Sestos
De Viquipèdia
Sestos (Sestus, Σηστός) fou la principal ciutat del Quersonès Traci, situada enfront d'Abydos. Fou el lloc habitual de pas d'Europa a Àsia durant segles fins que els romans van canviar a Cal·lípolis que fins aleshores fou la ciutat principal de la regió.
La ciutat fou famosa en poesia per l'historia d'Hero i Leandre de Milet. Però la seva fama històrica es deguda a que fou aquí on el rei Xerxes I de Pèrsia va construir el pont per creuar l' Hel·lespont amb l'exèrcit, quan era governada pel tirà Artiactes (480 aC).
Després de la batalla de Mycale els atenencs van voler recuperar el Quersonès i van assetjar Sestos on s'havien fet forts els perses, però que no estava ben preparada per la defensa. La guarnició persa va resistir durant mesos fins que a la primavera del 478 aC els atenencs hi van entrar quant la gana va fer revoltar als habitants; el governador persa Artaictes i la major part dels perses van fugir a la nit i els habitants van obrir les portes.
Va romandre a mans d'Atenes fins a la batalla d'Egospòtams (404 aC), i llavors com altres ciutats del Quersonès va passar als espartans, aliats perses; quant va esclatar la guerra entre Esparta i Pèrsia, Sestos va agafar el partit dels espartans i va rebutjar l'ordre de Farnabazos II d'expulsar la guarnició lacedemònia. Llavors fou assetjada per Conó (394 aC) però no va poder ser ocupada.
El 387 aC, d'acord a la pau d'Antàlcides, va recuperar la seva independència, però els perses no van tardar en imposar el seu domini i quan torna a ser esmentada estava sota domini del sàtrapa Ariobarzanes de Dascilios que estava en guerra amb el rei Cotis dels odrisis (vers 362 aC). Aquest va assetjar la ciutat per va haver d'aixecar el setge davant les forces unides de Timoteu i Agesilau.
Es possible que per aquest servei el sàtrapa persa hagués donat la ciutat a Atenes (i alguna altra ciutat) cosa que sembla entranya; s'hauria revoltat contra el perses (o contra els atenencs) i s'hauria sotmès a Cotis però el seu successor Cersobleptes va entregar tot el Quersonès amb Sestos a Atenes el 357 aC.
Com que la ciutat refusava sotmetre's a Atenes, aquesta va enviar a Cares (353 aC) per la seva conquesta i fou presa per assalt i tots els habitants mascles foren executats.
Després d'això les noticies desapareixen, però no devia tardar en caure a mans dels macedonis. Alexandre el Gran va reunir aquí les seves tropes per anar a Àsia (334 aC).
El rei Filip V de Macedònia en el tractat de pau amb Roma, va haver d'evacuar Sestos, que fou una de les peticions que els rodis van fer als romans, ja que els interessava el lliure comerç cap a la mar Negra.
El 191 aC es va declarar per Antíoc III el gran i els romans la van assetjar el 190 aC i es va rendir.
Després fou una ciutat sota domini romà d'alguna mena. Degué desaparèixer al final de l'Imperi en els atacs dels gots.
El lloc de les seves ruïnes es Zemenic o Jalowa.
