Sioux
De Viquip??dia
Aquest article tracta sobre el grup ??tnic. Per a les lleng??es, vegeu lleng??es sioux. |
Sioux | |
---|---|
Poblaci?? total | 153.360 (2000) |
Regions amb poblaci?? significativa | EUA (Dakota del Nord, Dakota del Sud, Nebraska i Montana) Canad?? (Alberta) |
Llengua | Lleng??es siouan, angl??s, |
Religi?? | Cristianisme |
Grups humans relacionats | blackfoot, assiniboine. |
Els sioux s??n un grup de tribus ??ndies de parla hoka-sioux. S???autoanomenaven Ikce wikasa ("humans" o "lliures"). El seu nom gen??ric, dakota, vol dir "aliat", potser en refer??ncia a una antiga confederaci?? per unir-se contra crees i ojibwa. Els chippewa els anomenaren nadowisih o nadowessioux "petites vibres" o "petits iroquesos". Per la seva banda, anomenaven als blancs wasichu.
Taula de continguts |
[edita] Localitzaci??
Antigament procedien potser d'un lloc anomenat per ells Oceti Shawokin (???Les set llars de foc???), que potser era als marges del Llac Superior, per?? en foren despla??ats pels iroquesos i passaren a ocupar el gran territori entre La Crosse (Wisconsin) i Sheridan (Montana), en els actuals estats de Minnesota, les dues Dakota, Nebraska i Montana, als EUA, i sud d'Alberta, Manitoba i Saskatchewan, al Canad??.
Actualment ocupen una reserva a Nebraska (Santee Sioux), una reserva a Montana (Fort Peck), vuit a Dakota del Sud (Pine Ridge, que t?? un Consell Tribal de 32 membres, Lower Brul??, Standing Rock, Cheyenne River, Yankton, Sisseton-Wahpeton, Crow Creek i Rosebud, que en t?? un de 22, Flandreau Santee), dues a Dakota del Nord (Fort Totten), quatre a Minnesota (Lower Sioux, Upper Sioux, Prairie Island, Shakope), cinc a Alberta (Alexis), cinc a Manitoba (Canupawakpa, Birdtail Sioux, Dakota Plains, Dakota tipi, Sioux Valley) i cinc a Saskatchewan (Wahpeton, Wood Mountain, Standing Buffalo, Whitecap). Pel repartiment territorial, els santee ocupen les reserves de Minnesota, i Nebraska, els yanktonai la de Montana, els yankton Dakota del Nord i els teton Dakota del Sud.
[edita] Classificaci??
Es dividien en tres grups principals ling????stics i en set grups tribals:
1. Els de parla dakota' o santee (disanati ??ganivet??, per viure als marges del llac Knife), que es dividien en quatre grups o llars:
- Mdekantonwan (??Llar del llac de l'esperit??)
- Wahpekute (??Llen??adors de fulles??)
- Sisitonwan (??Llar del pant????)
- Wakhpetonwan (??Llar a les fulles??)
2. Els de parla nakota o wiciyela, que compr??n dues llars o grups:
- Ihanktonwan (??Llar del firal??) o yankton
- Ihanktonwanna (??Petita llar del firal?? o yanktonai)
3. Els de parla lakota, el grup m??s nombr??s, era format per la llar-grup titonwan (??Llar de la planura??) o teton, que es dividia en set tribus:
- Oglala (??Habitant de les planures??)
- Sicangu o Brul?? (??Cuixes cremades??)
- Itazipco o Sans arc
- Hunkpapa (??Final del cercle??)
- Mnikowoju o Minneconjou (??Plantadors al costat del corrent??)
- Oohenunnpa o Two Kettle
- Sihasapa o Blackfoot
[edita] Demografia
Cap el 1780 es calcula que eren potser uns 10.000 individus. El 1849 potser eren uns 20.000, que augmentarien malgrat els conflictes a 25.000 el 1881 i a 28.600 el 1910. El 1956 hi havia als EUA 4.600 santee, 3.000 wiciyela i 24.000 teton (31.600 individus). El 1985 eren 64.000 individus. Segons Stingler, el 1960 hi havia 993 santee a Dakota del Nord, i pel que fa als teton, uns 27.627 a Dakota del Sud, 3.200 a Dakota del Nord, 1.398 a Montana i 1.295 a Nebraska. El 1990 eren uns 75.000 als EUA i uns 10.000 m??s al Canad??, dels quals uns 5.280 yankton a Dakota del Sud (dels quals 2.980 vivien a la reserva i 2.300 a Charles Mix County), 10.000 yanktonai a Montana. En total, 124.551 el 2001 apuntats al rol tribal. Segons l'Atles d'Asher, hi havia 20.000 lakota (dels quals 6.000 parlaven la llengua) i 23.000 santee-wiciyela (dels quals 19.000 parlaven la llengua); 20.355 dakota i 6.000 lakota segons el SIL International's Ethnologue. El seu nombre als EUA, segons el cens del 2001, i dividits per bandes i agrupacions, era:
