Sextina

De Viquip??dia

La sextina ??s una composici?? po??tica d'alt retoricisme que ha tingut una certa tradici?? en la literatura catalana, tan en composici?? com sobretot en lectura. La sextina es una poesia que t?? sis estrofes de sis versos, normalment decas??l??labs, m??s una tornada opcional de tres versos.

La particularitat est?? que cada vers t?? una paraula rima, sovint un mot f??nix (mot que nom??s rima amb ell mateix o amb un nombre molt limitat d'altres rimes) que va apareixent en cada una de les posicions dels versos en les estrofes, ??s a dir, que si el primer vers de la primera estrofa t?? una rima, aquesta s'haur?? de repetir en el segon vers, en el tercer i aix?? successivament per?? en cada una de les estrofes.

Per altra banda, no ??s necessari que la posici?? de la rima sigui correlativa, pot anar variant. Ara b??, la combinaci?? cl??ssica de les rimes ??s ABCDEF, FAEBDC, CFDABE, ECBFAD, DEACFB i BDFECA, i donat cas que hi hagi tornada, aquesta rimar?? bAdFeC, amb paraules-rima a l'interior (immediatament abans de la cesura) i al final de cada vers.

La sextina m??s famosa ??s la del trobador Arnaut Daniel, membre del trobar ric. Aquesta composici?? va influenciar completament el poema X d'Andreu Febrer (Combas e valhs, puigs, muntanyes e colhs), escrit tamb?? en la forma d'una sextina o b?? el poema dels Estramps (poema IX: Just lo front port vostra bella semblan??a) de Jordi de Sant Jordi que usa mots rima i mots f??nix. Dante Alighieri, seguint les passes d'Arnaut Daniel, escrigu?? la c??lebre sextina Al poco giorno e al gran cerchio d'ombra, i Petrarca, al Canzoniere, en va escriure nou, una d'elles doble (amb dotze estrofes).

Un gran conreador de sextines va ser el portugu??s Lu??s de Cam??es. Avui dia i a casa nostra, el poeta Joan Brossa en va escriure llibres sencers, endinsant-se fins i tot en sextines visuals i cibern??tiques.