? Categoria:Sitgetans
- Bartomeu Carbonell i Batlle (1843-1929): Comerciant i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
- Antoni Catal?? i Vidal (1891-1978): Compositor, entre d'altres de la La Process?? de Sant Bartomeu, m??sic i cr??tic musical.
[edita] Ciutats agermanades
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Refer??ncies
- ??? Histoire de la Catalogne de Joaquim Nadal i Farreras, Philippe Wolff (1982)
- ??? Llibre Los catalanes en la guerra de Espa??a de Jos?? Mar??a Fontana Tarrats publicat l'any 1977
- ??? Dictionnaire de g??ographie ancienne et moderne: ?? l'usage du libraire et de l'amateur de livres de Pierre Deschamps
- ??? La Vila de Sitges en Quatre Pinzellades del llibre Hist??ria de Garraf de Rafael Mateos Ayza
- ??? Document de la FEMP