Fracci?? | D???una tribu | Dues tribus | Una tribu m??s altres races | Dues tribus m??s altres races | Total | |
Blackfoot | 412 | 26 | 914 | 67 | 1.419 | |
Brul?? | 73 | 3 | 37 | 8 | 121 | |
Cheyenne River | 9.064 | 45 | 845 | 10 | 9.964 | |
Crow Creek | 2.550 | 21 | 235 | 9 | 2.815 | |
Dakota | 1.739 | 237 | 674 | 146 | 2.796 | |
Flandreau Santee | 336 | 28 | 54 | 6 | 424 | |
Fort Peck | 2.233 | 13 | 136 | 3 | 2.385 | |
Lake Traverse | 21 | 1 | 8 | - | 30 | |
Lower Brul?? | 1.687 | 18 | 197 | 2 | 1.904 | |
Mdekanton (Minnesota) | 418 | 3 | 66 | 2 | 489 | |
Mdekanton | 436 | 25 | 232 | 11 | 704 | |
Miniconjou | 35 | 2 | 16 | 1 | 54 | |
Oglala | 22.157 | 582 | 3.259 | 252 | 26.250 | |
Pine Ridge | 771 | 52 | 162 | 14 | 998 | |
Pinestone | 1 | 1 | - | - | 2 | |
Prairie Island | 219 | 6 | 25 | 1 | 251 | |
Shakopee Mdewakanton | 95 | 9 | 37 | - | 141 | |
Rosebud | 14.037 | 139 | 1.251 | 43 | 15.470 | |
Sans Arc | 1 | 4 | - | 2 | 7 | |
Santee Nebraska | 1.987 | 130 | 689 | 54 | 2.569 | |
Sioux | 21.886 | 3.883 | 19.378 | 4.275 | 49.422 | |
Sisseton-Wahpeton | 5.115 | 27 | 631 | 2 | 5.775 | |
Sisseton | 672 | 10 | 145 | 9 | 836 | |
Spirit Lake | 2430 | 23 | 142 | - | 2.595 | |
Standing Rock | 8.714 | 76 | 680 | 11 | 9.481 | |
Teton | 5.326 | 914 | 4.306 | 606 | 11.182 | |
Two Kettle | 1 | 1 | 1 | - | 3 | |
Upper Sioux | 84 | 3 | 16 | - | 103 | |
Wahpeton | 64 | 5 | 37 | - | 106 | |
Wazhazha | - | 1 | - | 1 | 2 | |
Yankton | 4.941 | 44 | 760 | 19 | 5.764 | |
Yanktonai | 2 | - | 3 | 1 | 6 | |
Total | 108.272 | 4.794 | 35.179 | 5.115 | 153.360 |
[edita] Costums
Els tres grups ling????stics es distingien entre ells for??a culturalment, ja que pertanyien a tres realitats socioecon??miques diferents:
- Els Dakota-santee vivien als boscos de Minnesota i llur cultura era semblant a la dels winnbago, chippewa, fox i sauk. Vivien en cases llargues d'escor??a, com la dels iroquesos, i conreaven moresc i arr??s a la vora dels llacs, pescaven i recollien fruites dels boscos.
- Els nakota-wiciyela vivien als marges dels rius Misissippi i Missouri, i culturalment eren similars als arikara, mandan i hidatsa. Vivien en cases de terra, grans i amb forma de c??pula, conreaven moresc i ca??aven el b??fal. Feien boniques decoracions florals.
- Els lakota-teton eren els t??pics indis de les plan??ries i vivien a Dakota del Sud, amb centre a Paha Sapa (Black Hills), considerades com a indret sagrat per a ells. Vivien en teepees de pells decorades amb pintures amb pintures de cacera i decoracions geom??triques.
Ca??aven el b??fal i eren guerrers for??a temuts, que aviat adoptaren el cavall i armes de foc i arrancaven la cabellera als enemics. Influ??ren molt en les tribus ve??nes (xeienne, arapaho, kiowa, comanxe, crow, assiniboine, blackfoot, nez perc?? i altres). Tanmateix, tenien forces vincles d'unitat entre ells. Socialment, es dividien en untiyospaye (bandes) que s???agrupaven en unaoyate (tribus) que formaven un teton (grup).
Als mestissos els anomenaven iyeska (???aquells que parlen blanc???) i als blancs, despectivament, wasicu (???gossos lladres???). Religiosament, creien en Wakantanga (???El gran misteri???), el creador, divinitat tribal que gaudia de quatre jerarquies i era adorat d'igual manera per tots ells. Tamb?? adoraven Ptehincalasanwi o la Dona B??fal Blanc, associada a llegendes i mites de la naci?? dakota amb el b??fal, animal del que n???extreien gaireb?? tot (pell, carn, ossos i nervis per fer cordes). Tanmateix, mentre que els santee, com els chippewa, tenien societats guerreres com la Logia de la Medicina, els teton gaudien d'un cabdill guerrer amb for??a poder, cosa que no passava entre els altres. Tamb?? adoraven unk ksa(la terra) i temien unk cegi (terra bruna), un home pelut que se???ls apareixia quan havia perill.
Tots ells, per?? majorit??riament els teton i els wiciyela, celebraven la Dansa del Sol i hi unien cerim??nies d'iniciaci?? guerrera que inclo??en l'autotortura: es clavaven dues fustetes a la pell del pit mentre eren penjats per elles davant del sol per demostrar llur valor.
L???autoritat del xaman era indiscutible, quan a religi??, medicina i conductor de cerim??nies. L???organitzaci?? tribal era lliure i democr??tica, presidida pel consell de la tribu, puix que el cabdill guerrer escollit per aclamaci?? popular nom??s era important entre els teton. Socialment, endem??s, es dividien en clans i la propietat de la terra era col??lectiva.
[edita] Hist??ria
[edita] Primer establiment
Sembla ser que antigament vivien als marges del Llac Superior (Minnesota) amb els winnebago i altres tribus siouan com els omaha, kansas i quapaw. Foren empentats cap el sud i oest pels ojibwa i cree, qui havien estat empentats dels seus territoris cap el 1640 pels francesos i anglesos, dels quals n???havien obtingut fusells. Marxaren cap a la cap??alera del Mississippi, d'on el 1700 una bona part de la tribu marx?? cap a les planures.
El 1640 foren visitats pel franc??s Paul Le Jeune, qui els va descriure com a pescadors i recol??lectors d'arr??s i moresc. M??s tard se???n separaren els wiciyela, i d'aquests els assiniboine (una fracci?? dels yanktonai) que marxaren cap al sud. Reberen la missi?? de Jacques Marquette del 1640 al 1671, i el 1698 lluitaren contra els fox i sauk. El 1700 els visit?? novament el franc??s Pierre Charles le Soeur. Cap el 1750 els teton creuaren el Missouri i s???establiren a Paha Sapa/Black Hills, considerat com el seu territori sagrat, i el personatge m??s destacat fou el savi santee Wabasha (1718-1799).
Per?? la Compra de Luisiana del 1803 iniciaria l'expansi?? blanca al seu territori. El 1804 reberen la visita de Lewis i Clark, i entraren en guerra amb cree i chippewa, la qual cosa provocaria que els santee i wiciyela s???aliessin amb els brit??nics en la guerra del 1812, i que el 1815 signessin el primer tractat amb els Estats Units, per?? en general es van mantenir al marge dels enfrontaments amb els blancs fins el 1830, any en qu?? van haver de vendre llurs terres a l'Est del Mississippi, i el 1849-1851 tamb?? gran part de les de Minnesota. Aleshores adquiriren cavalls i armes de foc, i augmentaren for??a en nombre. El 1807 l'espanyol Manuel de Lisa va intentar ensenyar-los l'agricultura, i el 1841 Agustine Revoux va cristianitzar part dels santee.
El yanktonai Wa-na-ta(1795-1848) fou el cap m??s important d'aleshores; lluit?? als Forts Meigs i Stephenson (Ohio) amb els anglesos en la guerra del 1812, on assol?? el grau de capit?? i visit?? Londres (en aquella guerra tamb?? hi lluitarien els caps Little Crow, Wapasha, Tamaha i Red Wing), per?? el 1820 fou fet presoner a Fort Snelling i des d'aleshores esdevingu?? aliat dels EUA. Va protegir els arikara, caddo, hidatsa i mandan dels ojibwa i assiniboine, i se???l consider?? com a cap suprem dels dakota fins a la seva mort el 1848.
[edita] La Guerra de Little Crow
El 1851 se signaria el primer tractat de Fort Laramie, construit pels EUA el 1849, pel qual es permetia el pas dels homes blancs desarmats i pioners pel seu territori a canvi de mantenir la possessi?? de les terres. Per?? aviat fou violat per la construcci?? de fortificacions al llarg de la ruta del Platte. Per?? entre el 1850 i el 1860 uns 150.000 colons blancs invadiren el territori santee de Nebraska, i el 1851 el cap mdekhanton Wamditanka/Big Eagle fou obligat a abandonar les terres d'Iowa i Dakota a canvi d'una reserva a Minnesota.
El 1854 un grapat de guerrers mat?? la vaca d'un morm??, i com a repress??lia el colonel William Harney els va dur condemnats a Fort Laramie, despr??s de matar-ne molts. El 1855 es produ?? una matan??a de brul??s a Blue Water (Nebraska), i el 1858 un grup de soldats va recorrer Paha Sapa. Des del 1860 els demanaren m??s terres, per?? la Guerra de Secesi?? els va donar un respir.
Taoyate Duta o Little Crow signaria diferentes tractats amb els blancs, per?? el 1862 es produiren males collites i fam entre els santee, ra?? per la qual el 18 d'agost es revoltaren, comandats pel santee Tsheton Wakawa Mani (Falc?? que ca??a dempeus) o Little Crow/Taoyate Duta i el mdekhanton Wamditanka/Big Eagle, es revolt?? contra el govern nordameric??.
El 18 mataren 20 homes i capturaren 10 dones i nens, i el 19 mataren 25 soldats i atacaren Fort Ridgely amb 400 guerrers, per?? foren rebutjats. El dia 22 van tornar amb 800 guerrers contra 150 soldats i 25 civils armats i artilleria. El cap Mankato continu?? la lluita a New Ulm, on mat?? 200 colons i va fer 200 presoners, alhora que setjaven a Birch Coulee els 1.400 soldats de Henry Sibley. Per?? el 22 de setembre del 1862 foren ven??uts a Wood Lake, on hi moriren 700 guerrers. Aix??, el 26 de setembre es rendiren; foren reagrupats, i uns 600 dels 2.000 que hi havia foren encadenats i confinats en un judici sense garanties, on 303 foren condemnats a mort i 16 a llargues penes de pres??. Els altres 1.700 foren confinats a Fort Snelling. El 26 de desembre foren executats 38 dels condemnats, i els altres restaren a pres??.
Per la primavera del 1863 Taoyate Duta o Little Crow, que s???havia amagat entre els siux del sud, marx?? a Winnipeg per demanar ajut als brit??nics en la guerra, per?? el juny fou mort pels colons de Minnesota, i el su cap, exposat a Saint Paul. Uns 770 santee seran confinats a Crow Creek, on ja hi havia 1.300.
[edita] El Tractat de Fort Laramie
El seg??ent pas dels EUA fou intentar obrir el Cam?? de Bozeman cap a Montana (l'anomenat ???el cam?? dels lladres???). Mahpiua Luta o Red Cloud (1822-1909), cap dels oglala, va signar entre el 5 i el 16 de juliol del 1866 el Tractat de Fort Laramie amb el brul?? Sinte Galeshka o Spotted Tail (qui el 1864 havia atacat Julesbourg a Colorado) i el xeienne Dull Knife; per?? es revoltaria contra els blancs del 1866 al 1868 despr??s de matar el cap dels oglala Bull Bear, tot acussant-lo de ser massa amic dels blancs; uns 3.000 guerrers oglala i xeienne comandats per Cavall Boig o Tashunka Witko destrossarien un destacament de cavalleria a Big Piney Creek i s???enfrontarien el 17 de juliol del 1866 a Fetterman (on moriren 100 soldats i 200 indis), l'u d'agost a Hayfield (on moriren 20 indis) i Wagon Box, setj?? Fort Phil Kearney. El 19 de setembre del 1867 se sign?? el Tractat de Platte City amb Sinte Galeshka, Big Mouth i Pawnee Killer, per?? Sherman hi propos?? el trasllat dels siux al Nord del Missouri, i els indis es negaren a signar res mentre els soldats no foren retirats del Cam?? Bozeman. Finalment, el 6 de novembre del 1868 se sign?? el nou Tractat de Fort Laramie, pel qual els blancs abandonaven els Forts Smith i Phil Kearney, al riu Powder, i els indis cedien totes les terres llevat Paha Sapa, per?? se???ls va incloure una cl??usula que preveia la no cessi?? de terra ??ndia ??? sin?? ??s executada i signada per almenys les tres quartes parts de tots els adults mascles indis, interessats en el tema, cosa que fou molt criticada.
El 31 de maig del 1870 Mahpiua Luta i Sinte Galeshka visitaren Washington i s???entrevistaren amb Ulysses S. Grant i Donehogawa o Ely Parker, dels quals obtingueren restar a els terres del riu Platte. Per?? el 1871 hi descobriren or, i entre el 1872 i el 1874 milers de blancs invadiren les terers ??ndies. Per la primavera del 1875 ja hi havia 3.000 minaires amb 20.000 indis, i es va crear el Territori de Dakota, per tal de legalitzar l'emigraci?? massiva. El 20 de setembre una comissi?? intent?? comprar als indis Paha Sapa, tot oferint 400.000 $/any per la concessi?? minaire o 6 milions $ en 15 anys (nom??s una mina produ?? 500 milions $/any) per?? nom??s hi an?? Sinte Galeshka i no accept??. Aleshores decideixen prensre???ls-hi per la for??a, i reben un ultimatum: els indis tindran temps fins al 31 de gener del 1876 per integrar-se a les reserves (aquell any es va crear a Minnesota la reserva Flandreau Santee. El 8 de febrer del 1876, endem??s, Crook i Terry amb Sheridan organitzen una ofensiva a gran escala i iniciaren una nova guerra.
[edita] Les guerres del 1876-1878
El 17 de mar?? del 1876 Crook ataca el campament xeienne-oglala sobre el Powder de White Bull, Old Bear i Two Moons, per?? els indis els roben els cavalls. Als marges del Rosebud es reuneixen els capdills principalsr: el brul?? Sinte Galeshka/Spotted Tail, el hunkpapa Tatanka Yotanka/Bou Assegut(1834-1890), qui havia dispersat dues columnes de Patrick Connor al riu Powder l'agost del 1865, i els oglala Mahpiua Luta o Red Cloud i Tashunka Witko o Cavall Boig(1842-1877), i s???aliaren amb els sansarc, blackfeet, arapaho i xeienne. Mataren molts mercenaris crow i xoixon.
El 17 de juny del 1876 Crook i Tashunka Witko s???enfronten als marges del Rosebud. Crook es retira a la recerca de refor??os i els oglala marxen als marges del Big Horn. El 24 de juny del 1876 Pizi o Agalla i Tatanka Yotanka destrossen el set?? de cavalleria de Custer a Little Big Horn. Sheridan decideix considerar als indis de les reserves com a presoners de guerra. Degut a la gran acumulaci?? de soldats al territori (vora 100.000 homes), alguns capdills signen la pau. Aix??, el 15 d'agost Mahpiua Luta i Sinte Galeshka signen un acord pel qual renuncien als Paha Sapa i Powder River i s??n traslladats al Missouri.
El 25 de novembre del 1876 els soldats ataquen el campament de Dull Knife, qui amb un grup de xeiennes s???amaga amb Tashunka Witko a Eder Creek. El 8 de gener del 1877 Nelson Miles els ataca a Battle Butler, per?? aconsegueixen escapar. Tanmateix, el 14 d'abril del 1877 uns 900 miniconjou i oglala es rendeixen, i Tashunka Witko es refugia a les muntanyes. El 5 de novembre del 1877 Tashunka Witko fou fet presoner a Fort Robinson (Nebraska) i hi ??s assassinat per Little Big Man i William Gentles. Tatanka Yotanka fug?? al Canad??.
El 1878 s???estableixen les reserves de Wazi Ahanhan/Pine Ridge, Rosebud i Lower Brul??. El 17 d'octubre del 1877 molts seguidors de Bou Assegut van tornar, per?? ell amb 186 fidels no ho far?? fins el 19 de juliol del 1881. Ser?? internat a Fort Berthold, d'on ser?? alliberat el 22 d'agost del 1883, mentre Sinte Galeshka fou assassinat per un dels seus, Crow Dog, acussant-lo de venut als blancs i per un obscur afer de dones.
Mentrestant, el 1874 la BIA els pression?? perqu?? venguessin terres disminu??nt les racions d'aliments, de manera que el 1875 van accedir-hi, esperonats per la fam. Per la Black Hills Act del 28 de febrer del 1877 foren obligats a cedir Paha Sapa; Mahpiua Luta i Sinte Galeshka ho accpeten a canvi d'una reserva de 40 milions d'acres de la que no pidien sortir, per?? no Tashunka Witko. Aix??, per??, no impediria als blancs invadir el riu Tongue i matar al cap miniconjou Lame Deer. Alhora, el 1880 es cre?? la policia tribal a Pine Ridge i altres reserves per tal de desmantellar el poder de les societats de xefes i de guerrers, alhora que es prohibia l'??s d'armes de foc excepte als servidors de l'intendent de la reserva, nomenat per la BIA. I per si fos poc, entre el 1872 i el 1876 els exterminaren els b??fals. Tamb?? el 1883 es prohibiren l'??s tant de les lleng??es nadiues com les pr??ctiques religioses sota pena de pres?? i restricci?? d'aliments.
[edita] Internament a les reserves
El 1882 Newton Edmunds intent?? reduir el territori siux desperionant-lo i desprestigiant als capdills. El 1888 i el 1889 intentaren prendre 5 milions d'hect??rees de Standing Rock, i envien al general Crook per pressionar-los, ja que Red Cloud i Sitting Bull s???havien negat a cedir m??s terres. Aleshores el president va vilar el Tractat de Fort Laramie del 1868 i va desmantellar la Gran Reserva Sioux en els set actuals. I el 1887 els aplicaren l'Allotment Act que pretenia parcel??lar totes les reserves en 8.275 propietats individuals i dividir en lots de terra comunal dins la reserva. Cada indi en reb?? 30 has pel conreu i ??s, per tal de donar-los sentit de la propietat, ja que consideraven que la terra era sagrada. La que va sobrar fou subhastada, i en 30 anys els siux van perdre les 4/5 parts del seu territori, aix?? com 12 milions d'hect??rees en parcs naturals.
Cap el 1890 els cabdills miniconjou Kicking Bear/Mato Anahtaka (1846-1904) i Mahpiua Luta adoptaren les creences de la secta Ghostdance, del paiute Wovoka, qui tamb?? aconvertiria els capdills Crow Dog de Rosebud i Big Foot de Cheyenne River (creada oficialment el 1908 amb Lower Brul??. Mato Anahtaka visitaria el 9 d'octubre del 1890 Bou Assegut i l'aconvertiria, ja com havia fet amb el miniconjou Big Foot. Per aix?? fou expulsat de la reserva, i el 15 de novembre Short Bull concentraria m??s de 3.000 dakota a Badlands i Big Foot en concentraria 600 al riu Cheyenne. Per?? el 15 de desembre del 1890 Tatanka Yotanka fou assassinat a mans de la policia ??ndia, i dos dies despr??s 100 hunkpapa es refugiaren al campament de Big Foot, qui decideix marxar a Pine Ridge, refugi de Mahpiua Luta. Per?? el 28 de desembre del 1890 foren interceptats pel major Whiteside i traslladats a Chankpe Opi Wakpala (Wounded Knee) on es produ?? una matan??a el 29 de desembre.
[edita] Redre??ament
La d??cada 1890-1900 fou un per??ode de malenconia i de privacions. Des del 1900 molts es batejaren, com el mateix Black Elk. Es dedicaren tamb?? a l'agricultura, per?? l'honrat l'agent John Brennan, els ajud?? a fer ramats, ra?? per la qual el 1916 fou substitu??t i els obligaren a deixar-ho per tal de no fer la compet??ncia als ranxers de la regi??. D???aquesta manera, fins el 1920 s???aprov?? un programa de lots de menjar i els donaren ajuts econ??mics.
El cristianisme i d'altres creences sincr??tiques s???anaren extenent entre els dakota. Ja el 1852 S.R. Riggs va compondre una Grammar and dictionnary of the lakota language, que facilitaria que el 1879 fos tradu??da la B??blia al lakota, mentre el 1878 s???obria l'Esgl??sia Episcopaliana a Pine Ridge. James Blue Bird (1889- ) va introduir entre el 1903 i el 1904 la Native American Church i el culte peyote; aix?? es calcula que el 1990, sota el lideratge de Frank Takes Gun, la NAC t?? com a adeptes el 40 % dels indis de Dakota del Sud. Per altra banda, el xaman Hehaka Sapa o Black Elk (1863-1950) va compondre Black Elk speaks (1932) on preveu que, despr??s de la dissort, el seu poble tornar?? a ren??ixer. Alhora, Luther Standing Bear va escriure Land of the Spotted Eagle (1932) on oposa l'indi, aut??ntic Homo americanus, al wasp.
Archie Fire Lame Deer o Tahca Ushte (1935) xaman de Pine Ridge que pren el seu nom del seu avi minoconjou, fill de Silas Fire o Wawi Yohiya, va tenir visions de medicina que l'induiren a reactivar la religi?? tradicional teton i el restabliment de la Sundance, amb molts adeptes a Oglala i Rosebud. Alhora, el yankton Tipi Sapa (Tenda Negra) o Philip Joseph Deloria (1854-1930) s???aconvert?? del 1874 al 1892 en el primer diaca episcopali?? a Standing Rock, continuat pel seu fill Vine Deloria Sr. (1901-1990), autor de l'estudi Sioux indian religion (1987). Tamb?? el primer santee graduat en Dartmouth, Charles A. Eastman Ohiyesa, va compondre els llibres The soul of an indian (1911), From the deep woods of civilisation (1916) i Indian boyhood (1917). I el 1977 Harry Jumping Bull va restablir el tokala (Kit Fox WarriorSociety) per mantenir la llengua i tradicions lakotes.
El 1914 s???aprov?? l'acta de ciutadania, per la qual esdevenien ciutadans nordamericans de ple dret, i alguns fins i tot lluitaren com a voluntaris en la Primera Guerra Mundial. Un total de 10.000 indis moriren lluitant a la guerra, molts d'ells sioux, que participaren en l'emissi?? de codis en la seva llengua per tal de no ser desxifrats pels alemanys. El 1927, per??, es va construir el monument als quatre presidents a Mount Rushmore, territori sagrat siux, cosa que provoc?? moltes protestes.
[edita] El Red Power
Durant la d??cada del 1930-1940 es produ??ren molts morts per alcoholisme o per accident de cotxe, i moltes dones ??ndies foren esterilitzades sense perm??s, i els nens, arrabassats. Tamb?? hi havia una forta corrupci?? als consells tribals. El 1934 s???aprovaria la Reorganisation Act per la qual els governs tribals s???escollien per constitucions i processos democr??tics. Els tradicionalistes, per??, s???hi oposaren perqu?? anul??lava el sistema tradicional del Consell d'Ancians, els clans i les fam??lies extensives, i donava participaci?? als mestissos. Com a prova de la corrupci??, el 1942 a Pine Ridge, el 45 % de les terres havia canviat de mans, i fins i tot el 1970 el 90 % havien estat llogades o venudes a blancs o a gent amb poc percentatge de sang ??ndia. Alhora, durant els anys 1945-1960 el govern intent?? posar fi a les reserves tot eliminant l'ajuda federal, de manera que s???invalidaven els tractats i recol??locaven els indis a les ciutats, apareixent l'economia submergida a les reserves. El 1952 es descobr?? urani a Edgemont (Paha Sapa), i carb?? a les reserves North Cheyenne, Crow, Wind River i Arapahoe. Les reclamacions dels consells tribals per compensacions econ??miques foren ignorades fins el 1960, quan l'AIM comen???? a actuar.
Durant els anys seixanta es produ?? un augment vegetatiu considerable, aix?? com l'emigraci?? de molts indis als suburbis de les ciutats, ja que la taxa d'atur a les reserves ??s del 52 %. Aix??, p??r una banda, ha amena??at llur cultura, per?? tamb?? els ha donat concienciaci?? pol??tica, social i tribal; es mostraren for??a actius en el moviment de recuperaci?? cultural ??ndia, amb membres com el cantautor Floyd Westerman i l'intel??lectual Vine Deloria Jr, autor dels manifestos Custer died four your sins i God is red; l'humorista Clyde Warrior (mort el 1968), cap de la NCAI: i un altre lakota destacat, Oyate Wacinyapi/Russell Means, fou membre fundador de l'American Indian Movement (AIM) i del Red Power. I fins i tot Billy Mills, de Pine Ridge, va obtenir la medalla d'or en 10.000 metres a les Olimpiades de Tokio del 1964. Alhora, el cap Frank Fools Crow, home medicina, durant els anys 50 va restablir la Sundance a Pine Ridge. Tamb??, per??, s???iniciaria per a tots els indis el 1961 l'Era de l'Autodeterminaci??, amb un informe de la Comissi?? de Drets, Llibertats i Responsabilitats de les Tribus Nadiues, per poder desenvolupar els recursos naturals de les reserves, que de fet fou una excusa per espoliar-los millor. Aix??, el 1971 la corporaci?? North Central Power Study decideix que els aq????fers de Paha Sapa havien de mantenir les explotacions minaires i proposen construir-hi hidroel??ctriques.
Des del 1971 funciona un sistema educatiu en idioma lakota, i les altres tribus han rebut alguns ajuts educatius en llur llengua, i fins i tot en els vuitanta el cap oglala Milo Yellow Hair va obrir Radio Kili que emet ??ntegrament en lakota. El 1967 es fundaria a Minneapolis el Twin Cities Siux Council i a Dakota del Sud la United Siux. I el seu diari INDIAN COUNTRY TODAY, editat a Rapid City, es distribueix per tot EUA i Canad??.
[edita] El segon Wounded Knee
Degut a les ocupacions de terres pels blancs i que el febrer del 1972 foren linxats els oglala Raymond Yellow Thunder i Wesley Bad Heart (ja que molts tribunals no consideraven pas un delicte l'assassinat d'un indi) es produiren protestes com la marxa de protesta a Gordon (Nebraska), l'ocupaci?? de Mount Rushmore pels oglala i la Marxa Sobre Washington del 1972, presidida per l'AIM. Alhora, a Pine Ridge, on hi vivien 12.000 oglala i tenien una taxa d'atur del 54 %, el 1973 era escollit president del Consell Tribal amb vots comprats Richard ???Dick??? Wilson contra el progressista Gerald One Feather. Aix?? provocaria l'ocupaci?? d'un trading post de Changpe Opi Wakpala/Wounded Knee per 200 militants de l'AIM comandats per Frank Clearwater i Lawrence Lamont, entre el 27 de febrer i el 8 de maig del 1973 (71 dies), i que acabaria amb la rendici?? sota promesa de revisi?? de llurs condicions de vida, investigaci?? de les irregularitats i de recon??ixer com a v??lid el Tractat de Fort Laramie del 1868, pel qual rebien m??s autonomia i territori, per?? no s???acompl??: 200 indis foren detinguts i 12 membres de l'AIM moriren en cirsumst??ncies estranyes (en tres anys moriren 50 activistes indis). Tot i aix??, aconseguiren que el 1966 fos president tribal de Cheyenne River el progressista Alex Chasing Hawk, qui ser?? substitu??t m??s tard per Frank Duchesneaux. Endem??s, Sidney Keith va dirigir el 1973-1975 el moviment d'oposici?? de cessi?? de terra ??ndia a la reserva.
Leonard Peltier (AIM), barreja de dakota-sioux i chippewa, fou condemnat a dues cadenes perp??tues pels fets del 1975 en qu?? dos afents del FBI moriren en un tiroteig. Fug?? al Canad??, per?? l'extraditaren amb proves falses i fou condemant amb proves poc convincents. Ha rebut suport de Nelson Mandela, Robert Redford i Oliver Stone. Endem??s, el 1976 el capdill Dick Wilson ced?? a l'estat els 382.000 acres del Monument Nacional Badlands que el govern federal els havia retornat.
El 1975 s???aprovaria l'Act of Selftermination per l'acc??s als fons federals i trasp??s dels serveis a les tribus; i el 1978 la Llei de Llibertat Religiosa, que autoritzava rituals abans perseguits. Alhora, fou escollit president de Pine Ridge Al Trimble, qui va atacar for??a el comer?? d'alcohol, va acabar amb la viol??ncia i don?? treball a l'administraci?? de la reserva a gent de l'AIM i dispersar els GOON. Per?? molts membres de l'AIM ho aprofitaren per fer absentisme, de manera que a les eleccions del 1978 venc?? Elijah Whirlwind Horse, qui va anr despla??ant la gent de l'AIM i va fer tornar molts amics de Wilson. El 1980 fou substitu??t per Stanley Looking Elk, qui va continuar la mateixa pol??tica, de manera que l'atur a la reserva era del 70 % i amb una esperan??a de vida de 44 anys.
[edita] La lluita per la terra
Tanmateix, el 1978 el governador de Dakota del Sud, William Janklow, decid?? cedir 700.000 acres de Paha Sapa a Union Carbide per tal de fer explotacions hidroel??ctriques i nuclears (El 80 % de l'aigua de Dakota del Sud procedeix de terres ??ndies). Per aix?? el gener del 1979 va abolir el Departament de Protecci?? Mediambiental de l'Estat i s???abandonaren els projectes d'irrigaci??, que perjudicarien als lakota, xeyenne, arikara, crow i altres nacions del Missouri. Com a resposta, els indis organitzaren la Black Hills Alliance, que aconsegu?? suport dels ecologistes i antinuclears blancs i fou dirigida per Madonna Gilbert, cosina de Russell Means (WARN), i obriren una oficina a Rapid City.
El 1982 l'AIM continu?? els protestes amb l'ocupaci?? de Yellow Thunder, a Paha Sapa, mentre el cap oglala Alex White Plume negociava m??s teres a Washington. Nom??s tenen el 10 % del seu territori originari, uns ingresos per fam??lia de 250 $ al mes, i una taxa del 80 % d'atur i del 70 % d'alcoholisme.
Durant els noranta les protestes continuaren. El 1993 el cap dels lakota Birgil L. Kills Straight va visitar Barcelona i s???entrevist?? amb Jordi Pujol. El 14 de setembre del 1995 Caleb Shields, cap dels dakota-sioux de Montana, es manifest?? a Washington amb 300 indis per protestar contra el retall pressupostari del 15 % a les despeses p??bliques per als indis. El 7 de juliol del 1999 el president Bill Clinton va visitar oficialment la reserva de Pine Ridge, on la taxa d'atur ??s del 70 % i l'esperan??a de vida ??s de 55 anys entre els homes i de 60 entre les dones.
[edita] Llista de sioux
- Wa-na-ta
- Little Crow
- Red Cloud
- Cavall Boig
- Bou Assegut
- Spotted Tail
- American Horse
- Agalla
- Rain-in-the-face
- Short Bull
- Kicking Bear
- Black Elk
- Charles A. Eastman
- Luther Standing Bear
- Gertrude Simmons Bonnin
- Elle Cara Deloria
- John Fire Lame Deer
- Rosebud Yellow Robe
- Ben Reifel
- Billy Mills
- Oscar Howe
- Frank Fools Crow
- Elizabeth Cook-Lynn
- Tim Giago
- Archie Fire Lame Deer
- Vine Deloria Jr
- Virginia Driving Hawk Sneve
- Arthur D. Amiotte
- Leonard Peltier
- Russell Means
- Leonard Crow Dog
- Floyd Red Crow Westerman
- John Trudell
- Joseph Marshall III
- Mary Brave Bird
- Kevin Locke
- Tiffany Midge
- Delphine Red Shirt
[edita] Enlla??
- Els Yanktonai (Edward S. Curtis)
- Lakota Language Consortium
- Winter Counts exhibici?? del Smithsonian.
- Map de les terres sioux del Tractat de Fort Laramie
[edita] Bibliografia
- BONVILLAIN, Nancy (1989) The teton Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
- HOOVER, Herbert T (1989) The yankton sioux Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
- Dee Brown (1970) Enterrad mi coraz??n en Wounded Knee Bruguera, Barcelona
- Clark Wissler (1993) Los indios de Estados Unidos de America, Paid??s Studio, n?? 104 Barcelona
- Vine Deloria Jr (1978) El general Custer muri?? por vuestros pecados Dopesa, Barcelona.
- Peter Mathiessen (1984) In the spirit of Crazy Horse Viking Press, New York
- ENCICLOPEDIA ESPASA-CALPE, Editorial Ram??n Espasa, Barcelona, 1922.
- ENCICLOPAEDIA BRITANNICA, Ed. E.B. Inc, 1970
- THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia
- ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983
- Albers, Patricia C. (2001). Santee. In R. J. DeMallie (Ed.), Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 761-776). W. C. Sturtevant (Gen. Ed.). Washington, D.C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-050400-7.
- Christafferson, Dennis M. (2001). Sioux, 1930-2000. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 821-839). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
- DeMallie, Raymond J. (2001a). Sioux until 1850. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 718-760). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
- DeMallie, Raymond J. (2001b). Teton. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 794-820). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
- DeMallie, Raymond J. (2001c). Yankton and Yanktonai. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 777-793). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
- DeMallie, Raymond J.; & Miller, David R. (2001). Assiniboine. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 572-595). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
- Getty, Ian A. L.; & Gooding, Erik D. (2001). Stoney. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 596-603). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
- Parks, Douglas R.; & Rankin, Robert L. (2001). The Siouan languages. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 94-114). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
Europa |
---|
Abkh??zia | Baixkortostan | Esc??nia | Gaga??sia | Grec d'Alb??nia| Hongaresos de Romania | ??ngria | Rep??blica Txetxena d'Itxk??ria | Komi | Kosovo | Kumyks| Mari El| Sandjak | T??tars de Crimea | Txuv??ixia |
??sia |
Aceh | Ahwazi| Assiris | Azerbaidjan Meridional| Balutxistan Occidental | Buri??tia | Chin | Chittagong Hill Tracts | Kayah | Khalistan | Kurdistan| Moluques del Sud | Mon | Nagaland | Papua Occidental | Shan | Sindh | Tibet | Turcmans de l'Iraq| Tuva | Turquestan Oriental |
??frica |
Cabinda | Camerun del Sud | Massai| Ogoni Oromo Rehoboth Basters | Somaliland | Twa | Venda| Zanz??bar |
Am??rica |
Maputxe | Sioux |
Oceania |
Abor??gens australians | Imatge:Flag of Bougainville aliasd.svg Illa de Bougainville |